Argot culinari i gastronòmic

Edifici, establiment, on una o diverses persones troben allotjament a preus mòdics, en el qual els hostes solen compartir determinats serveis. Els anomenats albergs de joventut s'adrecen a gent jove i estudiants.

Fruit del presseguer d'una varietat de color groc, roig o violeta, amb la carn adherida al pinyol.

Fruit comestible en baia de l'alberginiera, carnós, de forma i color diversos, generalment oblong i violaci. Originària de l'Índia, ja era cultivada a Itàlia en el segle XV. Avui es cultiva en nombrosos països. És una hortalissa poc calòrica (30 cal per cada 100 g), però rica en potassi i calci. Forma part de nombrosos plats mediterranis. Fregida, acompanya bé el xai i les carns blanques.

Peix d'aigua dolça, semblant a la carpa, de l'escata del qual hom obté l'albet (líquid emprat per donar lluentor a les perles falses). No té cap valor gastronòmic.

Planta herbàcia aromàtica, de tija estriada, de 30 a 60 cm d'alçària ramificada. L'arrel s'assembla extraordinàriament a la de la pastanaga silvestre. De flors petites i blanques, brota en les regions meridionals de l'Europa central. Les seves llavors s'utilitzen com a espècia. Al centre d'Europa aromatitza el pa i els pastissos. Al nostre país s'utilitza com a planta aromàtica però en poca proporció. Arreu l'alcaravia és utilitzada en la fabricació de licors.

Líquid resultat de la fermentació de substàncies ensucrades i que s'aïlla per destil·lació. En l'edat mitjana estava reservat a usos terapèutics, però la invenció de la rectificació el transformà en un producte de consum comú. D'alcohol se'n pot obtenir amb la fermentació d'elements molt diversos: les fruites (raïms, peres, pomes...), plantes exòtiques, mill, canya de sucre, agaves, cactus, etc. L'alcohol posseeix unes propietats antisèptiques que s'utilitzen en la vinificació i en la conserva de fruites. Posseeix igualment unes virtuts nutritives (7 calories per gram) en forma de sucres assimilables, però resulta tòxic quan la seva taxa supera els 0,50 g per litre de sang. En la cuina s'empren alcohols en pastisseria però també en certes operacions culinàries: desglaçar, flamejar, embeure, marinar, etc.

Relatiu o pertanyent a l'alcohol ordinari.

Dit de la persona que abusa habitualment de les begudes alcohòliques.

Peix durant els primers estadis de la seva vida, des de la desclosa de l'ou fins que arriba a l'estadi de larva, o quan encara no té la forma d'un adult. La seva estructura corporal és ja semblant a la dels adults de les seves espècies respectives, necessària per a desenvolupar la vida adulta.

Planta aromàtica originària de l'Índia. Molt apreciada en l'antiguitat, les seves fulles tenen un sabor pronunciat de llimona i llessamí, i constitueixen un condiment típic de la cuina ibèrica. En assecar-se, les fulles perden una part de la seva aroma, però es conserven molt bé en oli d'oliva. L'alfàbrega s'utilitza per a perfumar amanides, farciments, salses i truites d'ous, així com per aromatitzar algunes sopes.