Terminologia notarial

Dret de prelació que tenen el titular del cens i el propietari de la finca gravada per a adquirir la finca o el cens, respectivament, quan el seu titular el cedeix a títol onerós pel mateix preu i condicions que s'ha convingut.

Alteració ideològica o material de la veritat en un element substancial de l'instrument públic, realitzada de manera conscient per un notari, que l'ordenament jurídic tipifica com a delicte.

Part d'un instrument públic en què el notari identifica les persones que compareixen davant seu.

Autoritat legítima atribuïda per l'Estat a notaris, secretaris de jutjats i de tribunals i altres funcionaris, a fi que els documents que autoritzen en deguda forma siguin considerats com a autèntics i el seu contingut sigui tingut per veritable, mentre no es faci prova en contrari en el procediment judicial corresponent.

Persona amb autoritat, concedida per la llei, per a donar fe pública, sia judicial, notarial, administrativa o registral.

Dit d'un document autoritzat per un notari o una persona investida de fe pública.

Persona que, per raó d'una fiança, respon subsidiàriament davant d'un o més creditors del compliment de les obligacions, generalment pecuniàries, d'un o més deutors principals.

Garantia que ha de constituir el notari a favor de l'Estat, abans de prendre possessió del càrrec, per garantir el compliment de les obligacions que li imposa el seu exercici i especialment la d'enquadernar els protocols en la forma que estableix la llei.

Contracte que obliga una persona a respondre subsidiàriament davant d'un o més creditors del compliment de les obligacions, generalment pecuniàries, d'un o més deutors principals.

Persona a favor de la qual s'estableix un fideïcomís.