DENOMINACIÓ CATALANA DE RACES DOMÈSTIQUES (2): TRADUCCIÓ, GRAFIA I ORDENACIÓ
DENOMINACIÓ CATALANA DE RACES DOMÈSTIQUES (2): TRADUCCIÓ, GRAFIA I ORDENACIÓ
Criteris d'especialitat > Agricultura. Ramaderia. Pesca, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
- ca DENOMINACIÓ CATALANA DE RACES DOMÈSTIQUES (2): TRADUCCIÓ, GRAFIA I ORDENACIÓ
- ex camarga (EXEMPLE de minúscula en nom propi de base), n m
- ex cavall Camarga (EXEMPLE de majúscula en nom propi de complement), n m
- ex cavall paso fino (EXEMPLE de formes descriptives d'ús internacional), n m
- ex gallina Prat (EXEMPLE de majúscula en nom propi de complement), n f
- ex gat bobtail japonès (EXEMPLE de formes descriptives d'ús internacional), n m
- ex gordon setter (EXEMPLE d'ordenació en manlleus no adaptats), n m
- ex gos bullmastiff (EXEMPLE de formes descriptives d'ús internacional), n m
- ex gos schnauzer gegant (EXEMPLE de formes descriptives que delimiten variants), n m
- ex porc lampinyo (EXCEPCIÓ de formes descriptives d'ús internacional), n m
- ex prat (EXEMPLE de minúscula en nom propi de base), n f
- ex setter irlandès (EXEMPLE d'ordenació en manlleus que s'adapten), n m
- ex terrier de Yorkshire (EXEMPLE d'ordenació en manlleus que tenen nom propi), n m
- ex vaca shorthon de llet (EXEMPLE de formes descriptives que delimiten variants), n f
Criteris d'especialitat > Agricultura. Ramaderia. Pesca, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
Definition
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels manlleus descriptius, la utilització de majúscules i minúscules i l'ordenació interna dels noms:
A. TRADUCCIÓ DE FORMES DESCRIPTIVES
A.1 Formes d'ús internacional
En general es mantenen les formes de les denominacions que descriuen característiques de la raça quan són d'ús internacional. (Per al cas dels gentilicis, vegeu la fitxa DENOMINACIÓ DE RACES DOMÈSTIQUES (1).)
Ex.: (ànec) kaki Campbell; (ase) americà Mammoth Jack; (cavall) paso fino; (conill) chamois de Turíngia; (gat) bobtail japonès; (gos) bullmastiff; (haca) acchetta sarda; (ovella) milchschaf; (porc) edelschwein alemany; (vaca) retinta andalusa
Excepció: porc lampinyo (en comptes de porc lampiño); porc entrepelat (en comptes de porc entrepelado); porc camús vitorià (en comptes de porc chato vitorià)
[Per l'absència d'algunes grafies en català, per la proximitat entre català i castellà i per tradició.]
Tots aquests manlleus mantenen la grafia original, excepte si estan recollits en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: pòinter (en anglès, pointer)
A2. Delimitació de variant
En canvi, es tradueixen els sintagmes que delimiten una variant d'una raça per mitjà d'una característica física.
Ex.: gos schnauzer gegant - gos schnauzer nan (variants de la raça schnauzer); vaca shorthon de llet (en anglès, Milking Shorthorn); vaca Hereford escornada (en anglès, Polled Hereford)
En cas de coexistència d'una forma amb manlleu descriptiu i una forma adaptada al català, es dona prioritat a la forma adaptada.
Ex.: Welsh poni / poni gal·lès --> poni gal·lès; Kentucky Saddlebred / cavall de sella americà --> cavall de sella americà; Missouri Fox Trotting / trotador de Missouri --> trotador de Missouri
B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES
Les denominacions completes de races s'escriuen amb minúscula inicial.
Pel que fa als noms propis, tenen un tractament singular:
- S'escriuen amb majúscula inicial quan no funcionen sols sinó que tenen davant el nom referit al tipus d'animal, una característica de la raça, etc.
Ex.: ànec Orpington; cavall Camarga; conill Beveren; gallina Prat; ovella Hampshire; porc Berkshire; vaca Durham
- S'escriuen amb minúscula inicial quan funcionen tots sols en el discurs.
Ex.: un orpington; un camarga; un beveren; una prat; una hampshire; un berkshire; una durham
C. ORDENACIÓ INTERNA DE PARAULES
L'ordenació interna de les diverses paraules que componen una denominació de raça domèstica depèn del grau d'adaptació de la denominació:
(1) Quan s'agafa una denominació estrangera sense adaptar, es manté l'ordre de la llengua original.
Ex.: gordon setter (anglès, Gordon Setter)
(2) Quan se'n tradueix un gentilici o una característica al català, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: setter anglès (anglès, English Setter); setter irlandès (anglès, Irish Setter)
(3) Quan contenen un nom propi, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: terrier de Yorkshire (anglès, Yorkshire Terrier)
A. TRADUCCIÓ DE FORMES DESCRIPTIVES
A.1 Formes d'ús internacional
En general es mantenen les formes de les denominacions que descriuen característiques de la raça quan són d'ús internacional. (Per al cas dels gentilicis, vegeu la fitxa DENOMINACIÓ DE RACES DOMÈSTIQUES (1).)
Ex.: (ànec) kaki Campbell; (ase) americà Mammoth Jack; (cavall) paso fino; (conill) chamois de Turíngia; (gat) bobtail japonès; (gos) bullmastiff; (haca) acchetta sarda; (ovella) milchschaf; (porc) edelschwein alemany; (vaca) retinta andalusa
Excepció: porc lampinyo (en comptes de porc lampiño); porc entrepelat (en comptes de porc entrepelado); porc camús vitorià (en comptes de porc chato vitorià)
[Per l'absència d'algunes grafies en català, per la proximitat entre català i castellà i per tradició.]
Tots aquests manlleus mantenen la grafia original, excepte si estan recollits en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: pòinter (en anglès, pointer)
A2. Delimitació de variant
En canvi, es tradueixen els sintagmes que delimiten una variant d'una raça per mitjà d'una característica física.
Ex.: gos schnauzer gegant - gos schnauzer nan (variants de la raça schnauzer); vaca shorthon de llet (en anglès, Milking Shorthorn); vaca Hereford escornada (en anglès, Polled Hereford)
En cas de coexistència d'una forma amb manlleu descriptiu i una forma adaptada al català, es dona prioritat a la forma adaptada.
Ex.: Welsh poni / poni gal·lès --> poni gal·lès; Kentucky Saddlebred / cavall de sella americà --> cavall de sella americà; Missouri Fox Trotting / trotador de Missouri --> trotador de Missouri
B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES
Les denominacions completes de races s'escriuen amb minúscula inicial.
Pel que fa als noms propis, tenen un tractament singular:
- S'escriuen amb majúscula inicial quan no funcionen sols sinó que tenen davant el nom referit al tipus d'animal, una característica de la raça, etc.
Ex.: ànec Orpington; cavall Camarga; conill Beveren; gallina Prat; ovella Hampshire; porc Berkshire; vaca Durham
- S'escriuen amb minúscula inicial quan funcionen tots sols en el discurs.
Ex.: un orpington; un camarga; un beveren; una prat; una hampshire; un berkshire; una durham
C. ORDENACIÓ INTERNA DE PARAULES
L'ordenació interna de les diverses paraules que componen una denominació de raça domèstica depèn del grau d'adaptació de la denominació:
(1) Quan s'agafa una denominació estrangera sense adaptar, es manté l'ordre de la llengua original.
Ex.: gordon setter (anglès, Gordon Setter)
(2) Quan se'n tradueix un gentilici o una característica al català, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: setter anglès (anglès, English Setter); setter irlandès (anglès, Irish Setter)
(3) Quan contenen un nom propi, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: terrier de Yorkshire (anglès, Yorkshire Terrier)
Note
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa DENOMINACIÓ CATALANA DE RACES DOMÈSTIQUES (1): NOMS PROPIS I GENTILICIS.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
DENOMINACIÓ CATALANA DE TES JAPONESOS
DENOMINACIÓ CATALANA DE TES JAPONESOS
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
- ca DENOMINACIÓ CATALANA DE TES JAPONESOS
- ja bancha (bantxa), n
- ja genmaicha (guenmaitxa), n
- ja hōjicha (hojitxa), n
- ja kōcha kinoko (kombutxa), n
- ja kukicha (kukitxa), n
- ja matcha (matxa), n
- ja sencha (sentxa), n
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
Definition
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'establiment dels noms de tes japonesos en català:
(1) Mantenir els noms japonesos originals com a denominacions principals, però adaptats a l'ortografia catalana.
. Es pren com a punt de partida la forma japonesa transcrita segons el sistema Hepburn.
. L'adaptació consisteix sobretot en l'eliminació dels accents tonals de la transcripció i el canvi ch>tx; per contra, es mantenen les grafies k i ji, sense problemes d'interpretació en català, ja utilitzades en casos similars i mantingudes en altres llengües, a banda de poder servir per a marcar l'origen no català d'aquestes formes.
. S'hi assigna el gènere gramatical masculí (el japonès no té gèneres), d'acord amb el gènere del referent (te) i amb l'elecció de les llengües de referència habituals pel que fa al gènere (castellà, francès, italià, etc.).
(2) Proposar com a sinònims complementaris unes denominacions catalanes descriptives que aportin informació, almenys en els casos següents:
a) Quan ja hi ha una forma descriptiva catalana utilitzada.
b) Quan les llengües habituals de referència (castellà, francès, italià, anglès, etc.) tenen una forma descriptiva alternativa.
En els casos estudiats, aquests criteris tenen la plasmació següent:
- bantxa (sinònim complementari: te de tres anys)
. Forma japonesa: bancha
. L'equivalent castellà és bancha; els francesos, bancha i thé de trois ans, i els anglesos, bancha i bancha tea.
- guenmaitxa (sinònim complementari: te d'arròs torrat)
. Forma japonesa: geinmacha
. Els equivalents castellans són genmaicha i té de arroz integral; els francesos, genmaicha (amb la variant genmaïcha), thé de riz brun i thé pop-corn, i els anglesos, brown rice green tea, brown rice tea, genmaicha, popcorn tea i roasted rice tea.
- hojitxa (sinònim complementari: te verd torrat)
. Forma japonesa: hōjicha
. Els equivalents castellans són hojicha i houjicha; els francesos, bancha hojicha i hojicha, i l'anglès, hojicha.
- kukitxa (sinònim complementari: te de branquillons)
. Forma japonesa: kukicha
. Els equivalents castellans són bocha, kukicha, té de invierno, té en rama i té kukicha; els francesos, bocha, kukicha i thé de brindilles, i els anglesos, bocha, kukicha i twig tea.
- matxa (sinònim complementari: te japonès en pols)
. Forma japonesa: matcha
. L'equivalent castellà és matcha; els francesos, matcha i maccha, i els anglesos, matcha i matcha tea.
- sentxa
. Forma japonesa: sencha
. L'equivalent castellà és sencha; el francès, sencha, i l'anglès, també sencha.
- kombutxa
. Forma japonesa: kōcha kinoko (kombutxa correspon a una altra paraula japonesa, kombucha, segurament presa per error com a nom del te pels occidentals)
. L'equivalent castellà és kombucha; el francès, kombucha, i l'anglès, també kombucha.
Els motius d'haver optat per aquests criteris són els següents:
(1) Es mantenen els manlleus japonesos com a denominacions principals pel valor d'internacionalitat que tenen (ja que són àmpliament utilitzats en totes les llengües) i per l'extensió d'ús que tenen també en català.
(2) S'adapta la grafia d'aquests manlleus a l'ortografia del català perquè es donen les circumstàncies següents:
a) Es tracta de productes alimentaris comercialitzats al nostre país, cosa que els fa molt pròxims a la llengua general i, per tant, es considera que cal facilitar-ne la pronúncia als no entesos.
b) Les formes adaptades (amb el manteniment ja exposat de k i ji) no difereixen gaire de les formes japoneses de partida.
(3) S'hi afegeix una alternativa catalana descriptiva per facilitar-ne la comprensió als no entesos, d'acord amb el seu caràcter de formes molt pròximes a la llengua general.
(4) Tant les formes adaptades com les alternatives descriptives proposades estan documentades en textos catalans.
Convé destacar que la terminació txa (del japonès cha) present en tots els casos significa 'te' en japonès.
(1) Mantenir els noms japonesos originals com a denominacions principals, però adaptats a l'ortografia catalana.
. Es pren com a punt de partida la forma japonesa transcrita segons el sistema Hepburn.
. L'adaptació consisteix sobretot en l'eliminació dels accents tonals de la transcripció i el canvi ch>tx; per contra, es mantenen les grafies k i ji, sense problemes d'interpretació en català, ja utilitzades en casos similars i mantingudes en altres llengües, a banda de poder servir per a marcar l'origen no català d'aquestes formes.
. S'hi assigna el gènere gramatical masculí (el japonès no té gèneres), d'acord amb el gènere del referent (te) i amb l'elecció de les llengües de referència habituals pel que fa al gènere (castellà, francès, italià, etc.).
(2) Proposar com a sinònims complementaris unes denominacions catalanes descriptives que aportin informació, almenys en els casos següents:
a) Quan ja hi ha una forma descriptiva catalana utilitzada.
b) Quan les llengües habituals de referència (castellà, francès, italià, anglès, etc.) tenen una forma descriptiva alternativa.
En els casos estudiats, aquests criteris tenen la plasmació següent:
- bantxa (sinònim complementari: te de tres anys)
. Forma japonesa: bancha
. L'equivalent castellà és bancha; els francesos, bancha i thé de trois ans, i els anglesos, bancha i bancha tea.
- guenmaitxa (sinònim complementari: te d'arròs torrat)
. Forma japonesa: geinmacha
. Els equivalents castellans són genmaicha i té de arroz integral; els francesos, genmaicha (amb la variant genmaïcha), thé de riz brun i thé pop-corn, i els anglesos, brown rice green tea, brown rice tea, genmaicha, popcorn tea i roasted rice tea.
- hojitxa (sinònim complementari: te verd torrat)
. Forma japonesa: hōjicha
. Els equivalents castellans són hojicha i houjicha; els francesos, bancha hojicha i hojicha, i l'anglès, hojicha.
- kukitxa (sinònim complementari: te de branquillons)
. Forma japonesa: kukicha
. Els equivalents castellans són bocha, kukicha, té de invierno, té en rama i té kukicha; els francesos, bocha, kukicha i thé de brindilles, i els anglesos, bocha, kukicha i twig tea.
- matxa (sinònim complementari: te japonès en pols)
. Forma japonesa: matcha
. L'equivalent castellà és matcha; els francesos, matcha i maccha, i els anglesos, matcha i matcha tea.
- sentxa
. Forma japonesa: sencha
. L'equivalent castellà és sencha; el francès, sencha, i l'anglès, també sencha.
- kombutxa
. Forma japonesa: kōcha kinoko (kombutxa correspon a una altra paraula japonesa, kombucha, segurament presa per error com a nom del te pels occidentals)
. L'equivalent castellà és kombucha; el francès, kombucha, i l'anglès, també kombucha.
Els motius d'haver optat per aquests criteris són els següents:
(1) Es mantenen els manlleus japonesos com a denominacions principals pel valor d'internacionalitat que tenen (ja que són àmpliament utilitzats en totes les llengües) i per l'extensió d'ús que tenen també en català.
(2) S'adapta la grafia d'aquests manlleus a l'ortografia del català perquè es donen les circumstàncies següents:
a) Es tracta de productes alimentaris comercialitzats al nostre país, cosa que els fa molt pròxims a la llengua general i, per tant, es considera que cal facilitar-ne la pronúncia als no entesos.
b) Les formes adaptades (amb el manteniment ja exposat de k i ji) no difereixen gaire de les formes japoneses de partida.
(3) S'hi afegeix una alternativa catalana descriptiva per facilitar-ne la comprensió als no entesos, d'acord amb el seu caràcter de formes molt pròximes a la llengua general.
(4) Tant les formes adaptades com les alternatives descriptives proposades estan documentades en textos catalans.
Convé destacar que la terminació txa (del japonès cha) present en tots els casos significa 'te' en japonès.
Note
- Podeu consultar les fitxes completes de bantxa, guenmaitxa, hojitxa, kombutxja, kokitxa, matxa i sentxa a la Neoloteca i al Cercaterm, i també el document de criteri original, Tes del Japó: Nous termes mil·lenaris,, en el web del TERMCAT (Podeu consultar les fitxes completes de bantxa, guenmaitxa, hojitxa, kombutxja, kokitxa, matxa i sentxa a la Neoloteca i al Cercaterm, i també el document de criteri original, Tes del Japó: Nous termes mil·lenaris,, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/tes-del-japo-nous-termes-millenaris).).
DENOMINACIÓ CATALANA DE VACUNES (1): GENERALITATS
DENOMINACIÓ CATALANA DE VACUNES (1): GENERALITATS
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
- ca DENOMINACIÓ CATALANA DE VACUNES (1): GENERALITATS
- ex vacuna anti-Haemophilus influenzae tipus b (EXEMPLE de patró amb anti- i nom), n f
- ex vacuna anti-hepatitis A (EXEMPLE de patró amb anti- i nom), n f
- ex vacuna anti-herpes zòster (EXEMPLE de patró amb anti- i nom), n f
- ex vacuna antiamaríl·lica (EXEMPLE de patró amb anti- i adjectiu), n f
- ex vacuna antipertússica (EXEMPLE de patró amb anti- i adjectiu), n f
- ex vacuna antitetànica (EXEMPLE de patró amb anti- i adjectiu), n f
- ex vacuna antivariolosa (EXEMPLE de patró amb anti- i adjectiu), n f
- ex vacuna contra el tètanus (EXEMPLE de patró amb contra i nom), n f
- ex vacuna contra Haemophilus influenzae tipus b (EXEMPLE de patró amb contra i nom), n f
- ex vacuna contra l'hepatitiis A (EXEMPLE de patró amb contra i nom), n f
- ex vacuna contra l'herpes zòster (EXEMPLE de patró amb contra i nom), n f
- ex vacuna contra la febre groga (EXEMPLE de patró amb contra i nom), n f
- ex vacuna contra la tos ferina (EXEMPLE de patró amb contra i nom), n f
- ex vacuna contra la varicel·la (EXEMPLE de patró amb contra i nom), n f
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
Definition
Les denominacions de les vacunes sovint presenten variació, per la seva complexitat (solen ser llargues i sintagmàtiques), per les referències que inclouen (a malalties, a variants de patògens i a la composició pròpia), pel fet de ser utilitzades tant en àmbits d'especialitat com en un àmbit general i per les modificacions dels calendaris de vacunació.
Davant d'aquesta variació, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa un criteri de tractament amb relació al nucli de les denominacions i amb relació a l'estructura que convé que segueixin:
A. NUCLI DE LES DENOMINACIONS: VACUNA O VACCÍ?
Es prefereix com a nucli vacuna a vaccí (que és la forma genuïna), perquè el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans les considera sinònimes i vacuna és gairebé l'única forma utilitzada actualment.
B. ESTRUCTURA DE LES DENOMINACIONS
Es considera que hi ha dos patrons de construcció que són igualment vàlids en tots els contextos:
B1. Patró vacuna + anti- + [adjectiu/nom de malaltia o patogen]
En determinats casos es construeix amb un adjectiu referit a la malaltia, i en d'altres, amb un nom referit a la malaltia.
B1.1 vacuna + anti- + adjectiu
És l'estructura prioritària d'aquest patró, que s'aplica sempre que hi hagi un adjectiu que faci referència a la malaltia o al patogen, fins i tot en el cas d'adjectius allunyats formalment del nom de la malaltia.
. S'escriu amb el prefix aglutinat a l'adjectiu.
Ex.: vacuna antitetànica; vacuna antimeningocòccica | vacuna antipertússica (contra la tos ferina), vacuna antiamaríl·lica (contra la febre groga), vacuna antivariolosa (contra la verola)
B1.2 vacuna + anti- + nom
És l'estructura alternativa d'aquest patró, que s'aplica en cas que no hi hagi cap adjectiu per fer referència a la malaltia o al patogen (habitualment, perquè es tracta de noms sintagmàtics).
. S'escriu amb el prefix separat del nom per un guionet quan es tracta de noms sintagmàtics o noms simples començats amb majúscules, xifres o símbols.
Ex.: vacuna anti-Haemophilus influenzae tipus b; vacuna anti-hepatitis A; vacuna anti-herpes zòster
. S'escriu amb el prefix aglutinat al nom quan es tracta d'un nom simple que comença amb una lletra minúscula.
B2. Patró vacuna + contra + [article definit] + [nom de malaltia o patogen]
Ex.: vacuna contra el tètanus; vacuna contra la varicel·la; vacuna contra la febre groga; vacuna contra la tos ferina; vacuna contra l'hepatitiis A; vacuna contra l'herpes zòster
. En cas que el nom del patogen sigui un nom científic, no va precedit d'article.
Ex.: vacuna contra Haemophilus influenzae tipus b
En canvi, no es recomana en contextos formals o especialitzats el patró vacuna + de + [nom de malaltia o patogen], tot i ser també vàlid per a contextos col·loquials.
Ex.: *vacuna de la varicel·la; *vacuna del virus del papil·loma humà
Davant d'aquesta variació, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa un criteri de tractament amb relació al nucli de les denominacions i amb relació a l'estructura que convé que segueixin:
A. NUCLI DE LES DENOMINACIONS: VACUNA O VACCÍ?
Es prefereix com a nucli vacuna a vaccí (que és la forma genuïna), perquè el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans les considera sinònimes i vacuna és gairebé l'única forma utilitzada actualment.
B. ESTRUCTURA DE LES DENOMINACIONS
Es considera que hi ha dos patrons de construcció que són igualment vàlids en tots els contextos:
B1. Patró vacuna + anti- + [adjectiu/nom de malaltia o patogen]
En determinats casos es construeix amb un adjectiu referit a la malaltia, i en d'altres, amb un nom referit a la malaltia.
B1.1 vacuna + anti- + adjectiu
És l'estructura prioritària d'aquest patró, que s'aplica sempre que hi hagi un adjectiu que faci referència a la malaltia o al patogen, fins i tot en el cas d'adjectius allunyats formalment del nom de la malaltia.
. S'escriu amb el prefix aglutinat a l'adjectiu.
Ex.: vacuna antitetànica; vacuna antimeningocòccica | vacuna antipertússica (contra la tos ferina), vacuna antiamaríl·lica (contra la febre groga), vacuna antivariolosa (contra la verola)
B1.2 vacuna + anti- + nom
És l'estructura alternativa d'aquest patró, que s'aplica en cas que no hi hagi cap adjectiu per fer referència a la malaltia o al patogen (habitualment, perquè es tracta de noms sintagmàtics).
. S'escriu amb el prefix separat del nom per un guionet quan es tracta de noms sintagmàtics o noms simples començats amb majúscules, xifres o símbols.
Ex.: vacuna anti-Haemophilus influenzae tipus b; vacuna anti-hepatitis A; vacuna anti-herpes zòster
. S'escriu amb el prefix aglutinat al nom quan es tracta d'un nom simple que comença amb una lletra minúscula.
B2. Patró vacuna + contra + [article definit] + [nom de malaltia o patogen]
Ex.: vacuna contra el tètanus; vacuna contra la varicel·la; vacuna contra la febre groga; vacuna contra la tos ferina; vacuna contra l'hepatitiis A; vacuna contra l'herpes zòster
. En cas que el nom del patogen sigui un nom científic, no va precedit d'article.
Ex.: vacuna contra Haemophilus influenzae tipus b
En canvi, no es recomana en contextos formals o especialitzats el patró vacuna + de + [nom de malaltia o patogen], tot i ser també vàlid per a contextos col·loquials.
Ex.: *vacuna de la varicel·la; *vacuna del virus del papil·loma humà
Note
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DENOMINACIÓ CATALANA DE VACUNES (2): SINONÍMIA, DENOMINACIÓ CATALANA DE VACUNES (3): QÜESTIONS ESPECÍFIQUES i DENOMINACIÓ CATALANA DE VACUNES (4): FORMES ABREUJADES.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de les vacunes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-vacunes.pdf).
DENOMINACIÓ CATALANA DE VACUNES (2): SINONÍMIA
DENOMINACIÓ CATALANA DE VACUNES (2): SINONÍMIA
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
- ca DENOMINACIÓ CATALANA DE VACUNES (2): SINONÍMIA
- ex vacuna antimeningocòccica tetravalent (EXEMPLE de sinonímia en vacunes polivalents per a un nombre mitjà de serotips), n f
- ex vacuna antipneumocòccica conjugada decavalent (EXEMPLE de sinonímia en vacunes polivalents per a un nombre elevat de serotips), n f
- ex vacuna contra la pallola (EXEMPLE de sinonímia en designacions de malalties), n f
- ex vacuna contra les hepatitis A i B (EXEMPLE de sinonímia en vacunes polivalents per a pocs serotips), n f
- ex vacuna pentavalent (EXEMPLE de sinonímia popular i especialitzada en vacunes combinades), n f
- ex vacuna triple vírica (EXEMPLE de sinonímia popular en vacunes combinades), n f
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
Definition
De vegades es documenten denominacions diverses per a una mateixa vacuna, sigui en el cas d'una vacuna per a una sola malaltia, en el cas de vacunes combinades o en el cas de vacunes polivalents. La proposta de tractament per a aquests casos de denominacions sinònimes de vacunes és la següent:
A. SINONÍNIMA EN NOMS I ADJECTIUS REFERENTS A MALALTIES
Es dona sinonímia en els casos que hi ha més d'un nom o un adjectiu per fer referència a una malaltia.
Per establir quines formes s'han de recollir de manera prioritària o de manera única es tenen en compte els principis següents:
- Es recullen les designacions de malalties més adequades, més precises semànticament, més internacionals i amb més acceptació entre la comunitat científica.
- Complementàriament, es recullen altres designacions si són vigents i acceptades per la comunitat científica.
- En cas de variació dialectal, es recull la denominació considerada general i s'inclou la variant dialectal pròpia en nota.
Ex. vacuna antixarampionosa
vacuna contra el xarampió
Nota: També és adequada la forma vacuna contra la pallola. [ÉS LA FORMA PRÒPIA DEL VALENCIÀ MERIDIONAL I L'EIVISSENC]
B. SINONÍMIA EN VACUNES COMBINADES
Es dona sinonímia en els casos en què tant es pot fer referència al nom de les malalties combatudes com al nombre d'aquestes malalties.
Es proposa distingir segons si la denominació que fa referència al nombre de malalties combatudes és sobretot d'ús popular o bé és utilitzada també habitualment entre els especialistes:
B1. Denominacions sobre el nombre d'ús popular avalades pels experts
Es recullen com a forma prioritària la denominació referent al nom de les malalties i com a forma complementària la denominació referida al nombre.
Ex. 1: vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotídica, sinònim complementari vacuna triple vírica
Ex. 2: vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica, sinònim complementari vacuna triple bacteriana
B2. Denominacions sobre el nombre d'ús popular i especialitzat
Es recull com a forma única la denominació referent al nombre de malalties.
Ex. 1: vacuna pentavalent (vacuna combinada contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina, Haemophilus influenzae tipus b, la poliomielitis)
Ex. 2: vacuna hexavalent (vacuna combinada contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina, Haemophilus influenzae tipus b, la poliomielitis i l'hepatitis B)
C. SINONÍMIA EN VACUNES POLIVALENTS
Es dona sinonímia en els casos en què tant es pot fer referència al nom dels serotips per als quals és vàlida la vacuna com al nombre d'aquests serotips.
Es proposa distingir segons si la vacuna és útil per a pocs serotips o serogrups, per a un nombre mitjà o per a un nombre elevat:
C1. Vacunes útils per a pocs serotips (dos o tres)
Es recull com a forma prioritària la denominació que fa referència al nom dels serotips o serogrups.
Ex.: vacuna contra les hepatitis A i B
. Es considera vàlida la denominació referent al nombre de serotips o serogrups (amb l'estructura x-valent), si no és confusionària.
Ex.: vacuna contra el virus del papil·loma humà divalent [Per a fer referència a la vacuna contra el virus del papil·loma humà tipus 16 i 18]
C2. Vacunes útils per a un nombre mitjà de serotips (tres o quatre)
Es recull com a forma prioritària la denominació que fa referència al nombre de serotips o serogrups (amb l'estructura x-valent).
Ex.: vacuna antimeningocòccica tetravalent
. Es considera vàlida la denominació referent al nom dels serotips o serogrups.
Ex.: vacuna antimenigococs A, C, W i Y
C3. Vacunes útils per a un nombre elevat de serotips (més de quatre)
Es recull com a forma única la denominació referida al nombre de serotips o serogrups (amb l'estructura x-valent).
Ex, 1: vacuna antipneumocòccica conjugada decavalent
Ex. 2: vacuna antivirus del papil·loma humà nonavalent
A. SINONÍNIMA EN NOMS I ADJECTIUS REFERENTS A MALALTIES
Es dona sinonímia en els casos que hi ha més d'un nom o un adjectiu per fer referència a una malaltia.
Per establir quines formes s'han de recollir de manera prioritària o de manera única es tenen en compte els principis següents:
- Es recullen les designacions de malalties més adequades, més precises semànticament, més internacionals i amb més acceptació entre la comunitat científica.
- Complementàriament, es recullen altres designacions si són vigents i acceptades per la comunitat científica.
- En cas de variació dialectal, es recull la denominació considerada general i s'inclou la variant dialectal pròpia en nota.
Ex. vacuna antixarampionosa
vacuna contra el xarampió
Nota: També és adequada la forma vacuna contra la pallola. [ÉS LA FORMA PRÒPIA DEL VALENCIÀ MERIDIONAL I L'EIVISSENC]
B. SINONÍMIA EN VACUNES COMBINADES
Es dona sinonímia en els casos en què tant es pot fer referència al nom de les malalties combatudes com al nombre d'aquestes malalties.
Es proposa distingir segons si la denominació que fa referència al nombre de malalties combatudes és sobretot d'ús popular o bé és utilitzada també habitualment entre els especialistes:
B1. Denominacions sobre el nombre d'ús popular avalades pels experts
Es recullen com a forma prioritària la denominació referent al nom de les malalties i com a forma complementària la denominació referida al nombre.
Ex. 1: vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotídica, sinònim complementari vacuna triple vírica
Ex. 2: vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica, sinònim complementari vacuna triple bacteriana
B2. Denominacions sobre el nombre d'ús popular i especialitzat
Es recull com a forma única la denominació referent al nombre de malalties.
Ex. 1: vacuna pentavalent (vacuna combinada contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina, Haemophilus influenzae tipus b, la poliomielitis)
Ex. 2: vacuna hexavalent (vacuna combinada contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina, Haemophilus influenzae tipus b, la poliomielitis i l'hepatitis B)
C. SINONÍMIA EN VACUNES POLIVALENTS
Es dona sinonímia en els casos en què tant es pot fer referència al nom dels serotips per als quals és vàlida la vacuna com al nombre d'aquests serotips.
Es proposa distingir segons si la vacuna és útil per a pocs serotips o serogrups, per a un nombre mitjà o per a un nombre elevat:
C1. Vacunes útils per a pocs serotips (dos o tres)
Es recull com a forma prioritària la denominació que fa referència al nom dels serotips o serogrups.
Ex.: vacuna contra les hepatitis A i B
. Es considera vàlida la denominació referent al nombre de serotips o serogrups (amb l'estructura x-valent), si no és confusionària.
Ex.: vacuna contra el virus del papil·loma humà divalent [Per a fer referència a la vacuna contra el virus del papil·loma humà tipus 16 i 18]
C2. Vacunes útils per a un nombre mitjà de serotips (tres o quatre)
Es recull com a forma prioritària la denominació que fa referència al nombre de serotips o serogrups (amb l'estructura x-valent).
Ex.: vacuna antimeningocòccica tetravalent
. Es considera vàlida la denominació referent al nom dels serotips o serogrups.
Ex.: vacuna antimenigococs A, C, W i Y
C3. Vacunes útils per a un nombre elevat de serotips (més de quatre)
Es recull com a forma única la denominació referida al nombre de serotips o serogrups (amb l'estructura x-valent).
Ex, 1: vacuna antipneumocòccica conjugada decavalent
Ex. 2: vacuna antivirus del papil·loma humà nonavalent
Note
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DENOMINACIÓ CATALANA DE VACUNES (1): GENERALITATS, DENOMINACIÓ CATALANA DE VACUNES (3): QüESTIONS ESPECÍFIQUES i DENOMINACIÓ CATALANA DE VACUNES (4): FORMES ABREUJADES.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de les vacunes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-vacunes.pdf).
DENOMINACIÓ CATALANA DE VACUNES (3): QÜESTIONS ESPECÍFIQUES
DENOMINACIÓ CATALANA DE VACUNES (3): QÜESTIONS ESPECÍFIQUES
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
- ca DENOMINACIÓ CATALANA DE VACUNES (3): QÜESTIONS ESPECÍFIQUES
- ex vacuna anti-hepatitis A i B (EXEMPLE de referència al nom de serotips o serogrups), n f
- ex *vacuna anti-hepatitis A+B (EXEMPLE no adequat de referència al nom de serotips o serogrups), n f
- ex vacuna anti-meningococ A conjugada (EXEMPLE de referència a la naturalesa conjugada), n f
- ex vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent (EXEMPLE de referència a un nombre de serotips superior a deu), n f
- ex vacuna antipneumocòccica heptavalent (EXEMPLE de referència a un nombre de serotips inferior o igual a deu), n f
- ex vacuna contra les hepatitis A i B (EXEMPLE d'ús del plural), n f
- ex vacuna Pn7 (EXEMPLE de referència al nombre de serotips en formes abreujades), n f
- ex vacuna Pn13 (EXEMPLE de referència al nombre de serotips en formes abreujades), n f
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
Definition
A més de les qüestions generals, de la sinonímia i de l'abreujament de les formes, hi ha diverses qüestions específiques amb relació a les denominacions de les vacunes que convé tenir en compte: l'expressió del nom i el nombre dels diferents serotips o serogrups en les vacunes polivalents, la utilització del plural de les malalties en les vacunes polivalents i les vacunes combinades i, finalment, l'expressió de la naturalesa conjugada de determinades vacunes.
A. REFERÈNCIA AL NOM DELS SEROTIPS O SEROGRUPS D'UNA VACUNA POLIVALENT
En les denominacions en què el nom de la malaltia va seguit de diversos serotips o serogrups, es recomana separar-los entre ells amb comes i amb la conjunció i per als dos darrers.
Ex.: vacuna anti-hepatitis A i B
Tot i l'extensió d'ús, es descarta separar els elements per mitjà del símbol '+'.
Ex.: *vacuna anti-hepatitis A+B
B. REFERÈNCIA AL NOMBRE DE SEROTIPS O SEROGRUPS D'UNA VACUNA POLIVALENT
En les vacunes polivalents, es distingeixen les denominacions completes de vacunes vàlides per a un màxim de deu serotips o serogrups i de vacunes vàlides per a més de deu serotips o serogrups, mentre que les denominacions abreujades es resolen d'una sola manera tinguin la valència que tinguin.
B1. Denominacions completes
B1.1 Vacunes vàlides per a un màxim de deu serotips o serogrups
Se segueix el patró vacuna + anti- + [adjectiu/nom de malaltia o patogen] + [numeral grec] + -valent, adjuntant -valent al numeral sense guionet.
. Els numerals grecs són mono (1), di (2), tri (3), tetra (4), penta (5), hexa (6), hepta (7), octo (8), nona (9) i deca (10).
. En contextos divulgatius, també pot ser admissible la construcció xifra+valent (reservada en principi per al grup següent de més de deu serotips).
Ex.: vacuna antipneumocòccica heptavalent
B1.2 Vacunes vàlides per a més de deu serotips o serogrups
Se segueix el patró vacuna + anti- + [adjectiu/nom de malaltia o patogen] + [numeral en xifres] + -valent, adjuntant -valent a la xifra per mitjà d'un guionet.
Ex.: vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent
B2. Denominacions abreujades
El nombre de serotips s'indica en tots els casos per mitjà de la xifra.
Ex.: vacuna Pn7; vacuna Pn13
C. UTILITZACIÓ DEL PLURAL DE LES MALALTIES EN VACUNES POLIVALENTS I VACUNES COMBINADES
En les denominacions de vacunes polivalents i vacunes combinades en què s'especifiquen diverses variants o diverses espècies de serotips o serogrups, es recomana d'utilitzar el nom de la malaltia en plural.
Ex.: vacuna contra les hepatitis A i B
D. REFERÈNCIA A LA NATURALESA CONJUGADA DE LES VACUNES
En els casos de vacunes conjugades (preparades amb antígens de tipus polisacàrid units a una proteïna portadora), es ercomana incloure la forma conjugada darrere el nom de la malaltia o l'agent causant.
Ex.: vacuna anti-meningococ A conjugada
A. REFERÈNCIA AL NOM DELS SEROTIPS O SEROGRUPS D'UNA VACUNA POLIVALENT
En les denominacions en què el nom de la malaltia va seguit de diversos serotips o serogrups, es recomana separar-los entre ells amb comes i amb la conjunció i per als dos darrers.
Ex.: vacuna anti-hepatitis A i B
Tot i l'extensió d'ús, es descarta separar els elements per mitjà del símbol '+'.
Ex.: *vacuna anti-hepatitis A+B
B. REFERÈNCIA AL NOMBRE DE SEROTIPS O SEROGRUPS D'UNA VACUNA POLIVALENT
En les vacunes polivalents, es distingeixen les denominacions completes de vacunes vàlides per a un màxim de deu serotips o serogrups i de vacunes vàlides per a més de deu serotips o serogrups, mentre que les denominacions abreujades es resolen d'una sola manera tinguin la valència que tinguin.
B1. Denominacions completes
B1.1 Vacunes vàlides per a un màxim de deu serotips o serogrups
Se segueix el patró vacuna + anti- + [adjectiu/nom de malaltia o patogen] + [numeral grec] + -valent, adjuntant -valent al numeral sense guionet.
. Els numerals grecs són mono (1), di (2), tri (3), tetra (4), penta (5), hexa (6), hepta (7), octo (8), nona (9) i deca (10).
. En contextos divulgatius, també pot ser admissible la construcció xifra+valent (reservada en principi per al grup següent de més de deu serotips).
Ex.: vacuna antipneumocòccica heptavalent
B1.2 Vacunes vàlides per a més de deu serotips o serogrups
Se segueix el patró vacuna + anti- + [adjectiu/nom de malaltia o patogen] + [numeral en xifres] + -valent, adjuntant -valent a la xifra per mitjà d'un guionet.
Ex.: vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent
B2. Denominacions abreujades
El nombre de serotips s'indica en tots els casos per mitjà de la xifra.
Ex.: vacuna Pn7; vacuna Pn13
C. UTILITZACIÓ DEL PLURAL DE LES MALALTIES EN VACUNES POLIVALENTS I VACUNES COMBINADES
En les denominacions de vacunes polivalents i vacunes combinades en què s'especifiquen diverses variants o diverses espècies de serotips o serogrups, es recomana d'utilitzar el nom de la malaltia en plural.
Ex.: vacuna contra les hepatitis A i B
D. REFERÈNCIA A LA NATURALESA CONJUGADA DE LES VACUNES
En els casos de vacunes conjugades (preparades amb antígens de tipus polisacàrid units a una proteïna portadora), es ercomana incloure la forma conjugada darrere el nom de la malaltia o l'agent causant.
Ex.: vacuna anti-meningococ A conjugada
Note
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DENOMINACIÓ CATALANA DE VACUNES (1): GENERALITATS, DENOMINACIÓ CATALANA DE VACUNES (2): SINONÍMIA i DENOMINACIÓ CATALANA DE VACUNES (3): FORMES ABREUJADES.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de les vacunes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-vacunes.pdf).
DENOMINACIÓ CATALANA DE VACUNES (4): FORMES ABREUJADES
DENOMINACIÓ CATALANA DE VACUNES (4): FORMES ABREUJADES
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
- ca DENOMINACIÓ CATALANA DE VACUNES (4): FORMES ABREUJADES
- ex vacuna BCG (vacuna antituberculosa) (EXEMPLE d'estructura general), n f
- ex vacuna DTPa (vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica acel·lular) (EXEMPLE 2 de majúscules i minúscules), n f
- ex vacuna DTPa-PI-Hib (EXEMPLE de guionet), n f
- ex vacuna HAB (vacuna anti-hepatitis A i B) (EXEMPLE de símbols i conjuncions), n f
- ex vacuna Hib (vacuna anti-Haemophylus influenzae tipus b) (EXEMPLE de majúscules i minúscules), n f
- ex vacuna MC (vacuna antimeningocòccica C conjugada) (EXEMPLE de vacunes conjugades), n f
- ex vacuna Pn (vacuna antipneumocòccica) (EXEMPLE d'estructura general), n f
- ex vacuna Pn10 (vacuna antipneumocòccica decavalent) (EXEMPLE de majúscules i minúscules), n f
- ex vacuna PO (vacuna antipoliomielítica oral) (EXEMPLE d'estructura general), n f
- ex vacuna RV (vacuna antirotavírica) (EXEMPLE d'estructura general), n f
- ex vacuna T (vacuna antitetànica) (EXEMPLE d'estructura general), n f
- ex vacuna Td (vacuna antitetànica i antidiftèrica amb càrrega antigènica baixa) (EXEMPLE de majúscules i minúscules), n f
- ex vacuna VPH2 (vacuna anti-virus del papil·loma humà tipus 16 i 18) (EXEMPLE d'estructura general), n f
- ex vacuna XRP (vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotidítica) (EXEMPLE d'estructura general), n f
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
Definition
En molts contextos és imprescindible fer referència de manera abreujada al nom d'una vacuna. A continuació es presenten criteris per abreujar les denominacions de les vacunes.
A. ESTRUCTURA GENERAL
Es recomana escriure les denominacions abreujades de vacunes seguint el patró vacuna + [sigla del nom de la vacuna]. (La presència de vacuna no és imprescindible, però sí que es considera preferible per a evitar confusions entre la vacuna i la malaltia o el patogen.)
La sigla s'ajusta a aquests principis:
(a) Segueix l'ordre de la sintaxi catalana.
(b) Recull el nom de la malaltia o el patogen que la causa, amb la inicial (en denominacions simples) o bé amb les inicials (en denominacions sintagmàtiques o compostes).
Ex.: vacuna T (vacuna antitetànica); vacuna FG (vacuna antiamaríl·lica o vacuna contra la febre groga): vacuna RV (vacuna antirotavírica); vacuna XRP (vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotidítica); vacuna BCG (vacuna antituberculosa, causada pel bacil de Calmette-Guérin)
. Excepcionalment, en casos consagrats per l'ús es recorre a més d'una lletra inicial de la malaltia o el patogen.
Ex.: vacuna Pn (vacuna antipneumocòccica)
(d) Fan referència als serotips o serogrups sobre els quals actua (en cas d'haver-n'hi), amb la inicial o bé amb una xifra que n'indiqui la quantitat.
Ex.: vacuna HAB (vacuna anti-hepatitis A i B); vacuna VPH2 (vacuna anti-virus del papil·loma humà tipus 16 i 18)
(e) Poden fer referència a la via d'administració quan n'hi ha de diferents.
Ex.: vacuna PO (vacuna antipoliomielítica oral); vacuna PI (vacuna antipoliomielítica injectable)
B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES EN LA SIGLA
En general, totes les lletres presents en la sigla s'escriuen amb majúscules, amb les excepcions següents:
(a) Quan es pren més d'una lletra del nom de la malaltia o el patogen, només la inicial s'escriu amb minúscula.
Ex.: vacuna Pn10 (vacuna antipneumocòccica decavalent)
(b) S'escriu amb minúscula la càrrega antigènica baixa (per a adults) d'una vacuna enfront de la càrrega antigènica estàndard.
Ex.: vacuna DT (antiga vacuna antidiftèrica i antitetànica amb càrrega estàndard); vacuna Td (vacuna antitetànica i antidiftèrica actual, amb càrrega antigènica baixa)
(c) Es respecten les minúscules de les abreviacions d'una malaltia o patogen de tipus sintagmàtic.
Ex.: vacuna Hib (l'abreviatura de Haemophylus influenzae tipus b és Hib)
(d) S'escriu amb minúscules la referència al tipus de composició de la vacuna (a per acel·lular, s per sencera).
Ex.: vacuna DTPa (vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica acel·lular)
C. SÍMBOLS I CONJUNCIONS EN LA SIGLA
S'evita l'ús de símbols i conjuncions en les denominacions abreujades.
Ex.: vacuna HAB (vacuna anti-hepatitis A i B), i no *vacuna HA+B o *vacuna HAiB
D. REFERÈNCIA A LA NATURALESA CONJUGADA EN LA SIGLA
Es recomana evitar fer referència en la denominació abreujada al fet que una vacuna és conjugada, malgrat l'ús tradicional en certs casos, per a evitar confusions amb el serotip o serogrup C.
Ex.: vacuna MC (vacuna antimeningocòccica C conjugada), millor que *vacuna MCC.
E. GUIONET EN LA SIGLA
En el cas de vacunes combinades que inclouen preparats polivalents, s'utilitza el guionet per a separar els components.
Ex.: vacuna DTPa-PI-Hib
A. ESTRUCTURA GENERAL
Es recomana escriure les denominacions abreujades de vacunes seguint el patró vacuna + [sigla del nom de la vacuna]. (La presència de vacuna no és imprescindible, però sí que es considera preferible per a evitar confusions entre la vacuna i la malaltia o el patogen.)
La sigla s'ajusta a aquests principis:
(a) Segueix l'ordre de la sintaxi catalana.
(b) Recull el nom de la malaltia o el patogen que la causa, amb la inicial (en denominacions simples) o bé amb les inicials (en denominacions sintagmàtiques o compostes).
Ex.: vacuna T (vacuna antitetànica); vacuna FG (vacuna antiamaríl·lica o vacuna contra la febre groga): vacuna RV (vacuna antirotavírica); vacuna XRP (vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotidítica); vacuna BCG (vacuna antituberculosa, causada pel bacil de Calmette-Guérin)
. Excepcionalment, en casos consagrats per l'ús es recorre a més d'una lletra inicial de la malaltia o el patogen.
Ex.: vacuna Pn (vacuna antipneumocòccica)
(d) Fan referència als serotips o serogrups sobre els quals actua (en cas d'haver-n'hi), amb la inicial o bé amb una xifra que n'indiqui la quantitat.
Ex.: vacuna HAB (vacuna anti-hepatitis A i B); vacuna VPH2 (vacuna anti-virus del papil·loma humà tipus 16 i 18)
(e) Poden fer referència a la via d'administració quan n'hi ha de diferents.
Ex.: vacuna PO (vacuna antipoliomielítica oral); vacuna PI (vacuna antipoliomielítica injectable)
B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES EN LA SIGLA
En general, totes les lletres presents en la sigla s'escriuen amb majúscules, amb les excepcions següents:
(a) Quan es pren més d'una lletra del nom de la malaltia o el patogen, només la inicial s'escriu amb minúscula.
Ex.: vacuna Pn10 (vacuna antipneumocòccica decavalent)
(b) S'escriu amb minúscula la càrrega antigènica baixa (per a adults) d'una vacuna enfront de la càrrega antigènica estàndard.
Ex.: vacuna DT (antiga vacuna antidiftèrica i antitetànica amb càrrega estàndard); vacuna Td (vacuna antitetànica i antidiftèrica actual, amb càrrega antigènica baixa)
(c) Es respecten les minúscules de les abreviacions d'una malaltia o patogen de tipus sintagmàtic.
Ex.: vacuna Hib (l'abreviatura de Haemophylus influenzae tipus b és Hib)
(d) S'escriu amb minúscules la referència al tipus de composició de la vacuna (a per acel·lular, s per sencera).
Ex.: vacuna DTPa (vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica acel·lular)
C. SÍMBOLS I CONJUNCIONS EN LA SIGLA
S'evita l'ús de símbols i conjuncions en les denominacions abreujades.
Ex.: vacuna HAB (vacuna anti-hepatitis A i B), i no *vacuna HA+B o *vacuna HAiB
D. REFERÈNCIA A LA NATURALESA CONJUGADA EN LA SIGLA
Es recomana evitar fer referència en la denominació abreujada al fet que una vacuna és conjugada, malgrat l'ús tradicional en certs casos, per a evitar confusions amb el serotip o serogrup C.
Ex.: vacuna MC (vacuna antimeningocòccica C conjugada), millor que *vacuna MCC.
E. GUIONET EN LA SIGLA
En el cas de vacunes combinades que inclouen preparats polivalents, s'utilitza el guionet per a separar els components.
Ex.: vacuna DTPa-PI-Hib
Note
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DENOMINACIÓ CATALANA DE VACUNES (1): GENERALITATS. DENOMINACIÓ CATALANA DE VACUNES (2): SINONÍMIA i DENOMINACIÓ CATALANA DE VACUNES (4): QÜESTIONS ESPECÍFIQUES.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de les vacunes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-vacunes.pdf).
DENOMINACIÓ CATALANA DE VARIETATS VITIVINÍCOLES (1): GÈNERE GRAMATICAL
DENOMINACIÓ CATALANA DE VARIETATS VITIVINÍCOLES (1): GÈNERE GRAMATICAL
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia, Criteris d'especialitat > Agricultura. Ramaderia. Pesca, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
- ca DENOMINACIÓ CATALANA DE VARIETATS VITIVINÍCOLES (1): GÈNERE GRAMATICAL
- ex albarinyo (EXEMPLE de denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a), n m
- ex boval (EXEMPLE de denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a), n m
- ex carinyena (EXEMPLE de denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona), n m/f
- ex garnatxa (EXEMPLE de denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona), n m/f
- ex garnatxa blanca (EXEMPLE de denominació vitivinícola complexa acabada amb -a àtona), n m/f
- ex malvasia (EXEMPLE de denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona), n m/f
- ex petit verdot (EXEMPLE de denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a), n m
- ex trepat (EXEMPLE de denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a), n m
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia, Criteris d'especialitat > Agricultura. Ramaderia. Pesca, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
Definition
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.
Amb relació a l'atribució del gènere gramatical, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. DENOMINACIÓ ACABADA AMB QUALSEVOL TERMINACIÓ EXCEPTE -A ÀTONA
En l'ús habitual dels especialistes, la majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.
Ex.:l'albarinyo; el boval; el merlot; el petit verdot; el trepat
B. DENOMINACIÓ ACABADA AMB -A ÀTONA
B1. Denominacions simples
En el cas de denominacions formades per una sola paraula acabada amb a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, indistintament que s'apliquin a ceps, raïms o vins.
Ex.: el carinyena - la carinyena; el garnatxa - la garnatxa; el malvasia - la malvasia
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
(2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
(3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.
B2. Denominacions complexes
En el cas de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení, pels mateixos motius que en el cas anterior.
En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
Ex.: el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]
Amb relació a l'atribució del gènere gramatical, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. DENOMINACIÓ ACABADA AMB QUALSEVOL TERMINACIÓ EXCEPTE -A ÀTONA
En l'ús habitual dels especialistes, la majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.
Ex.:l'albarinyo; el boval; el merlot; el petit verdot; el trepat
B. DENOMINACIÓ ACABADA AMB -A ÀTONA
B1. Denominacions simples
En el cas de denominacions formades per una sola paraula acabada amb a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, indistintament que s'apliquin a ceps, raïms o vins.
Ex.: el carinyena - la carinyena; el garnatxa - la garnatxa; el malvasia - la malvasia
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
(2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
(3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.
B2. Denominacions complexes
En el cas de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení, pels mateixos motius que en el cas anterior.
En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
Ex.: el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]
Note
- 1. En el cas de les denominacions acabades amb -a àtona, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que són femenines quan fan referència a la vinya o cep i masculines quan fan referència al raïm i al vi. Aquest criteri, però, no s'ajusta a l'ús documentat en les obres ni al parer dels especialistes consultats, que fan servir un mateix gènere (el masculí o el femení) sigui quin sigui el referent.
- 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DENOMINACIÓ CATALANA DE VARIETATS VITIVINÍCOLES (2): ÚS DE LA MAJÚSCULA I LA MINÚSCULA, DENOMINACIÓ CATALANA DE VARIETATS VITIVINÍCOLES (3): SINONÍMIA I VARIANTS LINGÜÍSTIQUES i DENOMINACIÓ CATALANA DE VARIETATS VITIVINÍCOLES (4): GRAFIA DELS MANLLEUS.
- 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
DENOMINACIÓ CATALANA DE VARIETATS VITIVINÍCOLES (2): ÚS DE LA MAJÚSCULA I LA MINÚSCULA
DENOMINACIÓ CATALANA DE VARIETATS VITIVINÍCOLES (2): ÚS DE LA MAJÚSCULA I LA MINÚSCULA
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia, Criteris d'especialitat > Agricultura. Ramaderia. Pesca, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
- ca DENOMINACIÓ CATALANA DE VARIETATS VITIVINÍCOLES (2): ÚS DE LA MAJÚSCULA I LA MINÚSCULA
- ex albarinyo (EXEMPLE de la norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles), n m
- ex garnatxa blanca (EXEMPLE de la norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles), n m/f
- ex gewürztraminer (EXEMPLE de la norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles), n m
- ex malvasia de Sitges (EXEMPLE de denominacions vitivinícoles amb noms propis), n m/f
- ex moscatell d'Alexandria (EXEMPLE de denominacions vitivinícoles amb noms propis), n m
- ex pedro ximenes (EXEMPLE de la norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles), n m
- ex riesling (EXEMPLE de la norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles), n m
- ex syrah (EXEMPLE de la norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles), n m
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia, Criteris d'especialitat > Agricultura. Ramaderia. Pesca, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
Definition
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.
Amb relació a l'ús de majúscules i minúscules, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. NORMA GENERAL
Els noms de varietats de cep i de raïm i els noms dels vins corresponents s'escriuen amb minúscula inicial, perquè es consideren noms comuns.
Aquesta norma s'aplica també en el cas dels noms de ceps, raïms i vins procedents d'altres llengües o bé derivats de noms propis de lloc o de persona.
Ex.: albarinyo; garnatxa blanca; gewürztraminer; pedro ximenes; riesling; syrah
B. TAULES I QUADRES
En el cas de formats de llista (per exemple, en una taula o un quadre), també és preferible la minúscula inicial. Això evita dubtes a l'usuari que vol saber com s'han d'escriure aquells noms en un text seguit.
C. FUNCIÓ DEMARCATIVA
Quan un nom de cep, raïm o vi està situat en un punt d'un text seguit que exigeix majúscula (principi de text, després de punt o signe d'interrogació, etc.), aquest nom s'escriu amb majúscula inicial. És un tractament paral·lel, doncs, al dels noms comuns.
D. NOMS PROPIS
Si a l'interior d'un nom de cep, raïm o vi hi ha un nom propi de lloc o de persona que actua com a complement, aquest nom propi s'escriu amb majúscula inicial.
Ex.: malvasia de Sitges; moscatell d'Alexandria
Amb relació a l'ús de majúscules i minúscules, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. NORMA GENERAL
Els noms de varietats de cep i de raïm i els noms dels vins corresponents s'escriuen amb minúscula inicial, perquè es consideren noms comuns.
Aquesta norma s'aplica també en el cas dels noms de ceps, raïms i vins procedents d'altres llengües o bé derivats de noms propis de lloc o de persona.
Ex.: albarinyo; garnatxa blanca; gewürztraminer; pedro ximenes; riesling; syrah
B. TAULES I QUADRES
En el cas de formats de llista (per exemple, en una taula o un quadre), també és preferible la minúscula inicial. Això evita dubtes a l'usuari que vol saber com s'han d'escriure aquells noms en un text seguit.
C. FUNCIÓ DEMARCATIVA
Quan un nom de cep, raïm o vi està situat en un punt d'un text seguit que exigeix majúscula (principi de text, després de punt o signe d'interrogació, etc.), aquest nom s'escriu amb majúscula inicial. És un tractament paral·lel, doncs, al dels noms comuns.
D. NOMS PROPIS
Si a l'interior d'un nom de cep, raïm o vi hi ha un nom propi de lloc o de persona que actua com a complement, aquest nom propi s'escriu amb majúscula inicial.
Ex.: malvasia de Sitges; moscatell d'Alexandria
Note
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DENOMINACIÓ CATALANA DE VARIETATS VITIVINÍCOLES (1): GÈNERE GRAMATICAL, DENOMINACIÓ CATALANA DE VARIETATS VITIVINÍCOLES (3): SINONÍMIA I VARIANTS LINGÜÍSTIQUES i DENOMINACIÓ CATALANA DE VARIETATS VITIVINÍCOLES (4): GRAFIA DELS MANLLEUS.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
DENOMINACIÓ CATALANA DE VARIETATS VITIVINÍCOLES (3): SINONÍMIA I VARIANTS LINGÜÍSTIQUES
DENOMINACIÓ CATALANA DE VARIETATS VITIVINÍCOLES (3): SINONÍMIA I VARIANTS LINGÜÍSTIQUES
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia, Criteris d'especialitat > Agricultura. Ramaderia. Pesca, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
- ca DENOMINACIÓ CATALANA DE VARIETATS VITIVINÍCOLES (3): SINONÍMIA I VARIANTS LINGÜÍSTIQUES
- ex *bobal (EXEMPLE de la norma general sobre variants ortogràfiques de denominacions vitivinícoles:)
- ex cabernet sauvignon (EXEMPLE de la prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada), n m
- ex cartoixà (EXCEPCIÓ a la norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal), n m
- ex *cot (EXEMPLE de la desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana)
- ex garnatxa negra (EXEMPLE de la prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada), n m/f
- ex gironet (EXEMPLE de la norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles), n m
- ex granatxa (EXEMPLE de la norma general sobre variants de pronúncia de denominacions vitivinícoles), n f
- ex lledoner blanc (EXCEPCIÓ a la norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció), n m
- ex mandó (EXEMPLE de la norma general per a totes les varietats vitivinícoles), n m
- ex marseguera (EXCEPCIÓ a la norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal), n m/f
- ex moscatell romà (EXEMPLE de la norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles), n m
- ex pansa blanca (EXCEPCIÓ a la norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció), n m/f
- ex *tempranillo (EXEMPLE de desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana)
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia, Criteris d'especialitat > Agricultura. Ramaderia. Pesca, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
Definition
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.
Amb relació a la inclusió de la sinonímia, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. NORMA GENERAL
En una llista amb voluntat estandarditzadora, es recomana:
A1. Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió.
Ex.: mandó - sin. compl. garró; chenin - sin. compl. chenin blanc
Excepció única: carinyena - samsó [considerades sinònims absoluts per recomanació dels especialistes i per les restriccions legals sobre carinyena]
A2. Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
Ex.: gironet (en la nota de garnatxa negra); mataró (en la nota de monestrell); moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
. Excepció 1: Les formes documentades en textos legals es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc); cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
. Excepció 2: Les formes utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca); pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)
A3. Recollir en una nota les variants que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa
A4. No recollir les variants només ortogràfiques (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: *garnatja no es recull com a variant de garnatxa; *bobal no es recull com a variant de boval
B. SINONÍMIA ENTRE UNA FORMA COMPLEXA I UNA FORMA ESCURÇADA
En cas de coexistència de dues formes amb la mateixa base, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió.
Ex.: cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc); garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)
Excepció única: chenin i chenin blanc són sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya)
C. FORMES D'ALTRES LLENGÜES
No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.
Ex.: *viura només es recull com a equivalent castellà del macabeu; *graciano, com a equivalent castellà del morastell; tempranillo, com a equivalent castellà de l'ull de llebre; cot, com a equivalent francès del malbec
Amb relació a la inclusió de la sinonímia, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. NORMA GENERAL
En una llista amb voluntat estandarditzadora, es recomana:
A1. Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió.
Ex.: mandó - sin. compl. garró; chenin - sin. compl. chenin blanc
Excepció única: carinyena - samsó [considerades sinònims absoluts per recomanació dels especialistes i per les restriccions legals sobre carinyena]
A2. Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
Ex.: gironet (en la nota de garnatxa negra); mataró (en la nota de monestrell); moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
. Excepció 1: Les formes documentades en textos legals es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc); cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
. Excepció 2: Les formes utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca); pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)
A3. Recollir en una nota les variants que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa
A4. No recollir les variants només ortogràfiques (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: *garnatja no es recull com a variant de garnatxa; *bobal no es recull com a variant de boval
B. SINONÍMIA ENTRE UNA FORMA COMPLEXA I UNA FORMA ESCURÇADA
En cas de coexistència de dues formes amb la mateixa base, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió.
Ex.: cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc); garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)
Excepció única: chenin i chenin blanc són sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya)
C. FORMES D'ALTRES LLENGÜES
No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.
Ex.: *viura només es recull com a equivalent castellà del macabeu; *graciano, com a equivalent castellà del morastell; tempranillo, com a equivalent castellà de l'ull de llebre; cot, com a equivalent francès del malbec
Note
-
1. Per a l'aplicació d'aquests criteris de sinonímia a les varietats vitivinícoles catalanes, el Consell Supervisor del TERMCAT s'ha basat en les recomanacions dels especialistes i la llista de varietats autoritzades a Catalunya pel Reial Decret 740/2015-CA.
. Això ha permès resoldre dos grans inconvenients de la sinonímia:
(1) La dificultat d'establir l'equivalència real de diverses formes, ja que n'hi ha que són considerades designacions sinònimes per algunes fonts i designacions de varietats diferents per d'altres.
(2) L'existència de moltes denominacions diferents per a determinades variants.
Ex.: garnatxa negra = garnatxa = granatxa = vernassa = vernatxa = gironet = lledoner negre - 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DENOMINACIÓ CATALANA DE VARIETATS VITIVINÍCOLES (1): GÈNERE GRAMATICAL, DENOMINACIÓ CATALANA DE VARIETATS VITIVINÍCOLES (2): ÚS DE LA MAJÚSCULA I LA MINÚSCULA i DENOMINACIÓ CATALANA DE VARIETATS VITIVINÍCOLES (4): GRAFIA DELS MANLLEUS.
- 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
DENOMINACIÓ CATALANA DE VARIETATS VITIVINÍCOLES (4): GRAFIA DELS MANLLEUS
DENOMINACIÓ CATALANA DE VARIETATS VITIVINÍCOLES (4): GRAFIA DELS MANLLEUS
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia, Criteris d'especialitat > Agricultura. Ramaderia. Pesca, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
- ca DENOMINACIÓ CATALANA DE VARIETATS VITIVINÍCOLES (4): GRAFIA DELS MANLLEUS
- ex albarinyo (EXEMPLE del tractament especial d'adaptació de denominacions vitivinícoles), n m
- ex chardonnay (EXEMPLE de la norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles), n m
- ex chardonnay [fr] (EXEMPLE de la norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles), n m
- ex gewürztraminer [de] (EXEMPLE de la norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles), n m
- ex gewürztraminer (EXEMPLE de la norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles), n m
- ex pinot noir (EXEMPLE de la norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles), n m
- ex pinot noir [fr] (EXEMPLE de la norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles), n m
- ex riesling [de] (EXEMPLE de la norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles), n m
- ex riesling (EXEMPLE de la norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles), n m
- ex sirà (EXEMPLE del tractament especial d'adaptació de denominacions vitivinícoles), n m
- ex verdejo (EXEMPLE de la norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles), n m
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia, Criteris d'especialitat > Agricultura. Ramaderia. Pesca, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
Definition
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.
Amb relació a la grafia dels manlleus, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. NORMA GENERAL
El tractament recomanat per als manlleus quan no hi ha una forma tradicional catalana alternativa és:
A1. Mantenir la grafia original (és una recomanació dels especialistes, per la internacionalitat d'aquestes formes).
Ex.: chardonnay (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans); gewürztraminer; pinot noir; riesling
A2. Marcar la llengua de procedència del manlleu quan la pronúncia habitual del mot que en fan els especialistes catalans no coincideix amb l'espontània d'un parlant català sinó amb l'original.
Ex.: chardonnay [fr] (fr = codi ISO del francès; és a dir, és una forma que es pronuncia com en francès); gewürztraminer [de] (de = codi ISO de l'alemany; és a dir, és una forma que es pronuncia com en alemany); pinot noir [fr]; riesling [de]
. En canvi, és millor no marcar els casos en què la pronúncia coincideix amb la pronúncia espontània d'un parlant català o en què hi ha vacil·lació dels especialistes entre la pronúncia original i la pronúncia adaptada al català.
Ex.: verdejo (tant es pronuncia mantenint la pronúncia castellana com adaptant la j al català i, dialectalment, també les vocals)
B. TRACTAMENT ESPECIAL
Únicament es recomana adaptar al català la grafia d'un nom de cep, de raïm o de vi d'una altra llengua quan l'adaptació ja té tradició en català, sobretot si els canvis que s'hi han de fer són petits.
Ex.: [gallec] albariño --> [català] albarinyo (la grafia ñ, a més, no existeix en català); [francès] syrah --> [català] syrah (forma acceptada pel Consell Supervisor) - sirà (forma prèviament normalitzada pel Consell Supervisor i amb un cert ús)
Amb relació a la grafia dels manlleus, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. NORMA GENERAL
El tractament recomanat per als manlleus quan no hi ha una forma tradicional catalana alternativa és:
A1. Mantenir la grafia original (és una recomanació dels especialistes, per la internacionalitat d'aquestes formes).
Ex.: chardonnay (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans); gewürztraminer; pinot noir; riesling
A2. Marcar la llengua de procedència del manlleu quan la pronúncia habitual del mot que en fan els especialistes catalans no coincideix amb l'espontània d'un parlant català sinó amb l'original.
Ex.: chardonnay [fr] (fr = codi ISO del francès; és a dir, és una forma que es pronuncia com en francès); gewürztraminer [de] (de = codi ISO de l'alemany; és a dir, és una forma que es pronuncia com en alemany); pinot noir [fr]; riesling [de]
. En canvi, és millor no marcar els casos en què la pronúncia coincideix amb la pronúncia espontània d'un parlant català o en què hi ha vacil·lació dels especialistes entre la pronúncia original i la pronúncia adaptada al català.
Ex.: verdejo (tant es pronuncia mantenint la pronúncia castellana com adaptant la j al català i, dialectalment, també les vocals)
B. TRACTAMENT ESPECIAL
Únicament es recomana adaptar al català la grafia d'un nom de cep, de raïm o de vi d'una altra llengua quan l'adaptació ja té tradició en català, sobretot si els canvis que s'hi han de fer són petits.
Ex.: [gallec] albariño --> [català] albarinyo (la grafia ñ, a més, no existeix en català); [francès] syrah --> [català] syrah (forma acceptada pel Consell Supervisor) - sirà (forma prèviament normalitzada pel Consell Supervisor i amb un cert ús)
Note
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DENOMINACIÓ CATALANA DE VARIETATS VITIVINÍCOLES (1): GÈNERE GRAMATICAL, DENOMINACIÓ CATALANA DE VARIETATS VITIVINÍCOLES (2): ÚS DE LA MAJÚSCULA I LA MINÚSCULA i DENOMINACIÓ CATALANA DE VARIETATS VITIVINÍCOLES (3): SINONÍMIA I VARIANTS LINGÜÍSTIQUES.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
