creu caminant
creu caminant
Coreografies
- ca creu caminant, n f
Coreografies
Definition
Coreografia del Ball de Valencians consistent en quatre pilans de dos que avancen i es giren conjuntament mantenint una formació en creu.
creu de Santa Tecla
creu de Santa Tecla
Elements religiosos
- ca tau, n f
- ca creu de Santa Tecla, n f sin. compl.
Elements religiosos
Definition
Dinovena lletra de l'alfabet grec, símbol egipci del triomf de la vida sobre la mort, adoptada pel cristianisme com a creu llatina, sense l'extremitat superior.
Note
- Com a símbol de l'Arquebisbat de Tarragona, sovint és present en escuts, logotips i decoració de molts elements del Seguici.
creuada
creuada
Coreografies
- ca encreuament, n m
- ca creuada, n f sin. compl.
Coreografies
Definition
Coreografia comuna i genèrica de molts balls i entremesos del Seguici Popular tarragoní en què els balladors, col·locats en dues fileres, s'intercanvien de filera creuant-se diverses vegades i de diverses maneres.
creuada
creuada
Coreografies
- ca creuada, n f
- ca zig-zag, n m sin. compl.
Coreografies
Definition
Part de l'entrada del Ball de Cercolets en què els balladors, partint de la posició inicial en dues files, d'un en un es van creuant al costat contrari per entrar a plaça i formar la rotllana.
Crida
Crida
Actes
- ca Crida, n f
Actes
Definition
Publicació en veu alta, per part d'un nunci, un cridador o un altre oficial públic, sovint precedida de toc de trompeta, de comunicacions o noves d'interès general per als habitants d'una població o un territori.
Note
- El primer dia de festa l'alcalde realitza la Crida, convidant tots els representants dels balls, el bestiari, els entremesos, els balls parlats, les representacions al·legòriques i els sonadors del Seguici Popular, les colles castelleres i les entitats i associacions de la ciutat per tal que participin en la festa gran de Tarragona.
crismó
crismó
Estris i atuells
- ca crismó, n m
Estris i atuells
Definition
Monograma del nom de Crist format per l'enllaçament de les dues primeres lletres del mot grec Khristós.
Note
- Forma part de la decoració del capdamunt de les vares de les virtuts del Ball dels Set Pecats Capitals.
Crist
Crist
Personatges i rols
- ca Crist, n m
Personatges i rols
Definition
Moixiganguer que representa la figura de Jesucrist en els quadres de la Moixiganga de Tarragona, que en la formació de dues files va situat al mig i al centre i que anuncia el misteri que realitzaran la resta de moixiganguers en seguir la música.
Note
- Es diferencia de la resta de moixiganguers perquè en lloc de barret porta una corona de flors que li cenyeix el front i no duu cascavells a les cametes.
crossa
crossa
Castells
- ca crossa, n f
Castells
Definition
Cadascun dels castellers que, situats sota les aixelles dels baixos, reforcen el basament d'un castell.
Note
- En els castells amb folre se situen sota els segons i, en els castells amb manilles, sota els terços.
cuc
cuc
Coreografies
- ca cuc, n m
Coreografies
Definition
Coreografia del Ball del Patatuf consistent en diversos tipus de passada entre els balladors, desenvolupada per tal que la cercavila no es talli cada cop que es balla el Patatuf, ja que és un ball estàtic.
Note
- Els cucs reben diversos noms que han anat inventant els balladors: a) Cuc patata: les files se separen cap enrere i tornen a baixar per parelles; b) Cuc patufet: les files se separen cap enrere i tornen a baixar fent una sola fila encapçalada per la nena (nena, nen, nena, nen...); c) Cuc cadena: les files se separen cap enrere i quan es troben de cara inicien una cadena; d) Cuc Maginet: totes les parelles alcen els braços fent un pont i l'última parella avança per sota fins al davant, seguida per la penúltima, i així fins que totes hagin passat; e) Cuc Santa Tecla: les files se separen cap enrere i tornen a baixar de quatre en quatre (dues parelles juntes). Aquest cuc es va crear per baixar les escales de la Catedral en tornar de la Professó, tot picant de mans i cantant la cançó del Patatuf.
Cucafera
Cucafera
Bestiari
- ca Cucafera, n f
Bestiari
Definition
Carcassa zoomòrfica que forma part del bestiari, mig drac, mig rèptil, de cos arrodonit que recorda una closca de tortuga, amb banyes que li surten de l'espinada. Està construïda amb escames de cuir sobre una estructura metàl·lica amb rodes a la base. El cap, les punxes i la cua són de fibra de vidre i reïna de polièster. La mandíbula, practicable, produeix un so sec en fer petar les barres, i escup caramels. El coll és de tela i extensible. Duu sis portants a sota i quatre més d'externs que l'arrosseguen per les nanses laterals. Simbolitza les forces del mal i de l'infern.
