Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca zaramo
- ca dzalamo sin. compl.
- ca kizaramo sin. compl.
- ca myagatwa sin. compl.
- ca saramo sin. compl.
- ca zalamo sin. compl.
- ca zaramu sin. compl.
- ar زارامو
- cy Zaramo
- cy Dzalamo sin. compl.
- cy Kizaramo sin. compl.
- cy Myagatwa sin. compl.
- cy Saramo sin. compl.
- cy Zalamo sin. compl.
- cy Zaramu sin. compl.
- de Zaramo
- de Dzalamo sin. compl.
- de Kizaramo sin. compl.
- de Myagatwa sin. compl.
- de Saramo sin. compl.
- de Zalamo sin. compl.
- de Zaramu sin. compl.
- en Zaramo
- en Dzalamo sin. compl.
- en Kizaramo sin. compl.
- en Myagatwa sin. compl.
- en Saramo sin. compl.
- en Zalamo sin. compl.
- en Zaramu sin. compl.
- es zaramo
- es dzalamo sin. compl.
- es kizaramo sin. compl.
- es myagatwa sin. compl.
- es saramo sin. compl.
- es zalamo sin. compl.
- es zaramu sin. compl.
- eu zalamoera
- eu dzalamo sin. compl.
- eu kizaramo sin. compl.
- eu myagatwa sin. compl.
- eu saramo sin. compl.
- eu zalamo sin. compl.
- eu zaramo sin. compl.
- eu zaramu sin. compl.
- fr zaramo
- fr dzalamo sin. compl.
- fr kizaramo sin. compl.
- fr myagatwa sin. compl.
- fr saramo sin. compl.
- fr zalamo sin. compl.
- fr zaramu sin. compl.
- gl zaramo
- gl dzalamo sin. compl.
- gl kizaramo sin. compl.
- gl myagatwa sin. compl.
- gl saramo sin. compl.
- gl zalamo sin. compl.
- gl zaramu sin. compl.
- gn saramo
- gn dzalamo sin. compl.
- gn kizaramo sin. compl.
- gn myagatwa sin. compl.
- gn salamo sin. compl.
- gn saramo sin. compl.
- gn saramu sin. compl.
- it zaramo
- it dzalamo sin. compl.
- it kizaramo sin. compl.
- it myagatwa sin. compl.
- it saramo sin. compl.
- it zalamo sin. compl.
- it zaramu sin. compl.
- pt zaramo
- pt dzalamo sin. compl.
- pt kizaramo sin. compl.
- pt myagatwa sin. compl.
- pt saramo sin. compl.
- pt zalamo sin. compl.
- pt zaramu sin. compl.
- tmh Tazaramut
- tmh Dzalamo sin. compl.
- tmh kizaramo sin. compl.
- tmh myagatwa sin. compl.
- tmh saramo sin. compl.
- tmh zalamo sin. compl.
- tmh zaramu sin. compl.
- zh 扎拉莫语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El zaramo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Zamuco, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Paraguai
- ca ayoreo
- ca ayoréode sin. compl.
- ca moro sin. compl.
- ca morotoco sin. compl.
- ca pyta jovai sin. compl.
- ca zamuco sin. compl.
- cod ayo(w)eo (ayu(w)iw)
- cod ayoré (ayuri)
- ar أيورية
- cy Ayoreo
- cy Ayoréode sin. compl.
- cy Moro sin. compl.
- cy Morotoco sin. compl.
- cy Pyta jovai sin. compl.
- cy Zamuco sin. compl.
- de Ayoreo
- de Ayoré sin. compl.
- de Moro sin. compl.
- de Morotoco sin. compl.
- de Pyeta Yovai sin. compl.
- de Zamuco sin. compl.
- en Ayoreo
- en Ayoré sin. compl.
- en Moro sin. compl.
- en Morotoco sin. compl.
- en Pyeta Yovai sin. compl.
- en Zamuco sin. compl.
- es ayoreo
- es ayoréode sin. compl.
- es moro sin. compl.
- es morotoco sin. compl.
- es pyta jovai sin. compl.
- es zamuco sin. compl.
- eu ayoreoera
- eu ayoréode sin. compl.
- eu moro sin. compl.
- eu morotoco sin. compl.
- eu pyta jovai sin. compl.
- eu zamuco sin. compl.
- fr ayoreo
- fr ayoréode sin. compl.
- fr moro sin. compl.
- fr morotoco sin. compl.
- fr pyeta yovai sin. compl.
- fr zamuco sin. compl.
- gl ayoreo
- gl ayoréode sin. compl.
- gl moro sin. compl.
- gl morotoco sin. compl.
- gl pyta jovai sin. compl.
- gl zamuco sin. compl.
- gn ajoréo
- gn ajoréode sin. compl.
- gn móro sin. compl.
- gn morotóko sin. compl.
- gn pyta jovái sin. compl.
- gn samúko sin. compl.
- it ayoreo
- it ayoréode sin. compl.
- it moro sin. compl.
- it morotoco sin. compl.
- it pyta jovai sin. compl.
- it zamuco sin. compl.
- ja アヨレオ語
- ja アヨルオデ語、モロ語、モロトコ語、ピジャホバイ語、サムコ語 sin. compl.
- nl Ayoreo
- nl Ayoréode sin. compl.
- nl Moro sin. compl.
- nl Morotoco sin. compl.
- nl Pyta Jovai sin. compl.
- nl Zamuco sin. compl.
- pt ayoreo
- pt ayoréode sin. compl.
- pt moro sin. compl.
- pt morotoco sin. compl.
- pt pyta jovai sin. compl.
- pt zamuco sin. compl.
- ru Айорео
- ru Моро sin. compl.
- ru Айоре sin. compl.
- ru Пита йовай sin. compl.
- ru Самуко sin. compl.
- ru Моротоко sin. compl.
- sw Ayoreo
- sw Ayoréode sin. compl.
- sw Moro sin. compl.
- sw Morotoco sin. compl.
- sw Pyta jovai sin. compl.
- sw Zamuco sin. compl.
- tmh Tayuriwt
- zh 阿尤莱欧
- zh 莫罗 sin. compl.
- zh 撒目可 sin. compl.
- zh 阿尤雷 sin. compl.
- zh 莫罗托克 sin. compl.
- zh 皮耶它尤瓦依 sin. compl.
Zamuco, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Paraguai
Definition
Abans de contactar amb la societat occidental, els ayoreos van patir una forta persecució al Paraguai fins al punt que, a la primera meitat del segle XX, un jove podia quedar dispensat del servei militar si assassinava un ayoreo. De fet, els colons i els criolls organitzaven autèntiques caceres humanes. El primer contacte va tenir lloc el 1956, quan els blancs van capturar un noi ayoreo. Segons sembla, l'últim ayoreo sense contactar va sortir de la selva el 1998.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca zanaki
- ca ikizanaki sin. compl.
- ca kizanaki sin. compl.
- ar زاناكي
- cy Zanaki
- cy Ikizanaki sin. compl.
- cy Kizanaki sin. compl.
- de Zanaki
- de Ikizanaki sin. compl.
- de Kizanaki sin. compl.
- en Zanaki
- en Ikizanaki sin. compl.
- en Kizanaki sin. compl.
- es zanaki
- es ikizanaki sin. compl.
- es kizanaki sin. compl.
- eu zanakiera
- eu ikizanaki sin. compl.
- eu kizanaki sin. compl.
- eu zanaki sin. compl.
- eu zanakiera sin. compl.
- fr zanaki
- fr ikizanaki sin. compl.
- fr kizanaki sin. compl.
- gl zanaki
- gl ikizanaki sin. compl.
- gl kizanaki sin. compl.
- gn sanaki
- gn ikisanaki sin. compl.
- gn kisanaki sin. compl.
- it zanaki
- it ikizanaki sin. compl.
- it kizanaki sin. compl.
- pt zanaki
- pt ikizanaki sin. compl.
- pt kizanaki sin. compl.
- tmh Tazanakit
- tmh Ikizanaki sin. compl.
- tmh kizanaki sin. compl.
- zh 扎纳吉语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Zaparoana, Amèrica > Equador
- ca zàparo
- cod kayapi
- ar زابارية
- cy Záparo
- de Záparo
- en Záparo
- es záparo
- eu zaparoera
- fr zaparo
- gl záparo
- gn sáparo
- it zaparo
- ja サパロ語
- nl Zàparo
- pt záparo
- ru Сапаро
- sw Záparo
- tmh Tazaparut
- zh 萨帕罗
Zaparoana, Amèrica > Equador
Definition
Otomang > Otomang oriental > Popoloca-zapoteca > Zapoteca, Amèrica > Mèxic
- ca zapoteca
- ca sapoteka sin. compl.
- ca sapoteko sin. compl.
- ca zapoteco sin. compl.
- cod biniza
- cod diidzaj
- cod ditsa
- cod diza
- ar زابوتيكية
- cy Sapoteca
- cy Sapoteka sin. compl.
- cy Sapoteko sin. compl.
- cy Zapoteco sin. compl.
- de Zapotekisch
- de Benezaa sin. compl.
- de Zapoteco sin. compl.
- en Zapotec
- en Sapoteko sin. compl.
- en Zapoteco sin. compl.
- es sapoteka
- es sapoteko sin. compl.
- es zapoteco sin. compl.
- eu zapotekera
- eu sapoteco sin. compl.
- eu sapoteka sin. compl.
- eu zapoteco sin. compl.
- fr zapotèque
- fr sapoteka sin. compl.
- fr sapoteko sin. compl.
- fr zapoteco sin. compl.
- gl zapoteca
- gl sapoteka sin. compl.
- gl sapoteko sin. compl.
- gl zapoteco sin. compl.
- gn sapotéko
- gn sapotéco sin. compl.
- gn sapoteka sin. compl.
- gn sapoteko sin. compl.
- it zapoteco
- it sapoteka sin. compl.
- it sapoteko sin. compl.
- it zapoteco sin. compl.
- ja サポテカ語
- nl Zapoteeks
- nl Sapoteka sin. compl.
- nl Sapoteko sin. compl.
- nl Zapoteco sin. compl.
- pt zapoteca
- pt sapoteka sin. compl.
- pt sapoteko sin. compl.
- pt zapoteco sin. compl.
- ru Сапотекский
- ru Сапотек sin. compl.
- ru Сапотеко sin. compl.
- zh 萨巴特克
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Otomang > Otomang oriental > Popoloca-zapoteca > Zapoteca, Amèrica > Mèxic
Definition
El grup zapoteco es divideix en quatre blocs dialectals principals:
* el zapoteco de la Sierra Norte (zapoteco septentrional),
* el zapoteco del Valle d'Oaxaca,
* el zapoteco de la Sierra Sur (zapoteco meridional) i
* el zapoteco de l'Istme de Tehuantepec.
La branca zapoteca pertany a la família otomang, que inclou llengües com el mixtec, el chinantec, l'otomí, el mazatec i el popolac, entre d'altres.
La variació del contínuum dialectal zapoteca és molt gran, fins al punt que algunes d'aquestes varietats no són mútuament intel·ligibles. Les llengües zapoteques són originàries, probablement, de les regions d'Oaxaca i Veracruz, on estan instal·lades des de fa almenys dos mil anys.
La situació sociolingüística de les llengües zapoteques varia moltíssim d'una regió a una altra. En alguns indrets, per exemple a Loxicha i a l'Istme, l'ús de la llengua indígena es manté força vigorós i en comunitats nombroses; en altres indrets, en canvi, només la parlen algunes dotzenes d'individus ancians. Actualment, només un 12% d'individus són monolingües en zapoteca.
El 1578 va ser publicat, a cura de frares franciscans i dominicans, un vocabulari i una gramàtica del zapoteca.
Otomang > Otomang oriental > Popoloca-zapoteca > Zapoteca, Amèrica > Mèxic
- ca zapoteca
- ca sapoteka sin. compl.
- ca sapoteko sin. compl.
- ca zapoteco sin. compl.
- cod biniza
- cod diidzaj
- cod ditsa
- cod diza
- ar زابوتيكية
- cy Sapoteca
- cy Sapoteka sin. compl.
- cy Sapoteko sin. compl.
- cy Zapoteco sin. compl.
- de Zapotekisch
- de Benezaa sin. compl.
- de Zapoteco sin. compl.
- en Zapotec
- en Sapoteko sin. compl.
- en Zapoteco sin. compl.
- es sapoteka
- es sapoteko sin. compl.
- es zapoteco sin. compl.
- eu zapotekera
- eu sapoteco sin. compl.
- eu sapoteka sin. compl.
- eu zapoteco sin. compl.
- fr zapotèque
- fr sapoteka sin. compl.
- fr sapoteko sin. compl.
- fr zapoteco sin. compl.
- gl zapoteca
- gl sapoteka sin. compl.
- gl sapoteko sin. compl.
- gl zapoteco sin. compl.
- gn sapotéko
- gn sapotéco sin. compl.
- gn sapoteka sin. compl.
- gn sapoteko sin. compl.
- it zapoteco
- it sapoteka sin. compl.
- it sapoteko sin. compl.
- it zapoteco sin. compl.
- ja サポテカ語
- nl Zapoteeks
- nl Sapoteka sin. compl.
- nl Sapoteko sin. compl.
- nl Zapoteco sin. compl.
- pt zapoteca
- pt sapoteka sin. compl.
- pt sapoteko sin. compl.
- pt zapoteco sin. compl.
- ru Сапотекский
- ru Сапотек sin. compl.
- ru Сапотеко sin. compl.
- zh 萨巴特克
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Otomang > Otomang oriental > Popoloca-zapoteca > Zapoteca, Amèrica > Mèxic
Definition
El grup zapoteco es divideix en quatre blocs dialectals principals:
* el zapoteco de la Sierra Norte (zapoteco septentrional),
* el zapoteco del Valle d'Oaxaca,
* el zapoteco de la Sierra Sur (zapoteco meridional) i
* el zapoteco de l'Istme de Tehuantepec.
La branca zapoteca pertany a la família otomang, que inclou llengües com el mixtec, el chinantec, l'otomí, el mazatec i el popolac, entre d'altres.
La variació del contínuum dialectal zapoteca és molt gran, fins al punt que algunes d'aquestes varietats no són mútuament intel·ligibles. Les llengües zapoteques són originàries, probablement, de les regions d'Oaxaca i Veracruz, on estan instal·lades des de fa almenys dos mil anys.
La situació sociolingüística de les llengües zapoteques varia moltíssim d'una regió a una altra. En alguns indrets, per exemple a Loxicha i a l'Istme, l'ús de la llengua indígena es manté força vigorós i en comunitats nombroses; en altres indrets, en canvi, només la parlen algunes dotzenes d'individus ancians. Actualment, només un 12% d'individus són monolingües en zapoteca.
El 1578 va ser publicat, a cura de frares franciscans i dominicans, un vocabulari i una gramàtica del zapoteca.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca zaramo
- ca dzalamo sin. compl.
- ca kizaramo sin. compl.
- ca myagatwa sin. compl.
- ca saramo sin. compl.
- ca zalamo sin. compl.
- ca zaramu sin. compl.
- ar زارامو
- cy Zaramo
- cy Dzalamo sin. compl.
- cy Kizaramo sin. compl.
- cy Myagatwa sin. compl.
- cy Saramo sin. compl.
- cy Zalamo sin. compl.
- cy Zaramu sin. compl.
- de Zaramo
- de Dzalamo sin. compl.
- de Kizaramo sin. compl.
- de Myagatwa sin. compl.
- de Saramo sin. compl.
- de Zalamo sin. compl.
- de Zaramu sin. compl.
- en Zaramo
- en Dzalamo sin. compl.
- en Kizaramo sin. compl.
- en Myagatwa sin. compl.
- en Saramo sin. compl.
- en Zalamo sin. compl.
- en Zaramu sin. compl.
- es zaramo
- es dzalamo sin. compl.
- es kizaramo sin. compl.
- es myagatwa sin. compl.
- es saramo sin. compl.
- es zalamo sin. compl.
- es zaramu sin. compl.
- eu zalamoera
- eu dzalamo sin. compl.
- eu kizaramo sin. compl.
- eu myagatwa sin. compl.
- eu saramo sin. compl.
- eu zalamo sin. compl.
- eu zaramo sin. compl.
- eu zaramu sin. compl.
- fr zaramo
- fr dzalamo sin. compl.
- fr kizaramo sin. compl.
- fr myagatwa sin. compl.
- fr saramo sin. compl.
- fr zalamo sin. compl.
- fr zaramu sin. compl.
- gl zaramo
- gl dzalamo sin. compl.
- gl kizaramo sin. compl.
- gl myagatwa sin. compl.
- gl saramo sin. compl.
- gl zalamo sin. compl.
- gl zaramu sin. compl.
- gn saramo
- gn dzalamo sin. compl.
- gn kizaramo sin. compl.
- gn myagatwa sin. compl.
- gn salamo sin. compl.
- gn saramo sin. compl.
- gn saramu sin. compl.
- it zaramo
- it dzalamo sin. compl.
- it kizaramo sin. compl.
- it myagatwa sin. compl.
- it saramo sin. compl.
- it zalamo sin. compl.
- it zaramu sin. compl.
- pt zaramo
- pt dzalamo sin. compl.
- pt kizaramo sin. compl.
- pt myagatwa sin. compl.
- pt saramo sin. compl.
- pt zalamo sin. compl.
- pt zaramu sin. compl.
- tmh Tazaramut
- tmh Dzalamo sin. compl.
- tmh kizaramo sin. compl.
- tmh myagatwa sin. compl.
- tmh saramo sin. compl.
- tmh zalamo sin. compl.
- tmh zaramu sin. compl.
- zh 扎拉莫语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El zaramo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca zaramo
- ca dzalamo sin. compl.
- ca kizaramo sin. compl.
- ca myagatwa sin. compl.
- ca saramo sin. compl.
- ca zalamo sin. compl.
- ca zaramu sin. compl.
- ar زارامو
- cy Zaramo
- cy Dzalamo sin. compl.
- cy Kizaramo sin. compl.
- cy Myagatwa sin. compl.
- cy Saramo sin. compl.
- cy Zalamo sin. compl.
- cy Zaramu sin. compl.
- de Zaramo
- de Dzalamo sin. compl.
- de Kizaramo sin. compl.
- de Myagatwa sin. compl.
- de Saramo sin. compl.
- de Zalamo sin. compl.
- de Zaramu sin. compl.
- en Zaramo
- en Dzalamo sin. compl.
- en Kizaramo sin. compl.
- en Myagatwa sin. compl.
- en Saramo sin. compl.
- en Zalamo sin. compl.
- en Zaramu sin. compl.
- es zaramo
- es dzalamo sin. compl.
- es kizaramo sin. compl.
- es myagatwa sin. compl.
- es saramo sin. compl.
- es zalamo sin. compl.
- es zaramu sin. compl.
- eu zalamoera
- eu dzalamo sin. compl.
- eu kizaramo sin. compl.
- eu myagatwa sin. compl.
- eu saramo sin. compl.
- eu zalamo sin. compl.
- eu zaramo sin. compl.
- eu zaramu sin. compl.
- fr zaramo
- fr dzalamo sin. compl.
- fr kizaramo sin. compl.
- fr myagatwa sin. compl.
- fr saramo sin. compl.
- fr zalamo sin. compl.
- fr zaramu sin. compl.
- gl zaramo
- gl dzalamo sin. compl.
- gl kizaramo sin. compl.
- gl myagatwa sin. compl.
- gl saramo sin. compl.
- gl zalamo sin. compl.
- gl zaramu sin. compl.
- gn saramo
- gn dzalamo sin. compl.
- gn kizaramo sin. compl.
- gn myagatwa sin. compl.
- gn salamo sin. compl.
- gn saramo sin. compl.
- gn saramu sin. compl.
- it zaramo
- it dzalamo sin. compl.
- it kizaramo sin. compl.
- it myagatwa sin. compl.
- it saramo sin. compl.
- it zalamo sin. compl.
- it zaramu sin. compl.
- pt zaramo
- pt dzalamo sin. compl.
- pt kizaramo sin. compl.
- pt myagatwa sin. compl.
- pt saramo sin. compl.
- pt zalamo sin. compl.
- pt zaramu sin. compl.
- tmh Tazaramut
- tmh Dzalamo sin. compl.
- tmh kizaramo sin. compl.
- tmh myagatwa sin. compl.
- tmh saramo sin. compl.
- tmh zalamo sin. compl.
- tmh zaramu sin. compl.
- zh 扎拉莫语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El zaramo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca haya
- ca ekihaya sin. compl.
- ca hikaya sin. compl.
- ca ruhaya sin. compl.
- ca ziba sin. compl.
- cod ekihaya
- cod kihaya
- cod ruhaya
- cod ziba
- ar هايا
- cy Haya
- cy Ekihaya sin. compl.
- cy Kihaya sin. compl.
- cy Ruhaya sin. compl.
- cy Ziba sin. compl.
- de Haya
- de Ekihaya sin. compl.
- de Kihaya sin. compl.
- de Ruhaya sin. compl.
- de Ziba sin. compl.
- en Haya
- en Ekihaya sin. compl.
- en Kihaya sin. compl.
- en Ruhaya sin. compl.
- en Ziba sin. compl.
- es haya
- es ekihaya sin. compl.
- es kihaya sin. compl.
- es ruhaya sin. compl.
- es ziba sin. compl.
- eu hayera
- eu ekihaya sin. compl.
- eu haya sin. compl.
- eu kihaya sin. compl.
- eu ruhaya sin. compl.
- eu ziba sin. compl.
- fr haya
- fr ekihaya sin. compl.
- fr kihaya sin. compl.
- fr ruhaya sin. compl.
- fr ziba sin. compl.
- gl haya
- gl ekihaya sin. compl.
- gl kihaya sin. compl.
- gl ruhaya sin. compl.
- gl ziba sin. compl.
- gn ája
- gn ekihaya sin. compl.
- gn kihaya sin. compl.
- gn ruhaya sin. compl.
- gn siva sin. compl.
- it haya
- it ekihaya sin. compl.
- it kihaya sin. compl.
- it ruhaya sin. compl.
- it ziba sin. compl.
- pt haya
- pt ekihaya sin. compl.
- pt kihaya sin. compl.
- pt ruhaya sin. compl.
- pt ziba sin. compl.
- tmh Tahayat
- tmh Ekihaya sin. compl.
- tmh kihaya sin. compl.
- tmh ruhaya sin. compl.
- tmh ziba sin. compl.
- zh 哈亚语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
Les varietats dialectals de la llengua haya són les següents: bumbira, edangabo, ganda-kiaka, hamba, hangiro, mwani, nyakisisa, ekiziba i yoza.
El haya s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca zigua
- ca chizigula sin. compl.
- ca kizigula sin. compl.
- ca zigula sin. compl.
- de Zigula
- de Kizigula sin. compl.
- de Seguha sin. compl.
- de Zigua sin. compl.
- en Zigua
- en Chizigula sin. compl.
- en Kizigula sin. compl.
- en Zigula sin. compl.
- es zigua
- es chizigula sin. compl.
- es kizigula sin. compl.
- es zigula sin. compl.
- eu zigua
- eu chizigula sin. compl.
- eu kizigula sin. compl.
- eu zigula sin. compl.
- fr zigula
- fr chizigula sin. compl.
- fr kizigula sin. compl.
- fr zigua sin. compl.
- fr zigula sin. compl.
- gl zigua
- gl chizigula sin. compl.
- gl kizigula sin. compl.
- gl zigula sin. compl.
- it zigua
- it chizigula sin. compl.
- it kizigula sin. compl.
- it zigula sin. compl.
- nl Zigua
- nl Chizigula sin. compl.
- nl Kizigula sin. compl.
- pt zigua
- pt chizigula sin. compl.
- pt kizigula sin. compl.
- pt zigula sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El zigua, juntament amb altres llengües de Tanzània, ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional d'aquest país. Un dels manlleus procedents del zigua és el terme fuwele, 'vidre'.
El zigua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.