Argot culinari i gastronòmic

Persona molt afamada, que contínuament manifesta afany i avidesa per menjar amb excés i ànsia.

Resina que serveix per a llustrar certs articles de confiteria i com a estabilitzant de la limpidesa dels vins.

Goma produïda per una lleguminosa, emprada per als mateixos usos que la goma de tragacant.

Goma que serveix per a fer estabilitzants, emulsionants i espessidors per a la indústria alimentària (maioneses, sopes, postres, gelatines, etc.). És la més mucilaginosa. Impedeix la formació de vidres en les cremes gelades i la cristal·lització del sucre en les confitures.

(1888-1963) Escriptor espanyol. Va tractar la novel·la, la biografia, temes d'art, tota mena d'articles i també temes culinaris. Però el més original que n'ha quedat són les greguerías, que definia com 'humorisme més metàfora'. D'aquests aforismes, sentències o metàfores, en va dedicar algunes a la gastronomia, com ara: "Un consomé d'hotel és una aigua que es pren per superstició, com les beates, l'aigua beneita".

Persona a qui agrada menjar bé i amb plats abundosos. El gormand, golut i golafre, no solament li agrada menjar, sinó que també "sap" menjar. Té sobretot un paladar segur, que no canvia mai, i que mai no s'ha vist exposat a l'inconvenient de menjar un mal estofat o de beure un vi inferior. En realitat, existeix una certa jerarquia que comença pel menjaire, passa pel golafre, el gormand, el llaminer i el gurmet i, finalment, desemboca en el gastrònom. Cada època ha tingut els seus gormands i els seus gurmets famosos. Un millor coneixement de la dietètica, un tipus de vida totalment diferent i una uniformització de l'alimentació han fet desaparèixer la raça dels grans menjaires, sense que la golafreria i la gastronomia hagin, per tant, desaparegut. Des del punt de vista social, els avantatges de la gormanderia són innombrables. Gràcies a ella viatgen d'un pol a l'altre, els vins, els aiguardents, els sucres, les espècies, els escabetxos, les salaons de tota mena, fins i tot els ous i els melons.

Peix blau que, pel to blau fosc de la seva pell esquitxada de taques de diferent tonalitat, ofereix l'aparença d'un tauró, cosa que permet la substitució enganyosa de la seva carn per la de la tonyina o l'emperador i que es vengui fraudulentament. Però convé recordar que la seva espina central no és òssia, sinó cartilaginosa com tots els del seu grup (selacis). La seva carn, insípida i lleugerament amargant, no és apta per a requisits gastronòmics. Admet els mateixos guisats que la tonyina i el bonítol, encara que amb resultats força pitjors.

Quantitat de líquid que cap en aquest recipient.

Vas de vidre, metall, plàstic, etc., generalment de forma cilíndrica o lleugerament cònica, sense peu, que serveix per a beure.

Baia del raïm.