Terminologia notarial

Persona nomenada pel testador o l'heretant, en testament, codicil o heretament, perquè tingui cura de complir i executar totalment o parcialment la seva darrera voluntat.

Acte jurídic pel qual una persona menor adquireix per concessió dels seus pares, amb limitacions, la capacitat d'obrar pròpia d'una persona major d'edat.

Dret a aprofitar o usar una cosa material propietat d'una altra persona, amb una finalitat concreta i limitada.

Transmissió que una persona fa d'un dret, d'una obligació o d'un bé a favor d'una altra.

Primera part d'un instrument públic, que consta del número de protocol, la qualificació de l'instrument i el lloc i la data de l'atorgament.

Dret real de cens que atorga al seu titular, a més del dret a la pensió, els drets de lluïsme i de fadiga.

Modificació d'una societat per la qual se separen una o més parts del seu patrimoni i es transmeten en bloc, sense liquidació i com a universalitat, a una altra o unes altres societats preexistents o de nova creació, les quals se subroguen en tots els drets i obligacions que resulten dels patrimonis que se separen.

Document autoritzat per un notari competent, amb les solemnitats legals i a instància de part interessada, que documenta un acte jurídic, del qual el notari dona fe, que resta incorporat al protocol i queda sota la salvaguarda dels tribunals.

Oficina o despatx on un notari exerceix la seva funció i atén el servei del públic.

Funcionari que, en règim professional, exerceix la fe pública extrajudicial i redacta i autoritza documents públics, els conserva i n'expedeix còpies, d'acord amb la voluntat expressada per les persones contractants.