Back to top
epístola epístola

Catolicisme, Cristianisme ortodox

  • ca  epístola, n f

Catolicisme, Cristianisme ortodox

Definition
Lectura de la missa o de la Divina Litúrgia, que generalment correspon a un fragment de les cartes del mateix nom.
  • ca  eremita, n m, f
  • ca  ermità | ermitana, n m, f

Cristianisme

Definition
Persona que adopta una vida religiosa en solitud.
eremitisme eremitisme

Cristianisme

  • ca  eremitisme, n m

Cristianisme

Definition
Forma de vida d'alguns cristians que, per motius ascètics, es retiren a viure en solitud.

Note

  • L'eremitisme va sorgir al segle III a Egipte i al llarg de la història ha tendit a conviure i a integrar-se amb formes de vida religiosa en comunitat.
ermità | ermitana ermità | ermitana

Cristianisme

  • ca  eremita, n m, f
  • ca  ermità | ermitana, n m, f

Cristianisme

Definition
Persona que adopta una vida religiosa en solitud.
ermità | ermitana ermità | ermitana

Cristianisme

  • ca  ermità | ermitana, n m, f

Cristianisme

Definition
Persona que té cura d'una ermita.
escatologia escatologia

Ciències de la religió

  • ca  escatologia, n f

Ciències de la religió

Definition
Part de la teologia que estudia les realitats últimes concernents al destí final de l'ésser humà, de la història i del món.

Note

  • L'escatologia té sentit i explicació només en les religions jueva, cristiana i islàmica, que posseeixen una doctrina sobre el judici final i la fi del món.
escatològic -a escatològic -a

Ciències de la religió

  • ca  escatològic -a, adj

Ciències de la religió

Definition
Relatiu o pertanyent a l'escatologia.
escepticisme escepticisme

Termes seculars

  • ca  escepticisme, n m

Termes seculars

Definition
Doctrina filosòfica segons la qual la raó humana no pot conèixer la veritat i que, per tant, nega la possibilitat de certesa.

Note

  • L'actitud de l'escèptic consisteix a no creure en cap opinió determinada i, pel que fa a la qüestió religiosa, a dubtar de qualsevol creença o dogma. L'escepticisme va rebre un fort impuls per part del filòsof Michel de Montaigne al segle XVI i de David Hume i d'Emmanuel Kant al segle XVIII.
escolà | escolana escolà | escolana

Catolicisme

  • ca  escolà | escolana, n m, f

Catolicisme

Definition
Persona, sovint infant o jove, que ajuda a missa i en altres funcions religioses.

Note

  • Tradicionalment només feien d'escolans els nois.
Escola de Filosofia Pràctica Escola de Filosofia Pràctica

Noves religions

  • ca  Escola de Filosofia Pràctica

Noves religions

Definition
Comunitat d'inspiració hindú fundada l'any 1837 a Anglaterra per Leonard MacLaren.

Note

  • L'objectiu dels centres de l'Escola de Filosofia Pràctica és permetre aconseguir un estat de pau i d'equilibri i, a més, la salvació de la humanitat. Els fidels segueixen un cicle de formació i passen un ritu iniciàtic. El moviment està implantat en alguns països d'Europa, als Estats Units d'Amèrica, al Canadà i a Austràlia.