Locució nominal nom+nom: Segon nom en singular o en plural?
Locució nominal nom+nom: Segon nom en singular o en plural?
Criteris lingüístics > 04 Formació per sintagmació
- ca Locució nominal nom+nom: Segon nom en singular o en plural?
Criteris lingüístics > 04 Formació per sintagmació
Definició
En un ús en singular d'una locució nominal composta de nom i nom (com ara vagó restaurant o berenar sopar), no hi ha cap dubte que tots dos noms han d'anar en singular: un vagó restaurant, un berenar sopar.
En canvi, en un ús en plural d'aquesta mena de locucions, la flexió en singular o en plural del segon nom pot generar dubtes, perquè, segons el cas, és preferible el singular (els vagons restaurant) o és preferible el plural (els berenars sopars).
A continuació es presenten en forma d'esquema els criteris que estableixen la flexió en singular o en plural del segon nom d'una locució nominal nom+nom quan la locució s'utilitza en un context plural.
(A) NOM + NOM EN SINGULAR
El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en singular (encara que l'ús de la locució sigui plural) si podem dir que el significat de la locució és un tipus del significat que expressa el primer nom.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de subordinació, perquè el significat del segon nom està subordinat al primer.
. Aquesta relació de subordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt més freqüent que no pas la relació de coordinació.
Exemple 1: els camions cisterna [i no *camions cisternes, perquè un camió cisterna és un tipus de camió]
Exemple 2: els mobles bar [i no *mobles bars, perquè un moble bar és un tipus de moble]
Exemple 3: els sofàs llit [i no *sofàs llits, perquè un sofà llit és un tipus de sofà, que només com a emergència fa de llit]
Exemple 4: els nombres índex [i no *nombres índexs, perquè un nombre índex és un tipus de nombre]
(B) NOM + NOM EN PLURAL
El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en plural (quan l'ús de la locució és en plural) si podem dir que el significat de la locució és una suma dels significats dels dos noms, que pesen igual en el conjunt.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de coordinació, perquè els significats dels dos noms estan coordinats.
. Aquesta relació de coordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt menys freqüent que no pas la relació de subordinació.
Exemple 1: els berenars sopars [i no *berenars sopar, perquè un berenar sopar és tant un berenar com un sopar]
Exemple 2: els caces bombarders [i no *caces bombarder, perquè un caça bombarder és tant un caça com un bombarder]
Exemple 3: les conselleres delegades [i no *conselleres delegat o *conselleres delegats, perquè un conseller delegat o una consellera delegada són tant consellers com delegats]
En canvi, en un ús en plural d'aquesta mena de locucions, la flexió en singular o en plural del segon nom pot generar dubtes, perquè, segons el cas, és preferible el singular (els vagons restaurant) o és preferible el plural (els berenars sopars).
A continuació es presenten en forma d'esquema els criteris que estableixen la flexió en singular o en plural del segon nom d'una locució nominal nom+nom quan la locució s'utilitza en un context plural.
(A) NOM + NOM EN SINGULAR
El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en singular (encara que l'ús de la locució sigui plural) si podem dir que el significat de la locució és un tipus del significat que expressa el primer nom.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de subordinació, perquè el significat del segon nom està subordinat al primer.
. Aquesta relació de subordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt més freqüent que no pas la relació de coordinació.
Exemple 1: els camions cisterna [i no *camions cisternes, perquè un camió cisterna és un tipus de camió]
Exemple 2: els mobles bar [i no *mobles bars, perquè un moble bar és un tipus de moble]
Exemple 3: els sofàs llit [i no *sofàs llits, perquè un sofà llit és un tipus de sofà, que només com a emergència fa de llit]
Exemple 4: els nombres índex [i no *nombres índexs, perquè un nombre índex és un tipus de nombre]
(B) NOM + NOM EN PLURAL
El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en plural (quan l'ús de la locució és en plural) si podem dir que el significat de la locució és una suma dels significats dels dos noms, que pesen igual en el conjunt.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de coordinació, perquè els significats dels dos noms estan coordinats.
. Aquesta relació de coordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt menys freqüent que no pas la relació de subordinació.
Exemple 1: els berenars sopars [i no *berenars sopar, perquè un berenar sopar és tant un berenar com un sopar]
Exemple 2: els caces bombarders [i no *caces bombarder, perquè un caça bombarder és tant un caça com un bombarder]
Exemple 3: les conselleres delegades [i no *conselleres delegat o *conselleres delegats, perquè un conseller delegat o una consellera delegada són tant consellers com delegats]
Nota
-
Pel que fa al cas concret nombres índex / *nombres índexs, cal tenir en compte que la vacil·lació en la flexió del segon nom es documenta en moltes llengües romàniques, fins i tot en aquelles en què aquest canvi comporta una diferència de pronúncia (en castellà números índice i números índices; en francès, nombres indice i nombres indices; en italià, numero indice i numeri indici, i en portuguès, número índice i números índices).
La consulta a diversos especialistes, però, confirma que la relació establerta entre nombre i índex és de subordinació (es tracta d'un tipus de nombres) i, per tant, que és més adequada la forma nombres índex. De fet, aquesta és la forma que consideren també més habitual en català.
ludopublicitat, publicitat lúdica, ludificació o gamificació?
ludopublicitat, publicitat lúdica, ludificació o gamificació?
Criteris d'especialitat > Comunicació. Audiovisuals, Criteris d'especialitat > Ciències socials
- ca ludopublicitat, publicitat lúdica, ludificació o gamificació?
- es gamificación (ludificació), n f
- fr gamification (ludificació), n f
- fr publicité ludique (ludopublicitat), n f
- en adgaming (ludopublicitat), n
- en gamification (ludificació), n
Criteris d'especialitat > Comunicació. Audiovisuals, Criteris d'especialitat > Ciències socials
Definició
Tant ludopublicitat i publicitat lúdica com ludificació (tots tres, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *gamificació.
- La ludopublicitat, o publicitat lúdica, fa referència, en l'àmbit de la publicitat, a la tècnica de crear un joc de vídeo vinculat a una marca o a un producte perquè el visitant quedi exposat a la publicitat d'aquella marca o producte mentre juga.
. Els equivalents francesos són ludopublicité i publicité ludique, i els anglesos, adgaming, advergaming i advertgaming (acrònims formats a partir de advertising, 'publicitat', i gaming, 'joc'), gamevertising (acrònim format a partir de game i advertising) i game advertising.
- La ludificació fa referència, en l'àmbit de la psicologia, a l'ús de la mecànica del joc en un altre context per a incitar un comportament determinat.
. Els equivalents castellans són gamificación, jueguización, juguetización i ludificación; els francesos, gamification i ludification; els italians, gamification i ludicizzazione, i l'anglès, gamification.
Ludopublicitat i ludificació són denominacions creades a partir de la forma prefixada ludo- (del llatí ludus, 'joc').
Finalment, pel que fa a *gamificació, té l'inconvenient que es tracta d'una forma composta creada a la manera culta però no sobre una base llatina o grega, d'acord amb el patró del català, sinó sobre una base anglesa. Encara que sigui una forma comuna en català i en les altres llengües romàniques, aquesta barreja d'una base anglesa (game) i d'una forma sufixada pròpia del català (-ific(ar)) no es considera adequada.
- La ludopublicitat, o publicitat lúdica, fa referència, en l'àmbit de la publicitat, a la tècnica de crear un joc de vídeo vinculat a una marca o a un producte perquè el visitant quedi exposat a la publicitat d'aquella marca o producte mentre juga.
. Els equivalents francesos són ludopublicité i publicité ludique, i els anglesos, adgaming, advergaming i advertgaming (acrònims formats a partir de advertising, 'publicitat', i gaming, 'joc'), gamevertising (acrònim format a partir de game i advertising) i game advertising.
- La ludificació fa referència, en l'àmbit de la psicologia, a l'ús de la mecànica del joc en un altre context per a incitar un comportament determinat.
. Els equivalents castellans són gamificación, jueguización, juguetización i ludificación; els francesos, gamification i ludification; els italians, gamification i ludicizzazione, i l'anglès, gamification.
Ludopublicitat i ludificació són denominacions creades a partir de la forma prefixada ludo- (del llatí ludus, 'joc').
Finalment, pel que fa a *gamificació, té l'inconvenient que es tracta d'una forma composta creada a la manera culta però no sobre una base llatina o grega, d'acord amb el patró del català, sinó sobre una base anglesa. Encara que sigui una forma comuna en català i en les altres llengües romàniques, aquesta barreja d'una base anglesa (game) i d'una forma sufixada pròpia del català (-ific(ar)) no es considera adequada.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de ludopublicitat i ludificació al Cercaterm, i també el document de criteri original,Com es pot dir advergaming en català?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-pot-dir-advergaming-catala).
lulo o naranjilla?
lulo o naranjilla?
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia, Criteris d'especialitat > Botànica
- ca lulo o naranjilla?
- es lulo (lulo), n m
- fr lulo (lulo), n m
- en lulo (lulo), n
- nc Solanum quitoense (lulo)
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia, Criteris d'especialitat > Botànica
Definició
Tant lulo (nom masculí) com naranjilla (nom femení), en tots dos casos formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT, es consideren formes adequades, encara que es considera prioritària la forma lulo.
Els motius del Consell Supervisor del TERMCAT per a avalar lulo i naranjilla són els següents:
(1) Són formes pròpies dels països d'origen (lulo de Colòmbia, naranjilla de l'Equador).
(2) Totes dues formes es documenten en fonts catalanes i tenen el vistiplau dels especialistes.
(3) Totes dues formes es documenten en les llengües d'equivalència més habituals.
Enfront de naranjilla, però, es considera prioritària lulo perquè s'adapta més fàcilment al sistema fonicogràfic del català.
Els equivalents són vàlids tant per a la fruita com per a l'arbust, mentre que el nom científic (Solanum quitoense) designa només l'arbust, tal com és habitual.
Un lulo, o una naranjilla, és o bé una fruita rodona d'origen andí de color taronja brillant, amb la polpa verda i gelatinosa i amb llavors petites i molt nombroses, que s'utilitza en l'elaboració de sucs i dolços, o bé l'arbust perenne de la família de les solanàcies que fa aquest fruit, de grans fulles oblongues verdes i violades i de flors blanques i malves.
Els motius del Consell Supervisor del TERMCAT per a avalar lulo i naranjilla són els següents:
(1) Són formes pròpies dels països d'origen (lulo de Colòmbia, naranjilla de l'Equador).
(2) Totes dues formes es documenten en fonts catalanes i tenen el vistiplau dels especialistes.
(3) Totes dues formes es documenten en les llengües d'equivalència més habituals.
Enfront de naranjilla, però, es considera prioritària lulo perquè s'adapta més fàcilment al sistema fonicogràfic del català.
Els equivalents són vàlids tant per a la fruita com per a l'arbust, mentre que el nom científic (Solanum quitoense) designa només l'arbust, tal com és habitual.
Un lulo, o una naranjilla, és o bé una fruita rodona d'origen andí de color taronja brillant, amb la polpa verda i gelatinosa i amb llavors petites i molt nombroses, que s'utilitza en l'elaboració de sucs i dolços, o bé l'arbust perenne de la família de les solanàcies que fa aquest fruit, de grans fulles oblongues verdes i violades i de flors blanques i malves.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de lulo al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, És adequada la forma naranjilla?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/adequada-la-forma-naranjilla).
lunistici, lunastici, llunistici, llunastici o aturada lunar?
lunistici, lunastici, llunistici, llunastici o aturada lunar?
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
- ca lunistici, lunastici, llunistici, llunastici o aturada lunar?
- es lunasticio (lunistici), n m
- fr lunistice (lunistici), n m
- en lunar standstill (lunistici), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
Definició
Es considera que la forma adequada és lunistici (nom femení), i no *lunastici, ni *llunistici, ni *llunastici, ni *aturada lunar.
Els motius de la tria de lunistici (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma lingüísticament adequada, que no ve del llatí sinó que està creada per analogia amb solstici (derivat del llatí solstitium): arrel llatina (lun- a partir de luna, que és la forma llatina de lluna) + vocal d'enllaç davant d'un sufix començat en consonant (i) + forma sufixada d'origen llatí (-stici).
(2) És paral·lel a una forma moderna creada sobre la mateixa estructura com és armistici.
(3) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(4) Es documenten formes anàlogues en altres llengües.
En canvi, les formes*lunastici, *llunistici, *llunastici i *aturada lunar presenten problemes:
- *lunastici (forma composta a partir de la base llatina luna i la forma sufixada d'origen llatí -stici) té els inconvenients que està creada sobre la forma llatina completa i no sobre l'arrel i que trenca el paral·lelisme amb armistici.
- *llunistici (forma composta a partir de l'arrel catalana llun- i la forma sufixada d'origen llatí -stici) té l'inconvenient que barreja una forma catalana amb un formant d'origen culte, circumstància poc recomanable, sobretot en conceptes molt especialitzats.
- *llunastici (forma composta a partir de la base catalana lluna i la forma sufixada d'origen llatí -stici) ajunta els inconvenients de barrejar una forma catalana amb un formant d'origen culte i de recórrer a la base completa i no a l'arrel.
- *aturada lunar (calc de l'anglès lunar standstill) té els inconvenients de no ser del tot adequada semànticament i de no tenir l'aval dels especialistes.
Un lunistici és cadascuna de les dues posicions extremes de la Lluna en l'esfera celeste, quan arriba a la declinació màxima i a la declinació mínima, ja sigui de manera relativa o de manera absoluta. Aquest fenomen es dona cada 13,6 dies amb un valor relatiu (perquè els cicles lunars duren 27,2 dies) i cada 9,3 anys amb un valor absolut (perquè els cicles lunars complets duren 18,6 anys).
Els motius de la tria de lunistici (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma lingüísticament adequada, que no ve del llatí sinó que està creada per analogia amb solstici (derivat del llatí solstitium): arrel llatina (lun- a partir de luna, que és la forma llatina de lluna) + vocal d'enllaç davant d'un sufix començat en consonant (i) + forma sufixada d'origen llatí (-stici).
(2) És paral·lel a una forma moderna creada sobre la mateixa estructura com és armistici.
(3) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(4) Es documenten formes anàlogues en altres llengües.
En canvi, les formes*lunastici, *llunistici, *llunastici i *aturada lunar presenten problemes:
- *lunastici (forma composta a partir de la base llatina luna i la forma sufixada d'origen llatí -stici) té els inconvenients que està creada sobre la forma llatina completa i no sobre l'arrel i que trenca el paral·lelisme amb armistici.
- *llunistici (forma composta a partir de l'arrel catalana llun- i la forma sufixada d'origen llatí -stici) té l'inconvenient que barreja una forma catalana amb un formant d'origen culte, circumstància poc recomanable, sobretot en conceptes molt especialitzats.
- *llunastici (forma composta a partir de la base catalana lluna i la forma sufixada d'origen llatí -stici) ajunta els inconvenients de barrejar una forma catalana amb un formant d'origen culte i de recórrer a la base completa i no a l'arrel.
- *aturada lunar (calc de l'anglès lunar standstill) té els inconvenients de no ser del tot adequada semànticament i de no tenir l'aval dels especialistes.
Un lunistici és cadascuna de les dues posicions extremes de la Lluna en l'esfera celeste, quan arriba a la declinació màxima i a la declinació mínima, ja sigui de manera relativa o de manera absoluta. Aquest fenomen es dona cada 13,6 dies amb un valor relatiu (perquè els cicles lunars duren 27,2 dies) i cada 9,3 anys amb un valor absolut (perquè els cicles lunars complets duren 18,6 anys).
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de lunistici al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La Lluna i els lunisticis, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-lluna-i-els-lunisticis).
