Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de criteris terminològics

Presentation
DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (1): GENERALITATS DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (1): GENERALITATS

Criteris d'especialitat > Zoologia, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat

  • ca  DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (1): GENERALITATS
  • ex  arlequí (EXEMPLE de manteniment del gènere del nom original), n m
  • ex  blanca de l'arç (EXEMPLE de femení en base adjectiva), n f
  • ex  blavet argiu (EXCEPCIÓ al femení en base adjectiva), n m
  • ex  donzella alpina (EXEMPLE de manteniment del gènere del nom original), n f
  • ex  macaó (EXCEPCIÓ al manteniment del gènere del nom original), n f
  • ex  monarca (EXCEPCIÓ al manteniment del gènere del nom original), n f
  • ex  murri de la pimpinella (EXCEPCIÓ al femení en base adjectiva), n m
  • ex  papallona de l'ortiga (EXCEPCIÓ al rebuig de 'papallona' en el nom), n f
  • ex  papallona reina (EXCEPCIÓ al rebuig de 'papallona' en el nom), n f
  • ex  sageta negra (EXEMPLE del rebuig de 'papallona' en el nom), n f

Criteris d'especialitat > Zoologia, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat

Definition
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació, la selecció i la creació de denominacions de papallones en català.

A. ÚS DEL MOT PAPALLONA

En general, no s'inclou papallona en el nom de les espècies per evitar repeticions, tot i que es pot fer en textos divulgatius si es considera que hi aporta claredat.
Ex.: sageta negra (Gegenes nostrodamus); muntanyesa petita (Erebia epiphron)

Excepció 1: Denominacions populars en què ja surt papallona (ex.: papallona reina [Papilio machaon], papallona zebrada [Iphiclides feisthamelii])
Excepció 2: Denominacions d'espècies en què només es destaca la planta de què s'alimenten (ex.: papallona de l'ortiga [Aglais urticae], papallona del lledoner [Libythea celtis])
Excepció 3: Espècies úniques d'un gènere (ex.: papallona d'ullets [única espècie d'Aphantopus en el domini lingüístic català])

B. SINONÍMIA I VARIACIÓ DIALECTAL

B1. Sinonímia
. En cas de sinonímia en denominacions populars, es recullen totes les formes existents, procurant prioritzar:
(a) la forma amb més tradició
Ex. papallona zebrada, enfront de reina zebrada
(b) la forma més estesa en el domini
Ex.: atalanta, enfront de rei
(c) la forma més descriptiva
Ex.: muntanyesa llisa, enfront de erèbia llisa

. En les denominacions de nova creació, es proposa fixar una única denominació per a cada espècie.
Excepció 1: Denominacions complementàries que permeten evitar l'ús explícit de papallona (ex.: papallona del lledoner - nassuda del lledoner; papallona de l'ortiga - ortiguera)
Excepció 2: Denominacions complementàries que resulten informatives però són poc precises (blanqueta de nervis verds - blanqueta perfumada [blanqueta perfumada destaca un tret molt característic però que només presenten els mascles, que són els que desprenen olor])

B2. Variació dialectal
. En les denominacions en què figura papallona, aquest mot es pot substituir quan convingui per qualsevol de les variants recollides en el diccionari normatiu.
Ex.: paloma i palometa (dialectes occidentals, especialment del sud); pitavola (zona andorrana), o voliana i voliaina (zona pirinenca i comarques del Prepirineu)

. En les denominacions en què el complement fa referència a una planta de què s'alimenta l'espècie, aquest mot es pot substituir quan convingui per la forma pròpia de cada àrea dialectal. [El TERMCAT, però, només recull la forma normativa principal, per afavorir la implantació del nom i per la gran dispersió de denominacions en els noms populars de plantes.]
Ex.: marroneta de l'alzina (en dialectes meridionals, també marroneta de la carrasca o marroneta de la bellotera)

C. ESTABLIMENT DEL GÈNERE GRAMATICAL

C1. Amb una base nominal
En les denominacions en què la base és un nom (sovint, usat metafòricament), es manté per a la papallona el gènere original d'aquest nom i s'hi fan concordar els adjectius que hi pugui haver en la denominació.
Ex.: arlequí, n m (Zerynthia rumina); donzella alpina, n f (Boloria pales)

. Els motius d'aquesta tria del gènere original del nom de base són els següents:
(1) Correspon a l'ús habitual entre els especialistes.
(2) L'alternativa de triar sempre el gènere femení (entenent que hi ha un implícit papallona) podria generar dubtes en els complements adjectius sobre la necessitat de fer-los concordar amb papallona o bé amb el nucli (ex.: coure fosca o coure fosc?).
(3) S'ajusta al tractament com a masculí de paó de nit (nom tradicional de la papallona nocturna Saturnia pyri), que és el que hi dona el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(4) És el sistema seguit per altres llengües, com ara el francès (ex.: une petite tortue, une grisette, tot i que en francès el nom genèric, papillon, és masculí).

. Excepció 1: Denominacions populars fixades amb un gènere diferent del nom original (ex.: macaó, n f; mirallets, n f)
. Excepció 2: Noms que admeten els dos gèneres, en què s'ha prioritzat el gènere de l'implícit papallona (ex.: monarca, n f; saltabardisses, n f).

C2. Amb una base adjectiva
En les denominacions en què la base és un adjectiu, es recomana el gènere femení, ja que es considera que s'hi pot sobreentendre papallona com a antecedent elidit.
Ex. blanca de l'arç, n f (Aporia crataegi)

Excepció 1: Blavet, per la necessitat d'establir una distinció amb el nom idèntic blaveta, corresponent a altres gèneres (ex.: blavet argiu[Plebejus argus], enfront de blaveta alpina [Polyommatus eros])
Excepció 2: Caparrut, daurat i murri, per l'aspecte petit i poc vistós dels individus, que no fa pensar en una papallona sinó més aviat en un borinot (ex.: caparrut aranès [Carterocephalus palaemon], daurat fosc [Thymelicus acteon], murri de la pimpinella [Spialia sertorius])

Note

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (2): NOMS POPULARS, DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (3): NOMS NOUS (ESTRUCTURA) i DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (4): NOMS NOUS (FORMACIÓ).
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (2): NOMS POPULARS DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (2): NOMS POPULARS

Criteris d'especialitat > Zoologia, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat

  • ca  DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (2): NOMS POPULARS
  • ex  argentada de muntanya (EXCEPCIÓ al manteniment del nom popular), n f
  • ex  mirallets (EXEMPLE de nom popular mantingut), n f
  • ex  paó de dia (EXCEPCIÓ al manteniment del nom popular), n m
  • ex  papallona reina (EXEMPLE de nom popular mantingut), n f
  • ex  salve regina (EXCEPCIÓ al manteniment del nom popular), n f
  • ex  vellutada del salze (EXEMPLE de nom popular mantingut), n f

Criteris d'especialitat > Zoologia, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat

Definition
Molt poques papallones tenen un nom popular en català (es calcula que en tenen aproximadament un 5% de les espècies presents en el domini lingüístic català).

Ara bé, en cas d'existir una denominació catalana popular per a una papallona, es recomana de mantenir-la com a forma més adequada.
Ex.: papallona reina (Papilio machaon), vellutada del salze (Nymphalis antiopa), mirallets (Issoria lathonia)

Les obres considerades de referència per a documentar els noms populars de papallones en català són les següents:
Obra de referència principal:
. VILARRÚBIA, Joaquim. Els nostres insectes: Converses de divulgació entomològica. Barcelona: Barcino, 1961.
Obres de referències complementàries:
. FELIU, S. Leyendas y tradiciones sobre algunos artrópodos en Mallorca. Palma de Mallorca: Corazones, 1948.
. PUJADE, J.; SARTO, V. Guia dels insectes dels Països Catalans: 1. Barcelona: Kapel, 1986.

Excepció 1: *argentina (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de argentada, com a forma més transparent i ajustada a l'ús actual (ex.: argentada de muntanya [Argynnis aglaja])
Excepció 2: *paó diürn (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de paó de dia, per paral·lelisme amb paó de nit, ja que les formes de dia / de nit són més habituals en la llengua popular que no pas diürn i nocturn.
Excepció 3: *salve reginas es canvia a favor de salve regina, per raons de correcció lingüística

Note

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (1): GENERALITATS, DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (3): NOMS NOUS (ESTRUCTURA) i DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (4): NOMS NOUS (FORMACIÓ).
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (3): NOMS NOUS (ESTRUCTURA) DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (3): NOMS NOUS (ESTRUCTURA)

Criteris d'especialitat > Zoologia, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat

  • ca  DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (3): NOMS NOUS (ESTRUCTURA)
  • ex  arlequí (EXCEPCIÓ a l'estructura d'un nucli i un complement), n m
  • ex  cleòpatra (EXCEPCIÓ a l'estructura d'un nucli i un complement), n f
  • ex  muntanyesa puntejada pirinenca (EXCEPCIÓ a l'estructura d'un nucli i un complement), n f
  • ex  tornassolada gran (EXEMPLE d'estructura d'un nucli i un complement), n f
  • ex  tornassolada petita (EXEMPLE d'estructura d'un nucli i un complement), n f
  • ex  verdeta d'ull blanc (EXEMPLE d'estructura d'un nucli i un complement), n f
  • ex  verdeta d'ull ros (EXEMPLE d'estructura d'un nucli i un complement), n f

Criteris d'especialitat > Zoologia, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat

Definition
La major part d'espècies de papallones presents en els territoris de parla catalana no tenen assignat un nom popular distintiu. Per a poder denominar-les, doncs, el Consell Supervisor del TERMCAT va establir diversos criteris, relatius tant a l'estructura de les denominacions com al tipus de formació.

A continuació es presenten els criteris relatius a l'estructura.

A. ESTRUCTURA DE LES DENOMINACIONS

Es fixen denominacions de més d'una paraula, ja que permeten una precisió més gran. L'estructura proposada és paral·lela a l'estructura binominal de la nomenclatura científica:
- Nucli compartit per totes les espècies del mateix gènere.
- Complement constituït per un adjectiu o un sintagma preposicional.
Ex.: verdeta d'ull blanc (Callophrys rubi) - verdeta d'ull ros (Callophris avis); tornassolada petita (Apatura ilia) - tornassolada gran (Apatura iris)

Excepció 1: S'opta per una denominació d'un sol nom en els casos següents:
. Quan en els territoris de parla catalana hi ha representada només una espècie del gènere (ex.: arlequí [Zerynthia rumina], cobalt [Cyaniris semiargus])
. Quan la denominació adapta l'epítet o complement del nom científic (ex.: cleòpatra [Gonepteryx cleopatra], elisa [Argynnis elisa])

Excepció 2: S'opta per denominacions amb dos complements quan és difícil distingir una espècie de les altres del mateix gènere amb un sol tret (ex.: muntanyesa puntejada pirinenca [Erebia sthennyo], enfront de muntanyesa puntejada [Erebia pandrose] i muntanyesa pirinenca [Erebia gorgone]).

Excepció 3: S'opta per nuclis diferents en un mateix gènere quan és difícil trobar un nucli vàlid per a totes les espècies (ex.: nuclis grogueta i marbrada per al gènere Euchloe [grogueta del desert, però marbrada alpina, marbrada comuna, marbrada sarda i marbrada zebrada]).

Excepció 4: S'opta per donar el mateix nucli a espècies de gènere diferent quan respon a l'ús tradicional (ex.: nucli blaveta per a Zizeeria knysna, Polyommatus eros i Iolana iolas) o bé hi ha una gran semblança entre les espècies.

Note

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (1): Generalitats, DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (2): Noms populars i DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (4): Noms nous (formació).
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (4): NOMS NOUS (FORMACIÓ) DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (4): NOMS NOUS (FORMACIÓ)

Criteris d'especialitat > Zoologia, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat

  • ca  DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (4): NOMS NOUS (FORMACIÓ)
  • ex  apol·lo (EXEMPLE de nom que adapta el complement del nom científic), n m
  • ex  aurora de guaret (EXEMPLE de nom descriptiu de l'hàbitat), n f
  • ex  barrinadora del gerani (EXEMPLE de nom descriptiu del comportament), n f
  • ex  blaveta de ratlla blanca (EXEMPLE de nom descriptiu de la morfologia), n f
  • ex  bruna de secà (EXEMPLE de nom descriptiu de la morfologia), n f
  • ex  cuetes del melgó (EXEMPLE de nom descriptiu de la planta), n f
  • ex  muntanyesa aranesa (EXEMPLE de nom descriptiu de la distribució), n f
  • ex  muntanyesa tardana (EXEMPLE de nom descriptiu del comportament), n f
  • ex  papallona tigre (EXEMPLE de nom que és calc d'una altra llengua), n f
  • ex  sàtir (EXEMPLE de nom que adapta el nucli del nom científic), n m
  • ex  sàtir gran (EXEMPLE de nom descriptiu de la morfologia), n m

Criteris d'especialitat > Zoologia, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat

Definition
La major part d'espècies de papallones presents en els territoris de parla catalana no tenen assignat un nom popular distintiu. Per a poder denominar-les, doncs, el Consell Supervisor del TERMCAT va establir diversos criteris, relatius tant a l'estructura de les denominacions com al tipus de formació.

A continuació es presenten els criteris relatius a la formació.

B. TIPUS DE FORMACIÓ

Les denominacions previstes poden ser, per ordre de prioritat, descriptives, adaptades del nom científic o preses de llengües properes.

B1. Denominació descriptiva
Fan referència a la morfologia, la distribució, la planta de què s'alimenten, l'hàbitat o el comportament.

(a) Referència a la morfologia
. Coloració o dibuix alar: S'hi poden referir el nucli o el complement.
Ex.: bruna de secà (Hyponephele lupina); donzella rogenca (Boloria euphrosyne), safranera pàl·lida (Colias alfacariensis)
. Trets concrets del dibuix o del disseny alar: S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un sintagma preposicional sense article.
Ex.: blaveta de ratlla blanca (Polyommatus damon), faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), muntanyesa puntejada (Erebia pandrose)
. Mida: S'hi pot referir el nucli, per mitjà d'un adjectiu.
Ex.: sàtir gran (Satyrus ferula) - sàtir petit (Satyrus actaea); muntanyesa petita (Erebia epiphron)

(b) Referència a la distribució
. S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un adjectiu relatiu al lloc.
Ex.: muntanyesa aranesa (Erebia pronoe), muntanyesa pirinenca (Erebia gorgone), lleonada sarda (Coenonympha corinna)
Excepció: reina de Sardenya (Papilio hospiton), perquè el nucli reina demana més un topònim que no pas un adjectiu.
. Solen evitar-se les referències geogràfiques imprecises (oriental, meridional, comú, etc.).
Excepció 1: moreneta meridional - moreneta septentrional, per l'àmplia distribució de l'espècie i la dificultat de trobar una denominació més precisa
Excepció 2: argentada comuna (Argynnis paphia), margenera comuna (Lasiommata megera), per a indicar l'espècie més àmpliament distribuïda.

(c) Referència a la planta de què s'alimenten
. S'hi pot referir el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional singular amb article.
Ex.: blanqueta de la taperera (Colotis evagore), cuetes del melgó (Cupido alcetas), papallona de l'arboç (Charaxes jasius)
Excepció: migradora dels cards (Vanessa cardui)
. Per al nom de les plantes es pren com a referència el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans o, complementàriament, MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans: 1981.

(d) Referència a l'hàbitat
. S'hi refereix generalment el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional sense article, i ocasionalment el nucli.
Ex.: aurora de guaret (Zegris eupheme), bruna de bosc (Pararge aegeria), lleonada de garriga (Coenonympha dorus); margenera aranesa (Lasiommata petropolitana)
Excepcions: grogueta del desert (Euchloe bazae), moreneta torrentera (Eumedonia eumedon), merlet dels erms (Pyrgus onopordi)

(e) Referència al comportament
. S'hi poden referir el nucli i el complement.
Ex.: barrinadora del gerani (Cacyreus marshalli), migradora dels cards (Vanessa cardui); muntanyesa tardana (Erebia neoridas), nimfa dorment (Nymphalis polychloros)

B2. Adopció o adaptació d'una part del nom científic
Tot i no ser habitual, de vegades es pren com a denominació catalana una part del nom científic adaptada al català:

(a) Complement del nom científic
. S'utilitza el complement del nom científic com a nucli del nom d'espècie en català quan es tracta d'un nom propi més o menys conegut i l'adaptació no comporta gaires canvis.
Ex.: apol·lo (Parnassius apollo), cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), pandora (Argynnis pandora)

(b) Nucli del nom científic
. Excepcionalment, s'utilitza el nom científic del gènere també com a nom de gènere en català.
Ex.: cupido (Cupido), pòntia (Pontia), sàtir (Satyrus)

B3. Analogia a partir de llengües properes

En casos concrets, no s'han creat denominacions catalanes noves sinó que s'han calcat de les existents en altres llengües, perquè s'ha considerat que semànticament estaven justificades.
Ex.: (del castellà) arlequí (Zerynthia rumina); (del francès) aurora (Zegris eupheme); (de l'anglès) papallona tigre (Danaus chrysippus)

Note

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (1): GENERALITATS, DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (2): NOMS POPULARS i DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (3): NOMS NOUS (ESTRUCTURA).
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
DENOMINACIÓ CATALANA DE PLATS DE GASTRONOMIA XINESA (1): MANLLEU O ALTERNATIVA CATALANA? DENOMINACIÓ CATALANA DE PLATS DE GASTRONOMIA XINESA (1): MANLLEU O ALTERNATIVA CATALANA?

Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat

  • ca  DENOMINACIÓ CATALANA DE PLATS DE GASTRONOMIA XINESA (1): MANLLEU O ALTERNATIVA CATALANA?
  • ex  ànec a la pequinesa (EXEMPLE d'alternativa catalana introduïda), n m
  • ex  cresta xinesa (EXEMPLE d'alternativa catalana poc introduïda), n f
  • ex  cumquat (EXEMPLE de forma sense alternativa catalana viable), n m
  • ex  fondue xinesa [fondue: fr] (EXEMPLE d'alternativa catalana introduïda), n f
  • ex  jiaozi (EXEMPLE de forma amb alternativa catalana poc introduïda), n m
  • ex  xopsuei (EXEMPLE de forma sense alternativa catalana viable), n m
  • zh  Běijīng kǎo (ànec a la pequinesa) (EXEMPLE de forma amb alternativa catalana introduïda), n
  • zh  huǒguō (fondue xinesa) (EXEMPLE de forma amb alternativa catalana introduïda), n
  • zh  jīnjú (cumquat) EXEMPLE de forma sense alternativa catalana viable), n
  • zh  jiǎozi (cresta xinesa) (EXEMPLE de forma amb alternativa catalana poc introduïda), n
  • zh  zásuì (xopsuei) (EXEMPLE de forma sense alternativa catalana viable), n

Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat

Definition
La incorporació al català de termes de la gastronomia xinesa pot plantejar dubtes sobre la conveniència de buscar una alternativa catalana a la forma xinesa i també, en cas de prendre la forma xinesa com a denominació catalana, sobre el grau de l'adaptació que s'hi ha d'aplicar, tenint en compte que el xinès utilitza un alfabet diferent del nostre.

Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa a la tria d'una alternativa catalana:

A. ALTERNATIVA CATALANA

És convenient que les formes xineses tinguin una alternativa catalana, per a facilitar als usuaris la comprensió del significat i la pronúncia del terme. Segons el grau de coneixement de l'alternativa catalana, aquesta forma es pot considerar denominació única en català o bé denominació sinònima de l'original xinès.

A1. Alternativa catalana introduïda o amb moltes possibilitats d'implantació

Es considera que l'alternativa catalana ha de ser l'única denominació en català; la forma xinesa es recull només com a equivalent xinès, però no com a forma pròpia del català.

Ex. 1: [català] fondue xinesa - [xinès] huǒguō
Ex. 2: [català] ou mil·lenari - [xinès] pídàn
Ex. 3: [català] ànec a la pequinesa - [xinès] Běijīng kǎoyā

A2. Alternativa catalana desconeguda o poc introduïda

Es considera que l'alternativa catalana ha de ser la denominació principal en català (per a afavorir-ne la implantació); la forma xinesa estàndard es recull transcrita segons el sistema pinyin com a denominació catalana secundària i també com a equivalent xinès. [Com a denominació catalana, és millor que no tingui marcats els accents tonals; en canvi, com a equivalent xinès sí que els ha d'indicar.]

Ex. 1: [forma principal catalana] cresta xinesa; [forma secundària catalana] jiaozi - [xinès] jiǎozi
Ex. 2: [forma principal catalana] vi de cereal xinès; [forma secundària catalana] huangjiu - [xinès] huángjiǔ

Excepció 1: Si en català la forma xinesa més estesa no és l'estàndard sinó una variant (introduïda a través d'una llengua intermediària o d'un altre sistema de transcripció), la forma que es recull com a denominació catalana secundària és la variant; la forma estàndard només es recull com a equivalent xinès. (Ex.: [forma principal catalana] tapes cantoneses; [forma secundària catalana] dimsum - [xinès] diǎnxīn)

Excepció 2: Si en català tenen una extensió similar una forma xinesa estàndard i una de no estàndard, es recullen totes dues com a denominacions catalanes secundàries; com a equivalent xinès es recull només la forma estàndard. (Ex.: [forma principal catalana] farcellet xinès; [formes secundàries catalanes] huntun, wonton - [xinès] húntùn)

A3. Alternativa catalana no viable

Si la forma xinesa està tan estesa que no es considera viable difondre una alternativa catalana, s'adopta aquesta forma xinesa com a denominació catalana única (transcrita sense accents tonals o bé adaptada); com a equivalent xinès es recull la forma transcrita en pinyin i amb accents tonals.

Ex. 1: [català] xopsuei - [xinès] zásuì
Ex. 2: [català] tofu - [xinès] dòufu
Ex. 3: [català] cumquat - [xinès] jīnjú

Note

DENOMINACIÓ CATALANA DE PLATS DE GASTRONOMIA XINESA (2): TRACTAMENT DELS MANLLEUS DENOMINACIÓ CATALANA DE PLATS DE GASTRONOMIA XINESA (2): TRACTAMENT DELS MANLLEUS

Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat

  • ca  DENOMINACIÓ CATALANA DE PLATS DE GASTRONOMIA XINESA (2): TRACTAMENT DELS MANLLEUS
  • ex  cumquat (EXEMPLE d'adaptació a l'ortografia catalana), n m
  • ex  huangjiu (transcripció estricta huángjiǔ) (EXEMPLE de transcripció de la forma xinesa), n m
  • ex  jiaozi (transcripció estricta jiǎozi) (EXEMPLE de transcripció de la forma xinesa), n m
  • ex  jiaozi [zh] (EXEMPLE de marcatge de llengua de procedència), n m
  • ex  shaomai (transcripció estricta shāomài) (EXEMPLE de transcripció de la forma xinesa), n m
  • ex  shaomai [zh] (EXEMPLE de marcatge de llengua de procedència), n m
  • ex  xialongbao (EXEMPLE de marcatge de llengua de procedència), n m
  • ex  xopsuei (EXEMPLE d'adaptació a l'ortografia catalana), n m

Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat

Definition
La incorporació al català de termes de la gastronomia xinesa pot plantejar dubtes sobre la conveniència de buscar una alternativa catalana a la forma xinesa i també, en cas de prendre la forma xinesa com a denominació catalana, sobre el grau de l'adaptació que s'hi ha d'aplicar, tenint en compte que el xinès utilitza un alfabet diferent del nostre.

Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa al tractament dels manlleus xinesos:

A. TRACTAMENT DELS MANLLEUS XINESOS

A1. Transcripció de la forma xinesa

Quan s'agafa una forma original xinesa com a denominació catalana, s'hi apliquen aquests principis:
(1) Es transcriu segons el sistema pinyin (perquè és l'estàndard internacional actual de transcripció del xinès).
(2) Se'n suprimeix la indicació de tons (és a dir, els signes diacrítics de determinades vocals), perquè no són interpretables en català. (En general, el manteniment dels tons es recomana només per a usos especialitzats.)

Ex. 1: [xinès] 饺子 --> [transcripció en pinyin] jiǎozi --> [transcripció sense tons] jiaozi
Ex. 2: [xinès] 烧卖 --> [transcripció en pinyin] shāomài --> [transcripció sense tons] shaomai
Ex. 3: [xinès] 黄酒 --> [transcripció en pinyin] huángjiǔ --> [transcripció sense tons] huangjiu

Excepció: Si la forma més coneguda en català (i als països occidentals) no correspon a la transcripció en pinyin de la forma estàndard sinó a una variant, s'adopta aquesta variant. Això passa amb formes dialectals, formes transcrites segons un altre sistema o formes amb una llengua mitjancera. (Ex.: [forma estàndard] diǎnxīn - [forma en català] dimsum (del cantonès); [forma estàndard] dòufu - [forma en català] tofu (a través del japonès?))

A2. Marcatge de la llengua de procedència

Seguint el criteri habitual del TERMCAT, es proposa indicar quina és la llengua de procedència d'un manlleu quan la pronúncia original difereix de manera important de la pròpia d'un parlant català. (No s'hi inclou, doncs, la divergència per neutralització de vocals, ja que en català aquest fenomen té un abast dialectal i no un abast general.)

Aquest marcatge es fa amb els codis ISO de dues lletres; en el cas del xinès, el codi corresponent és zh.

Ex. 1: [català] jiaozi [zh] (amb codi perquè en xinès es pronuncia [tɕjɑuts])
Ex. 2: [català] shaomai [zh] (amb codi perquè en xinès es pronuncia [ʂɑumaɪ])
Ex. 3: [català] xialongbao (sense codi perquè en xinès es pronuncia [ɕjɑuluŋpɑu], és a dir de manera similar)

A3. Adaptació de la forma xinesa a l'ortografia catalana

Quan el manlleu té molta tradició en català (es documenta en textos divulgatius o fins i tot en obres lexicogràfiques), s'opta per adaptar-lo a l'ortografia catalana.

Ex. 1: [forma coneguda a Occident] chop suey - [català] xopsuei
Ex. 2: [forma coneguda a Occident] kumquat - [català] cumquat

A4. Gènere gramatical del manlleu

La tria de gènere en català no es pot fer seguint l'original xinès, perquè en xinès no hi ha gènere gramatical. D'acord amb aquests casos, la tria del gènere masculí o femení es fa a partir d'aquests paràmetres:

(1) Gènere suggerit per la denominació en català (per la terminació, el referent amb què s'associa, etc.).
(2) Gènere amb què es documenta majoritàriament en català.
(3) Gènere que hi atribueixen les llengües pròximes.
(4) Consideració del masculí com a gènere no marcat i, per tant, prioritari en cas de dubte.

Note

DENOMINACIÓ CATALANA DE PLUGES DE METEORS (1): GENERALITATS DENOMINACIÓ CATALANA DE PLUGES DE METEORS (1): GENERALITATS

Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat

  • ca  DENOMINACIÓ CATALANA DE PLUGES DE METEORS (1): GENERALITATS
  • ex  Aquàrids (EXEMPLE de simplificació de i de l'arrel + -ids), n m pl
  • ex  Ariètids Diürns (EXEMPLE d'afegiment de l'adjectiu Diürn a les pluges de dia), n m pl
  • ex  Cànum Venatícids (EXEMPLE de manteniment com a dos elements amb sufix al segon), n m pl
  • ex  Centàurids (EXEMPLE d'arrel plena llatina + -ids), n m pl
  • ex  Corona Austràlids (EXEMPLE de manteniment com a dos elements amb sufix al segon), n m pl
  • ex  Delfínids (EXEMPLE d'adaptació de grafies estranyes al català), n m pl
  • ex  Escútids (EXEMPLE d'adaptació de grafies estranyes al català), n m pl
  • ex  gamma-Nòrmids (EXEMPLE de majúscula inicial en noms i adjectius), n m pl
  • ex  Giacobínids (EXEMPLE de manteniment del nom tradicional), n m pl
  • ex  Hidrúsids (EXEMPLE d'adopció excepcional del nominatiu llatí), n m pl
  • ex  Lírids d'Abril (EXEMPLE de majúscula inicial en noms i adjectius), n m pl
  • ex  Nòrmids (EXEMPLE d'arrel plena llatina + -ids), n m pl
  • ex  Perseids (EXEMPLE de gènere masculí), n m pl

Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat

Definition
Les pluges de meteors, o popularment pluges d'estels, són una successió de meteors que es donen en un interval curt de temps, aparentment parteixen d'una mateixa regió del firmament i es repeteixen periòdicament. (Un meteor és un fenomen lluminós produït pel pas d'un meteoroide a través de l'atmosfera terrestre.)

Aquestes pluges de meteors es distingeixen segons el radiant (lloc d'origen en el firmament des del punt de vista de l'observador) i segons el període d'activitat.

El Consell Supervisor del TERMCAT proposa les recomanacions següents per a establir les denominacions en català de les pluges de meteors:

CRITERIS GENERALS DE LES DENOMINACIONS

1) La denominació es construeix afegint el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de la constel·lació on aparentment s'origina la pluja. Aquesta arrel s'aconsegueix traient el sufix (-ae, -i, -is, -us, -ei, -ium, -orum) de la forma de genitiu.
Ex. 1: genitiu llatí Normae --> arrel Norm- --> català Nòrmids
Ex. 2: genitiu llatí Centauri --> arrel Centaur- --> català Centàurids
Ex. 3: genitiu llatí Leonis --> arrel Leon- --> català Leònids

2) El gènere de la forma catalana és el masculí, seguint la tradició lexicogràfica catalana.
Ex.: *les Perseides --> els Perseids

3) S'escriuen amb majúscula inicial els noms i els adjectius, tant si fan de base com si fan de complement. (En canvi, s'escriuen amb minúscula articles, preposicions, lletres gregues i noms de lletres gregues.)
Ex.: Oriònids, Coma Berenícids, Ariètids Diürns, Lírids d'Abril; α-Capricòrnids, gamma-Nòrmids

4) La i final en una arrel llatina s'elimina per evitar la duplicació en el contacte amb el sufix -ids.
Ex.: genitiu llatí Aquarii --> arrel Aquari- --> català Aquàrids (i no *Aquàriids)

5) Les grafies no pròpies del català s'adapten d'acord amb les regles generals de transcripció del llatí al català.
. s + [consonant] > es + [consonant]
Ex.: llatí Scuti --> català Escútids
. ch + a/o/u/[consonant] > c + a/o/u/[consonant] || ch[final de mot] > c || ch + e/i > qu + e/i
Ex.: llatí Chamaleontis (Chamaleont-) --> català Camaleòntids; llatí Ophiuchi (Ophiuch-) --> català Ofiúquids
. ph > f
Ex.: llatí Delphini --> Delfínids
. cc + a/o/u > c + a/o/u; bb > b; pp > p; tt > t; ll > l·l || mm, nn, rr i ss es mantenen
Ex.: llatí Puppis --> català Púpids; llatí Cassiopeia --> català Cassiopeids
. ae > e || oe > e
Ex.: llatí Caeli --> català Cèlids; llatí Phoenix --> català Fenícids
. y > i
Ex.: llatí Cygni --> català Cígnids

6) Excepcionalment, en cas que la norma de l'arrel plena pugui donar dues denominacions iguals en català, la segona es construeix sobre la forma de nominatiu llatí (i no sobre l'arrel plena).
Ex.: genitiu llatí Hydrae --> arrel Hydr- --> català Hídrids || genitiu llatí Hydri --> arrel Hydr- --> català Hidrúsids, i no *Hídrids (nominatiu llatí, Hydrus)

7) Quan el nom llatí està compost per dos elements, en català també s'escriuen com a dos elements separats; a més, el primer element té terminació de genitiu i ortografia adaptada a la pronúncia llatina i el segon afegeix el sufix -ids a l'arrel plena.
Ex.: genitiu llatí Canum Venaticorum --> arrel 2n element Venatic- -> català Cànum Venatícids
. Excepcionalment, si el genitiu del primer element acaba en -ae, la terminació en català és a.
Ex.: genitiu llatí Coronae Australis --> arrel 2n element Austral- --> català Corona Austràlids

8) En cas de pluges amb un nom tradicional que no segueix aquests criteris de denominació, el nom tradicional es pot prendre com a sinònim complementari de la denominació regular o bé com a denominació única.
Ex.: Giacobini-Zinner --> Giacobínids, com a sinònim complementari de Dracònids (<-- llatí Draconis)

9) En les pluges que ocorren de dia, s'acostuma a afegir l'adjectiu Diürn al nom de la pluja.
Ex.: llatí Arietis --> català Ariètids Diürns

Note

  • 1. Les recomanacions exposades es basen en les regles de la Comissió 22 de la Unió Astronòmica Internacional (UAI) per a les formes angleses de les pluges d'estels.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa DENOMINACIÓ CATALANA DE PLUGES DE METEORS (2): CASOS ESPECIALS.
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació catalana de les pluges de meteors, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-pluges-meteors.pdf).
DENOMINACIÓ CATALANA DE PLUGES DE METEORS (2): CASOS ESPECIALS DENOMINACIÓ CATALANA DE PLUGES DE METEORS (2): CASOS ESPECIALS

Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat

  • ca  DENOMINACIÓ CATALANA DE PLUGES DE METEORS (2): CASOS ESPECIALS
  • ex  alfa-Aurígids (EXEMPLE d'estels més brillants en noms nous de pluges amb mateix radiant), n m pl
  • ex  α-Aurígids (EXEMPLE d'estel més brillant en noms nous de pluges amb mateix radiant), n m pl
  • ex  Boòtids de Juny (EXEMPLE de mes de l'any en noms tradicionals de pluges amb mateix radiant), n m pl
  • ex  Cèfids-Cassiopeids (EXEMPLE de radiant en dues constel·lacions, totes dues), n m pl
  • ex  Lírids d'Abril (EXEMPLE de mes de l'any en noms tradicionals de pluges amb mateix radiant), n m pl
  • ex  Serpèntids-Corona Boreàlids (EXEMPLE de radiant en dues constel·lacions, totes dues), n m pl
  • ex  Tàurids del Nord (EXEMPLE de mateix cos progenitor, 'del Nord' o 'del Sud'), n m pl
  • ex  Tàurids del Sud (EXEMPLE de mateix cos progenitor, 'del Nord' o 'del Sud'), n m pl

Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat

Definition
En determinats casos, els criteris generals per a denominar les pluges de meteors no són suficients, perquè donarien lloc a una mateixa forma per a fenòmens diferents. Això passa quan diverses pluges de meteors tenen el radiant a la mateixa constel·lació, quan dues pluges de meteors procedeixen d'un mateix cos progenitor o bé quan una pluja de meteors té el radiant en dues constel·lacions. (El radiant d'una pluja de meteors és el lloc d'origen de la pluja des del punt de vista de l'observador.)


A. PLUGES DE METEORS AMB RADIANT A LA MATEIXA CONSTEL·LACIÓ

Quan diverses pluges de meteors tenen el radiant a la mateixa constel·lació, les denominacions es distingeixen segons els criteris següents:

1) En denominacions tradicionals, se sol afegir com a complement el mes de l'any en què té lloc la pluja.
Ex.: llatí Lyrae --> català Lírids d'Abril, Lírids de Juny
. En contextos de divulgació, es considera que el complement és innecessari per a denominar la pluja més coneguda d'una constel·lació. El TERMCAT considera que aquestes formes abreujades són sinònims complementaris de les formes completes.
Ex. 1: Lírids (per Lírids d'Abril)
Ex. 2: Boòtids (per Boòtids de Juny)

2) En denominacions noves, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de l'estel més proper al radiant de la pluja (o, en cas de dubte, de l'estel proper més brillant).
. Seguint el sistema de Johann Bayer (establert el 1603), els noms dels estels es creen amb una lletra grega que indica l'ordre de brillantor aparent dintre la constel·lació (alfa per al més brillant) i amb el nom en genitiu de la constel·lació.
. El Consell Supervisor del TERMCAT fa les recomanacions següents:
(a) En àmbits d'especialitat, és preferible fer servir la lletra pròpia de l'alfabet grec, tot i que també s'admet (especialment en àmbits de divulgació) la utilització del nom de la lletra grega.
(b) Tant la lletra grega com el nom de la lletra grega s'escriuen amb minúscula inicial, i el segon element de la denominació, amb majúscula inicial; entre un element i altre s'escriu un guionet.
Ex. 1: α-Aurígids; alfa-Aurígids
Ex. 2: π-Púpids; pi-Púpids


B. PLUGES DE METEORS PROCEDENTS D'UN MATEIX COS PROGENITOR

Quan hi ha dues branques d'una mateixa pluja de meteors (originades per diferents grups de meteoroides del mateix cos progenitor), es diferencien per mitjà de les formes del Nord o del Sud, que indiquen la situació respecte de l'eclíptica.
Ex. 1: Tàurids del Nord; Tàurids del Sud
Ex. 2: ω-Escòrpids del Nord; ω-Escòrpids del Sud


C. PLUJA DE METEORS AMB RADIANT EN DUES CONSTEL·LACIONS

Quan una pluja de meteors té el radiant en dues constel·lacions diferents, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de cadascuna de les constel·lacions i s'escriu un guionet entre una forma i l'altra.
Ex. 1: Cèfids-Cassiopeids
Ex. 2: Serpèntids-Corona Boreàlids

Note

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa DENOMINACIÓ CATALANA DE PLUGES DE METEORS (1): GENERALITATS.
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació catalana de les pluges de meteors, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-pluges-meteors.pdf).
DENOMINACIÓ CATALANA DE RACES DOMÈSTIQUES (1): NOMS PROPIS I GENTILICIS DENOMINACIÓ CATALANA DE RACES DOMÈSTIQUES (1): NOMS PROPIS I GENTILICIS

Criteris d'especialitat > Agricultura. Ramaderia. Pesca, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat

  • ca  DENOMINACIÓ CATALANA DE RACES DOMÈSTIQUES (1): NOMS PROPIS I GENTILICIS
  • ex  ase piemontès (EXEMPLE de gentilicis documentats), n m
  • ex  cabra Caixmir (EXEMPLE de noms propis documentats), n f
  • ex  cabra manxega (EXEMPLE de gentilicis documentats), n f
  • ex  cavall ardenès (EXEMPLE de gentilicis no documentats tradicionals), n m
  • ex  cavall Connemara (EXEMPLE de noms propis no documentats), n m
  • ex  cavall trotador d'Orlov (EXEMPLE de manteniment de preposició en nom complex), n m
  • ex  cocker spaniel anglès (EXCEPCIÓ de gentilicis documentats), n m
  • ex  conill Alaska (EXEMPLE d'elisió de preposició en nom simple), n m
  • ex  gallina Menorca (EXEMPLE d'elisió de preposició en nom simple), n f
  • ex  gallina paduana (EXEMPLE de gentilicis no documentats tradicionals), n f
  • ex  gos briard (EXEMPLE de gentilicis no documentats i no tradicionals), n m
  • ex  gos pastor de Shetland (EXEMPLE de manteniment de preposició en nom complex), n m
  • ex  porc Bayeux (EXEMPLE de noms propis documentats), n m
  • ex  vaca marchighiana (EXEMPLE de gentilicis no documentats i no tradicionals), n f
  • ex  vaca Pinzgau (EXEMPLE de noms propis no documentats), n f

Criteris d'especialitat > Agricultura. Ramaderia. Pesca, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat

Definition
Els noms de les races domèstiques poden plantejar dubtes en l'adaptació al català pel que fa al tractament de noms propis i gentilicis, preposicions davant de nom propi, manlleus descriptius, majúscules i minúscules, i ordenació de les paraules en les formes complexes. (Es prenen en consideració els animals domèstics tradicionals, és a dir les races asinines, avícoles, bovines, cabrunes, canines, cunícoles, equines, felines, ovines i porcines.)

Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels noms propis i gentilicis i pel que fa a la presència de preposició anterior:

A. ADAPTACIÓ DE NOMS PROPIS I GENTILICIS

A1. Noms propis

- Els noms propis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex. ànec Aylesbury; ase Poitou; cabra Caixmir; conill Angora; gallina Dorking; gat blau de Rússia; gos Chihuahua; oca Tolosa; ovella Illa de França; porc Bayeux; vaca Galloway

- Els noms propis no documentats en les obres catalanes de referència s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex.: cavall Connemara; vaca Pinzgau

- Quan la forma coneguda no correspon a la grafia de la llengua original sinó a l'adaptació feta per una llengua vehicular, és preferible respectar la grafia original.
Ex.: cavall Merenç (forma occitana del topònim) és millor que cavall Mérens (forma francesa del topònim)

A2. Gentilicis

- Els gentilicis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: ase piemontès; cabra manxega; cavall gal·lès; conill polonès; gallina gal·la; gat siamès; gos llebrer afganès; oca alsaciana; ovella sarda; porc hongarès; vaca avilesa
Excepció: gos épagneul bretó; cocker spaniel anglès
[Perquè l'adaptació dels gentilicis épagneul i spaniel a espanyol dificultaria la identificació de les races.]

- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència però amb una adaptació tradicional (perquè es tracta de races històricament conegudes) s'escriuen també adaptats.
Ex.: cavall ardenès (de les Ardenes, regió francesa); gallina paduana (de Pàdua, ciutat italiana); gos slugui (de Saluq, ciutat àrab); ovella tarasconina (de Tarascon, ciutat francesa); porc craonès (de Craon, ciutat francesa); vaca romanyola (de Romagna, regió italiana)

- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència i sense una adaptació tradicional s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex..: cabra verata (de La Vera, regió espanyola); cavall haflinger (de Hafling, població tirolesa); gos briard (de Brie, regió francesa); vaca marchighiana (de Marche, regió italiana)

B. ÚS DE LA PREPOSICIÓ DE DAVANT DE NOM PROPI

En la llengua general, un dels usos de la preposició de davant d'un nom propi és expressar la procedència. En les denominacions de races domèstiques, però, aquesta preposició rep un tractament especial:

(1) Es tendeix a elidir la preposició quan la denominació es compon només del nom de l'animal i un nom propi; sovint aquest nom propi s'utilitza tot sol com a denominació de la raça.
Ex.: ànec Pequín; ase Poitou; cabra Toggenburg; cavall Dartmoor; conill Alaska; gallina Menorca; gos Terranova; oca Sebastòpol; ovella Suffolk; porc Jabugo tacat; vaca Devon

(2) Es tendeix a mantenir la preposició davant de nom propi quan la denominació es compon del nom de l'animal, un tret característic i un nom propi; sovint aquest nom propi no s'utilitza tot sol com a denominació de la raça, sinó acompanyat del tret característic.
Ex.: (cavall) trotador d'Orlov; (conill) blanc d'Otot; (gall dindi) blanc de Beltsville; (gat) blau de Rússia; (gos) pastor de Shetland; (oca) arrissada del Danubi; (ovella) merina de Rambouillet; (porc) vermell d'Extremadura; (vaca) rossa d'Aquitània

Note

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa DENOMINACIÓ CATALANA DE RACES DOMÈSTIQUES (2): TRADUCCIÓ, GRAFIA I ORDENACIÓ.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
DENOMINACIÓ CATALANA DE RACES DOMÈSTIQUES (2): TRADUCCIÓ, GRAFIA I ORDENACIÓ DENOMINACIÓ CATALANA DE RACES DOMÈSTIQUES (2): TRADUCCIÓ, GRAFIA I ORDENACIÓ

Criteris d'especialitat > Agricultura. Ramaderia. Pesca, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat

  • ca  DENOMINACIÓ CATALANA DE RACES DOMÈSTIQUES (2): TRADUCCIÓ, GRAFIA I ORDENACIÓ
  • ex  camarga (EXEMPLE de minúscula en nom propi de base), n m
  • ex  cavall Camarga (EXEMPLE de majúscula en nom propi de complement), n m
  • ex  cavall paso fino (EXEMPLE de formes descriptives d'ús internacional), n m
  • ex  gallina Prat (EXEMPLE de majúscula en nom propi de complement), n f
  • ex  gat bobtail japonès (EXEMPLE de formes descriptives d'ús internacional), n m
  • ex  gordon setter (EXEMPLE d'ordenació en manlleus no adaptats), n m
  • ex  gos bullmastiff (EXEMPLE de formes descriptives d'ús internacional), n m
  • ex  gos schnauzer gegant (EXEMPLE de formes descriptives que delimiten variants), n m
  • ex  porc lampinyo (EXCEPCIÓ de formes descriptives d'ús internacional), n m
  • ex  prat (EXEMPLE de minúscula en nom propi de base), n f
  • ex  setter irlandès (EXEMPLE d'ordenació en manlleus que s'adapten), n m
  • ex  terrier de Yorkshire (EXEMPLE d'ordenació en manlleus que tenen nom propi), n m
  • ex  vaca shorthon de llet (EXEMPLE de formes descriptives que delimiten variants), n f

Criteris d'especialitat > Agricultura. Ramaderia. Pesca, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat

Definition
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels manlleus descriptius, la utilització de majúscules i minúscules i l'ordenació interna dels noms:

A. TRADUCCIÓ DE FORMES DESCRIPTIVES

A.1 Formes d'ús internacional

En general es mantenen les formes de les denominacions que descriuen característiques de la raça quan són d'ús internacional. (Per al cas dels gentilicis, vegeu la fitxa DENOMINACIÓ DE RACES DOMÈSTIQUES (1).)
Ex.: (ànec) kaki Campbell; (ase) americà Mammoth Jack; (cavall) paso fino; (conill) chamois de Turíngia; (gat) bobtail japonès; (gos) bullmastiff; (haca) acchetta sarda; (ovella) milchschaf; (porc) edelschwein alemany; (vaca) retinta andalusa
Excepció: porc lampinyo (en comptes de porc lampiño); porc entrepelat (en comptes de porc entrepelado); porc camús vitorià (en comptes de porc chato vitorià)
[Per l'absència d'algunes grafies en català, per la proximitat entre català i castellà i per tradició.]

Tots aquests manlleus mantenen la grafia original, excepte si estan recollits en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: pòinter (en anglès, pointer)

A2. Delimitació de variant

En canvi, es tradueixen els sintagmes que delimiten una variant d'una raça per mitjà d'una característica física.
Ex.: gos schnauzer gegant - gos schnauzer nan (variants de la raça schnauzer); vaca shorthon de llet (en anglès, Milking Shorthorn); vaca Hereford escornada (en anglès, Polled Hereford)

En cas de coexistència d'una forma amb manlleu descriptiu i una forma adaptada al català, es dona prioritat a la forma adaptada.
Ex.: Welsh poni / poni gal·lès --> poni gal·lès; Kentucky Saddlebred / cavall de sella americà --> cavall de sella americà; Missouri Fox Trotting / trotador de Missouri --> trotador de Missouri

B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES

Les denominacions completes de races s'escriuen amb minúscula inicial.

Pel que fa als noms propis, tenen un tractament singular:
- S'escriuen amb majúscula inicial quan no funcionen sols sinó que tenen davant el nom referit al tipus d'animal, una característica de la raça, etc.
Ex.: ànec Orpington; cavall Camarga; conill Beveren; gallina Prat; ovella Hampshire; porc Berkshire; vaca Durham
- S'escriuen amb minúscula inicial quan funcionen tots sols en el discurs.
Ex.: un orpington; un camarga; un beveren; una prat; una hampshire; un berkshire; una durham

C. ORDENACIÓ INTERNA DE PARAULES

L'ordenació interna de les diverses paraules que componen una denominació de raça domèstica depèn del grau d'adaptació de la denominació:

(1) Quan s'agafa una denominació estrangera sense adaptar, es manté l'ordre de la llengua original.
Ex.: gordon setter (anglès, Gordon Setter)

(2) Quan se'n tradueix un gentilici o una característica al català, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: setter anglès (anglès, English Setter); setter irlandès (anglès, Irish Setter)

(3) Quan contenen un nom propi, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: terrier de Yorkshire (anglès, Yorkshire Terrier)

Note

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa DENOMINACIÓ CATALANA DE RACES DOMÈSTIQUES (1): NOMS PROPIS I GENTILICIS.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).