Back to top
  • ca  fiança, n f
  • ca  aval, n m sin. compl.
  • ca  fermança, n f sin. compl.
  • es  fianza

Definition
Garantia que ha de constituir el notari a favor de l'Estat, abans de prendre possessió del càrrec, per garantir el compliment de les obligacions que li imposa el seu exercici i especialment la d'enquadernar els protocols en la forma que estableix la llei.
  • ca  fiança, n f
  • ca  aval, n m sin. compl.
  • ca  fermança, n f sin. compl.
  • es  fianza

Definition
Contracte que obliga una persona a respondre subsidiàriament davant d'un o més creditors del compliment de les obligacions, generalment pecuniàries, d'un o més deutors principals.
  • ca  fideïcomís, n m
  • es  fideicomiso
  • fr  fidéicommis
  • fr  fiducie

Definition
Disposició segons la qual una persona, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els seus béns o una part a una altra persona amb l'encàrrec que els conservi i els transmeti a un tercer després d'un temps convingut i en unes condicions determinades.
fideïcomís d'herència fideïcomís d'herència

  • ca  fideïcomís universal, n m
  • ca  fideïcomís d'herència, n m sin. compl.
  • es  fideicomiso de herencia
  • es  fideicomiso universal

Definition
Fideïcomís segons el qual el fiduciari ha de transmetre la mateixa herència o una quota d'aquesta o una massa de béns genèricament diferenciada a un fideïcomissari, bé que té dret a retenir la llegítima i, en dret català, la quarta trebel·liànica.
fideïcomís de residu fideïcomís de residu

  • ca  fideïcomís de residu, n m
  • es  fideicomiso de residuo

Definition
Fideïcomís caracteritzat perquè el fiduciari té unes facultats dispositives més àmplies que les habituals.
fideïcomís singular fideïcomís singular

  • ca  fideïcomís singular, n m
  • es  fideicomiso singular

Definition
Fideïcomís consistent en l'encàrrec imposat al legatari pel testador de lliurar el mateix llegat o una part d'aquest a un fideïcomissari.
fideïcomís universal fideïcomís universal

  • ca  fideïcomís universal, n m
  • ca  fideïcomís d'herència, n m sin. compl.
  • es  fideicomiso de herencia
  • es  fideicomiso universal

Definition
Fideïcomís segons el qual el fiduciari ha de transmetre la mateixa herència o una quota d'aquesta o una massa de béns genèricament diferenciada a un fideïcomissari, bé que té dret a retenir la llegítima i, en dret català, la quarta trebel·liànica.
fideïcomissari | fideïcomissària fideïcomissari | fideïcomissària

  • ca  fideïcomissari | fideïcomissària, n m, f
  • es  fideicomisario
  • fr  fidéicommissaire

Definition
Persona a favor de la qual s'estableix un fideïcomís.
  • ca  fideïcomitent, n m, f
  • es  fideicomitente

Definition
Persona que estableix un fideïcomís.
  • ca  fidúcia, n f
  • es  fiducia
  • fr  fiducie

Definition
Pacte pel qual una persona concedeix a una altra la titularitat d'un bé o d'un dret amb una finalitat determinada que només les parts coneixen i que es fonamenta en la confiança mútua.