zulú bàsic
zulú bàsic
Pidgin de base zulu, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca fanakalo
- ca fanagalo sin. compl.
- ca isikula sin. compl.
- ca kitchen kaffir sin. compl.
- ca zulú bàsic sin. compl.
- ar فاناكالو
- cy Fanakalo
- cy Fanagalo sin. compl.
- cy Isikula sin. compl.
- cy Kitchen kaffir sin. compl.
- cy Zwlw sylfaenol sin. compl.
- de Fanakalo
- de Basic Zulu sin. compl.
- de Cikabanka sin. compl.
- de Fanagalo sin. compl.
- de Isikula sin. compl.
- en Fanakalo
- en Basic Zulu sin. compl.
- en Fanagalo sin. compl.
- en Fanekolo sin. compl.
- en Isikula sin. compl.
- en Kitchen Kaffir sin. compl.
- es fanakalo
- es fanagalo sin. compl.
- es isikula sin. compl.
- es kitchen kaffir sin. compl.
- es zulú básico sin. compl.
- eu fanakalo
- eu fanagalo sin. compl.
- eu isikula sin. compl.
- eu kitchen kaffir sin. compl.
- eu oinarrizko zuluera sin. compl.
- fr fanakalo
- fr fanagalo sin. compl.
- fr isikula sin. compl.
- fr kitchen kaffir sin. compl.
- gl fanakalo
- gl fanagalo sin. compl.
- gl isikula sin. compl.
- gl kitchen kaffir sin. compl.
- gl zulú básico sin. compl.
- gn fanakalo
- gn fanagalo sin. compl.
- gn isikula sin. compl.
- gn kitchen kaffir sin. compl.
- gn sulu básico sin. compl.
- it fanakalo
- it fanagalo sin. compl.
- it isikula sin. compl.
- it kitchen kaffir sin. compl.
- it pidgin a base zulu sin. compl.
- pt fanakalo
- pt fanagalo sin. compl.
- pt isikula sin. compl.
- pt kitchen kaffir sin. compl.
- pt zulu básico sin. compl.
- tmh Tafanakalut
- tmh Fanagalo sin. compl.
- tmh isikula sin. compl.
- tmh kitchen kaffir sin. compl.
- tmh tazulut n ddsas sin. compl.
- zh 法纳卡洛语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Pidgin de base zulu, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definition
El fanakalo és una varietat pidginitzada del zulú, una llengua parlada a la República de Sud-àfrica. El seu lèxic deriva del zulú (70%), de l'anglès (24%) i de l'afrikaans (6%).
Aquest pidgin està fortament associat al contacte entre els colons parlants d'anglès i el seu personal africà. De fet, el terme fanakalo probablement té el seu origen en la frase Enza fana ka lo, 'fes-ho així'. El fanakalo rep altres denominacions que tenen un sentit despectiu, com ara isikula (del prefix isi- 'llengua' i el nom coolie, amb sentit ofensiu, per a referir-se a un treballador asiàtic) o kitchen kaffir (kaffir és un nom ofensiu utilitzat per a referir-se als africans, de l'àrab 'infidel').
El fanakalo es va originar cap a la meitat del segle XIX a la província de Natal, a l'est de l'estat, on es feia servir com a llengua franca entre el colons de parla anglesa i els parlants de diverses llengües bantú, principalment el zulú. Durant aquest periode, hi van arribar treballadors procedents de l'Índia, que utilitzaven el fanakalo amb els parlants de zulú (d'aquí prové el nom isikula). El fanakalo presenta, però, poca influència de les llengües de l'Índia.
Posteriorment, a la dècada de 1890, es va expandir cap la zona minera situada a la rodalia de Johannesburg, i d'aquí cap a Rhodèsia del Sud (actual Zimbàbue) i cap a Rhodèsia del Nord (l'actual Zàmbia), on s'anomena cikabanga. També es poden trobar parlants de fanakalo a les mines de Katanga (República Democràtica del Congo) i a Namíbia.
La varietat parlada a Zimbàbue rep el nom de chilapalapa. A causa de la influència de la llengua shona, difereix de les varietats sud-africanes en alguns aspectes fonològics i lèxics.
Aquest pidgin està fortament associat al contacte entre els colons parlants d'anglès i el seu personal africà. De fet, el terme fanakalo probablement té el seu origen en la frase Enza fana ka lo, 'fes-ho així'. El fanakalo rep altres denominacions que tenen un sentit despectiu, com ara isikula (del prefix isi- 'llengua' i el nom coolie, amb sentit ofensiu, per a referir-se a un treballador asiàtic) o kitchen kaffir (kaffir és un nom ofensiu utilitzat per a referir-se als africans, de l'àrab 'infidel').
El fanakalo es va originar cap a la meitat del segle XIX a la província de Natal, a l'est de l'estat, on es feia servir com a llengua franca entre el colons de parla anglesa i els parlants de diverses llengües bantú, principalment el zulú. Durant aquest periode, hi van arribar treballadors procedents de l'Índia, que utilitzaven el fanakalo amb els parlants de zulú (d'aquí prové el nom isikula). El fanakalo presenta, però, poca influència de les llengües de l'Índia.
Posteriorment, a la dècada de 1890, es va expandir cap la zona minera situada a la rodalia de Johannesburg, i d'aquí cap a Rhodèsia del Sud (actual Zimbàbue) i cap a Rhodèsia del Nord (l'actual Zàmbia), on s'anomena cikabanga. També es poden trobar parlants de fanakalo a les mines de Katanga (República Democràtica del Congo) i a Namíbia.
La varietat parlada a Zimbàbue rep el nom de chilapalapa. A causa de la influència de la llengua shona, difereix de les varietats sud-africanes en alguns aspectes fonològics i lèxics.
zuni
zuni
Aïllada, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca zuni
- ca shiwi sin. compl.
- ca zuñi sin. compl.
- cod ashiwi
- cy Zuni
- cy Shiwi sin. compl.
- cy Zuñi sin. compl.
- de Zuñi
- de Shiwi sin. compl.
- de Zuni sin. compl.
- en Zuni
- en Shiwi sin. compl.
- en Zuñi sin. compl.
- es zuñí
- eu zuniera
- eu shiwi sin. compl.
- eu zuni sin. compl.
- eu zuniera sin. compl.
- eu zuñi sin. compl.
- fr zuni
- fr shiwi sin. compl.
- fr zuñi sin. compl.
- gl zuni
- gl shiwi sin. compl.
- gl zuñi sin. compl.
- gn suni
- gn shiwi sin. compl.
- gn suñi sin. compl.
- it zuni
- it shiwi sin. compl.
- it zuñi sin. compl.
- pt zuni
- pt shiwi sin. compl.
- pt zuñi sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Aïllada, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
La llengua zuni, que parla a Nou Mèxic una comunitat d'entre 8.000 i 10.000 persones pertanyents al grup pueblo, es considera aïllada.
Els pueblo, segons la pròpia tradició oral, serien descendents de l'antiga civilització Anasazi i tindrien, per tant, un origen comú. Tanmateix, els pueblo presenten una gran diversitat lingüística, ja que parlen llengües pertanyents a quatre famílies lingüístiques diferents: keresa, kiowa-tanoa, utoasteca i zuni.
Zuñi és el nom que els van donar els espanyols, adaptat posteriorment a l'anglès com a zuni. El grup s'autodenomina ashiwi.
Els pueblo, segons la pròpia tradició oral, serien descendents de l'antiga civilització Anasazi i tindrien, per tant, un origen comú. Tanmateix, els pueblo presenten una gran diversitat lingüística, ja que parlen llengües pertanyents a quatre famílies lingüístiques diferents: keresa, kiowa-tanoa, utoasteca i zuni.
Zuñi és el nom que els van donar els espanyols, adaptat posteriorment a l'anglès com a zuni. El grup s'autodenomina ashiwi.
zuruwahá
zuruwahá
Arauà, Amèrica > Brasil
- ca suruwahà
- ca sorowahá sin. compl.
- ca zuruwahá sin. compl.
- ar سورواهية
- cy Suruwahá
- cy Sorowahá sin. compl.
- cy Zuruwahá sin. compl.
- de Zuruaha
- de Zuruahá sin. compl.
- de Zuruahã sin. compl.
- en Suruahá
- en Sorowahá sin. compl.
- en Suruwahá sin. compl.
- en Zuruahá sin. compl.
- en Zuruwahá sin. compl.
- es suruwahá
- es sorowahá sin. compl.
- es zuruwahá sin. compl.
- eu suruwahera
- eu sorowahá sin. compl.
- eu zuruwahá sin. compl.
- fr suruwaha
- fr sorowahá sin. compl.
- fr zuruwahá sin. compl.
- gn suruwaha
- gn sorowahá sin. compl.
- gn zuruwahá sin. compl.
- it suruwaha
- it sorowahá sin. compl.
- it suruwahá sin. compl.
- it zuruwahá sin. compl.
- ja スルワア語
- ja ズルワア語 sin. compl.
- ja ソロワア語 sin. compl.
- nl Suruwahá
- nl Sorowahá sin. compl.
- nl Zuruwahá sin. compl.
- pt suruwahá
- pt sorowahá sin. compl.
- pt zuruwahá sin. compl.
- ru Суруаха
- ru Сороваха sin. compl.
- zh 苏鲁瓦哈语
- zh 祖鲁瓦哈、索罗瓦哈 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Arauà, Amèrica > Brasil
Definition
La família arauà està situada al sud-oest de l'Estat d'Amazones, al d'Acre (Brasil) i al departament peruà d'Ucayali. És un grup petit, amb llengües com el madi, el paumarí, el dení i el culina. No s'ha començat a estudiar fins a les darreres dècades del segle XX. Greenberg (1987) l'emparenta genèticament amb la família arawak, però la comparació lèxica de les llengües no dona suport a la hipòtesi.
Cap el 1980 els suruwahà eren només uns 100 individus, ja que el grup havia minvat des de principi de segle per culpa d'epidèmies i de conflictes amb altres pobles indígenes veïns. Mantenien contacte pacífic amb els blancs, que els proporcionaven eines, armes i altres productes. Els suruwahà van trencar el contacte i van refugiar-se en indrets més protegits (entre els afluents del Purús) tot fugint de les epidèmies.
Actualment la demografia suruwahà ha anat creixent progressivament. Viuen en un indret de molt difícil accés, fet que complica l'estudi de la llengua.
En contrapartida, l'aïllament afavoreix que sigui un grup majoritàriament monolingüe. Tenen contactes esporàdics amb la FUNAI des de 1970.
Cap el 1980 els suruwahà eren només uns 100 individus, ja que el grup havia minvat des de principi de segle per culpa d'epidèmies i de conflictes amb altres pobles indígenes veïns. Mantenien contacte pacífic amb els blancs, que els proporcionaven eines, armes i altres productes. Els suruwahà van trencar el contacte i van refugiar-se en indrets més protegits (entre els afluents del Purús) tot fugint de les epidèmies.
Actualment la demografia suruwahà ha anat creixent progressivament. Viuen en un indret de molt difícil accés, fet que complica l'estudi de la llengua.
En contrapartida, l'aïllament afavoreix que sigui un grup majoritàriament monolingüe. Tenen contactes esporàdics amb la FUNAI des de 1970.
