mazagway
mazagway
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca mazagway
- ca mazagway-hidi sin. compl.
- de Mazagway
- de Mazagway-Hidi sin. compl.
- de Musgoi sin. compl.
- en Mazagway
- en Mazgway-hidi sin. compl.
- es mazagway
- es mazgway-hidi sin. compl.
- eu mazagway
- eu mazgway-hidi sin. compl.
- fr mazagway
- fr mazagway-Hidi sin. compl.
- gl mazagway
- gl mazgway-hidi sin. compl.
- it mazagway
- it mazgway-hidi sin. compl.
- nl Mazagway
- nl Mazagway-Hidi sin. compl.
- pt mazagway
- pt mazgway-hidi sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Dins del grup txàdic central, el mazagway és molt proper lingüísticament al daba, el mbedam, el mina i el gavar.
Alguns lingüistes consideren el mazagwai dialecte del daba. Per d'altres, les diferències entre totes dues varietats són prou importants per a tractar-les com a llengües independents.
El mazagway consta de dos dialectes, el kola i el musgoy.
Gairebé no hi ha estudis lingüístics sobre aquesta llengua.
Alguns lingüistes consideren el mazagwai dialecte del daba. Per d'altres, les diferències entre totes dues varietats són prou importants per a tractar-les com a llengües independents.
El mazagway consta de dos dialectes, el kola i el musgoy.
Gairebé no hi ha estudis lingüístics sobre aquesta llengua.
mazagway-hidi
mazagway-hidi
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca mazagway
- ca mazagway-hidi sin. compl.
- de Mazagway
- de Mazagway-Hidi sin. compl.
- de Musgoi sin. compl.
- en Mazagway
- en Mazgway-hidi sin. compl.
- es mazagway
- es mazgway-hidi sin. compl.
- eu mazagway
- eu mazgway-hidi sin. compl.
- fr mazagway
- fr mazagway-Hidi sin. compl.
- gl mazagway
- gl mazgway-hidi sin. compl.
- it mazagway
- it mazgway-hidi sin. compl.
- nl Mazagway
- nl Mazagway-Hidi sin. compl.
- pt mazagway
- pt mazgway-hidi sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Dins del grup txàdic central, el mazagway és molt proper lingüísticament al daba, el mbedam, el mina i el gavar.
Alguns lingüistes consideren el mazagwai dialecte del daba. Per d'altres, les diferències entre totes dues varietats són prou importants per a tractar-les com a llengües independents.
El mazagway consta de dos dialectes, el kola i el musgoy.
Gairebé no hi ha estudis lingüístics sobre aquesta llengua.
Alguns lingüistes consideren el mazagwai dialecte del daba. Per d'altres, les diferències entre totes dues varietats són prou importants per a tractar-les com a llengües independents.
El mazagway consta de dos dialectes, el kola i el musgoy.
Gairebé no hi ha estudis lingüístics sobre aquesta llengua.
mbedam
mbedam
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca mbedam
- de Mbedam
- de Mbudum sin. compl.
- en Mbedam
- es mbedam
- eu mbedam
- fr mbedam
- fr mbudum sin. compl.
- gl mbedam
- it mbedam
- nl Mbedam
- nl Mbudum sin. compl.
- pt mbedam
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Dins del grup txàdic central, el mbedam és molt proper lingüísticament al daba, el mina i el gavar.
La llengua mbedam es parla només a la localitat de Budum. No hi ha censos demogràfics oficials. L'únic estudi existent (Lamberty 2003) afirma que hi viuen 6.000 homes adults, de manera que el nombre total d'habitants -i parlants de la llengua- pot arribar als 20.000, pel cap baix.
Els mbedam empren la seva llengua en tots els àmbits de la vida quotidiana i, el ful, per comunicar-se amb altres comunitats lingüístiques geogràficament properes, com la mina i la mofu. A l'escola i l'Administració predomina el francès, però molt pocs adults el coneixen realment.
El mbedam gaudeix de bona vitalitat. Es transmet a les noves generacions i, d'altra banda, el fet de tractar-se d'una comunitat força compacta, amb poca immigració i emigració, afavoreix que no hi hagi interferències d'altres llengües.
La comunitat no ha necessitat desenvolupar cap sistema d'escriptura per a la llengua. Tampoc hi ha cap anàlisi lingüística de la llengua, només un breu vocabulari (Lamberty 2003).
La llengua mbedam es parla només a la localitat de Budum. No hi ha censos demogràfics oficials. L'únic estudi existent (Lamberty 2003) afirma que hi viuen 6.000 homes adults, de manera que el nombre total d'habitants -i parlants de la llengua- pot arribar als 20.000, pel cap baix.
Els mbedam empren la seva llengua en tots els àmbits de la vida quotidiana i, el ful, per comunicar-se amb altres comunitats lingüístiques geogràficament properes, com la mina i la mofu. A l'escola i l'Administració predomina el francès, però molt pocs adults el coneixen realment.
El mbedam gaudeix de bona vitalitat. Es transmet a les noves generacions i, d'altra banda, el fet de tractar-se d'una comunitat força compacta, amb poca immigració i emigració, afavoreix que no hi hagi interferències d'altres llengües.
La comunitat no ha necessitat desenvolupar cap sistema d'escriptura per a la llengua. Tampoc hi ha cap anàlisi lingüística de la llengua, només un breu vocabulari (Lamberty 2003).
mbia
mbia
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia
- ca sirionó
- ca chori sin. compl.
- ca mbia sin. compl.
- ca mbya sin. compl.
- cod mbía
- ar سيريونو
- cy Sirionó
- cy Chori sin. compl.
- cy Mbia sin. compl.
- cy Mbya sin. compl.
- de Sirionó
- de Chori sin. compl.
- de Mbia sin. compl.
- de Mbya sin. compl.
- en Sirionó
- en Chori sin. compl.
- en Mbia sin. compl.
- en Mbia Chee sin. compl.
- en Mbya sin. compl.
- es sirionó
- es chori sin. compl.
- es mbia sin. compl.
- es mbya sin. compl.
- eu sirionera
- eu chori sin. compl.
- eu mbia sin. compl.
- eu mbya sin. compl.
- fr siriono
- fr chori sin. compl.
- fr mbia sin. compl.
- fr mbya sin. compl.
- gn siriono
- gn chori sin. compl.
- gn mbia sin. compl.
- gn mbya sin. compl.
- it siriono
- it chori sin. compl.
- it mbia sin. compl.
- it mbya sin. compl.
- ja シリオノ語
- ja チョリ語 sin. compl.
- ja ムビア語 sin. compl.
- nl Sirionó
- nl Chori sin. compl.
- nl Mbia sin. compl.
- nl Mbya sin. compl.
- pt sirionó
- pt chori sin. compl.
- pt mbia sin. compl.
- pt mbya sin. compl.
- ru Сирионо
- ru Чори sin. compl.
- ru Мбиа sin. compl.
- ru Мбыа sin. compl.
- ru Мбья sin. compl.
- zh 斯里奥诺语
- zh 姆比亚、乔利 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia
Definition
La llengua sirionó s'assembla molt al yuqui i al jorà (extingida), totes tres de la mateixa branca lingüística. Les semblances són bàsicament de vocabulari. Les tres llengües no són mútuament intel·ligibles. Es calcula que es devien escindir cap al 1600.
Segons algunes fonts, la comunicació entre els guarayos, els chiriguanos i els sirionós és possible en un cert grau atesa la proximitat de les seves llengües. Des del punt de vista ètnic, però, no hi ha cap dubte que es tracta de grups independents.
Els sirionós continuen transmetent la llengua als fills i s'observa una bona actitud envers la llengua. Tota la comunitat sap castellà, llevat d'algunes persones d'edat avançada.
La comunitat sirionó va desenvolupar una llengua xiulada, un tipus de codi que imita l'entonació de la llengua parlada mitjançant xiulets. Les llengües xiulades existeixen arreu del món, tot i que cada vegada són menys emprades, i permeten la comunicació a llarga distància en regions muntanyoses, a la selva o en regions molt extenses.
Existeixen força estudis gramaticals sobre el sirionó i algun diccionari bilingüe sirionó-espanyol.
Segons algunes fonts, la comunicació entre els guarayos, els chiriguanos i els sirionós és possible en un cert grau atesa la proximitat de les seves llengües. Des del punt de vista ètnic, però, no hi ha cap dubte que es tracta de grups independents.
Els sirionós continuen transmetent la llengua als fills i s'observa una bona actitud envers la llengua. Tota la comunitat sap castellà, llevat d'algunes persones d'edat avançada.
La comunitat sirionó va desenvolupar una llengua xiulada, un tipus de codi que imita l'entonació de la llengua parlada mitjançant xiulets. Les llengües xiulades existeixen arreu del món, tot i que cada vegada són menys emprades, i permeten la comunicació a llarga distància en regions muntanyoses, a la selva o en regions molt extenses.
Existeixen força estudis gramaticals sobre el sirionó i algun diccionari bilingüe sirionó-espanyol.
mbia
mbia
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia
- ca yuqui
- ca bía sin. compl.
- ca mbia sin. compl.
- ca yuki sin. compl.
- ca yukí sin. compl.
- cod biá yë
- ar يوكية
- cy Yuqui
- cy Bía sin. compl.
- cy Mbia sin. compl.
- cy Yuki sin. compl.
- cy Yukí sin. compl.
- de Yuqui
- de Bía sin. compl.
- de Mbia sin. compl.
- de Yuki sin. compl.
- de Yukí sin. compl.
- en Yuqui
- en Bia sin. compl.
- en Mbia sin. compl.
- en Yuki sin. compl.
- es yuqui
- es bía sin. compl.
- es mbia sin. compl.
- es yuki sin. compl.
- es yukí sin. compl.
- eu yuquiera
- eu bía sin. compl.
- eu mbia sin. compl.
- eu yuki sin. compl.
- eu yukí sin. compl.
- fr yuqui
- fr bía sin. compl.
- fr mbia sin. compl.
- fr yuki sin. compl.
- fr yukí sin. compl.
- gn juki
- gn bía sin. compl.
- gn mbia sin. compl.
- gn yuki sin. compl.
- gn yukí sin. compl.
- it yuqui
- it bía sin. compl.
- it mbia sin. compl.
- it yuki sin. compl.
- it yukí sin. compl.
- ja ユキ語
- ja ビア語、ムビア語 sin. compl.
- nl Yuqui
- nl Bía sin. compl.
- nl Mbía sin. compl.
- nl Yuki sin. compl.
- nl Yukí sin. compl.
- pt yuqui
- pt bía sin. compl.
- pt mbia sin. compl.
- pt yuki sin. compl.
- pt yukí sin. compl.
- ru Юки
- ru Биа sin. compl.
- ru Быа sin. compl.
- ru Мбиа sin. compl.
- ru Мбыа sin. compl.
- zh 尤基语
- zh 尤基、尤济、比亚、姆比亚 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia
Definition
No s'ha de confondre amb el yuki de l'Amèrica del Nord, llengua extingida.
La llengua yuqui s'assembla molt al sirionó i al jorà (extingida), totes tres de la mateixa branca lingüística. Les semblances són bàsicament de vocabulari. Les tres llengües no són mútuament intel·ligibles. Es calcula que es devien escindir cap al 1600.
El nom autòcton biá yë significa 'llengua de la gent'. Els yuquis s'autodenominen biá, però actualment accepten el nom que els van assignar els blancs.
Fa uns 50 anys els yuquis es van escindir en dos grups, un dels quals viu encara aïllat (una dotzena d'individus). L'altre, instal·lat a la missió del riu Chimoré, va començar a mantenir relacions estables amb la població no indígena a final de la dècada de 1960. Aquest grup inclou també els yuquis que habitaven prop del riu Ichilo.
Hi ha una gramàtica yuqui en anglès i un diccionari yuqui-anglès.
La llengua yuqui s'assembla molt al sirionó i al jorà (extingida), totes tres de la mateixa branca lingüística. Les semblances són bàsicament de vocabulari. Les tres llengües no són mútuament intel·ligibles. Es calcula que es devien escindir cap al 1600.
El nom autòcton biá yë significa 'llengua de la gent'. Els yuquis s'autodenominen biá, però actualment accepten el nom que els van assignar els blancs.
Fa uns 50 anys els yuquis es van escindir en dos grups, un dels quals viu encara aïllat (una dotzena d'individus). L'altre, instal·lat a la missió del riu Chimoré, va començar a mantenir relacions estables amb la població no indígena a final de la dècada de 1960. Aquest grup inclou també els yuquis que habitaven prop del riu Ichilo.
Hi ha una gramàtica yuqui en anglès i un diccionari yuqui-anglès.
mbocobí
mbocobí
Guaykurú > Branca del sud, Amèrica > Argentina
- ca mocoví
- ca mbocobí sin. compl.
- ca mocobí sin. compl.
- cod taqumt
- ar موكوفية
- cy Mocoví
- cy Mbocobí sin. compl.
- cy Mocobí sin. compl.
- de Mocoví
- de Mbocobí sin. compl.
- de Mocobí sin. compl.
- en Mocoví
- en Mbocobí sin. compl.
- en Mocobí sin. compl.
- es mocoví
- es mbocobí sin. compl.
- es mocobí sin. compl.
- es movocí sin. compl.
- eu mocoviera
- eu mbocobí sin. compl.
- eu mocobí sin. compl.
- fr mocoví
- fr mbocobí sin. compl.
- fr mocobí sin. compl.
- gl mocoví
- gl mbocobí sin. compl.
- gl mocobí sin. compl.
- gn mokovi
- gn mbokovi sin. compl.
- gn mokovi sin. compl.
- gn movosi sin. compl.
- it mocovì
- it mbocobí sin. compl.
- it mocobí sin. compl.
- ja モコビ語
- ja モボコビ語 sin. compl.
- nl Mocoví
- nl Mbocobí sin. compl.
- nl Mocobí sin. compl.
- pt mocovi
- pt mbocobi sin. compl.
- pt mocobi sin. compl.
- ru Мокови
- ru Мокоби sin. compl.
- ru Мбокоби sin. compl.
- sw Mocoví
- sw Mbocobí sin. compl.
- sw Mocobí sin. compl.
- sw Movocí sin. compl.
- tmh Tamukubt
- zh 莫科威
- zh 莫科彼 sin. compl.
- zh 莫泊科彼 sin. compl.
Guaykurú > Branca del sud, Amèrica > Argentina
Definition
La llengua mocoví s'ha preservat més a la província del Chaco que a la província de Santa Fe, on la pressió de la societat criolla és més important.
Menys de la meitat dels membres de la comunitat parla encara la llengua mocoví.
Els toba, els mocoví i els pilagà s'autodenominen qom, i sembla que tant des del punt de vista ètnic com lingüístic podrien formar un contínuum.
Menys de la meitat dels membres de la comunitat parla encara la llengua mocoví.
Els toba, els mocoví i els pilagà s'autodenominen qom, i sembla que tant des del punt de vista ètnic com lingüístic podrien formar un contínuum.
mbogno
mbogno
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca mbongno
- ca bungnu sin. compl.
- ca bungun sin. compl.
- ca bunu sin. compl.
- ca gbunhu sin. compl.
- ca kakaba sin. compl.
- ca kamkam sin. compl.
- ca mbogno sin. compl.
- de Mbongno
- de Bungnu sin. compl.
- de Bungun sin. compl.
- de Kakaba sin. compl.
- de Kamkam sin. compl.
- en Mbongno
- en Bungnu sin. compl.
- en Bungun sin. compl.
- en Bunu sin. compl.
- en Gbunhu sin. compl.
- en Kakaba/Kamkam sin. compl.
- en Mbogno sin. compl.
- es mbongno
- es bungnu sin. compl.
- es bungun sin. compl.
- es bunu sin. compl.
- es gbunhu sin. compl.
- es kakaba/Kamkam sin. compl.
- es mbogno sin. compl.
- eu mbongno
- eu bungnu sin. compl.
- eu bungun sin. compl.
- eu bunu sin. compl.
- eu gbunhu sin. compl.
- eu kakaba/Kamkam sin. compl.
- eu mbogno sin. compl.
- fr mbongno
- fr bungnu sin. compl.
- fr bungun sin. compl.
- fr kakaba sin. compl.
- fr kamkam sin. compl.
- gl mbongno
- gl bungnu sin. compl.
- gl bungun sin. compl.
- gl bunu sin. compl.
- gl gbunhu sin. compl.
- gl kakaba/Kamkam sin. compl.
- gl mbogno sin. compl.
- it mbongno
- it bungnu sin. compl.
- it bungun sin. compl.
- it bunu sin. compl.
- it gbunhu sin. compl.
- it kakaba/Kamkam sin. compl.
- it mbogno sin. compl.
- nl Kakabai
- nl Bungnu sin. compl.
- nl Bungun sin. compl.
- nl Kakaba sin. compl.
- nl Kamkam sin. compl.
- pt mbongno
- pt bungnu sin. compl.
- pt bungun sin. compl.
- pt bunu sin. compl.
- pt gbunhu sin. compl.
- pt kakaba/Kamkam sin. compl.
- pt mbogno sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definition
El mbongno es parla principalment a Nigèria, a l'altiplà Mambila. Sembla que també és present al Camerun, però no hi ha dades sobre el nombre de parlants. Al Camerun el mbongno rep el nom de kamkam.
El mbongno és molt pròxim al mvano, una llengua veïna del mateix grup parlada únicament en territori nigerià. Segons els parlants de mbongno, hi ha intel·ligibilitat entre les dues llengües.
S'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
El mbongno és molt pròxim al mvano, una llengua veïna del mateix grup parlada únicament en territori nigerià. Segons els parlants de mbongno, hi ha intel·ligibilitat entre les dues llengües.
S'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
mbokou
mbokou
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca mbuko
- ca mbokou sin. compl.
- ca mboku sin. compl.
- ca mbuku sin. compl.
- cod mbuko
- de Mbuko
- de Mbokou sin. compl.
- de Mboku sin. compl.
- de Mbuku sin. compl.
- en Mbuko
- en Mbokou sin. compl.
- en Mboku sin. compl.
- en Mbuku sin. compl.
- es mbuko
- es mbokou sin. compl.
- es mboku sin. compl.
- es mbuku sin. compl.
- eu mbuko
- eu mbokou sin. compl.
- eu mboku sin. compl.
- eu mbuku sin. compl.
- fr mbuko
- fr mbokou sin. compl.
- fr mboku sin. compl.
- fr mbuku sin. compl.
- gl mbuko
- gl mbokou sin. compl.
- gl mboku sin. compl.
- gl mbuku sin. compl.
- it mbuko
- it mbokou sin. compl.
- it mboku sin. compl.
- it mbuku sin. compl.
- nl Mbuko
- nl Mbokou sin. compl.
- nl Mboku sin. compl.
- nl Mbuku sin. compl.
- pt mbuko
- pt mbokou sin. compl.
- pt mboku sin. compl.
- pt mbuku sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més directament emparentades amb el mbuko són el dugwor, el giziga (tant el del nord com el del sud), el cuvok, el mofu-gudur, el mofu del nord i el vamé, entre d'altres.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la mbuko) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
La llengua mbuko és molt homogènia. S'observen només petites diferències de pronunciació entre els parlars de les diverses localitats.
Des del punt de vista geogràfic, el mbuko és veí de les llengües següents: merey, mofu del nord, giziga del nord, dugwor, zulgo-gemzek, muyang i moloko. A les zones de contacte, els membres de la comunitat mbuko solen tenir certa competència en alguna d'aquestes llengües.
El mbuko és una llengua amb bona vitalitat, emprada en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. La majoria de mbukos parlen ful com a llengua franca per a les relacions amb altres grups de la regió. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament francès, per bé que la taxa d'alfabetització és molt baixa.
En els últims anys s'ha adaptat l'alfabet llatí per escriure en mbuko i s'han produït textos en aquesta llengua per afavorir l'alfabetització. També existeixen nombrosos estudis lingüístics sobre la llengua.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la mbuko) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
La llengua mbuko és molt homogènia. S'observen només petites diferències de pronunciació entre els parlars de les diverses localitats.
Des del punt de vista geogràfic, el mbuko és veí de les llengües següents: merey, mofu del nord, giziga del nord, dugwor, zulgo-gemzek, muyang i moloko. A les zones de contacte, els membres de la comunitat mbuko solen tenir certa competència en alguna d'aquestes llengües.
El mbuko és una llengua amb bona vitalitat, emprada en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. La majoria de mbukos parlen ful com a llengua franca per a les relacions amb altres grups de la regió. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament francès, per bé que la taxa d'alfabetització és molt baixa.
En els últims anys s'ha adaptat l'alfabet llatí per escriure en mbuko i s'han produït textos en aquesta llengua per afavorir l'alfabetització. També existeixen nombrosos estudis lingüístics sobre la llengua.
mboku
mboku
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca mbuko
- ca mbokou sin. compl.
- ca mboku sin. compl.
- ca mbuku sin. compl.
- cod mbuko
- de Mbuko
- de Mbokou sin. compl.
- de Mboku sin. compl.
- de Mbuku sin. compl.
- en Mbuko
- en Mbokou sin. compl.
- en Mboku sin. compl.
- en Mbuku sin. compl.
- es mbuko
- es mbokou sin. compl.
- es mboku sin. compl.
- es mbuku sin. compl.
- eu mbuko
- eu mbokou sin. compl.
- eu mboku sin. compl.
- eu mbuku sin. compl.
- fr mbuko
- fr mbokou sin. compl.
- fr mboku sin. compl.
- fr mbuku sin. compl.
- gl mbuko
- gl mbokou sin. compl.
- gl mboku sin. compl.
- gl mbuku sin. compl.
- it mbuko
- it mbokou sin. compl.
- it mboku sin. compl.
- it mbuku sin. compl.
- nl Mbuko
- nl Mbokou sin. compl.
- nl Mboku sin. compl.
- nl Mbuku sin. compl.
- pt mbuko
- pt mbokou sin. compl.
- pt mboku sin. compl.
- pt mbuku sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més directament emparentades amb el mbuko són el dugwor, el giziga (tant el del nord com el del sud), el cuvok, el mofu-gudur, el mofu del nord i el vamé, entre d'altres.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la mbuko) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
La llengua mbuko és molt homogènia. S'observen només petites diferències de pronunciació entre els parlars de les diverses localitats.
Des del punt de vista geogràfic, el mbuko és veí de les llengües següents: merey, mofu del nord, giziga del nord, dugwor, zulgo-gemzek, muyang i moloko. A les zones de contacte, els membres de la comunitat mbuko solen tenir certa competència en alguna d'aquestes llengües.
El mbuko és una llengua amb bona vitalitat, emprada en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. La majoria de mbukos parlen ful com a llengua franca per a les relacions amb altres grups de la regió. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament francès, per bé que la taxa d'alfabetització és molt baixa.
En els últims anys s'ha adaptat l'alfabet llatí per escriure en mbuko i s'han produït textos en aquesta llengua per afavorir l'alfabetització. També existeixen nombrosos estudis lingüístics sobre la llengua.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la mbuko) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
La llengua mbuko és molt homogènia. S'observen només petites diferències de pronunciació entre els parlars de les diverses localitats.
Des del punt de vista geogràfic, el mbuko és veí de les llengües següents: merey, mofu del nord, giziga del nord, dugwor, zulgo-gemzek, muyang i moloko. A les zones de contacte, els membres de la comunitat mbuko solen tenir certa competència en alguna d'aquestes llengües.
El mbuko és una llengua amb bona vitalitat, emprada en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. La majoria de mbukos parlen ful com a llengua franca per a les relacions amb altres grups de la regió. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament francès, per bé que la taxa d'alfabetització és molt baixa.
En els últims anys s'ha adaptat l'alfabet llatí per escriure en mbuko i s'han produït textos en aquesta llengua per afavorir l'alfabetització. També existeixen nombrosos estudis lingüístics sobre la llengua.
mbola
mbola
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
- ca mbule
- ca dumbule sin. compl.
- ca mbola sin. compl.
- de Mbule
- de Dumbule sin. compl.
- de Mbola sin. compl.
- en Mbule
- en dumbule sin. compl.
- en Mbola sin. compl.
- es mbule
- es dumbule sin. compl.
- es mbola sin. compl.
- eu mbule
- eu dumbule sin. compl.
- eu mbola sin. compl.
- fr mbule
- fr dumbule sin. compl.
- fr mbola sin. compl.
- gl mbule
- gl dumbule sin. compl.
- gl mbola sin. compl.
- it mbule
- it dumbule sin. compl.
- it mbola sin. compl.
- nl Mbula
- nl Dumbule sin. compl.
- nl Mbola sin. compl.
- pt mbule
- pt dumbule sin. compl.
- pt mbola sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
Definition
El mbule es parla al poble de Mbole, el seu territori tradicional, al sud del Camerun. Aquesta llengua forma part del grup yambassa i és lingüísticament propera al bati, el gunu, el mmala, l'elip, el kalong i el baca.
El parlants de mbule generalment parlen kalong o bisoo, ja que tenen contacte freqüent amb els seus parlants: el poble de Mbole no té mercat, dispensari mèdic, ni escola propis i els seus habitants s'han de desplaçar als pobles de Yangben, Batanga (on es parla kalong), Logbikoy o Mbay (on es parla bisoo).
El parlants de mbule generalment parlen kalong o bisoo, ja que tenen contacte freqüent amb els seus parlants: el poble de Mbole no té mercat, dispensari mèdic, ni escola propis i els seus habitants s'han de desplaçar als pobles de Yangben, Batanga (on es parla kalong), Logbikoy o Mbay (on es parla bisoo).
