Diccionari d'automobilisme

Inclinació vertical d'una roda respecte a l'automòbil, determinada per l'adaptació de la suspensió al traçat canviant de la superfície.

Recurs interposat per un equip en nom d'un pilot contra una penalització que consideren injusta aplicada pels comissaris en el transcurs d'una cursa.

Mecanisme de la transmissió d'un automòbil que transmet el moviment de gir del motor des del canvi de marxes fins a les rodes motrius o un mecanisme intermediari.

Sistema de retenció del cos del pilot i el copilot consistent en un conjunt de cinturons de seguretat ancorats al seient i fixats per davant amb una sola tanca que subjecten a banda i banda les espatlles, el tronc i els malucs, amb l'objectiu de retenir el cos contra el seient i evitar que pugui lliscar per sota.

Acció de fer que un automòbil estigui en condicions de desplaçar-se posant-ne el motor en funcionament.

Fer que un automòbil estigui en condicions de desplaçar-se posant-ne el motor en funcionament.

Acció de l'equip de mecànics d'un automòbil de competició d'omplir el dipòsit de carburant, canviar els pneumàtics o efectuar un ajust o una reparació en el transcurs d'una cursa.

Acció d'un pilot d'aturar l'automòbil de competició en el box del seu equip en el transcurs d'una cursa perquè es pugui efectuar una assistència.

Modalitat d'automobilisme fora d'asfalt consistent a completar en el mínim temps possible un nombre determinat de voltes per un recorregut circular sobre terreny accidentat.

Pista permanent per a curses automobilístiques, generalment amb corbes peraltades per a permetre traçar-les a més velocitat.