Argot culinari i gastronòmic

Crustaci de l'ordre dels decàpodes que assoleix fins a 50 cm de llargària, amb totes les seves potes acabades en pinces petites; quatre antenes, dues de centrals curtes i dues de laterals molt llargues i fortes; ulls prominents, cos gairebé cilíndric i cua llarga i grossa. És de color fosc, que es torna roig per la cocció. Viu en fons rocosos de 30 a 150 m de profunditat. El 70% de la producció nacional d'aquest crustaci surt de la província de la Corunya. La llagosta, especialment si és del nord-oest, és un vertader bocato di cardinale. És la reina indiscutible del marisc. Hi ha una desena de receptes per a cuinar-la, entre les quals: llagosta amb pollastre i a l'americana, caldereta de llagosta, a la brasa, a la bellavista, etc. Hi ha una mantega composta a base de carn de llagosta o de llobregant que s'utilitza per a guarnir canapès, preparar entremesos o acompanyar peix cuit i fred, i especialment per a l'acabament de salses de peix o crustacis.

Menjada de llagostes de mar.

Crustaci de l'ordre dels decàpodes, amb les primeres antenes molt curtes i juntes i amb la closca poc consistent, d'un color rosat. Un dels reis de la marisqueria. Es preparen bullits i a la brasa, sempre sense passar-se de foc. S'acompanyen de romesco, maionesa, etc. El llagostí és propi de les costes mediterrànies, però els més famosos són els de Vinaròs (Castelló).

Mamífer remugant de la família dels camèlids que viu a Bolívia, el Perú i el nord de l'Argentina. N'existeixen dues races salvatges i dues de domèstiques. Fa 1,15 m d'alçada fins a la creu. Per la seva resistència es fa servir com a bèstia de càrrega, però també proporciona llana, pell, carn i llet, que es consumeix entre la gent del camp.

Crustaci de l'ordre dels decàpodes, de color blau fosc, amb unes pinces enormes al primer parell de potes. Molt semblant per la seva forma i mida a la llagosta, pot assolir 60 cm i 14 kg de pes i viure cinquanta anys. Viuen en llocs pedregosos a no gaire profunditat. S'alimenten de calamars, pops i sèpies petites, ja que tenen por de les grans. És un dels mariscs de carn més saborosa. Tenen les mateixes preparacions que la llagosta. També, com la llagosta, té una salsa amb les mateixes aplicacions.

Que és delicat, triat, en el menjar i fa fàstics de tot.

Menjar fi, delicat, fet més per plaure al paladar que per nodrir, especialment dolços, confitures, etc. També s'aplica als caramels presentats de diferents formes, textures i colors, en què predominen els del tipus gomós, les pastes toves ensucrades i les regalèssies.

Menjar fi, delicat, fet més per plaure al paladar que per nodrir, especialment dolços, confitures, etc. També s'aplica als caramels presentats de diferents formes, textures i colors, en què predominen els del tipus gomós, les pastes toves ensucrades i les regalèssies.

Menjar llaminadures, especialment dolços, confitures, bombons, etc.

Dit de l'aliment que convida a menjar per la finor, la delicadesa, del seu gust.