Back to top
  • ca  mequens
  • ca  mekens sin. compl.
  • ca  michens sin. compl.
  • ca  moquen sin. compl.
  • ca  sakirabiat sin. compl.
  • ca  sakurabiat sin. compl.
  • cod  sakurabiat
  • ar  ميكينس
  • cy  Mequens
  • cy  Mekens sin. compl.
  • cy  Michens sin. compl.
  • cy  Moquen sin. compl.
  • cy  Sakirabiat sin. compl.
  • cy  Sakurabiat sin. compl.
  • de  Mekens
  • de  Mequens sin. compl.
  • de  Michens sin. compl.
  • de  Moquen sin. compl.
  • de  Sakirabiat sin. compl.
  • de  Sakurabiat sin. compl.
  • en  Mequens
  • en  Mekem sin. compl.
  • en  Mekens sin. compl.
  • en  Mekéns sin. compl.
  • en  Mequem sin. compl.
  • en  Mequen sin. compl.
  • en  Sakirabiat sin. compl.
  • en  Sakurabiat sin. compl.
  • es  mequens
  • es  mekens sin. compl.
  • es  michens sin. compl.
  • es  moquen sin. compl.
  • es  sakirabiat sin. compl.
  • es  sakurabiat sin. compl.
  • eu  mekensera
  • eu  mekens sin. compl.
  • eu  moquen sin. compl.
  • eu  sakirabiat sin. compl.
  • eu  sakurabiat sin. compl.
  • fr  mekens
  • fr  mequens sin. compl.
  • fr  michens sin. compl.
  • fr  moquen sin. compl.
  • fr  sakirabiat sin. compl.
  • fr  sakurabiat sin. compl.
  • gn  mekens
  • gn  mequens sin. compl.
  • gn  michens sin. compl.
  • gn  moquen sin. compl.
  • gn  sakirabiat sin. compl.
  • gn  sakurabiat sin. compl.
  • it  mequens
  • it  mekens sin. compl.
  • it  michens sin. compl.
  • it  moquen sin. compl.
  • it  sakirabiat sin. compl.
  • it  sakurabiat sin. compl.
  • ja  メケンス語
  • ja  モケン語 sin. compl.
  • ja  ミチェンス語 sin. compl.
  • ja  サキラビアット語 sin. compl.
  • ja  サクラビアット語 sin. compl.
  • nl  Mequens
  • nl  Mekens sin. compl.
  • nl  Michens sin. compl.
  • nl  Moquen sin. compl.
  • nl  Sakirabiat sin. compl.
  • nl  Sakurabiat sin. compl.
  • pt  mequens
  • pt  mekens sin. compl.
  • pt  michens sin. compl.
  • pt  moquen sin. compl.
  • pt  sakirabiat sin. compl.
  • pt  sakurabiat sin. compl.
  • ru  Мекенс
  • ru  Мекен sin. compl.
  • ru  Мекенш sin. compl.
  • ru  Сакирабьят sin. compl.
  • ru  Сакурабьят sin. compl.
  • zh  梅肯斯语
  • zh  萨库拉比亚特、萨奇拉比亚特、梅肯斯、莫肯、米肯斯 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

Tupí > Tuparí, Amèrica > Brasil

Definition
Abans de les primeres descripcions extenses de la llengua (final del segle XX), el mequens s'havia classificat erròniament en altres famílies del gran tronc tupí; ara l'afiliació a la família tuparí és clara.

La llengua mequens es divideix en tres dialectes:
1. el guaratira, koaratira o kanoè, que no s'ha de confondre amb la llengua aïllada kanoé;
2. el siokweriat, i
3. el sakurabiat.

Les diferències són bàsicament de vocabulari.

El prestigi de la llengua ha passat per alts i baixos d'ençà dels primers contactes amb els no indígenes. Actualment s'observa una ferma voluntat de preservació, però en realitat els infants no l'aprenen i els joves en tenen només un coneixement passiu. Tothom parla portuguès amb fluïdesa.

Els mequens van tenir els primers contactes amb els blancs al segle XVII. A mitjan segle XIX es va intensificar l'explotació del cautxú a la zona. Han sofert importants descensos demogràfics a causa de les epidèmies, fins arribar a la seixantena d'individus que actualment viuen a la reserva indígena del riu Mequens.
  • ca  makonde
  • ca  chimakonde sin. compl.
  • ca  chinimakonde sin. compl.
  • ca  cimakonde sin. compl.
  • ca  konde sin. compl.
  • ca  maconde sin. compl.
  • ca  matambe sin. compl.
  • ca  matambwe sin. compl.
  • ca  mekwengo sin. compl.
  • ar  ماكوندي
  • cy  Makonde
  • cy  Chimakonde sin. compl.
  • cy  Chinimakonde sin. compl.
  • cy  Cimakonde sin. compl.
  • cy  Konde sin. compl.
  • cy  Maconde sin. compl.
  • cy  Matambe sin. compl.
  • cy  Matambwe sin. compl.
  • cy  Mekwengo sin. compl.
  • de  Makonde
  • de  Chimakonde sin. compl.
  • de  Chinimakonde sin. compl.
  • de  Cimakonde sin. compl.
  • de  Konde sin. compl.
  • de  Maconde sin. compl.
  • de  Matambe sin. compl.
  • de  Matambwe sin. compl.
  • de  Mekwengo sin. compl.
  • en  Makonde
  • en  Chimakonde sin. compl.
  • en  Chinimakonde sin. compl.
  • en  Cimakonde sin. compl.
  • en  Konde sin. compl.
  • en  Maconde sin. compl.
  • en  Matambe sin. compl.
  • en  Matambwe sin. compl.
  • en  Mekwengo sin. compl.
  • es  makonde
  • es  chimakonde sin. compl.
  • es  chinimakonde sin. compl.
  • es  cimakonde sin. compl.
  • es  konde sin. compl.
  • es  maconde sin. compl.
  • es  matambe sin. compl.
  • es  matambwe sin. compl.
  • es  mekwengo sin. compl.
  • eu  makondeera
  • eu  chimakonde sin. compl.
  • eu  chinimakonde sin. compl.
  • eu  cimakonde sin. compl.
  • eu  konde sin. compl.
  • eu  maconde sin. compl.
  • eu  makonde sin. compl.
  • eu  matambe sin. compl.
  • eu  matambwe sin. compl.
  • eu  mekwengo sin. compl.
  • fr  makondé
  • fr  chimakondé sin. compl.
  • fr  chinimakondé sin. compl.
  • fr  cimakondé sin. compl.
  • fr  kondé sin. compl.
  • fr  macondé sin. compl.
  • fr  matambé sin. compl.
  • fr  mekwengo sin. compl.
  • gl  makonde
  • gl  chimakonde sin. compl.
  • gl  chinimakonde sin. compl.
  • gl  cimakonde sin. compl.
  • gl  konde sin. compl.
  • gl  maconde sin. compl.
  • gl  matambe sin. compl.
  • gl  matambwe sin. compl.
  • gl  mekwengo sin. compl.
  • gn  makonde
  • gn  chimakonde sin. compl.
  • gn  chinimakonde sin. compl.
  • gn  cimakonde sin. compl.
  • gn  konde sin. compl.
  • gn  maconde sin. compl.
  • gn  matambe sin. compl.
  • gn  matambwe sin. compl.
  • gn  mekwengo sin. compl.
  • it  makonde
  • it  chimakonde sin. compl.
  • it  chinimakonde sin. compl.
  • it  cimakonde sin. compl.
  • it  konde sin. compl.
  • it  maconde sin. compl.
  • it  matambe sin. compl.
  • it  matambwe sin. compl.
  • it  mekwengo sin. compl.
  • pt  maconde
  • pt  chimaconde sin. compl.
  • pt  chimakonde sin. compl.
  • pt  chinimaconde sin. compl.
  • pt  chinimakonde sin. compl.
  • pt  cimaconde sin. compl.
  • pt  konde sin. compl.
  • pt  makonde sin. compl.
  • pt  matambe sin. compl.
  • pt  matambwe sin. compl.
  • pt  mekwengo sin. compl.
  • tmh  Tamakundit
  • tmh  Chimakonde sin. compl.
  • tmh  chinimakonde sin. compl.
  • tmh  cimakonde sin. compl.
  • tmh  konde sin. compl.
  • tmh  maconde sin. compl.
  • tmh  matambe sin. compl.
  • tmh  matambwe sin. compl.
  • tmh  mekwengo sin. compl.
  • zh  马孔德语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània

Definition
El grup etnolingüístic makonde està establert a les dues ribes del riu Ruvuma, que en una bona part del seu recorregut fa la funció de frontera entre Tanzània (país al qual pertany) i Moçambic. Els makondes representen aproximadament el 2,8% de la població de Tanzània (on generalment tenen el suahili com a segona llengua) i el 2% de Moçambic. Els makondes han tingut una forta influència cultural i lingüística sobre algunes comunitats veïnes, com els mweres i els michingues (Tanzània). El grup dels makondes de Tanzània es pot dividir en tres grups principals: els marabes, els quals han rebut una gran influència cultural dels suahilis, els nnimes i els ndondes. Hi ha un altre grup que es considera part dels makondes: els matambwes, que viuen a prop dels ndondes.

La llengua makonde està formada per diverses varietats dialectals: el chinnima, el chindonde, el chimaraba i el chimatambwe (a Tanzània), i el shimakonde do Planalto, el shidonde, el shiyanga, el shimwalu, el shimwambe i el simakonde (a Moçambic).

El makonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
  • ca  rama
  • ca  boto sin. compl.
  • ca  melchora sin. compl.
  • ca  voto sin. compl.
  • cod  rama
  • ar  الراما
  • cy  Rama
  • cy  Boto sin. compl.
  • cy  Melchora sin. compl.
  • cy  Voto sin. compl.
  • de  Rama
  • de  Boto sin. compl.
  • de  Melchora sin. compl.
  • de  Voto sin. compl.
  • en  Rama
  • en  Boto sin. compl.
  • en  Melchura sin. compl.
  • en  Voto sin. compl.
  • es  rama
  • es  boto sin. compl.
  • es  melchora sin. compl.
  • es  voto sin. compl.
  • eu  ramera
  • eu  boto sin. compl.
  • eu  melchora sin. compl.
  • eu  voto sin. compl.
  • fr  rama
  • fr  boto sin. compl.
  • fr  melchora sin. compl.
  • fr  voto sin. compl.
  • gn  ráma
  • gn  boto sin. compl.
  • gn  melchora sin. compl.
  • gn  voto sin. compl.
  • it  rama
  • it  boto sin. compl.
  • it  melchora sin. compl.
  • it  voto sin. compl.
  • ja  ラマ語
  • ja  ボト語 sin. compl.
  • ja  メルチョラ語 sin. compl.
  • nl  Rama
  • nl  Boto sin. compl.
  • nl  Melchora sin. compl.
  • nl  Voto sin. compl.
  • pt  rama
  • pt  boto sin. compl.
  • pt  melchora sin. compl.
  • pt  voto sin. compl.
  • ru  Рама
  • ru  Бото sin. compl.
  • ru  Вото sin. compl.
  • ru  Мельчура sin. compl.
  • zh  拉玛语
  • zh  沃托语 sin. compl.
  • zh  波托语 sin. compl.
  • zh  梅尔乔拉语 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Txibtxa > Txibtxa B > Voto, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Nicaragua

Definition
Al segle XVI la població rama s'estenia per una àmplia zona que anava del nord del riu San Juan fins al riu Escondido al llarg de la costa atlàntica de Nicaragua. Durant els segles XVIII i XIX van patir el domini dels miskito, que els venien com a esclaus als anglesos i els exigien tributs, i la presència de colons i buscadors d'or, fets que van fer reduir significativament la població rama. Un cert nombre es va traslladar a l'illa de Rama Cay al final del segle XVIII, i és on viu la major part de la comunitat rama en l'actualitat.

Al final del segle XIX un matrimoni de missioners moravians es va establir a l'illa per convertir els rama. Atès que es tractava d'una comunitat petita i la major part dels homes parlaven una mica d'anglès a causa de la relació amb la població criolla de Bluefields, els missioners alemanys van decidir que no calia aprendre rama i van fer la seva tasca evangelitzadora en anglès. Els rama es van convertir i van adoptar una versió de l'anglès dels missioners. La major part de la població va substituir el rama per un crioll anglès força diferent del parlat a Bluefields, el Miskitu Coast. Aquest crioll de Rama Cay podria ser una forma arcaica del Miskitu Coast recriollitzada sota la influència de la llengua rama. Aquest crioll, que ha estat poc estudiat, s'hauria anat aproximant al Miskitu Coast, o bé estaria sent substituït pel mateix Miskitu Coast Creole.

Sembla que el rama va extingir-se a Costa Rica durant el primer terç del segle XX. Segons Grinevald, però, hi hauria un grup de 17 rama a la ciutat de Limón, a Costa Rica, sis dels quals parlarien la llengua rama.

El 1984, en el context de la Revolució Sandinista de Nicaragua, es va iniciar l'anomenat Rama Language Project (RLP), en resposta a les demandes de la comunitat rama. En aquell moment semblava que ja només quedaven tres parlants d'aquesta llengua, tres homes grans de l'illa de Rama Cay, que havia estat substituïda, com s'ha dit, per una varietat de crioll anglès. L'RLP es va concebre com un projecte de descripció lingüística de la llengua rama, sobre la qual gairebé no hi havia estudis, dins d'un projecte més ampli, de la comunitat rama i de les autoritats nicaragüenques, de revitalització de la llengua i la cultura rama.

La lingüista Colette Grinevald, a demanda del Ministeri de Cultura de Nicaragua, va ser la coordinadora del projecte, que va durar una desena d'anys, i la responsable principal del treball de camp. Es van identificar 36 parlants i 22 semiparlants de rama, tot i que la recerca es va basar fonamentalment en les dades de tres informants (no pas d'aquells tres considerats oficialment els darrers parlants), una de les quals, coneguda com a Miss Nora, va tenir un paper molt important en tot el projecte. L'equip de lingüistes va elaborar una gramàtica i un diccionari de la llengua rama, i va fer un estudi sociolingüístic de la comunitat.

Malgrat la continuïtat del projecte de revitalització del rama, que s'intenta introduir en l'àmbit escolar, la llengua i la cultura rama continuen greument amenaçades, tant des d'un punt de vista cultural com físic. La llengua habitual segueix sent majoritàriament el crioll. El nivell d'aculturació de la comunitat illenca s'ha vist accelerat en els darrers anys; la comunitat del continent es veu afectada per diversos projectes, com la construcció d'un ferrocarril. L'especulació sobre les terres ha comportat fins i tot atacs físics contra la població rama.
  • ca  molbog
  • ca  melebuganon sin. compl.
  • ca  molboga sin. compl.
  • ca  molbogo sin. compl.
  • ca  molebugan sin. compl.
  • ca  molebuganon sin. compl.
  • ar  مولبوغ
  • cy  Molbog
  • cy  Melebuganon sin. compl.
  • cy  Molboga sin. compl.
  • cy  Molbogo sin. compl.
  • cy  Molebugan sin. compl.
  • cy  Molebuganon sin. compl.
  • de  Molbog
  • de  Molbog Palawan sin. compl.
  • en  Molbog
  • en  Melebuganon sin. compl.
  • en  Molebugan sin. compl.
  • en  Molebuganon sin. compl.
  • es  molbog
  • es  melebuganon sin. compl.
  • es  molboga sin. compl.
  • es  molbogo sin. compl.
  • es  molebugan sin. compl.
  • es  molebuganon sin. compl.
  • eu  molbogera
  • eu  melebuganon sin. compl.
  • eu  molbog molobogo sin. compl.
  • eu  molboga sin. compl.
  • eu  molebugan sin. compl.
  • eu  molebuganon sin. compl.
  • fr  molbog
  • fr  melebuganon sin. compl.
  • fr  molboga sin. compl.
  • fr  molbogo sin. compl.
  • fr  molebugan sin. compl.
  • fr  molebuganon sin. compl.
  • gl  molbog
  • gl  melebuganon sin. compl.
  • gl  molboga sin. compl.
  • gl  molbogo sin. compl.
  • gl  molebugan sin. compl.
  • gl  molebuganon sin. compl.
  • gn  molvog
  • gn  melevuganon sin. compl.
  • gn  molevugan sin. compl.
  • gn  molevuganon sin. compl.
  • gn  molvoga sin. compl.
  • gn  molvogo sin. compl.
  • it  molbog
  • it  melebuganon sin. compl.
  • it  molboga sin. compl.
  • it  molbogo sin. compl.
  • it  molebugan sin. compl.
  • it  molebuganon sin. compl.
  • pt  molbog
  • pt  melebuganon sin. compl.
  • pt  molboga sin. compl.
  • pt  molbogo sin. compl.
  • pt  molebugan sin. compl.
  • pt  molebuganon sin. compl.
  • zh  莫尔博格语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definition
El molbog s'inclou dins el grup de llengües indígenes de les illes que constiueixen la província de Palawan. Aquest grup està integrat per sis llengües: el kalamianon, l'agutaynon (subgrup nord-palawan o kalamiano), el batak, el tagbanwa, el palawan i el molbog (subgrup sud-palawan).

Actualment, els parlants de llengües palawan constitueixen una minoria a Palawan, ja que aquesta província és habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones de les Filipines: parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), de cuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).

L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els molbog s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, maguindanao, tausug, sama, ilanum, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i jama mapun.

El terme malubog significa 'aigua tèrbola'.
  • ca  moloko
  • ca  melokwo sin. compl.
  • ca  mokyo sin. compl.
  • ca  molko sin. compl.
  • ca  molkoa sin. compl.
  • ca  molkwo sin. compl.
  • ca  molokwo sin. compl.
  • de  Melokwo
  • de  Melokwo sin. compl.
  • de  Mokyo sin. compl.
  • de  Molko sin. compl.
  • en  Moloko
  • en  Melokwo sin. compl.
  • en  Mokyo sin. compl.
  • en  Molko sin. compl.
  • en  Molkoa sin. compl.
  • en  Molkwo sin. compl.
  • en  Molokwo sin. compl.
  • es  moloko
  • es  melokwo sin. compl.
  • es  mokyo sin. compl.
  • es  molko sin. compl.
  • es  molkoa sin. compl.
  • es  molkwo sin. compl.
  • es  molokwo sin. compl.
  • eu  moloko
  • eu  melokwo sin. compl.
  • eu  mokyo sin. compl.
  • eu  molko sin. compl.
  • eu  molkoa sin. compl.
  • eu  molkwo sin. compl.
  • eu  molokwo sin. compl.
  • fr  moloko
  • fr  melokwo sin. compl.
  • fr  mokyo sin. compl.
  • fr  molko sin. compl.
  • fr  molkwo sin. compl.
  • gl  moloko
  • gl  melokwo sin. compl.
  • gl  mokyo sin. compl.
  • gl  molko sin. compl.
  • gl  molkoa sin. compl.
  • gl  molkwo sin. compl.
  • gl  molokwo sin. compl.
  • it  moloko
  • it  melokwo sin. compl.
  • it  mokyo sin. compl.
  • it  molko sin. compl.
  • it  molkoa sin. compl.
  • it  molkwo sin. compl.
  • it  molokwo sin. compl.
  • nl  Moloko
  • nl  Melokwo sin. compl.
  • nl  Mokyo sin. compl.
  • nl  Molko sin. compl.
  • nl  Molkwo sin. compl.
  • pt  moloko
  • pt  melokwo sin. compl.
  • pt  mokyo sin. compl.
  • pt  molko sin. compl.
  • pt  molkoa sin. compl.
  • pt  molkwo sin. compl.
  • pt  molokwo sin. compl.

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun

Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més properes al moloko, des del punt de vista lingüístic, són el muyang, el giziga del nord i el dugwor.

El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la moloko) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.

Els molokos es van instal·lar a la muntanya Moloko fugint dels fuls, que al segle XIX van envair la regió més septentrional del Camerun. Actualment la majoria viuen al peu de les muntanyes, només una petita part viu encara a la part alta.

Geogràficament, la llengua moloko és veïna de les següents: muyang, mbuko, mikiri (varietat del dugwor), giziga i ful. Les quatre primeres estan, a més, directament emparentades amb el moloko.

El moloko és una llengua molt homogènia, és a dir, amb escassa variació dialectal. Només s'observen petites diferències de pronunciació.

Els molokos adults solen parlar ful, llengua de comunicació interètnica a la regió, dins i fora de les muntanyes Mandara. D'altra banda, l'alfabetització és en francès, si bé l'índex d'escolarització és molt baix.
  • ca  dugwor
  • ca  dougour sin. compl.
  • ca  memekere sin. compl.
  • ca  mofu-dugwor sin. compl.
  • ca  tchakidjebe sin. compl.
  • cod  memekere
  • cod  mofu-dugwor
  • de  Dugwor
  • de  Memekere sin. compl.
  • de  Mofu-dugwor sin. compl.
  • de  Tchakidjebe sin. compl.
  • en  Dugwor
  • en  Chakidjebe sin. compl.
  • en  Dougour sin. compl.
  • en  Memekere sin. compl.
  • en  Mofu-dugwor sin. compl.
  • es  dugwor
  • es  chakidjebe sin. compl.
  • es  dougour sin. compl.
  • es  memekere sin. compl.
  • es  mofu-dugwor sin. compl.
  • eu  dugwor
  • eu  chakidjebe sin. compl.
  • eu  dougour sin. compl.
  • eu  memekere sin. compl.
  • eu  mofu-dugwor sin. compl.
  • fr  dougour
  • fr  dugwor sin. compl.
  • fr  memekere sin. compl.
  • fr  mofu-dugwor sin. compl.
  • fr  tchakidjebe sin. compl.
  • gl  dugwor
  • gl  chakidjebe sin. compl.
  • gl  dougour sin. compl.
  • gl  memekere sin. compl.
  • gl  mofu-dugwor sin. compl.
  • it  dugwor
  • it  chakidjebe sin. compl.
  • it  dougour sin. compl.
  • it  memekere sin. compl.
  • it  mofu-dugwor sin. compl.
  • nl  Dugwor
  • nl  Memekere sin. compl.
  • nl  Mofu-dugwor sin. compl.
  • nl  Tchakidjebe sin. compl.
  • pt  dugwor
  • pt  chakidjebe sin. compl.
  • pt  dougour sin. compl.
  • pt  memekere sin. compl.
  • pt  mofu-dugwor sin. compl.

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun

Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més properes al dugwor, geogràficament i lingüísticament, són el muyang, el giziga del nord i el moloko.

El dugwor rep diferents noms a les diferents ciutats on es parla. Per exemple, a la ciutat de Dugwor es coneix com a mofu-dugwor i a Mekere com a memekere. No obstant això, entre els parlants hi ha consciència de parlar la mateixa llengua. Les diferències dialectals són mínimes.

És una llengua amb bona vitalitat: totes les activitats quotidianes de la comunitat es duen a terme en dugwor.

Tots els dugwors saben el ful i l'empren per a comunicar-se amb els altres grups de la regió. Els adults solen entendre les llengües veïnes moloko i merey, de manera que és possible la relació sense necessitat de llengua franca.

D'altra banda, l'alfabetització es fa en francès, per bé que només un 25% dels infants dugwors són escolaritzats i un percentatge encara més baix arriba a l'ensenyament secundari.
  • ca  nkwen
  • ca  mendankwe sin. compl.
  • ca  mendankwe-nkwen sin. compl.
  • de  Mendankwe-Nkwen
  • de  Mandankwe sin. compl.
  • de  Mendankwe sin. compl.
  • de  Nkwen sin. compl.
  • en  Nkwen
  • en  Mendankwe sin. compl.
  • en  Mendankwe-nkwen sin. compl.
  • es  nkwen
  • es  mendankwe sin. compl.
  • es  mendankwe-nkwen sin. compl.
  • eu  nkwen
  • eu  mendankwe sin. compl.
  • eu  mendankwe-nkwen sin. compl.
  • fr  nkwen
  • fr  mandankwe sin. compl.
  • fr  mendankwe sin. compl.
  • fr  mendankwe-Nkwen sin. compl.
  • gl  nkwen
  • gl  mendankwe sin. compl.
  • gl  mendankwe-nkwen sin. compl.
  • it  nkwen
  • it  mendankwe sin. compl.
  • it  mendankwe-nkwen sin. compl.
  • nl  Nkwen
  • nl  Mandankwe sin. compl.
  • nl  Mendankwe sin. compl.
  • nl  Mendankwe-Nkwen sin. compl.
  • pt  nkwen
  • pt  mendankwe sin. compl.
  • pt  mendankwe-nkwen sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun

Definition
El nkwen forma part del grup de llengües ngembes, el qual inclou també l'awing, el bafut, el bambili, el mankon, el mundum i el pinyin.

Podem distingir dues varietats dialectals d'aquesta llengua: el nkwen i el mendankwe.

El nkwen s'empra amb normalitat a la llar i en la vida de la comunitat, però els parlants de nkwen generalment parlen també anglès (llengua oficial i utilitzat en l'ensenyament) i pidgin anglès del Camerun, utilitzat com a llengua franca a la regió.
  • ca  nkwen
  • ca  mendankwe sin. compl.
  • ca  mendankwe-nkwen sin. compl.
  • de  Mendankwe-Nkwen
  • de  Mandankwe sin. compl.
  • de  Mendankwe sin. compl.
  • de  Nkwen sin. compl.
  • en  Nkwen
  • en  Mendankwe sin. compl.
  • en  Mendankwe-nkwen sin. compl.
  • es  nkwen
  • es  mendankwe sin. compl.
  • es  mendankwe-nkwen sin. compl.
  • eu  nkwen
  • eu  mendankwe sin. compl.
  • eu  mendankwe-nkwen sin. compl.
  • fr  nkwen
  • fr  mandankwe sin. compl.
  • fr  mendankwe sin. compl.
  • fr  mendankwe-Nkwen sin. compl.
  • gl  nkwen
  • gl  mendankwe sin. compl.
  • gl  mendankwe-nkwen sin. compl.
  • it  nkwen
  • it  mendankwe sin. compl.
  • it  mendankwe-nkwen sin. compl.
  • nl  Nkwen
  • nl  Mandankwe sin. compl.
  • nl  Mendankwe sin. compl.
  • nl  Mendankwe-Nkwen sin. compl.
  • pt  nkwen
  • pt  mendankwe sin. compl.
  • pt  mendankwe-nkwen sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun

Definition
El nkwen forma part del grup de llengües ngembes, el qual inclou també l'awing, el bafut, el bambili, el mankon, el mundum i el pinyin.

Podem distingir dues varietats dialectals d'aquesta llengua: el nkwen i el mendankwe.

El nkwen s'empra amb normalitat a la llar i en la vida de la comunitat, però els parlants de nkwen generalment parlen també anglès (llengua oficial i utilitzat en l'ensenyament) i pidgin anglès del Camerun, utilitzat com a llengua franca a la regió.
  • ca  huitoto meneca
  • ca  meneca sin. compl.
  • ca  meneka sin. compl.
  • ca  minica sin. compl.
  • ca  mïnïka sin. compl.
  • cod  meneca
  • ar  الهويتوتو مينيكا
  • cy  Huitoto meneca
  • cy  Meneca sin. compl.
  • cy  Meneka sin. compl.
  • cy  Mïnïca sin. compl.
  • cy  Mïnïka sin. compl.
  • de  Huitoto Meneca
  • de  Meneca sin. compl.
  • de  Meneka sin. compl.
  • de  Minica sin. compl.
  • de  Mïnïka sin. compl.
  • en  Minica Witoto
  • en  Meneca sin. compl.
  • en  Meneka sin. compl.
  • en  Minica sin. compl.
  • en  Minica Huitoto sin. compl.
  • en  Mïnïka sin. compl.
  • es  huitoto meneca
  • es  meneca sin. compl.
  • es  meneka sin. compl.
  • es  minica sin. compl.
  • es  mïnika sin. compl.
  • eu  minika huitotera
  • eu  meneca sin. compl.
  • eu  meneka sin. compl.
  • eu  minica sin. compl.
  • eu  mïnïka sin. compl.
  • fr  huitoto minica
  • fr  meneca sin. compl.
  • fr  meneka sin. compl.
  • fr  minica sin. compl.
  • fr  mïnïka sin. compl.
  • gn  huitoto meneka
  • gn  meneca sin. compl.
  • gn  meneka sin. compl.
  • gn  minica sin. compl.
  • gn  mïnïka sin. compl.
  • it  huitoto meneca
  • it  meneca sin. compl.
  • it  meneka sin. compl.
  • it  minica sin. compl.
  • it  mïnïka sin. compl.
  • ja  ウィトト・メネカ語
  • ja  ミニカ語 sin. compl.
  • nl  Huitoto Meneca
  • nl  Meneca sin. compl.
  • nl  Meneka sin. compl.
  • nl  Minica sin. compl.
  • nl  Mïnïka sin. compl.
  • pt  huitoto meneca
  • pt  meneca sin. compl.
  • pt  meneka sin. compl.
  • pt  minica sin. compl.
  • pt  mïnïka sin. compl.
  • ru  Уитото-мыныка
  • ru  Менека sin. compl.
  • ru  Миника sin. compl.
  • ru  Мыныка sin. compl.
  • zh  胡伊托托-梅内卡语
  • zh  梅内加 sin. compl.
  • zh  梅内卡 sin. compl.
  • zh  米尼加 sin. compl.
  • zh  米尼卡 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Huitoto > Huitotoa, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú

Definition
Els huitoto meneca del Perú viuen integrats a la comunitat huitoto murui. Totes tres llengües, huitoto meneca, huitoto murui i huitoto muinane, presenten un grau força alt de semblança. Algunes fonts les consideren tres dialectes d'una sola llengua, el huitoto (vegeu Endangered Languages in South America). No obstant això, no són mútuament intel·ligibles, per la qual cosa altres fonts les tracten com a llengües independents.

Els huitotos van ser vistos per primera vegada per colonitzadors blancs al segle XVII. Fins a les darreries del XIX, però, no es van establir contactes estables. La instal·lació en terres huitoto colombianes de companyies explotadores de cautxú va provocar unes altes taxes de mortalitat dels indígenes per culpa d'epidèmies de malalties europees.

Els huitotos que avui habiten al Perú són descendents dels grups que van fugir dels explotadors de Colòmbia. L'índex d'escolarització és força baix i la majoria de mestres no són indígenes.
  • ca  huitoto meneca
  • ca  meneca sin. compl.
  • ca  meneka sin. compl.
  • ca  minica sin. compl.
  • ca  mïnïka sin. compl.
  • cod  meneca
  • ar  الهويتوتو مينيكا
  • cy  Huitoto meneca
  • cy  Meneca sin. compl.
  • cy  Meneka sin. compl.
  • cy  Mïnïca sin. compl.
  • cy  Mïnïka sin. compl.
  • de  Huitoto Meneca
  • de  Meneca sin. compl.
  • de  Meneka sin. compl.
  • de  Minica sin. compl.
  • de  Mïnïka sin. compl.
  • en  Minica Witoto
  • en  Meneca sin. compl.
  • en  Meneka sin. compl.
  • en  Minica sin. compl.
  • en  Minica Huitoto sin. compl.
  • en  Mïnïka sin. compl.
  • es  huitoto meneca
  • es  meneca sin. compl.
  • es  meneka sin. compl.
  • es  minica sin. compl.
  • es  mïnika sin. compl.
  • eu  minika huitotera
  • eu  meneca sin. compl.
  • eu  meneka sin. compl.
  • eu  minica sin. compl.
  • eu  mïnïka sin. compl.
  • fr  huitoto minica
  • fr  meneca sin. compl.
  • fr  meneka sin. compl.
  • fr  minica sin. compl.
  • fr  mïnïka sin. compl.
  • gn  huitoto meneka
  • gn  meneca sin. compl.
  • gn  meneka sin. compl.
  • gn  minica sin. compl.
  • gn  mïnïka sin. compl.
  • it  huitoto meneca
  • it  meneca sin. compl.
  • it  meneka sin. compl.
  • it  minica sin. compl.
  • it  mïnïka sin. compl.
  • ja  ウィトト・メネカ語
  • ja  ミニカ語 sin. compl.
  • nl  Huitoto Meneca
  • nl  Meneca sin. compl.
  • nl  Meneka sin. compl.
  • nl  Minica sin. compl.
  • nl  Mïnïka sin. compl.
  • pt  huitoto meneca
  • pt  meneca sin. compl.
  • pt  meneka sin. compl.
  • pt  minica sin. compl.
  • pt  mïnïka sin. compl.
  • ru  Уитото-мыныка
  • ru  Менека sin. compl.
  • ru  Миника sin. compl.
  • ru  Мыныка sin. compl.
  • zh  胡伊托托-梅内卡语
  • zh  梅内加 sin. compl.
  • zh  梅内卡 sin. compl.
  • zh  米尼加 sin. compl.
  • zh  米尼卡 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Huitoto > Huitotoa, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú

Definition
Els huitoto meneca del Perú viuen integrats a la comunitat huitoto murui. Totes tres llengües, huitoto meneca, huitoto murui i huitoto muinane, presenten un grau força alt de semblança. Algunes fonts les consideren tres dialectes d'una sola llengua, el huitoto (vegeu Endangered Languages in South America). No obstant això, no són mútuament intel·ligibles, per la qual cosa altres fonts les tracten com a llengües independents.

Els huitotos van ser vistos per primera vegada per colonitzadors blancs al segle XVII. Fins a les darreries del XIX, però, no es van establir contactes estables. La instal·lació en terres huitoto colombianes de companyies explotadores de cautxú va provocar unes altes taxes de mortalitat dels indígenes per culpa d'epidèmies de malalties europees.

Els huitotos que avui habiten al Perú són descendents dels grups que van fugir dels explotadors de Colòmbia. L'índex d'escolarització és força baix i la majoria de mestres no són indígenes.