panggalatok
panggalatok
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca pangasinan
- ca pangasinam sin. compl.
- ca pangasinense sin. compl.
- ca panggalatok sin. compl.
- cod salitan Pangasinan
- ar بانغاسينانية
- cy Pangasinan
- cy Pangasinam sin. compl.
- cy Pangasinense sin. compl.
- cy Panggalatok sin. compl.
- de Pangasinan
- de Pangasinán sin. compl.
- en Pangasinan
- en Pangasinam sin. compl.
- en Panggalatok sin. compl.
- es pangasinán
- es pangasinam sin. compl.
- es pangasinense sin. compl.
- es panggalatok sin. compl.
- eu pangasinanera
- eu pangasinam sin. compl.
- eu panggalatok sin. compl.
- fr pangasinan
- fr pangasinam sin. compl.
- fr pangasinense sin. compl.
- fr panggalatok sin. compl.
- gl pangasino
- gl pangasinam sin. compl.
- gl pangasinense sin. compl.
- gl panggalatok sin. compl.
- gn pangasinan
- gn pangasinam sin. compl.
- gn pangasinense sin. compl.
- gn panggalatok sin. compl.
- it panggasinan
- it pangasinam sin. compl.
- it pangasinense sin. compl.
- it panggalatok sin. compl.
- ja パンガシナン語
- nl Pangasinan
- nl Pangasinam sin. compl.
- nl Pangasinense sin. compl.
- nl Panggalatok sin. compl.
- pt pangasinano
- pt pangasinam sin. compl.
- pt pangasinense sin. compl.
- pt panggalatok sin. compl.
- ru Пангасинанский
- ru Пангалато sin. compl.
- ru Пангасинан sin. compl.
- ru Пангасинам sin. compl.
- zh 邦阿西楠
- zh 邦阿西楠姆、邦戈塔洛戈、邦阿西嫩塞 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definition
El pangasinan és la vuitena llengua en nombre de parlants de les Filipines, després del tagal (16.000.000 de parlants nadius), el cebuano (15.150.000), l'ilocano (6.000.000), el hiligaynon (5.600.000), el bikol (4.500.000), el waray (2.500.000) i el pampanga (2.000.000).
El mot pangasinan significa 'terra de sal' (derivat de asin, 'sal'). La província pangasinan té extenses àrees dedicades a la seva producció.
L'àrea lingüística del pangasinan limita a l'oest, al sud i a l'est amb regions on es parla l'ilocano. Al sud també trobem zones on es parla el sambal.
El pangasinan és el grup lingüístic predominant a la província de Pangasinan (51% de la població), seguit per l'ilocano (47%). El pangasinan és parlat principalment a la part central de la província mentre que l'ilocano és parlat a les ciutats situades a l'est i a l'oest. També hi ha comunitats lingüístiques pangasinan a les províncies de Benguet, Tarlac, La Union, Zambales, Rizal, i a la ciutat de Manila.
Aquesta llengua originalment s'escrivia amb una versió de l'escriptura baybayin (de baybáy, 'lletrejar', en tagal), utilitzada pel tagal, l'ilocano i el pampanga. Aquest sistema d'escriptura es va substituir gradualment per l'alfabet llatí quan els espanyols van arribar a les Filipines al segle XVI.
L'escriptura baybayin és un alfabet sil·làbic o abujida, és a dir, té com a signe bàsic una consonant que duu una vocal associada (en aquest cas, la a). Així, el caràcter que representa b s'ha de llegir ba. Aquesta vocal es pot modificar per indicar altres vocals, afegint diferents signes diacrítics, anomenats kudlíts, al signe bàsic.
El mot pangasinan significa 'terra de sal' (derivat de asin, 'sal'). La província pangasinan té extenses àrees dedicades a la seva producció.
L'àrea lingüística del pangasinan limita a l'oest, al sud i a l'est amb regions on es parla l'ilocano. Al sud també trobem zones on es parla el sambal.
El pangasinan és el grup lingüístic predominant a la província de Pangasinan (51% de la població), seguit per l'ilocano (47%). El pangasinan és parlat principalment a la part central de la província mentre que l'ilocano és parlat a les ciutats situades a l'est i a l'oest. També hi ha comunitats lingüístiques pangasinan a les províncies de Benguet, Tarlac, La Union, Zambales, Rizal, i a la ciutat de Manila.
Aquesta llengua originalment s'escrivia amb una versió de l'escriptura baybayin (de baybáy, 'lletrejar', en tagal), utilitzada pel tagal, l'ilocano i el pampanga. Aquest sistema d'escriptura es va substituir gradualment per l'alfabet llatí quan els espanyols van arribar a les Filipines al segle XVI.
L'escriptura baybayin és un alfabet sil·làbic o abujida, és a dir, té com a signe bàsic una consonant que duu una vocal associada (en aquest cas, la a). Així, el caràcter que representa b s'ha de llegir ba. Aquesta vocal es pot modificar per indicar altres vocals, afegint diferents signes diacrítics, anomenats kudlíts, al signe bàsic.
pangwa
pangwa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca pangwa
- ca ekipangwa sin. compl.
- ca kipangwa sin. compl.
- cod ikipangwa
- de Pangwa
- de Ekipangwa sin. compl.
- de Kipangwa sin. compl.
- en Pangwa
- en Ekipangwa sin. compl.
- en Kipangwa sin. compl.
- es pangwa
- es ekipangwa sin. compl.
- es kipangwa sin. compl.
- eu pangwa
- eu ekipangwa sin. compl.
- eu kipangwa sin. compl.
- fr pangwa
- fr ekipangwa sin. compl.
- fr kipangwa sin. compl.
- gl pangwa
- gl ekipangwa sin. compl.
- gl kipangwa sin. compl.
- it pangwa
- it ekipangwa sin. compl.
- it kipangwa sin. compl.
- nl Pangwa
- nl Ekipangwa sin. compl.
- nl Kipangwa sin. compl.
- pt pangwa
- pt ekipangwa sin. compl.
- pt kipangwa sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
Els pangwes són un grup etnolingüístic establert al sud de Tanzània, concretament a la riba nord-est del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa). Entre els grups veïns dels pangwes trobem els kingues, els kisis i els benes, al nord; els mandes, al sud, i els ngonis, a l'est.
Els pangwes són un dels grups majoritaris al districte de Ludewa (regió d'Iringa), juntament amb els mandes i els kisis.
Generalment, els parlants de pangwa el suahili com a segona llengua: el pangwa s'utilitza a l'entorn familiar, les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques utilitzen el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament.
El pangwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El pangwa rep altres denominacions, entre les quals kipangwa. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wapangwa, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Els pangwes són un dels grups majoritaris al districte de Ludewa (regió d'Iringa), juntament amb els mandes i els kisis.
Generalment, els parlants de pangwa el suahili com a segona llengua: el pangwa s'utilitza a l'entorn familiar, les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques utilitzen el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament.
El pangwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El pangwa rep altres denominacions, entre les quals kipangwa. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wapangwa, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
panjabi
panjabi
Indoeuropea > Indoirànica > Índic, Àsia > Índia, Àsia > Pakistan
- ca panjabi
- cod pañjābī
- ar بنجابية
- cy Panjabi
- cy Penjabi sin. compl.
- cy Pwnjabi sin. compl.
- de Panjabi
- de Pandschabi sin. compl.
- de Punjabi sin. compl.
- en Punjabi
- en Panjabi sin. compl.
- es penyabí
- es panjabi sin. compl.
- es penjabi sin. compl.
- es punjabi sin. compl.
- eu punjabera
- eu penjabi sin. compl.
- eu punjabi sin. compl.
- fr pandjabi
- fr panjâbî sin. compl.
- fr pendjabi sin. compl.
- fr penjâbî sin. compl.
- fr punjabi sin. compl.
- gl punjabi
- gl panjabi sin. compl.
- gl penjabi sin. compl.
- gn penjavi
- gn panjavi sin. compl.
- gn punjavi sin. compl.
- it punjabi
- it panjabi sin. compl.
- it penjabi sin. compl.
- ja パンジャーブ語
- nl Punjabi
- nl Panjabi sin. compl.
- nl Penjabi sin. compl.
- pt punjabe
- pt panjabe sin. compl.
- pt panjabi sin. compl.
- pt penjabi sin. compl.
- pt punjab sin. compl.
- pt punjabi sin. compl.
- ru Панджаби
- ru Панджабский sin. compl.
- ru Пенджабский sin. compl.
- zh 旁遮普语
- zh 彭贾比 sin. compl.
- zh 普恩贾比 sin. compl.
- scr Alfabet devanagari
- scr Alfabet gurmukhi
- scr Alfabet shahmukhi
- num Sistema aràbic
- num Sistema gurmukhi
Indoeuropea > Indoirànica > Índic, Àsia > Índia, Àsia > Pakistan
Definition
El panjabi és, de llarg, la més difosa de les llengües índiques nord-occidentals. A causa de la seva extraordinària extensió, hi ha qui hi inclou llengües properes com el hindko (2.700.000 parlants) i el saraiki (vora 14.000.000), però sembla que s'han de tractar com a llengües diferenciades. Cal remarcar que el panjabi és una llengua tonal, cosa gens freqüent en l'àmbit indoeuropeu.
La variació dialectal del panjabi és força complexa, perquè constitueix un contínuum dialectal. En general, es poden establir tres blocs dialectals principals:
- l'oriental, que comprèn el bhattiani, el powadhi, el doabi, el malwai, el majhi i el bathi;
- l'occidental, que comprèn el multani, el pahari i el pothohari, i
- el septentrional, que comprèn el dogri.
El dialecte majhi és la base de l'estàndard escrit panjabi.
Hi ha un corpus considerable de literatura panjabi d'ençà de l'edat mitjana, però cal esperar al segle XIX per trobar literatura del nivell de la veïna urdú. El panjabi modern deu molt, lèxicament, al sànscrit (la llengua clàssica) i a l'hindi (la primera llengua oficial de l'Índia), i també a l'urdú (llengua oficial del Pakistan), el persa i l'àrab.
Al Panjab pakistanès s'usa l'alfabet xahmukhi ('de la boca dels reis'), adaptació de l'escriptura nasta'liq persa. Els sikhs i altres panjabis de l'Índia usen l'escriptura gurmukhī ('de la boca dels gurus'), derivat del sil·labari brahmi. Els hindús i els panjabis dels estats de Haryana i Himachal Pradesh usen de vegades el sil·labari devanagari (propi del sànscrit i de moltes llengües índiques modernes, com l'hindi). Les més usuals i considerades oficials, però, són les escriptures gurmukhī i xahmukhi.
La situació sociolingüística del panjabi és molt diferent a l'Índia i al Pakistan. Mentre que a l'estat indi del Panjab el panjabi és llengua oficial i és emprada amb normalitat en l'ensenyament, els mitjans de comunicació i la literatura, al Pakistan, malgrat ser la llengua amb més parlants del país (el 44,15 % de la població), el panjabi no és oficial i es troba en una situació de diglòssia, supeditat a l'urdú.
Hi ha molts emigrats panjabis als Estats Units, Austràlia, Regne Unit i Canadà.
La variació dialectal del panjabi és força complexa, perquè constitueix un contínuum dialectal. En general, es poden establir tres blocs dialectals principals:
- l'oriental, que comprèn el bhattiani, el powadhi, el doabi, el malwai, el majhi i el bathi;
- l'occidental, que comprèn el multani, el pahari i el pothohari, i
- el septentrional, que comprèn el dogri.
El dialecte majhi és la base de l'estàndard escrit panjabi.
Hi ha un corpus considerable de literatura panjabi d'ençà de l'edat mitjana, però cal esperar al segle XIX per trobar literatura del nivell de la veïna urdú. El panjabi modern deu molt, lèxicament, al sànscrit (la llengua clàssica) i a l'hindi (la primera llengua oficial de l'Índia), i també a l'urdú (llengua oficial del Pakistan), el persa i l'àrab.
Al Panjab pakistanès s'usa l'alfabet xahmukhi ('de la boca dels reis'), adaptació de l'escriptura nasta'liq persa. Els sikhs i altres panjabis de l'Índia usen l'escriptura gurmukhī ('de la boca dels gurus'), derivat del sil·labari brahmi. Els hindús i els panjabis dels estats de Haryana i Himachal Pradesh usen de vegades el sil·labari devanagari (propi del sànscrit i de moltes llengües índiques modernes, com l'hindi). Les més usuals i considerades oficials, però, són les escriptures gurmukhī i xahmukhi.
La situació sociolingüística del panjabi és molt diferent a l'Índia i al Pakistan. Mentre que a l'estat indi del Panjab el panjabi és llengua oficial i és emprada amb normalitat en l'ensenyament, els mitjans de comunicació i la literatura, al Pakistan, malgrat ser la llengua amb més parlants del país (el 44,15 % de la població), el panjabi no és oficial i es troba en una situació de diglòssia, supeditat a l'urdú.
Hi ha molts emigrats panjabis als Estats Units, Austràlia, Regne Unit i Canadà.
pano
pano
Pano > Principal > Pano, Amèrica > Perú
- ca wariapano
- ca manoa sin. compl.
- ca pano sin. compl.
- ca panobo sin. compl.
- ca paño sin. compl.
- cod wariapano
- ar واريابانو
- cy Wariapano
- cy Manoa sin. compl.
- cy Pano sin. compl.
- cy Panobo sin. compl.
- cy Paño sin. compl.
- de Wariapano
- de Huaripano sin. compl.
- de Pano sin. compl.
- de Panobo sin. compl.
- en Wariapano
- en Manoa sin. compl.
- en Pano sin. compl.
- en Panobo sin. compl.
- es wariapano
- es manoa sin. compl.
- es pano sin. compl.
- es panobo sin. compl.
- es paño sin. compl.
- eu wariapanoera
- eu manoa sin. compl.
- eu pano sin. compl.
- eu panobo sin. compl.
- eu paño sin. compl.
- fr huariapano
- fr manoa sin. compl.
- fr pana sin. compl.
- fr pano sin. compl.
- fr pelado sin. compl.
- fr wariapano sin. compl.
- gl wariapano
- gn wariapano
- gn manoa sin. compl.
- gn pano sin. compl.
- gn panobo sin. compl.
- gn paño sin. compl.
- it wariapano
- it manoa sin. compl.
- it pano sin. compl.
- it panobo sin. compl.
- it paño sin. compl.
- ja ワリアパノ語
- ja パノ語、パニョ語、パノボ語、マノア語 sin. compl.
- nl Wariapano
- nl Manoa sin. compl.
- nl Pano sin. compl.
- nl Panobo sin. compl.
- nl Paño sin. compl.
- pt wariapano
- pt manoa sin. compl.
- pt pano sin. compl.
- pt panobo sin. compl.
- pt paño sin. compl.
- ru Вариапано
- ru Пано sin. compl.
- ru Маноа sin. compl.
- ru Паньо sin. compl.
- ru Панобо sin. compl.
- ru Варьяпано sin. compl.
- sw Wariapano
- sw Manoa sin. compl.
- sw Pano sin. compl.
- sw Panobo sin. compl.
- sw Paño sin. compl.
- tmh Taweryapant
- zh 瓦里阿帕诺
- zh 帕诺 sin. compl.
- zh 帕诺博 sin. compl.
- zh 玛诺阿 sin. compl.
Pano > Principal > Pano, Amèrica > Perú
Definition
Els wariapanos vivien entre els shetebos (que parlen un dialecte del shipibo), amb els quals es van acabar integrant. Sembla que el shipibo i el wariapano eren intercomprensibles, tot i que no és clar si la proximitat era resultat dels contactes constants entre els dos grups o fruit del parentiu.
L'últim parlant de wariapano, Arquímedes Sinuiri Nunta, va morir al començament dels anys noranta del segle passat.
No hi ha gaires estudis sobre aquesta llengua.
L'últim parlant de wariapano, Arquímedes Sinuiri Nunta, va morir al començament dels anys noranta del segle passat.
No hi ha gaires estudis sobre aquesta llengua.
panobo
panobo
Pano > Principal > Pano, Amèrica > Perú
- ca wariapano
- ca manoa sin. compl.
- ca pano sin. compl.
- ca panobo sin. compl.
- ca paño sin. compl.
- cod wariapano
- ar واريابانو
- cy Wariapano
- cy Manoa sin. compl.
- cy Pano sin. compl.
- cy Panobo sin. compl.
- cy Paño sin. compl.
- de Wariapano
- de Huaripano sin. compl.
- de Pano sin. compl.
- de Panobo sin. compl.
- en Wariapano
- en Manoa sin. compl.
- en Pano sin. compl.
- en Panobo sin. compl.
- es wariapano
- es manoa sin. compl.
- es pano sin. compl.
- es panobo sin. compl.
- es paño sin. compl.
- eu wariapanoera
- eu manoa sin. compl.
- eu pano sin. compl.
- eu panobo sin. compl.
- eu paño sin. compl.
- fr huariapano
- fr manoa sin. compl.
- fr pana sin. compl.
- fr pano sin. compl.
- fr pelado sin. compl.
- fr wariapano sin. compl.
- gl wariapano
- gn wariapano
- gn manoa sin. compl.
- gn pano sin. compl.
- gn panobo sin. compl.
- gn paño sin. compl.
- it wariapano
- it manoa sin. compl.
- it pano sin. compl.
- it panobo sin. compl.
- it paño sin. compl.
- ja ワリアパノ語
- ja パノ語、パニョ語、パノボ語、マノア語 sin. compl.
- nl Wariapano
- nl Manoa sin. compl.
- nl Pano sin. compl.
- nl Panobo sin. compl.
- nl Paño sin. compl.
- pt wariapano
- pt manoa sin. compl.
- pt pano sin. compl.
- pt panobo sin. compl.
- pt paño sin. compl.
- ru Вариапано
- ru Пано sin. compl.
- ru Маноа sin. compl.
- ru Паньо sin. compl.
- ru Панобо sin. compl.
- ru Варьяпано sin. compl.
- sw Wariapano
- sw Manoa sin. compl.
- sw Pano sin. compl.
- sw Panobo sin. compl.
- sw Paño sin. compl.
- tmh Taweryapant
- zh 瓦里阿帕诺
- zh 帕诺 sin. compl.
- zh 帕诺博 sin. compl.
- zh 玛诺阿 sin. compl.
Pano > Principal > Pano, Amèrica > Perú
Definition
Els wariapanos vivien entre els shetebos (que parlen un dialecte del shipibo), amb els quals es van acabar integrant. Sembla que el shipibo i el wariapano eren intercomprensibles, tot i que no és clar si la proximitat era resultat dels contactes constants entre els dos grups o fruit del parentiu.
L'últim parlant de wariapano, Arquímedes Sinuiri Nunta, va morir al començament dels anys noranta del segle passat.
No hi ha gaires estudis sobre aquesta llengua.
L'últim parlant de wariapano, Arquímedes Sinuiri Nunta, va morir al començament dels anys noranta del segle passat.
No hi ha gaires estudis sobre aquesta llengua.
papiamento
papiamento
Crioll de base ibèrica, Amèrica > Antilles Neerlandeses, Amèrica > Aruba
- ca papiamentu
- ca papiamento sin. compl.
- cod papiamentu
- ar البابيامينتو
- cy Papiamentu
- cy Papiamento sin. compl.
- de Papiamentu
- de Papiamento sin. compl.
- en Papiamentu
- en Papiamento sin. compl.
- es papiamentu
- es papiamento sin. compl.
- eu papiamento
- fr papiamento
- fr papiamentu sin. compl.
- gn papiaméntu
- gn papiamento sin. compl.
- it papiamentu
- it papiamento sin. compl.
- ja パピアメント語
- ja パピアメントゥ語 sin. compl.
- nl Papiamentu
- pt papiamentu
- ru Папьяменту
- ru Папьяменто sin. compl.
- zh 帕皮阿门图语
- zh 帕皮阿门托语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Crioll de base ibèrica, Amèrica > Antilles Neerlandeses, Amèrica > Aruba
Definition
El papiamentu és parlat a les illes d'Aruba (on s'anomena papiamento), Bonaire i Curação, al Carib, prop de la costa veneçolana. Se sol descriure com un crioll de base ibèrica, ja que mostra elements procedents de l'espanyol i del portuguès. De fet, es considera que actualment el papiamentu és un crioll de base espanyola, però que s'hauria originat com un crioll de base portuguesa. El nom de la llengua procedeix del verb portuguès papiar 'parlar, xerrar'.
Els espanyols van ser els primers a establir-se a Curação, l'any 1527, però el 1634 els holandesos van prendre Curação i Bonaire, i Aruba el 1688. No és clar quina llengua devien fer servir els holandesos amb els amerindis, però sabem que solien entendre l'espanyol i el portuguès, i que utilitzaven criolls de base portuguesa com a llengua franca a l'Àsia i en d'altres indrets. A mitjan segle XVII els holandesos van començar a utilitzar Curação com un port intermedi per al tràfic d'esclaus, que venien fonamentalment a les colònies espanyoles del continent. Un cert nombre de jueus sefardites procedents del Brasil amb els seus esclaus es van establir a les illes en aquesta època i van anar adquirint un paper important en el tràfic d'esclaus. La variant de portuguès que aquests jueus usaven amb els seus esclaus del Brasil es podria haver estès als esclaus que arribaven de l'Àfrica, que probablement ja coneixien el pidgin portuguès que s'hi feia servir com a llengua franca. El vocabulari del papiamentu devia ser originalment portuguès en la seva major part. El contacte comercial, la tasca dels missioners espanyols i els matrimonis entre africans lliures i espanyols, devien dur el papiamentu a aproximar-se a l'espanyol en un període molt primerenc. S'hauria produït una relexificació, és a dir, una substitució de gran part del vocabulari portuguès per vocabulari espanyol. El papiamentu devia estar ja estabilitzat el 1700, quan es va estendre a Bonaire i Aruba.
Les illes van continuar sota jurisdicció holandesa. Curação i Bonaire pertanyen actualment al grup d'illes anomenades Antilles neerlandeses; Aruba en va formar part fins al 1986, quan va esdevenir independent d'aquest grup. Políticament, les Antilles neerlandeses, Aruba i Holanda formen tres estats diferents en el si del regne d'Holanda.
Aquest crioll, lingüísticament, presenta un nivell molt elevat d'influència europea, probablement a causa d'un contacte més intens entre els esclaus i els europeus que a les colònies on predominaven les plantacions, i a la tradició de bilingüisme d'aquests darrers. Actualment tots els grups parlen papiamentu, la major part com a primera llengua, tot i que hi trobem una situació de multilingüisme que inclou també el neerlandès, l'espanyol i l'anglès.
Aquesta llengua gaudeix d'un prestigi social elevat, fet força inusual entre les llengües criolles, i és considerat un símbol de la identitat cultural de les illes. Té una considerable tradició literària i des de fa uns anys és la llengua predominant als mitjans de comunicació, tot i que no està encara plenament estandarditzada. Hi ha dues ortografies oficials: la d'Aruba, més etimològica, i la de Curação i Bonaire, més fonològica. Fins al moment, té una presència molt reduïda a l'escola, ja que l'única llengua d'ensenyament és el neerlandès; s'imparteixen uns hores de papiamentu com a matèria i sovint s'usa com a mitjà d'instrucció extraoficialment.
El 1998 es va inaugurar la Fundashon pa Planifikashon di Idioma (FPI), succesora de l'anterior Sede di Papiamentu, que té com a objectiu fomentar els idiomes de més ús a la comunitat i regular la posició del papiamentu, la llengua que rep la major part de l'atenció. L'FPI es proposa treballar en la planificació de l'estatus i del corpus del papiamentu i en la seva presència en l'àmbit de l'educació i els mitjans de comunicació.
Trobem parlants de papiamentu establerts a Puerto Rico, les Illes Verges nord-americanes, la zona costanera de Surinam, Veneçuela i Nicaragua, i Holanda.
Els espanyols van ser els primers a establir-se a Curação, l'any 1527, però el 1634 els holandesos van prendre Curação i Bonaire, i Aruba el 1688. No és clar quina llengua devien fer servir els holandesos amb els amerindis, però sabem que solien entendre l'espanyol i el portuguès, i que utilitzaven criolls de base portuguesa com a llengua franca a l'Àsia i en d'altres indrets. A mitjan segle XVII els holandesos van començar a utilitzar Curação com un port intermedi per al tràfic d'esclaus, que venien fonamentalment a les colònies espanyoles del continent. Un cert nombre de jueus sefardites procedents del Brasil amb els seus esclaus es van establir a les illes en aquesta època i van anar adquirint un paper important en el tràfic d'esclaus. La variant de portuguès que aquests jueus usaven amb els seus esclaus del Brasil es podria haver estès als esclaus que arribaven de l'Àfrica, que probablement ja coneixien el pidgin portuguès que s'hi feia servir com a llengua franca. El vocabulari del papiamentu devia ser originalment portuguès en la seva major part. El contacte comercial, la tasca dels missioners espanyols i els matrimonis entre africans lliures i espanyols, devien dur el papiamentu a aproximar-se a l'espanyol en un període molt primerenc. S'hauria produït una relexificació, és a dir, una substitució de gran part del vocabulari portuguès per vocabulari espanyol. El papiamentu devia estar ja estabilitzat el 1700, quan es va estendre a Bonaire i Aruba.
Les illes van continuar sota jurisdicció holandesa. Curação i Bonaire pertanyen actualment al grup d'illes anomenades Antilles neerlandeses; Aruba en va formar part fins al 1986, quan va esdevenir independent d'aquest grup. Políticament, les Antilles neerlandeses, Aruba i Holanda formen tres estats diferents en el si del regne d'Holanda.
Aquest crioll, lingüísticament, presenta un nivell molt elevat d'influència europea, probablement a causa d'un contacte més intens entre els esclaus i els europeus que a les colònies on predominaven les plantacions, i a la tradició de bilingüisme d'aquests darrers. Actualment tots els grups parlen papiamentu, la major part com a primera llengua, tot i que hi trobem una situació de multilingüisme que inclou també el neerlandès, l'espanyol i l'anglès.
Aquesta llengua gaudeix d'un prestigi social elevat, fet força inusual entre les llengües criolles, i és considerat un símbol de la identitat cultural de les illes. Té una considerable tradició literària i des de fa uns anys és la llengua predominant als mitjans de comunicació, tot i que no està encara plenament estandarditzada. Hi ha dues ortografies oficials: la d'Aruba, més etimològica, i la de Curação i Bonaire, més fonològica. Fins al moment, té una presència molt reduïda a l'escola, ja que l'única llengua d'ensenyament és el neerlandès; s'imparteixen uns hores de papiamentu com a matèria i sovint s'usa com a mitjà d'instrucció extraoficialment.
El 1998 es va inaugurar la Fundashon pa Planifikashon di Idioma (FPI), succesora de l'anterior Sede di Papiamentu, que té com a objectiu fomentar els idiomes de més ús a la comunitat i regular la posició del papiamentu, la llengua que rep la major part de l'atenció. L'FPI es proposa treballar en la planificació de l'estatus i del corpus del papiamentu i en la seva presència en l'àmbit de l'educació i els mitjans de comunicació.
Trobem parlants de papiamentu establerts a Puerto Rico, les Illes Verges nord-americanes, la zona costanera de Surinam, Veneçuela i Nicaragua, i Holanda.
papiamentu
papiamentu
Crioll de base ibèrica, Amèrica > Antilles Neerlandeses, Amèrica > Aruba
- ca papiamentu
- ca papiamento sin. compl.
- cod papiamentu
- ar البابيامينتو
- cy Papiamentu
- cy Papiamento sin. compl.
- de Papiamentu
- de Papiamento sin. compl.
- en Papiamentu
- en Papiamento sin. compl.
- es papiamentu
- es papiamento sin. compl.
- eu papiamento
- fr papiamento
- fr papiamentu sin. compl.
- gn papiaméntu
- gn papiamento sin. compl.
- it papiamentu
- it papiamento sin. compl.
- ja パピアメント語
- ja パピアメントゥ語 sin. compl.
- nl Papiamentu
- pt papiamentu
- ru Папьяменту
- ru Папьяменто sin. compl.
- zh 帕皮阿门图语
- zh 帕皮阿门托语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Crioll de base ibèrica, Amèrica > Antilles Neerlandeses, Amèrica > Aruba
Definition
El papiamentu és parlat a les illes d'Aruba (on s'anomena papiamento), Bonaire i Curação, al Carib, prop de la costa veneçolana. Se sol descriure com un crioll de base ibèrica, ja que mostra elements procedents de l'espanyol i del portuguès. De fet, es considera que actualment el papiamentu és un crioll de base espanyola, però que s'hauria originat com un crioll de base portuguesa. El nom de la llengua procedeix del verb portuguès papiar 'parlar, xerrar'.
Els espanyols van ser els primers a establir-se a Curação, l'any 1527, però el 1634 els holandesos van prendre Curação i Bonaire, i Aruba el 1688. No és clar quina llengua devien fer servir els holandesos amb els amerindis, però sabem que solien entendre l'espanyol i el portuguès, i que utilitzaven criolls de base portuguesa com a llengua franca a l'Àsia i en d'altres indrets. A mitjan segle XVII els holandesos van començar a utilitzar Curação com un port intermedi per al tràfic d'esclaus, que venien fonamentalment a les colònies espanyoles del continent. Un cert nombre de jueus sefardites procedents del Brasil amb els seus esclaus es van establir a les illes en aquesta època i van anar adquirint un paper important en el tràfic d'esclaus. La variant de portuguès que aquests jueus usaven amb els seus esclaus del Brasil es podria haver estès als esclaus que arribaven de l'Àfrica, que probablement ja coneixien el pidgin portuguès que s'hi feia servir com a llengua franca. El vocabulari del papiamentu devia ser originalment portuguès en la seva major part. El contacte comercial, la tasca dels missioners espanyols i els matrimonis entre africans lliures i espanyols, devien dur el papiamentu a aproximar-se a l'espanyol en un període molt primerenc. S'hauria produït una relexificació, és a dir, una substitució de gran part del vocabulari portuguès per vocabulari espanyol. El papiamentu devia estar ja estabilitzat el 1700, quan es va estendre a Bonaire i Aruba.
Les illes van continuar sota jurisdicció holandesa. Curação i Bonaire pertanyen actualment al grup d'illes anomenades Antilles neerlandeses; Aruba en va formar part fins al 1986, quan va esdevenir independent d'aquest grup. Políticament, les Antilles neerlandeses, Aruba i Holanda formen tres estats diferents en el si del regne d'Holanda.
Aquest crioll, lingüísticament, presenta un nivell molt elevat d'influència europea, probablement a causa d'un contacte més intens entre els esclaus i els europeus que a les colònies on predominaven les plantacions, i a la tradició de bilingüisme d'aquests darrers. Actualment tots els grups parlen papiamentu, la major part com a primera llengua, tot i que hi trobem una situació de multilingüisme que inclou també el neerlandès, l'espanyol i l'anglès.
Aquesta llengua gaudeix d'un prestigi social elevat, fet força inusual entre les llengües criolles, i és considerat un símbol de la identitat cultural de les illes. Té una considerable tradició literària i des de fa uns anys és la llengua predominant als mitjans de comunicació, tot i que no està encara plenament estandarditzada. Hi ha dues ortografies oficials: la d'Aruba, més etimològica, i la de Curação i Bonaire, més fonològica. Fins al moment, té una presència molt reduïda a l'escola, ja que l'única llengua d'ensenyament és el neerlandès; s'imparteixen uns hores de papiamentu com a matèria i sovint s'usa com a mitjà d'instrucció extraoficialment.
El 1998 es va inaugurar la Fundashon pa Planifikashon di Idioma (FPI), succesora de l'anterior Sede di Papiamentu, que té com a objectiu fomentar els idiomes de més ús a la comunitat i regular la posició del papiamentu, la llengua que rep la major part de l'atenció. L'FPI es proposa treballar en la planificació de l'estatus i del corpus del papiamentu i en la seva presència en l'àmbit de l'educació i els mitjans de comunicació.
Trobem parlants de papiamentu establerts a Puerto Rico, les Illes Verges nord-americanes, la zona costanera de Surinam, Veneçuela i Nicaragua, i Holanda.
Els espanyols van ser els primers a establir-se a Curação, l'any 1527, però el 1634 els holandesos van prendre Curação i Bonaire, i Aruba el 1688. No és clar quina llengua devien fer servir els holandesos amb els amerindis, però sabem que solien entendre l'espanyol i el portuguès, i que utilitzaven criolls de base portuguesa com a llengua franca a l'Àsia i en d'altres indrets. A mitjan segle XVII els holandesos van començar a utilitzar Curação com un port intermedi per al tràfic d'esclaus, que venien fonamentalment a les colònies espanyoles del continent. Un cert nombre de jueus sefardites procedents del Brasil amb els seus esclaus es van establir a les illes en aquesta època i van anar adquirint un paper important en el tràfic d'esclaus. La variant de portuguès que aquests jueus usaven amb els seus esclaus del Brasil es podria haver estès als esclaus que arribaven de l'Àfrica, que probablement ja coneixien el pidgin portuguès que s'hi feia servir com a llengua franca. El vocabulari del papiamentu devia ser originalment portuguès en la seva major part. El contacte comercial, la tasca dels missioners espanyols i els matrimonis entre africans lliures i espanyols, devien dur el papiamentu a aproximar-se a l'espanyol en un període molt primerenc. S'hauria produït una relexificació, és a dir, una substitució de gran part del vocabulari portuguès per vocabulari espanyol. El papiamentu devia estar ja estabilitzat el 1700, quan es va estendre a Bonaire i Aruba.
Les illes van continuar sota jurisdicció holandesa. Curação i Bonaire pertanyen actualment al grup d'illes anomenades Antilles neerlandeses; Aruba en va formar part fins al 1986, quan va esdevenir independent d'aquest grup. Políticament, les Antilles neerlandeses, Aruba i Holanda formen tres estats diferents en el si del regne d'Holanda.
Aquest crioll, lingüísticament, presenta un nivell molt elevat d'influència europea, probablement a causa d'un contacte més intens entre els esclaus i els europeus que a les colònies on predominaven les plantacions, i a la tradició de bilingüisme d'aquests darrers. Actualment tots els grups parlen papiamentu, la major part com a primera llengua, tot i que hi trobem una situació de multilingüisme que inclou també el neerlandès, l'espanyol i l'anglès.
Aquesta llengua gaudeix d'un prestigi social elevat, fet força inusual entre les llengües criolles, i és considerat un símbol de la identitat cultural de les illes. Té una considerable tradició literària i des de fa uns anys és la llengua predominant als mitjans de comunicació, tot i que no està encara plenament estandarditzada. Hi ha dues ortografies oficials: la d'Aruba, més etimològica, i la de Curação i Bonaire, més fonològica. Fins al moment, té una presència molt reduïda a l'escola, ja que l'única llengua d'ensenyament és el neerlandès; s'imparteixen uns hores de papiamentu com a matèria i sovint s'usa com a mitjà d'instrucció extraoficialment.
El 1998 es va inaugurar la Fundashon pa Planifikashon di Idioma (FPI), succesora de l'anterior Sede di Papiamentu, que té com a objectiu fomentar els idiomes de més ús a la comunitat i regular la posició del papiamentu, la llengua que rep la major part de l'atenció. L'FPI es proposa treballar en la planificació de l'estatus i del corpus del papiamentu i en la seva presència en l'àmbit de l'educació i els mitjans de comunicació.
Trobem parlants de papiamentu establerts a Puerto Rico, les Illes Verges nord-americanes, la zona costanera de Surinam, Veneçuela i Nicaragua, i Holanda.
papiwa
papiwa
Tucano > Oriental, Amèrica > Colòmbia
- ca pisamira
- ca papiwa sin. compl.
- ca pápiwa sin. compl.
- ca uasöna sin. compl.
- ar بيساميرا
- cy Pisamira
- cy Papiwa sin. compl.
- cy Pápiwa sin. compl.
- cy Uasöna sin. compl.
- de Pisamira
- de Papiwa sin. compl.
- de Pápiwa sin. compl.
- de Uasöna sin. compl.
- en Pisamira
- en Papiwa sin. compl.
- en Pisatapuyo sin. compl.
- en Uasöna sin. compl.
- en Wasona sin. compl.
- es pisamira
- es papiwa sin. compl.
- es pápiwa sin. compl.
- es uasöna sin. compl.
- eu pisamirera
- eu papiwa sin. compl.
- eu pápiwa sin. compl.
- eu pisamira sin. compl.
- eu uasöna sin. compl.
- fr pisamira
- fr papiwa sin. compl.
- fr pápiwa sin. compl.
- fr uasöna sin. compl.
- gl pisamira
- gl papiwa sin. compl.
- gl pápiwa sin. compl.
- gl uasöna sin. compl.
- it pisamira
- it papiwa sin. compl.
- it pápiwa sin. compl.
- it uasöna sin. compl.
- ja ピサミラ語
- ja パピワ語 sin. compl.
- nl Pisamira
- pt pisamira
- pt papiwa sin. compl.
- pt pápiwa sin. compl.
- pt uasona sin. compl.
- ru Писамира
- ru Папива sin. compl.
- zh 皮萨米拉语
- zh 帕比瓦、巴比瓦、瓦松纳 sin. compl.
Tucano > Oriental, Amèrica > Colòmbia
Definition
Com el barasana, el pisamira forma part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic.
Els pisamires són veïns dels curripacos, al nord (família arawak); els sirianos, al sud-oest (família tucano), i els tucanos, a l'est.
Les designacions pisamira i papiwa es refereixen al mateix grup ètnic i a la mateixa llengua. Sembla que papiwa és el nom que els van posar els veïns cubeos.
Els pisamires són veïns dels curripacos, al nord (família arawak); els sirianos, al sud-oest (família tucano), i els tucanos, a l'est.
Les designacions pisamira i papiwa es refereixen al mateix grup ètnic i a la mateixa llengua. Sembla que papiwa és el nom que els van posar els veïns cubeos.
parakanã
parakanã
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil
- ca parakanã
- ca awareté sin. compl.
- ca parakanân sin. compl.
- ca parocana sin. compl.
- cod awaeté
- ar باراكانية
- cy Parakanã
- cy Awareté sin. compl.
- cy Parakanân sin. compl.
- cy Parocana sin. compl.
- de Parakanã
- de Awareté sin. compl.
- de Parakanân sin. compl.
- de Parocana sin. compl.
- en Parakanã
- en Awareté sin. compl.
- en Parakanân sin. compl.
- en Parocana sin. compl.
- es parakaná
- es awareté sin. compl.
- es parakanân sin. compl.
- es parocana sin. compl.
- eu parakanera
- eu awareté sin. compl.
- eu parakanã sin. compl.
- eu parakanân sin. compl.
- eu parocana sin. compl.
- fr parakanã
- fr awareté sin. compl.
- fr parakanân sin. compl.
- fr parocana sin. compl.
- gl parakaná
- gl awareté sin. compl.
- gl parakanân sin. compl.
- gl parocana sin. compl.
- it parakana
- it awareté sin. compl.
- it parakanân sin. compl.
- it parocana sin. compl.
- ja パラカナ語
- nl Parakaña
- nl Awareté sin. compl.
- nl Parakanân sin. compl.
- nl Parocana sin. compl.
- pt parakanã
- pt awareté sin. compl.
- pt parakanân sin. compl.
- pt parocana sin. compl.
- ru Паракана
- ru Аварете sin. compl.
- zh 帕拉卡纳语
- zh 阿瓦勒特、帕拉卡南、帕罗卡纳 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil
Definition
Alguns autors consideren el parakanã, juntament amb el suruí-mudjetire i l'assuriní, variants dialectals d'una mateixa llengua, que anomenen akwawa. El terme akwawa no és, però, una autodenominació d'aquests grups, sinó una categoria genèrica per a estrangers.
Els parakanãs van ser vistos per primera vegada el 1910 al riu Pacajá, prop de la ciutat de Portel. També se'ls va identificar com el grup que la dècada de 1920 apareixia entre la ciutat d'Alcobaça i el curs baix del riu Pucuruí per saquejar colons i treballadors del ferrocarril de Tocantins. En aquesta època van començar a ser coneguts com a parakanãs, denominació que també incloïa els assurinis.
Es divideixen en dos grups, l'oriental i l'occidental, originats al final del segle XIX a causa d'una disputa interna. Els orientals van quedar sota l'administració estatal el 1971, durant la construcció de la Transamazònica. Els occidentals van ser contactats en diferents episodis i localitzacions entre 1976 i 1984.
Els xicrins els anomenen akokakore, i els araweté auin, 'enemic', iriwä pepa yã, 'senyors de les plomes d'urubú', o, encara més pejoratiu, iriwa ã, 'menjadors de plomes d'urubú'.
Els parakanãs van ser vistos per primera vegada el 1910 al riu Pacajá, prop de la ciutat de Portel. També se'ls va identificar com el grup que la dècada de 1920 apareixia entre la ciutat d'Alcobaça i el curs baix del riu Pucuruí per saquejar colons i treballadors del ferrocarril de Tocantins. En aquesta època van començar a ser coneguts com a parakanãs, denominació que també incloïa els assurinis.
Es divideixen en dos grups, l'oriental i l'occidental, originats al final del segle XIX a causa d'una disputa interna. Els orientals van quedar sota l'administració estatal el 1971, durant la construcció de la Transamazònica. Els occidentals van ser contactats en diferents episodis i localitzacions entre 1976 i 1984.
Els xicrins els anomenen akokakore, i els araweté auin, 'enemic', iriwä pepa yã, 'senyors de les plomes d'urubú', o, encara més pejoratiu, iriwa ã, 'menjadors de plomes d'urubú'.
parakanân
parakanân
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil
- ca parakanã
- ca awareté sin. compl.
- ca parakanân sin. compl.
- ca parocana sin. compl.
- cod awaeté
- ar باراكانية
- cy Parakanã
- cy Awareté sin. compl.
- cy Parakanân sin. compl.
- cy Parocana sin. compl.
- de Parakanã
- de Awareté sin. compl.
- de Parakanân sin. compl.
- de Parocana sin. compl.
- en Parakanã
- en Awareté sin. compl.
- en Parakanân sin. compl.
- en Parocana sin. compl.
- es parakaná
- es awareté sin. compl.
- es parakanân sin. compl.
- es parocana sin. compl.
- eu parakanera
- eu awareté sin. compl.
- eu parakanã sin. compl.
- eu parakanân sin. compl.
- eu parocana sin. compl.
- fr parakanã
- fr awareté sin. compl.
- fr parakanân sin. compl.
- fr parocana sin. compl.
- gl parakaná
- gl awareté sin. compl.
- gl parakanân sin. compl.
- gl parocana sin. compl.
- it parakana
- it awareté sin. compl.
- it parakanân sin. compl.
- it parocana sin. compl.
- ja パラカナ語
- nl Parakaña
- nl Awareté sin. compl.
- nl Parakanân sin. compl.
- nl Parocana sin. compl.
- pt parakanã
- pt awareté sin. compl.
- pt parakanân sin. compl.
- pt parocana sin. compl.
- ru Паракана
- ru Аварете sin. compl.
- zh 帕拉卡纳语
- zh 阿瓦勒特、帕拉卡南、帕罗卡纳 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil
Definition
Alguns autors consideren el parakanã, juntament amb el suruí-mudjetire i l'assuriní, variants dialectals d'una mateixa llengua, que anomenen akwawa. El terme akwawa no és, però, una autodenominació d'aquests grups, sinó una categoria genèrica per a estrangers.
Els parakanãs van ser vistos per primera vegada el 1910 al riu Pacajá, prop de la ciutat de Portel. També se'ls va identificar com el grup que la dècada de 1920 apareixia entre la ciutat d'Alcobaça i el curs baix del riu Pucuruí per saquejar colons i treballadors del ferrocarril de Tocantins. En aquesta època van començar a ser coneguts com a parakanãs, denominació que també incloïa els assurinis.
Es divideixen en dos grups, l'oriental i l'occidental, originats al final del segle XIX a causa d'una disputa interna. Els orientals van quedar sota l'administració estatal el 1971, durant la construcció de la Transamazònica. Els occidentals van ser contactats en diferents episodis i localitzacions entre 1976 i 1984.
Els xicrins els anomenen akokakore, i els araweté auin, 'enemic', iriwä pepa yã, 'senyors de les plomes d'urubú', o, encara més pejoratiu, iriwa ã, 'menjadors de plomes d'urubú'.
Els parakanãs van ser vistos per primera vegada el 1910 al riu Pacajá, prop de la ciutat de Portel. També se'ls va identificar com el grup que la dècada de 1920 apareixia entre la ciutat d'Alcobaça i el curs baix del riu Pucuruí per saquejar colons i treballadors del ferrocarril de Tocantins. En aquesta època van començar a ser coneguts com a parakanãs, denominació que també incloïa els assurinis.
Es divideixen en dos grups, l'oriental i l'occidental, originats al final del segle XIX a causa d'una disputa interna. Els orientals van quedar sota l'administració estatal el 1971, durant la construcció de la Transamazònica. Els occidentals van ser contactats en diferents episodis i localitzacions entre 1976 i 1984.
Els xicrins els anomenen akokakore, i els araweté auin, 'enemic', iriwä pepa yã, 'senyors de les plomes d'urubú', o, encara més pejoratiu, iriwa ã, 'menjadors de plomes d'urubú'.
