LUDOPUBLICITAT, PUBLICITAT LÚDICA O LUDIFICACIÓ?
LUDOPUBLICITAT, PUBLICITAT LÚDICA O LUDIFICACIÓ?
Criteris d'especialitat > Comunicació. Audiovisuals, Criteris d'especialitat > Ciències socials
- ca LUDOPUBLICITAT, PUBLICITAT LÚDICA O LUDIFICACIÓ?
- es gamificación (ludificació), n f
- es jueguización (ludificació), n f
- es juguetización (ludificació), n f
- es ludificación (ludificació), n f
- fr gamification (ludificació), n f
- fr ludification (ludificació), n f
- fr ludopubilcité (ludopublicitat), n f
- fr publicité ludique (ludopublicitat), n f
- it gamification (ludificació), n f
- it ludicizzazione (ludificació), n f
- en adgaming (ludopublicitat), n
- en advergaming (ludopublicitat), n
- en advertgaming (ludopublicitat), n
- en game advertising (ludopublicitat), n
- en gamevertising (ludopublicitat), n
- en gamification (ludificació), n
Criteris d'especialitat > Comunicació. Audiovisuals, Criteris d'especialitat > Ciències socials
Definition
Tant ludopublicitat i publicitat lúdica com ludificació (tots tres, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:
- La ludopublicitat, o publicitat lúdica, fa referència, en l'àmbit de la publicitat, a la tècnica de crear un joc de vídeo vinculat a una marca o a un producte perquè el visitant quedi exposat a la publicitat d'aquella marca o producte mentre juga.
. Els equivalents francesos són ludopublicité i publicité ludique, i els anglesos, adgaming, advergaming i advertgaming (acrònims formats a partir de advertising, 'publicitat', i gaming, 'joc'), gamevertising (acrònim format a partir de game i advertising) i game advertising.
- La ludificació fa referència, en l'àmbit de la psicologia, a l'ús de la mecànica del joc en un altre context per a incitar un comportament determinat.
. Els equivalents castellans són gamificación, jueguización, juguetización i ludificación; els francesos, gamification i ludification; els italians, gamification i ludicizzazione, i l'anglès, gamification.
Ludopublicitat i ludificació són denominacions creades a partir de la forma prefixada ludo- (del llatí ludus, 'joc').
- La ludopublicitat, o publicitat lúdica, fa referència, en l'àmbit de la publicitat, a la tècnica de crear un joc de vídeo vinculat a una marca o a un producte perquè el visitant quedi exposat a la publicitat d'aquella marca o producte mentre juga.
. Els equivalents francesos són ludopublicité i publicité ludique, i els anglesos, adgaming, advergaming i advertgaming (acrònims formats a partir de advertising, 'publicitat', i gaming, 'joc'), gamevertising (acrònim format a partir de game i advertising) i game advertising.
- La ludificació fa referència, en l'àmbit de la psicologia, a l'ús de la mecànica del joc en un altre context per a incitar un comportament determinat.
. Els equivalents castellans són gamificación, jueguización, juguetización i ludificación; els francesos, gamification i ludification; els italians, gamification i ludicizzazione, i l'anglès, gamification.
Ludopublicitat i ludificació són denominacions creades a partir de la forma prefixada ludo- (del llatí ludus, 'joc').
Note
- Podeu consultar les fitxes completes de ludopublicitat i ludificació al Cercaterm, i també el document de criteri original,Com es pot dir advergaming en català?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-pot-dir-advergaming-catala).
LULO O NARANJILLA?
LULO O NARANJILLA?
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia, Criteris d'especialitat > Botànica
- ca LULO O NARANJILLA?
- es lulo (lulo), n m
- es naranjilla (lulo), n f
- es naranjillo (lulo), n m
- es toronja (lulo), n f
- fr lulo (lulo), n m
- fr morelle de Quito (lulo), n f
- fr naranjilla (lulo), n f
- fr naranrille (lulo), n f
- it lulo (lulo), n m
- en lulo (lulo), n
- en naranjilla (lulo), n
- en naranrilla (lulo), n
- en Quito orange (lulo), n
- de Lulo (lulo), n f
- nc Solanum quitoense (lulo)
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia, Criteris d'especialitat > Botànica
Definition
Tant lulo (nom masculí) com naranjilla (nom femení), en tots dos casos formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT, es consideren formes adequades, encara que es considera prioritària la forma lulo.
Els motius del Consell Supervisor del TERMCAT per a avalar lulo i naranjilla són els següents:
(1) Són formes pròpies dels països d'origen (lulo de Colòmbia, naranjilla de l'Equador).
(2) Totes dues formes es documenten en fonts catalanes i tenen el vistiplau dels especialistes.
(3) Totes dues formes es documenten en les llengües d'equivalència més habituals.
Enfront de naranjilla, però, es considera prioritària lulo perquè s'adapta més fàcilment al sistema fonicogràfic del català.
Els equivalents són vàlids tant per a la fruita com per a l'arbust, mentre que el nom científic (Solanum quitoense) designa només l'arbust, tal com és habitual.
Un lulo, o una naranjilla, és o bé una fruita rodona d'origen andí de color taronja brillant, amb la polpa verda i gelatinosa i amb llavors petites i molt nombroses, que s'utilitza en l'elaboració de sucs i dolços, o bé l'arbust perenne de la família de les solanàcies que fa aquest fruit, de grans fulles oblongues verdes i violades i de flors blanques i malves.
Els motius del Consell Supervisor del TERMCAT per a avalar lulo i naranjilla són els següents:
(1) Són formes pròpies dels països d'origen (lulo de Colòmbia, naranjilla de l'Equador).
(2) Totes dues formes es documenten en fonts catalanes i tenen el vistiplau dels especialistes.
(3) Totes dues formes es documenten en les llengües d'equivalència més habituals.
Enfront de naranjilla, però, es considera prioritària lulo perquè s'adapta més fàcilment al sistema fonicogràfic del català.
Els equivalents són vàlids tant per a la fruita com per a l'arbust, mentre que el nom científic (Solanum quitoense) designa només l'arbust, tal com és habitual.
Un lulo, o una naranjilla, és o bé una fruita rodona d'origen andí de color taronja brillant, amb la polpa verda i gelatinosa i amb llavors petites i molt nombroses, que s'utilitza en l'elaboració de sucs i dolços, o bé l'arbust perenne de la família de les solanàcies que fa aquest fruit, de grans fulles oblongues verdes i violades i de flors blanques i malves.
Note
- Podeu consultar la fitxa completa de lulo al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, És adequada la forma naranjilla?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/adequada-la-forma-naranjilla).
LUNISTICI, LUNASTICI, LLUNISTICI, LLUNASTICI O ATURADA LUNAR?
LUNISTICI, LUNASTICI, LLUNISTICI, LLUNASTICI O ATURADA LUNAR?
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
- ca LUNISTICI, LUNASTICI, LLUNISTICI, LLUNASTICI O ATURADA LUNAR?
- es detención lunar (lunistici), n f
- es lunasticio (lunistici), n m
- es lunisticio (lunistici), n m
- fr lunestice (lunistici), n m
- fr lunistice (lunistici), n m
- en lunar standstill (lunistici), n
- en lunistice (lunistici), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
Definition
Es considera que la forma adequada és lunistici (nom femení), i no *lunastici, ni *llunistici, ni *llunastici, ni *aturada lunar.
Els motius de la tria de lunistici (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma lingüísticament adequada, que no ve del llatí sinó que està creada per analogia amb solstici (derivat del llatí solstitium): arrel llatina (lun- a partir de luna, que és la forma llatina de lluna) + vocal d'enllaç davant d'un sufix començat en consonant (i) + forma sufixada d'origen llatí (-stici).
(2) És paral·lel a una forma moderna creada sobre la mateixa estructura com és armistici.
(3) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(4) Es documenten formes anàlogues en altres llengües.
En canvi, les formes*lunastici, *llunistici, *llunastici i *aturada lunar presenten problemes:
- *lunastici (forma composta a partir de la base llatina luna i la forma sufixada d'origen llatí -stici) té els inconvenients que està creada sobre la forma llatina completa i no sobre l'arrel i que trenca el paral·lelisme amb armistici.
- *llunistici (forma composta a partir de l'arrel catalana llun- i la forma sufixada d'origen llatí -stici) té l'inconvenient que barreja una forma catalana amb un formant d'origen culte, circumstància poc recomanable, sobretot en conceptes molt especialitzats.
- *llunastici (forma composta a partir de la base catalana lluna i la forma sufixada d'origen llatí -stici) ajunta els inconvenients de barrejar una forma catalana amb un formant d'origen culte i de recórrer a la base completa i no a l'arrel.
- *aturada lunar (calc de l'anglès lunar standstill) té els inconvenients de no ser del tot adequada semànticament i de no tenir l'aval dels especialistes.
Un lunistici és cadascuna de les dues posicions extremes de la Lluna en l'esfera celeste, quan arriba a la declinació màxima i a la declinació mínima, ja sigui de manera relativa o de manera absoluta. Aquest fenomen es dona cada 13,6 dies amb un valor relatiu (perquè els cicles lunars duren 27,2 dies) i cada 9,3 anys amb un valor absolut (perquè els cicles lunars complets duren 18,6 anys).
Els motius de la tria de lunistici (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma lingüísticament adequada, que no ve del llatí sinó que està creada per analogia amb solstici (derivat del llatí solstitium): arrel llatina (lun- a partir de luna, que és la forma llatina de lluna) + vocal d'enllaç davant d'un sufix començat en consonant (i) + forma sufixada d'origen llatí (-stici).
(2) És paral·lel a una forma moderna creada sobre la mateixa estructura com és armistici.
(3) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(4) Es documenten formes anàlogues en altres llengües.
En canvi, les formes*lunastici, *llunistici, *llunastici i *aturada lunar presenten problemes:
- *lunastici (forma composta a partir de la base llatina luna i la forma sufixada d'origen llatí -stici) té els inconvenients que està creada sobre la forma llatina completa i no sobre l'arrel i que trenca el paral·lelisme amb armistici.
- *llunistici (forma composta a partir de l'arrel catalana llun- i la forma sufixada d'origen llatí -stici) té l'inconvenient que barreja una forma catalana amb un formant d'origen culte, circumstància poc recomanable, sobretot en conceptes molt especialitzats.
- *llunastici (forma composta a partir de la base catalana lluna i la forma sufixada d'origen llatí -stici) ajunta els inconvenients de barrejar una forma catalana amb un formant d'origen culte i de recórrer a la base completa i no a l'arrel.
- *aturada lunar (calc de l'anglès lunar standstill) té els inconvenients de no ser del tot adequada semànticament i de no tenir l'aval dels especialistes.
Un lunistici és cadascuna de les dues posicions extremes de la Lluna en l'esfera celeste, quan arriba a la declinació màxima i a la declinació mínima, ja sigui de manera relativa o de manera absoluta. Aquest fenomen es dona cada 13,6 dies amb un valor relatiu (perquè els cicles lunars duren 27,2 dies) i cada 9,3 anys amb un valor absolut (perquè els cicles lunars complets duren 18,6 anys).
Note
- Podeu consultar la fitxa completa de lunistici al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La Lluna i els lunisticis, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-lluna-i-els-lunisticis).
