Back to top
namwezi namwezi

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  nyamwezi
  • ca  kinyamwesi sin. compl.
  • ca  kinyamwezi sin. compl.
  • ca  namwezi sin. compl.
  • ca  nyamwesi sin. compl.
  • ar  نيامويزي
  • cy  Nyamwezi
  • cy  Banyamwesi sin. compl.
  • cy  Kinyamwesi sin. compl.
  • cy  Kinyamwezi sin. compl.
  • cy  Namwezi sin. compl.
  • cy  Nyamwesi sin. compl.
  • de  Nyamwezi
  • de  Kinyamwesi sin. compl.
  • de  Kinyamwezi sin. compl.
  • de  Namwezi sin. compl.
  • de  Nyamwesi sin. compl.
  • en  Nyamwezi
  • en  Banyamwesi sin. compl.
  • en  Kinyamwesi sin. compl.
  • en  Kinyamwezi sin. compl.
  • en  Namwezi sin. compl.
  • en  Nyamwesi sin. compl.
  • es  ñamuezi
  • es  banyamwesi sin. compl.
  • es  kinyamwesi sin. compl.
  • es  kinyamwezi sin. compl.
  • es  namwezi sin. compl.
  • es  nyamwesi sin. compl.
  • eu  nyamweziera
  • eu  banyamwesi sin. compl.
  • eu  kinyamwesi sin. compl.
  • eu  kinyamwezi sin. compl.
  • eu  namwezi sin. compl.
  • eu  nyamwesi sin. compl.
  • eu  nyamwezi sin. compl.
  • fr  nyamwezi
  • fr  banyamwesi sin. compl.
  • fr  kinyamwesi sin. compl.
  • fr  kinyamwezi sin. compl.
  • fr  namwezi sin. compl.
  • fr  nyamwesi sin. compl.
  • gl  nyamwezi
  • gl  banyamwesi sin. compl.
  • gl  kinyamwesi sin. compl.
  • gl  kinyamwezi sin. compl.
  • gl  namwezi sin. compl.
  • gl  nyamwesi sin. compl.
  • gn  ñamuesi
  • gn  kinyamwesi sin. compl.
  • gn  kinyamwezi sin. compl.
  • gn  namwesi sin. compl.
  • gn  nyamwesi sin. compl.
  • gn  vanyamwesi sin. compl.
  • it  nyamwezi
  • it  banyamwesi sin. compl.
  • it  kinyamwesi sin. compl.
  • it  kinyamwezi sin. compl.
  • it  namwezi sin. compl.
  • it  nyamwesi sin. compl.
  • pt  nyamwezi
  • pt  banyamwesi sin. compl.
  • pt  kinyamwesi sin. compl.
  • pt  kinyamwezi sin. compl.
  • pt  namwezi sin. compl.
  • pt  nyamwesi sin. compl.
  • tmh  Tanyamwezit
  • tmh  banyamwesi sin. compl.
  • tmh  Kinyamwesi sin. compl.
  • tmh  kinyamwezi sin. compl.
  • tmh  namwezi sin. compl.
  • tmh  nyamwesi sin. compl.
  • zh  尼扬韦齐语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definition
El grup etnolingüístic nyamwezi representa aproximadament el 2,8% de la població de Tanzània. El terme nyamwezi significa 'de la lluna' en suahili i fa referència als pobles de l'oest, per on la lluna es pon. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels nyamwezis, que han tingut una forta influència sobre els kimbus, els konongos i els tongwes.

El nyamwezi és una de les llengües africanes que compta amb un augment del nombre de parlants malgrat l'oficialitat del suahili. Més del 90% de la població de Tanzània coneix el nyamwezi.

Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ñañañe ñañañe

Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia

  • ca  guarayú
  • ca  guarayo sin. compl.
  • ca  guarayu sin. compl.
  • ca  ñañañe sin. compl.
  • ar  غوارايو
  • cy  Guarayo
  • cy  Guarayu sin. compl.
  • cy  Guarayú sin. compl.
  • cy  Ñañañe sin. compl.
  • de  Guarayo
  • de  Guarayu sin. compl.
  • de  Guarayú sin. compl.
  • de  Ñañañe sin. compl.
  • en  Guarayo
  • en  Guarayu sin. compl.
  • en  Guarayú sin. compl.
  • en  Ñañañe sin. compl.
  • es  guarayo
  • es  guarayu sin. compl.
  • es  guarayú sin. compl.
  • es  ñañañe sin. compl.
  • eu  guarayoera
  • eu  guarayu sin. compl.
  • eu  guarayú sin. compl.
  • eu  ñañañe sin. compl.
  • fr  guarayo
  • fr  guarayu sin. compl.
  • fr  guarayú sin. compl.
  • fr  ñañañe sin. compl.
  • gn  guarajo
  • gn  guarayu sin. compl.
  • gn  guarayú sin. compl.
  • gn  ñañañe sin. compl.
  • it  guarayo
  • it  guarayu sin. compl.
  • it  guarayú sin. compl.
  • it  ñañañe sin. compl.
  • ja  グアラヨ語
  • nl  Guarayo
  • nl  Guarayu sin. compl.
  • nl  Guarayú sin. compl.
  • nl  Ñañañe sin. compl.
  • pt  guarayo
  • pt  guarayu sin. compl.
  • pt  guarayú sin. compl.
  • pt  ñañañe sin. compl.
  • ru  Гуарайо
  • ru  Няняне sin. compl.
  • ru  Гуарайю sin. compl.
  • zh  瓜拉佑语
  • zh  瓜拉予 sin. compl.
  • zh  瓜拉裕 sin. compl.
  • zh  尼亚尼亚涅 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia

Definition
No s'ha de confondre amb el guarayo del Paraguai. La família tupí-guaraní és la més gran del tronc tupí. Sembla que els guarayos i els pausernes formaven part d'un mateix grup, escindit a mitjan segle XX, quan els guarayos van decidir viure a les missions. Tots dos pertanyien a grups guaranís arribats des del Paraguai cap al començament del segle XVI.

Segons algunes fonts, la comunicació entre els guarayos, els chiriguanos i els sirionós és possible en un cert grau atesa la proximitat de les seves llengües. Des del punt de vista ètnic, però, no hi ha cap dubte que es tracta de grups independents. El cens de 1992 mostra una situació estable i, fins i tot, un feble augment en el nombre de joves parlants de guarayo. En alguns pobles encara hi ha parlants monolingües.
ñandeva ñandeva

Tupí > Tupí-guaraní, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Paraguai

  • ca  tapiete
  • ca  ñandeva sin. compl.
  • ca  tapíete sin. compl.
  • ar  تابيتية
  • cy  Tapiete
  • cy  Ñandeva sin. compl.
  • cy  Tapíete sin. compl.
  • de  Tapiete
  • de  Ñandeva sin. compl.
  • de  Tapíete sin. compl.
  • en  Tapieté
  • en  Ñandeva sin. compl.
  • en  Tapiete sin. compl.
  • es  tapiete
  • es  ñandeva sin. compl.
  • es  tapíete sin. compl.
  • eu  tapieteera
  • eu  ñandeva sin. compl.
  • eu  tapíete sin. compl.
  • fr  tapiete
  • fr  ñandeva sin. compl.
  • fr  tapíete sin. compl.
  • fr  tapireté sin. compl.
  • gn  tapiete
  • gn  ñandéva sin. compl.
  • gn  tapíete sin. compl.
  • it  tapiete
  • it  ñandeva sin. compl.
  • it  tapíete sin. compl.
  • ja  タピエテ語
  • ja  ニャンデバ語 sin. compl.
  • nl  Tapiete
  • nl  Ñandeva sin. compl.
  • nl  Tapíete sin. compl.
  • pt  tapiete
  • pt  ñandeva sin. compl.
  • pt  tapíete sin. compl.
  • ru  Тапиете
  • ru  Тапьете sin. compl.
  • ru  Ньяндева sin. compl.
  • zh  塔皮耶特语
  • zh  塔皮耶特、尼安德瓦 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

Tupí > Tupí-guaraní, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Paraguai

Definition
La família tupí-guaraní és la més gran del tronc tupí.

L'origen ètnic dels tapietes és una qüestió de debat: per a alguns, són un grup escindit dels guaranís, mentre que per a d'altres, són matakos originaris del Chaco.

Se'ls coneix amb diversos noms, entre els quals yanayguanas i yanas ('els del camp'). Tapiete significa 'els més bàrbars'; malgrat tot, és el terme usat pel grup mateix com a autodenominació. L'autodenominació ñandeva, emprada al Paraguai (tant per al grup com per a la llengua), no s'ha de confondre amb el ñandeva, varietat dialectal del guaraní, del Paraguai oriental.

La llengua tapiete pertany al mateix subgrup que el chiriguano i el guarayo de Paraguai. Hi ha molt pocs estudis sobre el tapiete, en part per la voluntat del grup de no mantenir contacte amb població no indígena. A més d'alguna llista de paraules, fins a final del segle XX no apareixen els primers estudis antropològics.

Durant la primera meitat del segle XX els tapietes es van mantenir pràcticament monolingües. En les darreres dècades, però, l'explotació petroliera ha portat grans masses de població no indígena, sobretot als territoris tapietes de l'Argentina. S'ha consolidat l'evangelització i cada vegada són més freqüents els matrimonis mixtos.

Dominar l'espanyol té cada cop més valor socioeconòmic. Els tapietes majors de 50 anys parlen espanyol amb certa dificultat; els infants i adolescents, en canvi, dominen l'espanyol i gairebé no parlen tapiete, només l'entenen.
nanti nanti

Arawak o maipure > Divisió del sud, Amèrica > Perú

  • ca  nanti
  • ca  cogapakori sin. compl.
  • ar  نانتية
  • cy  Nanti
  • cy  Cogapakori sin. compl.
  • de  Nanti
  • de  Cogapacori sin. compl.
  • en  Nanti
  • en  Kugapakori sin. compl.
  • es  nanti
  • es  cogapakori sin. compl.
  • eu  nantiera
  • eu  cogapakori sin. compl.
  • fr  nanti
  • fr  cogapacori sin. compl.
  • gl  nanti
  • gl  cogapakori sin. compl.
  • gn  nanti
  • gn  kogapakori sin. compl.
  • it  nanti
  • it  cogapakori sin. compl.
  • ja  ナンティ語
  • ja  コガパコリ語 sin. compl.
  • nl  Nanti
  • nl  Cogapakori sin. compl.
  • pt  nanti
  • pt  cogapakori sin. compl.
  • ru  Нанти
  • ru  Кугапакори sin. compl.
  • ru  Когапакори sin. compl.
  • sw  Nanti
  • sw  Cogapakori sin. compl.
  • tmh  Tanantit
  • zh  那恩提
  • zh  库嘎帕克瑞 sin. compl.

Arawak o maipure > Divisió del sud, Amèrica > Perú

Definition
Els nanti són majoritàriament monolingües. Només alguns joves parlen una mica d'espanyol o de machiguenga.
nass nass

Tsimshiana > Interior, Amèrica > Canadà

  • ca  nass-gitksà
  • ca  gitksan sin. compl.
  • ca  nass sin. compl.
  • ca  nass-gitksan sin. compl.
  • ca  nisga'a sin. compl.
  • ca  nisgha sin. compl.
  • cod  gitksan
  • cod  nisga'a
  • cy  Nass-gitksan
  • cy  Gitksan sin. compl.
  • cy  Nass sin. compl.
  • cy  Nass-gitksan sin. compl.
  • cy  Nisga'a sin. compl.
  • cy  Nisgha sin. compl.
  • de  Nass-Gitksan
  • de  Gitksan sin. compl.
  • de  Nass sin. compl.
  • de  Nass-Gitxsan sin. compl.
  • de  Nisga'a sin. compl.
  • de  Nisgha sin. compl.
  • en  Nass-Gitxsan
  • en  Gitksan sin. compl.
  • en  Gitxsan sin. compl.
  • en  Nass sin. compl.
  • en  Nass-Gitksan sin. compl.
  • en  Nisga'a sin. compl.
  • en  Nisgha sin. compl.
  • es  nasguixián
  • es  gitksan sin. compl.
  • es  nass sin. compl.
  • es  nass-gitksan sin. compl.
  • es  nisga'a sin. compl.
  • es  nisgha sin. compl.
  • eu  nass-gitxsanera
  • eu  gitksan sin. compl.
  • eu  nass sin. compl.
  • eu  nass-gitksan sin. compl.
  • eu  nass-gitxsan sin. compl.
  • eu  nisga'a sin. compl.
  • eu  nisgha sin. compl.
  • fr  nass-gitksan
  • fr  gitksan sin. compl.
  • fr  nass sin. compl.
  • fr  nisga'a sin. compl.
  • fr  nisgha sin. compl.
  • gl  nass-gitksán
  • gl  gitksan sin. compl.
  • gl  nass sin. compl.
  • gl  nass-gitksan sin. compl.
  • gl  nisga'a sin. compl.
  • gl  nisgha sin. compl.
  • gn  nass-gitksa
  • gn  gitksan sin. compl.
  • gn  nass sin. compl.
  • gn  nass-gitksan sin. compl.
  • gn  nisga'a sin. compl.
  • gn  nisgha sin. compl.
  • it  nass-gitksan
  • it  gitksan sin. compl.
  • it  nass sin. compl.
  • it  nisga'a sin. compl.
  • it  nisgha sin. compl.
  • pt  nass-gitksano
  • pt  gitksan sin. compl.
  • pt  gitksano sin. compl.
  • pt  nass sin. compl.
  • pt  nass-gitksan sin. compl.
  • pt  nisga'a sin. compl.
  • pt  nisgha sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Tsimshiana > Interior, Amèrica > Canadà

Definition
La família tsimshiana està constituïda per dues llengües: el tsimshià i el nass-gitksà. El nass-gitksà és més proper a la varietat meridional del tsimshià.

El nass-gitksà el parlen dos grups ètnics que es consideren independents: els nass o nisga'a i els gitksans. Cada grup parla la pròpia varietat dialectal que, tanmateix, és intel·ligible amb l'altra. A més, la comunitat parla anglès i els que mantenen relacions amb els tsimshians també parlen tsimshià.

Sembla que la llengua encara es transmet als infants, tot i que probablement no a tots. A les escoles de la comunitat es fan classes de nass-gitksà.

La designació gitksà significa 'gent del riu Skeena'.
nass-gitksà nass-gitksà

Tsimshiana > Interior, Amèrica > Canadà

  • ca  nass-gitksà
  • ca  gitksan sin. compl.
  • ca  nass sin. compl.
  • ca  nass-gitksan sin. compl.
  • ca  nisga'a sin. compl.
  • ca  nisgha sin. compl.
  • cod  gitksan
  • cod  nisga'a
  • cy  Nass-gitksan
  • cy  Gitksan sin. compl.
  • cy  Nass sin. compl.
  • cy  Nass-gitksan sin. compl.
  • cy  Nisga'a sin. compl.
  • cy  Nisgha sin. compl.
  • de  Nass-Gitksan
  • de  Gitksan sin. compl.
  • de  Nass sin. compl.
  • de  Nass-Gitxsan sin. compl.
  • de  Nisga'a sin. compl.
  • de  Nisgha sin. compl.
  • en  Nass-Gitxsan
  • en  Gitksan sin. compl.
  • en  Gitxsan sin. compl.
  • en  Nass sin. compl.
  • en  Nass-Gitksan sin. compl.
  • en  Nisga'a sin. compl.
  • en  Nisgha sin. compl.
  • es  nasguixián
  • es  gitksan sin. compl.
  • es  nass sin. compl.
  • es  nass-gitksan sin. compl.
  • es  nisga'a sin. compl.
  • es  nisgha sin. compl.
  • eu  nass-gitxsanera
  • eu  gitksan sin. compl.
  • eu  nass sin. compl.
  • eu  nass-gitksan sin. compl.
  • eu  nass-gitxsan sin. compl.
  • eu  nisga'a sin. compl.
  • eu  nisgha sin. compl.
  • fr  nass-gitksan
  • fr  gitksan sin. compl.
  • fr  nass sin. compl.
  • fr  nisga'a sin. compl.
  • fr  nisgha sin. compl.
  • gl  nass-gitksán
  • gl  gitksan sin. compl.
  • gl  nass sin. compl.
  • gl  nass-gitksan sin. compl.
  • gl  nisga'a sin. compl.
  • gl  nisgha sin. compl.
  • gn  nass-gitksa
  • gn  gitksan sin. compl.
  • gn  nass sin. compl.
  • gn  nass-gitksan sin. compl.
  • gn  nisga'a sin. compl.
  • gn  nisgha sin. compl.
  • it  nass-gitksan
  • it  gitksan sin. compl.
  • it  nass sin. compl.
  • it  nisga'a sin. compl.
  • it  nisgha sin. compl.
  • pt  nass-gitksano
  • pt  gitksan sin. compl.
  • pt  gitksano sin. compl.
  • pt  nass sin. compl.
  • pt  nass-gitksan sin. compl.
  • pt  nisga'a sin. compl.
  • pt  nisgha sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Tsimshiana > Interior, Amèrica > Canadà

Definition
La família tsimshiana està constituïda per dues llengües: el tsimshià i el nass-gitksà. El nass-gitksà és més proper a la varietat meridional del tsimshià.

El nass-gitksà el parlen dos grups ètnics que es consideren independents: els nass o nisga'a i els gitksans. Cada grup parla la pròpia varietat dialectal que, tanmateix, és intel·ligible amb l'altra. A més, la comunitat parla anglès i els que mantenen relacions amb els tsimshians també parlen tsimshià.

Sembla que la llengua encara es transmet als infants, tot i que probablement no a tots. A les escoles de la comunitat es fan classes de nass-gitksà.

La designació gitksà significa 'gent del riu Skeena'.
nass-gitksan nass-gitksan

Tsimshiana > Interior, Amèrica > Canadà

  • ca  nass-gitksà
  • ca  gitksan sin. compl.
  • ca  nass sin. compl.
  • ca  nass-gitksan sin. compl.
  • ca  nisga'a sin. compl.
  • ca  nisgha sin. compl.
  • cod  gitksan
  • cod  nisga'a
  • cy  Nass-gitksan
  • cy  Gitksan sin. compl.
  • cy  Nass sin. compl.
  • cy  Nass-gitksan sin. compl.
  • cy  Nisga'a sin. compl.
  • cy  Nisgha sin. compl.
  • de  Nass-Gitksan
  • de  Gitksan sin. compl.
  • de  Nass sin. compl.
  • de  Nass-Gitxsan sin. compl.
  • de  Nisga'a sin. compl.
  • de  Nisgha sin. compl.
  • en  Nass-Gitxsan
  • en  Gitksan sin. compl.
  • en  Gitxsan sin. compl.
  • en  Nass sin. compl.
  • en  Nass-Gitksan sin. compl.
  • en  Nisga'a sin. compl.
  • en  Nisgha sin. compl.
  • es  nasguixián
  • es  gitksan sin. compl.
  • es  nass sin. compl.
  • es  nass-gitksan sin. compl.
  • es  nisga'a sin. compl.
  • es  nisgha sin. compl.
  • eu  nass-gitxsanera
  • eu  gitksan sin. compl.
  • eu  nass sin. compl.
  • eu  nass-gitksan sin. compl.
  • eu  nass-gitxsan sin. compl.
  • eu  nisga'a sin. compl.
  • eu  nisgha sin. compl.
  • fr  nass-gitksan
  • fr  gitksan sin. compl.
  • fr  nass sin. compl.
  • fr  nisga'a sin. compl.
  • fr  nisgha sin. compl.
  • gl  nass-gitksán
  • gl  gitksan sin. compl.
  • gl  nass sin. compl.
  • gl  nass-gitksan sin. compl.
  • gl  nisga'a sin. compl.
  • gl  nisgha sin. compl.
  • gn  nass-gitksa
  • gn  gitksan sin. compl.
  • gn  nass sin. compl.
  • gn  nass-gitksan sin. compl.
  • gn  nisga'a sin. compl.
  • gn  nisgha sin. compl.
  • it  nass-gitksan
  • it  gitksan sin. compl.
  • it  nass sin. compl.
  • it  nisga'a sin. compl.
  • it  nisgha sin. compl.
  • pt  nass-gitksano
  • pt  gitksan sin. compl.
  • pt  gitksano sin. compl.
  • pt  nass sin. compl.
  • pt  nass-gitksan sin. compl.
  • pt  nisga'a sin. compl.
  • pt  nisgha sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Tsimshiana > Interior, Amèrica > Canadà

Definition
La família tsimshiana està constituïda per dues llengües: el tsimshià i el nass-gitksà. El nass-gitksà és més proper a la varietat meridional del tsimshià.

El nass-gitksà el parlen dos grups ètnics que es consideren independents: els nass o nisga'a i els gitksans. Cada grup parla la pròpia varietat dialectal que, tanmateix, és intel·ligible amb l'altra. A més, la comunitat parla anglès i els que mantenen relacions amb els tsimshians també parlen tsimshià.

Sembla que la llengua encara es transmet als infants, tot i que probablement no a tots. A les escoles de la comunitat es fan classes de nass-gitksà.

La designació gitksà significa 'gent del riu Skeena'.
nat'oot'en nat'oot'en

Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà

  • ca  babine-Witsuwit'en
  • ca  babine carrier sin. compl.
  • ca  carrier septentrional sin. compl.
  • ca  nadot'en sin. compl.
  • ca  nat'oot'en sin. compl.
  • ca  nedut'en sin. compl.
  • cy  Babine-Witsuwit'en
  • cy  Babine carrier sin. compl.
  • cy  Carrier gogleddol sin. compl.
  • cy  Nadot'en sin. compl.
  • cy  Nat'oot'en sin. compl.
  • cy  Nedut'en sin. compl.
  • de  Babine-Witsuwit'en
  • de  Babine Carrier sin. compl.
  • de  Nadot'en sin. compl.
  • de  Nat'oot'en sin. compl.
  • de  Nedut'en sin. compl.
  • de  Northern Carrier sin. compl.
  • en  Babine-Witsuwit'en
  • en  Babine Carrier sin. compl.
  • en  Babine-Witsuwiten sin. compl.
  • en  Nadot'en sin. compl.
  • en  Nat'oot'en sin. compl.
  • en  Natooten sin. compl.
  • en  Nedut'en sin. compl.
  • en  Northern Carrier sin. compl.
  • en  Wet'suwet'en sin. compl.
  • en  Wets'uwet'en sin. compl.
  • en  Wetsuwet'en sin. compl.
  • es  babín
  • es  babine carrier sin. compl.
  • es  nadot'en sin. compl.
  • es  nat'oot'en sin. compl.
  • es  nedut'en sin. compl.
  • es  tacolí septentrional sin. compl.
  • eu  babine-Witsuwit'en
  • eu  babine carrier sin. compl.
  • eu  babine carrierrera sin. compl.
  • eu  babine-witsuwiten sin. compl.
  • eu  iparraldeko carrierrera sin. compl.
  • eu  nadot'en sin. compl.
  • eu  nat'oot'en sin. compl.
  • eu  nedut'en sin. compl.
  • eu  wet'suwet'en sin. compl.
  • eu  wets'uwet'en sin. compl.
  • eu  wetsuwet'en sin. compl.
  • fr  babine-Witsuwit'en
  • fr  babine porteur sin. compl.
  • fr  nadot'en sin. compl.
  • fr  nat'oot'en sin. compl.
  • fr  nedut'en sin. compl.
  • fr  porteur du nord sin. compl.
  • fr  porteur septentrional sin. compl.
  • gl  babine-Witsuwit'en
  • gl  babine carrier sin. compl.
  • gl  carrier setentrional sin. compl.
  • gl  nadot'en sin. compl.
  • gl  nat'oot'en sin. compl.
  • gl  nedut'en sin. compl.
  • gn  vavine-Witsuwit'en
  • gn  karrier septentrional sin. compl.
  • gn  nadot'en sin. compl.
  • gn  nat'oot'en sin. compl.
  • gn  nedut'en sin. compl.
  • gn  vavine karrier sin. compl.
  • it  babine-Witsuwit'en
  • it  babine carrier sin. compl.
  • it  carrier settentrionale sin. compl.
  • it  nadot'en sin. compl.
  • it  nat'oot'en sin. compl.
  • it  nedut'en sin. compl.
  • pt  babine-Witsuwit'en
  • pt  babine carrier sin. compl.
  • pt  carrier setentrional sin. compl.
  • pt  nadot'en sin. compl.
  • pt  nat'oot'en sin. compl.
  • pt  nedut'en sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà

Definition
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

En un principi la llengua babine va ser considerada un dialecte del carrier. Ara bé, els parlants tenen moltes dificultats per entendre's i, per això, actualment la majoria de lingüistes les consideren llengües diferents.

El babine consta dels següents dialectes: el babine (parlat al voltant del llac del mateix nom), el takla i el witsuwit'en (a New Hazelton, a Moricetown i al llac François).

Sembla que les famílies encara transmeten la llengua pròpia als infants, de manera que té la supervivència assegurada almenys una generació.
nata nata

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  nata
  • de  Nata
  • en  Nata
  • es  nata
  • eu  nata
  • fr  nata
  • gl  nata
  • it  nata
  • nl  Nata
  • pt  nata

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definition
Els nates són un grup ètnic establert al nord de Tanzània, a l'est del llac Victòria, a prop de la frontera amb Kenya. Entre els grups veïns trobem els sizakis, els ikizus i els ikomes, al nord; els sukumes, al sud, i els massais, a l'est. Alguns autors consideren que les varietats parlades pels ikomes i els nates són dialectes d'una mateixa llengua.

El nata s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
natakan natakan

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

  • ca  mafa
  • ca  bula sin. compl.
  • ca  bulahay sin. compl.
  • ca  matakam sin. compl.
  • ca  mofa sin. compl.
  • ca  natakan sin. compl.
  • de  Mafa
  • de  Matakam sin. compl.
  • de  Mofa sin. compl.
  • de  Natakan sin. compl.
  • en  mafa
  • en  Bula sin. compl.
  • en  Bulahay sin. compl.
  • en  Matakam sin. compl.
  • en  Mofa sin. compl.
  • en  Natakan sin. compl.
  • es  mafa
  • es  bula sin. compl.
  • es  bulahay sin. compl.
  • es  matakam sin. compl.
  • es  mofa sin. compl.
  • es  natakan sin. compl.
  • eu  mafa
  • eu  bula sin. compl.
  • eu  bulahay sin. compl.
  • eu  matakam sin. compl.
  • eu  mofa sin. compl.
  • eu  natakan sin. compl.
  • fr  mafa
  • fr  matakam sin. compl.
  • fr  mofa sin. compl.
  • fr  natakan sin. compl.
  • gl  mafa
  • gl  bula sin. compl.
  • gl  bulahay sin. compl.
  • gl  matakam sin. compl.
  • gl  mofa sin. compl.
  • gl  natakan sin. compl.
  • it  mafa
  • it  bula sin. compl.
  • it  bulahay sin. compl.
  • it  matakam sin. compl.
  • it  mofa sin. compl.
  • it  natakan sin. compl.
  • nl  Mafa
  • pt  mafa
  • pt  bula sin. compl.
  • pt  bulahay sin. compl.
  • pt  matakam sin. compl.
  • pt  mofa sin. compl.
  • pt  natakan sin. compl.

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Dins del grup txàdic, el mafa està directament emparentat amb les llengües cuvok, dugwor, mada, mbuko, mofu, moloko, muyang i vamé, entre d'altres.

El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la mafa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.

El mafa consta de tres dialectes: central (estès de Mokolo cap al nord), oriental (a l'est del central) i occidental (a l'oest del central). El central és el més parlat. Les diferències dialectals es troben als nivells fonològic, morfològic i lèxic. Sembla que tots els parlants entenen el dialecte central, mentre que els parlants d'aquest dialecte tenen més dificultats per entendre les varietats perifèriques.

Els adults de la comunitat mafa també parlen ful, llengua dominant a la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) en les relacions interètniques. D'altra banda, a les escoles els infants són alfabetitzats en francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix.

Les designacions bula i bulahai són pròpies de Nigèria. La resta s'empren a tots dos països.