Terminologia notarial

Autorització conferida a un funcionari públic perquè pugui realitzar funcions que en principi no li són pròpies o les pugui realitzar fora del seu àmbit o districte.

Dret real essencialment inalienable, constituït a favor d'una o més persones físiques, que comporta la facultat d'ocupar en un immoble aliè la part necessària per a atendre les seves necessitats d'habitatge i les de les persones que hi conviuen, encara que n'augmenti el nombre.

Fet no voluntari que crea, modifica o extingeix relacions de dret, d'acord amb l'ordenament jurídic.

Hereu instituït pel cònjuge supervivent o els dos parents més propers entre els seus fills o els seus descendents.

Institució contractual d'hereu que s'atorga en capítols matrimonials.

Persona que atorga un heretament en favor d'una altra.

Persona que succeeix el causant d'una herència amb caràcter universal.

Persona que, a manca d'hereu voluntari, és cridada a l'herència per disposició legal.

Persona física designada pel testador perquè doni als béns de l'herència la destinació que aquest li hagi encomanat confidencialment.

Persona o grup de persones que tenen dret a reclamar la llegítima pel fet d'ésser descendents o ascendents del causant.