ndali
ndali
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
- ca ndali
- ca chindali sin. compl.
- ca ici-ndali sin. compl.
- ca kindali sin. compl.
- de Ndali
- de Chindali sin. compl.
- de Ici-Ndali sin. compl.
- de Kindali sin. compl.
- en Ndali
- en Chindali sin. compl.
- en Ici-ndali sin. compl.
- en Kindali sin. compl.
- es ndali
- es chindali sin. compl.
- es ici-ndali sin. compl.
- es kindali sin. compl.
- eu ndali
- eu chindali sin. compl.
- eu ici-ndali sin. compl.
- eu kindali sin. compl.
- fr ndali
- fr chindali sin. compl.
- fr ici-Ndali sin. compl.
- fr kindali sin. compl.
- gl ndali
- gl chindali sin. compl.
- gl ici-ndali sin. compl.
- gl kindali sin. compl.
- it ndali
- it chindali sin. compl.
- it ici-ndali sin. compl.
- it kindali sin. compl.
- nl Ndali
- nl Chindali sin. compl.
- nl Ici-Ndali sin. compl.
- nl Kindali sin. compl.
- pt ndali
- pt chindali sin. compl.
- pt ici-ndali sin. compl.
- pt kindali sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic ndali se situa al nord-oest del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa), al sud-oest de Tanzània i al nord de Malawi. Entre els grups veïns dels ndalis trobem els maliles (la llengua dels quals és lingüísticament propera al ndali), els nyakyuses (dels quals han rebut una forta influència cultural i lingüística), els tumbukes i els lambies.
Durant els darrers segles, els ndalis s'han expandit cap al sud, han arribat al nord de Malawi i han ocupat el territori del grup sukwa. Sembla que aquests dos grups parlaven dialectes d'una mateixa llengua, el ndali i el sukwa. Malgrat que actualment el sukwa ha estat substituït en gran part pel ndali, a Malawi el ndali continua rebent el nom de sukwa.
Pel que fa al nombre de parlants de ndali a Tanzània, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1957 estima que la població ndali és d'unes 60.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població ndali arribava a 150.000.
Els parlants de ndali generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament.
El ndali s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ndali rep altres denominacions, entre les quals kindali. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wandali, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Durant els darrers segles, els ndalis s'han expandit cap al sud, han arribat al nord de Malawi i han ocupat el territori del grup sukwa. Sembla que aquests dos grups parlaven dialectes d'una mateixa llengua, el ndali i el sukwa. Malgrat que actualment el sukwa ha estat substituït en gran part pel ndali, a Malawi el ndali continua rebent el nom de sukwa.
Pel que fa al nombre de parlants de ndali a Tanzània, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1957 estima que la població ndali és d'unes 60.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població ndali arribava a 150.000.
Els parlants de ndali generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament.
El ndali s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ndali rep altres denominacions, entre les quals kindali. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wandali, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
ndamba
ndamba
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ndamba
- de Ndamba
- en Ndamba
- es ndamba
- eu ndamba
- fr ndamba
- gl ndamba
- it ndamba
- nl Ndamba
- pt ndamba
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic ndamba se situa al sud de Tanzània i és un dels grups majoritaris als districtes d'Ulanga i de Kilombero, a la regió de Morogoro. Entre els grups veïns dels ndambes trobem els mbungues, els pogoros (les llengües dels quals són lingüísticament properes al ndamba), els hehes i els benes.
Els parlants de ndamba generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Els parlants de ndamba generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
ndara
ndara
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca mandara
- ca mandara montagnard sin. compl.
- ca ndara sin. compl.
- ca wandala sin. compl.
- cod wandala
- de Mandara
- de Madara sin. compl.
- de Tabar sin. compl.
- de Wandala sin. compl.
- en Mandara
- en Mandara montagnard sin. compl.
- en Ndara sin. compl.
- en Wandala sin. compl.
- es mandara
- es mandara montagnard sin. compl.
- es ndara sin. compl.
- es wandala sin. compl.
- eu mandara
- eu mandara montagnard sin. compl.
- eu ndara sin. compl.
- eu wandala sin. compl.
- fr mandara
- fr madara sin. compl.
- fr tabar sin. compl.
- fr wandala sin. compl.
- gl mandara
- gl mandara montagnard sin. compl.
- gl ndara sin. compl.
- gl wandala sin. compl.
- it mandara
- it mandara montagnard sin. compl.
- it ndara sin. compl.
- it wandala sin. compl.
- nl Mandara
- nl Wandala sin. compl.
- pt mandara
- pt mandara montagnard sin. compl.
- pt ndara sin. compl.
- pt wandala sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El mandara és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües glavda, gvoko, parkwa, hdi i vemgo-mabas, entre d'altres.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns.
La comunitat wandala, que viu a les planes, representa una excepció. Es tracta d'un grup socioculturalment diferent de la resta de mandares, de tradició endogàmica i altament monolingüe. Com que és el grup dominant en termes socioeconòmics, el mandara o wandala sol emprar-se com a llengua de comunicació intergrupal de la regió, raó per la qual s'estima que uns 35.000 individus el coneixen com a segona llengua.
El mandara o wandala consta de diversos dialectes, entre els quals els de Kamburwama, Masfeima, Jampalam, Mazagwa, Gwanje, Mur i Gamargu. La varietat escollida com a estàndard és la parlada a Mora, el centre administratiu i econòmic de la subdivisió de Mora. Tanmateix, el francès és la llengua preeminent a l'Administració.
Els parlants mandares del Camerun solen parlar també ful i, si han estat escolaritzats, francès. Els de Nigèria, en canvi, solen saber haussa i anglès.
Des del punt de vista lingüístic, el mandara ha rebut influències del kanuri i de l'àrab, ja que bona part de la població mandara és de religió islàmica.
La designació mandara és la més habitual en l'àmbit administratiu, malgrat que el grup anomena la seva llengua wandala.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns.
La comunitat wandala, que viu a les planes, representa una excepció. Es tracta d'un grup socioculturalment diferent de la resta de mandares, de tradició endogàmica i altament monolingüe. Com que és el grup dominant en termes socioeconòmics, el mandara o wandala sol emprar-se com a llengua de comunicació intergrupal de la regió, raó per la qual s'estima que uns 35.000 individus el coneixen com a segona llengua.
El mandara o wandala consta de diversos dialectes, entre els quals els de Kamburwama, Masfeima, Jampalam, Mazagwa, Gwanje, Mur i Gamargu. La varietat escollida com a estàndard és la parlada a Mora, el centre administratiu i econòmic de la subdivisió de Mora. Tanmateix, el francès és la llengua preeminent a l'Administració.
Els parlants mandares del Camerun solen parlar també ful i, si han estat escolaritzats, francès. Els de Nigèria, en canvi, solen saber haussa i anglès.
Des del punt de vista lingüístic, el mandara ha rebut influències del kanuri i de l'àrab, ja que bona part de la població mandara és de religió islàmica.
La designació mandara és la més habitual en l'àmbit administratiu, malgrat que el grup anomena la seva llengua wandala.
nde
nde
Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca apatxe occidental
- ca coyote sin. compl.
- ca dineh sin. compl.
- ca na'isha sin. compl.
- ca nde sin. compl.
- ca ndee sin. compl.
- ca tinde sin. compl.
- cy Apatshi Gorllewinol
- cy Coyote sin. compl.
- cy Dineh sin. compl.
- cy Na'isha sin. compl.
- cy Nde sin. compl.
- cy Ndee sin. compl.
- cy Tinde sin. compl.
- de West-Apache
- de Coyotero sin. compl.
- de Dineh sin. compl.
- de Na'isha sin. compl.
- de Nde sin. compl.
- de Ndee sin. compl.
- de Tinde sin. compl.
- en Western Apache
- en Coyotero sin. compl.
- en Dineh sin. compl.
- en Na'isha sin. compl.
- en Nde sin. compl.
- en Ndee sin. compl.
- en Tinde sin. compl.
- en Tineh sin. compl.
- es apache occidental
- es coyote sin. compl.
- es dineh sin. compl.
- es na'isha sin. compl.
- es nde sin. compl.
- es ndee sin. compl.
- es tinde sin. compl.
- eu mendebaldeko apachea
- eu coyote sin. compl.
- eu dineh sin. compl.
- eu na'isha sin. compl.
- eu nde sin. compl.
- eu ndee sin. compl.
- eu tinde sin. compl.
- fr apache occidental
- fr coyote sin. compl.
- fr dineh sin. compl.
- fr na'isha sin. compl.
- fr nde sin. compl.
- fr ndee sin. compl.
- fr tinde sin. compl.
- fr western apache sin. compl.
- gl apache occidental
- gl coiote sin. compl.
- gl dineh sin. compl.
- gl na'isha sin. compl.
- gl nde sin. compl.
- gl ndee sin. compl.
- gl tinde sin. compl.
- gn apáche occidental
- gn coyote sin. compl.
- gn dineh sin. compl.
- gn na'isha sin. compl.
- gn nde sin. compl.
- gn ndee sin. compl.
- gn tinde sin. compl.
- it apache occidentale
- it coyote sin. compl.
- it dineh sin. compl.
- it na'isha sin. compl.
- it nde sin. compl.
- it ndee sin. compl.
- it tinde sin. compl.
- pt apache ocidental
- pt coyote sin. compl.
- pt dineh sin. compl.
- pt na'isha sin. compl.
- pt nde sin. compl.
- pt ndee sin. compl.
- pt tinde sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun, 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell, 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Les llengües del grup apatxe són força similars entre si. L'apatxe occidental és molt proper al navaho, al chiricahua i al mescalero. Alguns lingüistes consideren el chiricahua i el mescalero dialectes de l'apatxe occidental, mentre que per a d'altres lingüistes, són llengües independents. Totes les llengües són inintel·ligibles entre si.
Sembla que les comunitats apatxes van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o potser abans.
Es distingeixen cinc dialectes de l'apatxe occidental: el de San Carlos, el White Mountain, el Cibecue, el Tonto meridional i el Tonto septentrional. L'apatxe occidental compta amb parlants de totes les edats, fins i tot de les generacions més joves. Per aquest motiu, es considera una de les llengües apatxes més viables.
S'observa, tanmateix, un clar retrocés en l'ús de la llengua i en la transmissió intergeneracional: els infants i els adults joves prefereixen parlar i estudiar anglès, fet pel qual es considera l'apatxe occidental una llengua amenaçada.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Les llengües del grup apatxe són força similars entre si. L'apatxe occidental és molt proper al navaho, al chiricahua i al mescalero. Alguns lingüistes consideren el chiricahua i el mescalero dialectes de l'apatxe occidental, mentre que per a d'altres lingüistes, són llengües independents. Totes les llengües són inintel·ligibles entre si.
Sembla que les comunitats apatxes van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o potser abans.
Es distingeixen cinc dialectes de l'apatxe occidental: el de San Carlos, el White Mountain, el Cibecue, el Tonto meridional i el Tonto septentrional. L'apatxe occidental compta amb parlants de totes les edats, fins i tot de les generacions més joves. Per aquest motiu, es considera una de les llengües apatxes més viables.
S'observa, tanmateix, un clar retrocés en l'ús de la llengua i en la transmissió intergeneracional: els infants i els adults joves prefereixen parlar i estudiar anglès, fet pel qual es considera l'apatxe occidental una llengua amenaçada.
ndebele de Transvaal
ndebele de Transvaal
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca ndebele del sud
- ca isindebele sin. compl.
- ca ndebele de Transvaal sin. compl.
- ca ndebele meridional sin. compl.
- ca ndzundza sin. compl.
- ca nrebele sin. compl.
- ar نديبلي الجنوبية
- cy Ndebele Deheuol
- cy Isindebele sin. compl.
- cy Ndebele Transvaal sin. compl.
- cy Ndzundza sin. compl.
- cy Nrebele sin. compl.
- de Süd-Ndebele
- de Isindebele sin. compl.
- de Südliches Ndebele sin. compl.
- de Transvaal-Ndebele sin. compl.
- en Southern Ndebele
- en Isindebele sin. compl.
- en Ndebele sin. compl.
- en Ndzundza sin. compl.
- en Nrebele sin. compl.
- en Transvaal Ndebele sin. compl.
- es endebele del sur
- es endebele de Transvaal sin. compl.
- es endebele meridional sin. compl.
- es isindebele sin. compl.
- es ndzundza sin. compl.
- es nrebele sin. compl.
- eu hegoaldeko ndebeleera
- eu isindebele sin. compl.
- eu ndebele de transvaal sin. compl.
- eu ndzundza sin. compl.
- eu nrebele sin. compl.
- fr ndébélé du Sud
- fr isindébélé sin. compl.
- fr ndébélé du Transvaal sin. compl.
- fr ndébélé méridional sin. compl.
- fr ndzundza sin. compl.
- fr nrébélé sin. compl.
- gl ndebele do sur
- gl isindebele sin. compl.
- gl ndebele de Transvaal sin. compl.
- gl ndebele meridional sin. compl.
- gl ndzundza sin. compl.
- gl nrebele sin. compl.
- gn ndevele ñembygua
- gn isindevele sin. compl.
- gn ndevele del sur sin. compl.
- gn ndevele Transvaal-gua sin. compl.
- gn ndsundsa sin. compl.
- gn nrevele sin. compl.
- it ndebele del sud
- it isindebele sin. compl.
- it ndebele del Transvaal sin. compl.
- it ndebele meridionale sin. compl.
- it ndzundza sin. compl.
- it nrebele sin. compl.
- pt ndebele do sul
- pt isindebele sin. compl.
- pt ndebele do Transvaal sin. compl.
- pt ndebele meridional sin. compl.
- pt ndzundza sin. compl.
- pt nrebele sin. compl.
- tmh Tandebelit n unzul
- tmh Isindebele sin. compl.
- tmh ndebele n Transvaal sin. compl.
- tmh ndebele tanzulant sin. compl.
- zh 南部恩德贝勒语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definition
El grup etnoligüístic ndebele constitueix aproximadament l'1,5% de la població de la República de Sud-àfrica. La llengua ndebele té, per tant, el nombre de parlants més baix de les onze llengües oficials d'aquest Estat.
Hi ha certa confusió al voltant del terme ndebele, ja que s'utilitza per a identificar el ndebele meridional o isindebele (varietat parlada a la República de Sud-àfrica) i el ndebele septentrional o sindebele (varietat parlada a Zimbàbue).
Aquesta llengua està formada per dues varietats dialectals: el ndebele de Transvaal meridional (que alguns autors consideren un dialecte del sotho septentrional) i el ndebele de Transvaal septentrional.
El ndebele s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Hi ha certa confusió al voltant del terme ndebele, ja que s'utilitza per a identificar el ndebele meridional o isindebele (varietat parlada a la República de Sud-àfrica) i el ndebele septentrional o sindebele (varietat parlada a Zimbàbue).
Aquesta llengua està formada per dues varietats dialectals: el ndebele de Transvaal meridional (que alguns autors consideren un dialecte del sotho septentrional) i el ndebele de Transvaal septentrional.
El ndebele s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ndebele del nord
ndebele del nord
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Zimbabwe
- ca ndebele del nord
- ca ebele sin. compl.
- ca ndebele septentrional sin. compl.
- ca sindebele sin. compl.
- ca tabele sin. compl.
- ar نديبلي الشمالية
- cy Ndebele Gogleddol
- cy Ndebele gogleddol sin. compl.
- cy Sindebele sin. compl.
- cy Tabele sin. compl.
- cy Tebele sin. compl.
- de Nord-Ndebele
- de Nördliches Ndebele sin. compl.
- de Sindebele sin. compl.
- de Tabele sin. compl.
- de Tebele sin. compl.
- en Northern Ndebele
- en Ndebele sin. compl.
- en Sindebele sin. compl.
- en Tabele sin. compl.
- en Tebele sin. compl.
- es endebele del norte
- es endebele septentrional sin. compl.
- es sindebele sin. compl.
- es tabele sin. compl.
- es tebele sin. compl.
- eu iparraldeko ndebeleera
- eu iparraldeko ndebeleera sin. compl.
- eu sindebele sin. compl.
- eu tabele sin. compl.
- eu tebele sin. compl.
- fr ndébélé du Nord
- fr ndébélé septentrional sin. compl.
- fr sindébélé sin. compl.
- fr tabele sin. compl.
- fr tebele sin. compl.
- gl ndebele do norte
- gl ndebele setentrional sin. compl.
- gl sindebele sin. compl.
- gl tabele sin. compl.
- gl tebele sin. compl.
- gn ndevele yvateogua
- gn ndevele yvateogua sin. compl.
- gn sindevele sin. compl.
- gn tavele sin. compl.
- it ndebele del nord
- it ndebele settentrionale sin. compl.
- it sindebele sin. compl.
- it tabele sin. compl.
- it tebele sin. compl.
- pt ndebele do norte
- pt ndebele setentrional sin. compl.
- pt sindebele sin. compl.
- pt tabele sin. compl.
- pt tebele sin. compl.
- tmh Tandebelit n ugafa
- tmh ndebele agafan sin. compl.
- tmh Sindebele sin. compl.
- tmh tabele sin. compl.
- tmh tebele sin. compl.
- zh 北部恩德贝勒语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Zimbabwe
Definition
El grup etnoligüístic ndebele constitueix aproximadament el 12% de la població de Zimbàbue. Generalment, els parlants de ndebele tenen el shona com a segona llengua. El shona és parlat per més del 50% de la població de Zimbàbue.
Hi ha certa confusió al voltant del terme ndebele, ja que s'utilitza per a identificar el ndebele meridional o isindebele (varietat parlada a la República de Sud-àfrica) i el ndebele septentrional o sindebele (varietat parlada a Zimbàbue).
El ndebele s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Hi ha certa confusió al voltant del terme ndebele, ja que s'utilitza per a identificar el ndebele meridional o isindebele (varietat parlada a la República de Sud-àfrica) i el ndebele septentrional o sindebele (varietat parlada a Zimbàbue).
El ndebele s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ndebele del sud
ndebele del sud
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca ndebele del sud
- ca isindebele sin. compl.
- ca ndebele de Transvaal sin. compl.
- ca ndebele meridional sin. compl.
- ca ndzundza sin. compl.
- ca nrebele sin. compl.
- ar نديبلي الجنوبية
- cy Ndebele Deheuol
- cy Isindebele sin. compl.
- cy Ndebele Transvaal sin. compl.
- cy Ndzundza sin. compl.
- cy Nrebele sin. compl.
- de Süd-Ndebele
- de Isindebele sin. compl.
- de Südliches Ndebele sin. compl.
- de Transvaal-Ndebele sin. compl.
- en Southern Ndebele
- en Isindebele sin. compl.
- en Ndebele sin. compl.
- en Ndzundza sin. compl.
- en Nrebele sin. compl.
- en Transvaal Ndebele sin. compl.
- es endebele del sur
- es endebele de Transvaal sin. compl.
- es endebele meridional sin. compl.
- es isindebele sin. compl.
- es ndzundza sin. compl.
- es nrebele sin. compl.
- eu hegoaldeko ndebeleera
- eu isindebele sin. compl.
- eu ndebele de transvaal sin. compl.
- eu ndzundza sin. compl.
- eu nrebele sin. compl.
- fr ndébélé du Sud
- fr isindébélé sin. compl.
- fr ndébélé du Transvaal sin. compl.
- fr ndébélé méridional sin. compl.
- fr ndzundza sin. compl.
- fr nrébélé sin. compl.
- gl ndebele do sur
- gl isindebele sin. compl.
- gl ndebele de Transvaal sin. compl.
- gl ndebele meridional sin. compl.
- gl ndzundza sin. compl.
- gl nrebele sin. compl.
- gn ndevele ñembygua
- gn isindevele sin. compl.
- gn ndevele del sur sin. compl.
- gn ndevele Transvaal-gua sin. compl.
- gn ndsundsa sin. compl.
- gn nrevele sin. compl.
- it ndebele del sud
- it isindebele sin. compl.
- it ndebele del Transvaal sin. compl.
- it ndebele meridionale sin. compl.
- it ndzundza sin. compl.
- it nrebele sin. compl.
- pt ndebele do sul
- pt isindebele sin. compl.
- pt ndebele do Transvaal sin. compl.
- pt ndebele meridional sin. compl.
- pt ndzundza sin. compl.
- pt nrebele sin. compl.
- tmh Tandebelit n unzul
- tmh Isindebele sin. compl.
- tmh ndebele n Transvaal sin. compl.
- tmh ndebele tanzulant sin. compl.
- zh 南部恩德贝勒语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definition
El grup etnoligüístic ndebele constitueix aproximadament l'1,5% de la població de la República de Sud-àfrica. La llengua ndebele té, per tant, el nombre de parlants més baix de les onze llengües oficials d'aquest Estat.
Hi ha certa confusió al voltant del terme ndebele, ja que s'utilitza per a identificar el ndebele meridional o isindebele (varietat parlada a la República de Sud-àfrica) i el ndebele septentrional o sindebele (varietat parlada a Zimbàbue).
Aquesta llengua està formada per dues varietats dialectals: el ndebele de Transvaal meridional (que alguns autors consideren un dialecte del sotho septentrional) i el ndebele de Transvaal septentrional.
El ndebele s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Hi ha certa confusió al voltant del terme ndebele, ja que s'utilitza per a identificar el ndebele meridional o isindebele (varietat parlada a la República de Sud-àfrica) i el ndebele septentrional o sindebele (varietat parlada a Zimbàbue).
Aquesta llengua està formada per dues varietats dialectals: el ndebele de Transvaal meridional (que alguns autors consideren un dialecte del sotho septentrional) i el ndebele de Transvaal septentrional.
El ndebele s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ndebele meridional
ndebele meridional
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca ndebele del sud
- ca isindebele sin. compl.
- ca ndebele de Transvaal sin. compl.
- ca ndebele meridional sin. compl.
- ca ndzundza sin. compl.
- ca nrebele sin. compl.
- ar نديبلي الجنوبية
- cy Ndebele Deheuol
- cy Isindebele sin. compl.
- cy Ndebele Transvaal sin. compl.
- cy Ndzundza sin. compl.
- cy Nrebele sin. compl.
- de Süd-Ndebele
- de Isindebele sin. compl.
- de Südliches Ndebele sin. compl.
- de Transvaal-Ndebele sin. compl.
- en Southern Ndebele
- en Isindebele sin. compl.
- en Ndebele sin. compl.
- en Ndzundza sin. compl.
- en Nrebele sin. compl.
- en Transvaal Ndebele sin. compl.
- es endebele del sur
- es endebele de Transvaal sin. compl.
- es endebele meridional sin. compl.
- es isindebele sin. compl.
- es ndzundza sin. compl.
- es nrebele sin. compl.
- eu hegoaldeko ndebeleera
- eu isindebele sin. compl.
- eu ndebele de transvaal sin. compl.
- eu ndzundza sin. compl.
- eu nrebele sin. compl.
- fr ndébélé du Sud
- fr isindébélé sin. compl.
- fr ndébélé du Transvaal sin. compl.
- fr ndébélé méridional sin. compl.
- fr ndzundza sin. compl.
- fr nrébélé sin. compl.
- gl ndebele do sur
- gl isindebele sin. compl.
- gl ndebele de Transvaal sin. compl.
- gl ndebele meridional sin. compl.
- gl ndzundza sin. compl.
- gl nrebele sin. compl.
- gn ndevele ñembygua
- gn isindevele sin. compl.
- gn ndevele del sur sin. compl.
- gn ndevele Transvaal-gua sin. compl.
- gn ndsundsa sin. compl.
- gn nrevele sin. compl.
- it ndebele del sud
- it isindebele sin. compl.
- it ndebele del Transvaal sin. compl.
- it ndebele meridionale sin. compl.
- it ndzundza sin. compl.
- it nrebele sin. compl.
- pt ndebele do sul
- pt isindebele sin. compl.
- pt ndebele do Transvaal sin. compl.
- pt ndebele meridional sin. compl.
- pt ndzundza sin. compl.
- pt nrebele sin. compl.
- tmh Tandebelit n unzul
- tmh Isindebele sin. compl.
- tmh ndebele n Transvaal sin. compl.
- tmh ndebele tanzulant sin. compl.
- zh 南部恩德贝勒语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definition
El grup etnoligüístic ndebele constitueix aproximadament l'1,5% de la població de la República de Sud-àfrica. La llengua ndebele té, per tant, el nombre de parlants més baix de les onze llengües oficials d'aquest Estat.
Hi ha certa confusió al voltant del terme ndebele, ja que s'utilitza per a identificar el ndebele meridional o isindebele (varietat parlada a la República de Sud-àfrica) i el ndebele septentrional o sindebele (varietat parlada a Zimbàbue).
Aquesta llengua està formada per dues varietats dialectals: el ndebele de Transvaal meridional (que alguns autors consideren un dialecte del sotho septentrional) i el ndebele de Transvaal septentrional.
El ndebele s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Hi ha certa confusió al voltant del terme ndebele, ja que s'utilitza per a identificar el ndebele meridional o isindebele (varietat parlada a la República de Sud-àfrica) i el ndebele septentrional o sindebele (varietat parlada a Zimbàbue).
Aquesta llengua està formada per dues varietats dialectals: el ndebele de Transvaal meridional (que alguns autors consideren un dialecte del sotho septentrional) i el ndebele de Transvaal septentrional.
El ndebele s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ndebele septentrional
ndebele septentrional
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Zimbabwe
- ca ndebele del nord
- ca ebele sin. compl.
- ca ndebele septentrional sin. compl.
- ca sindebele sin. compl.
- ca tabele sin. compl.
- ar نديبلي الشمالية
- cy Ndebele Gogleddol
- cy Ndebele gogleddol sin. compl.
- cy Sindebele sin. compl.
- cy Tabele sin. compl.
- cy Tebele sin. compl.
- de Nord-Ndebele
- de Nördliches Ndebele sin. compl.
- de Sindebele sin. compl.
- de Tabele sin. compl.
- de Tebele sin. compl.
- en Northern Ndebele
- en Ndebele sin. compl.
- en Sindebele sin. compl.
- en Tabele sin. compl.
- en Tebele sin. compl.
- es endebele del norte
- es endebele septentrional sin. compl.
- es sindebele sin. compl.
- es tabele sin. compl.
- es tebele sin. compl.
- eu iparraldeko ndebeleera
- eu iparraldeko ndebeleera sin. compl.
- eu sindebele sin. compl.
- eu tabele sin. compl.
- eu tebele sin. compl.
- fr ndébélé du Nord
- fr ndébélé septentrional sin. compl.
- fr sindébélé sin. compl.
- fr tabele sin. compl.
- fr tebele sin. compl.
- gl ndebele do norte
- gl ndebele setentrional sin. compl.
- gl sindebele sin. compl.
- gl tabele sin. compl.
- gl tebele sin. compl.
- gn ndevele yvateogua
- gn ndevele yvateogua sin. compl.
- gn sindevele sin. compl.
- gn tavele sin. compl.
- it ndebele del nord
- it ndebele settentrionale sin. compl.
- it sindebele sin. compl.
- it tabele sin. compl.
- it tebele sin. compl.
- pt ndebele do norte
- pt ndebele setentrional sin. compl.
- pt sindebele sin. compl.
- pt tabele sin. compl.
- pt tebele sin. compl.
- tmh Tandebelit n ugafa
- tmh ndebele agafan sin. compl.
- tmh Sindebele sin. compl.
- tmh tabele sin. compl.
- tmh tebele sin. compl.
- zh 北部恩德贝勒语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Zimbabwe
Definition
El grup etnoligüístic ndebele constitueix aproximadament el 12% de la població de Zimbàbue. Generalment, els parlants de ndebele tenen el shona com a segona llengua. El shona és parlat per més del 50% de la població de Zimbàbue.
Hi ha certa confusió al voltant del terme ndebele, ja que s'utilitza per a identificar el ndebele meridional o isindebele (varietat parlada a la República de Sud-àfrica) i el ndebele septentrional o sindebele (varietat parlada a Zimbàbue).
El ndebele s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Hi ha certa confusió al voltant del terme ndebele, ja que s'utilitza per a identificar el ndebele meridional o isindebele (varietat parlada a la República de Sud-àfrica) i el ndebele septentrional o sindebele (varietat parlada a Zimbàbue).
El ndebele s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ndee
ndee
Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca apatxe occidental
- ca coyote sin. compl.
- ca dineh sin. compl.
- ca na'isha sin. compl.
- ca nde sin. compl.
- ca ndee sin. compl.
- ca tinde sin. compl.
- cy Apatshi Gorllewinol
- cy Coyote sin. compl.
- cy Dineh sin. compl.
- cy Na'isha sin. compl.
- cy Nde sin. compl.
- cy Ndee sin. compl.
- cy Tinde sin. compl.
- de West-Apache
- de Coyotero sin. compl.
- de Dineh sin. compl.
- de Na'isha sin. compl.
- de Nde sin. compl.
- de Ndee sin. compl.
- de Tinde sin. compl.
- en Western Apache
- en Coyotero sin. compl.
- en Dineh sin. compl.
- en Na'isha sin. compl.
- en Nde sin. compl.
- en Ndee sin. compl.
- en Tinde sin. compl.
- en Tineh sin. compl.
- es apache occidental
- es coyote sin. compl.
- es dineh sin. compl.
- es na'isha sin. compl.
- es nde sin. compl.
- es ndee sin. compl.
- es tinde sin. compl.
- eu mendebaldeko apachea
- eu coyote sin. compl.
- eu dineh sin. compl.
- eu na'isha sin. compl.
- eu nde sin. compl.
- eu ndee sin. compl.
- eu tinde sin. compl.
- fr apache occidental
- fr coyote sin. compl.
- fr dineh sin. compl.
- fr na'isha sin. compl.
- fr nde sin. compl.
- fr ndee sin. compl.
- fr tinde sin. compl.
- fr western apache sin. compl.
- gl apache occidental
- gl coiote sin. compl.
- gl dineh sin. compl.
- gl na'isha sin. compl.
- gl nde sin. compl.
- gl ndee sin. compl.
- gl tinde sin. compl.
- gn apáche occidental
- gn coyote sin. compl.
- gn dineh sin. compl.
- gn na'isha sin. compl.
- gn nde sin. compl.
- gn ndee sin. compl.
- gn tinde sin. compl.
- it apache occidentale
- it coyote sin. compl.
- it dineh sin. compl.
- it na'isha sin. compl.
- it nde sin. compl.
- it ndee sin. compl.
- it tinde sin. compl.
- pt apache ocidental
- pt coyote sin. compl.
- pt dineh sin. compl.
- pt na'isha sin. compl.
- pt nde sin. compl.
- pt ndee sin. compl.
- pt tinde sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun, 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell, 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Les llengües del grup apatxe són força similars entre si. L'apatxe occidental és molt proper al navaho, al chiricahua i al mescalero. Alguns lingüistes consideren el chiricahua i el mescalero dialectes de l'apatxe occidental, mentre que per a d'altres lingüistes, són llengües independents. Totes les llengües són inintel·ligibles entre si.
Sembla que les comunitats apatxes van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o potser abans.
Es distingeixen cinc dialectes de l'apatxe occidental: el de San Carlos, el White Mountain, el Cibecue, el Tonto meridional i el Tonto septentrional. L'apatxe occidental compta amb parlants de totes les edats, fins i tot de les generacions més joves. Per aquest motiu, es considera una de les llengües apatxes més viables.
S'observa, tanmateix, un clar retrocés en l'ús de la llengua i en la transmissió intergeneracional: els infants i els adults joves prefereixen parlar i estudiar anglès, fet pel qual es considera l'apatxe occidental una llengua amenaçada.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Les llengües del grup apatxe són força similars entre si. L'apatxe occidental és molt proper al navaho, al chiricahua i al mescalero. Alguns lingüistes consideren el chiricahua i el mescalero dialectes de l'apatxe occidental, mentre que per a d'altres lingüistes, són llengües independents. Totes les llengües són inintel·ligibles entre si.
Sembla que les comunitats apatxes van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o potser abans.
Es distingeixen cinc dialectes de l'apatxe occidental: el de San Carlos, el White Mountain, el Cibecue, el Tonto meridional i el Tonto septentrional. L'apatxe occidental compta amb parlants de totes les edats, fins i tot de les generacions més joves. Per aquest motiu, es considera una de les llengües apatxes més viables.
S'observa, tanmateix, un clar retrocés en l'ús de la llengua i en la transmissió intergeneracional: els infants i els adults joves prefereixen parlar i estudiar anglès, fet pel qual es considera l'apatxe occidental una llengua amenaçada.
