epístola
epístola
Catolicisme, Cristianisme ortodox
- ca epístola, n f
Catolicisme, Cristianisme ortodox
Definició
Lectura de la missa o de la Divina Litúrgia, que generalment correspon a un fragment de les cartes del mateix nom.
eremita
eremita
Cristianisme
- ca eremita, n m, f
- ca ermità | ermitana, n m, f
Cristianisme
Definició
Persona que adopta una vida religiosa en solitud.
eremitisme
eremitisme
Cristianisme
- ca eremitisme, n m
Cristianisme
Definició
Forma de vida d'alguns cristians que, per motius ascètics, es retiren a viure en solitud.
Nota
- L'eremitisme va sorgir al segle III a Egipte i al llarg de la història ha tendit a conviure i a integrar-se amb formes de vida religiosa en comunitat.
ermità | ermitana
ermità | ermitana
Cristianisme
- ca eremita, n m, f
- ca ermità | ermitana, n m, f
Cristianisme
Definició
Persona que adopta una vida religiosa en solitud.
ermità | ermitana
ermità | ermitana
Cristianisme
- ca ermità | ermitana, n m, f
Cristianisme
Definició
Persona que té cura d'una ermita.
escatologia
escatologia
Ciències de la religió
- ca escatologia, n f
Ciències de la religió
Definició
Part de la teologia que estudia les realitats últimes concernents al destí final de l'ésser humà, de la història i del món.
Nota
- L'escatologia té sentit i explicació només en les religions jueva, cristiana i islàmica, que posseeixen una doctrina sobre el judici final i la fi del món.
escatològic -a
escatològic -a
Ciències de la religió
- ca escatològic -a, adj
Ciències de la religió
Definició
Relatiu o pertanyent a l'escatologia.
escepticisme
escepticisme
Termes seculars
- ca escepticisme, n m
Termes seculars
Definició
Doctrina filosòfica segons la qual la raó humana no pot conèixer la veritat i que, per tant, nega la possibilitat de certesa.
Nota
- L'actitud de l'escèptic consisteix a no creure en cap opinió determinada i, pel que fa a la qüestió religiosa, a dubtar de qualsevol creença o dogma. L'escepticisme va rebre un fort impuls per part del filòsof Michel de Montaigne al segle XVI i de David Hume i d'Emmanuel Kant al segle XVIII.
escolà | escolana
escolà | escolana
Catolicisme
- ca escolà | escolana, n m, f
Catolicisme
Definició
Persona, sovint infant o jove, que ajuda a missa i en altres funcions religioses.
Nota
- Tradicionalment només feien d'escolans els nois.
Escola de Filosofia Pràctica
Escola de Filosofia Pràctica
Noves religions
- ca Escola de Filosofia Pràctica
Noves religions
Definició
Comunitat d'inspiració hindú fundada l'any 1837 a Anglaterra per Leonard MacLaren.
Nota
- L'objectiu dels centres de l'Escola de Filosofia Pràctica és permetre aconseguir un estat de pau i d'equilibri i, a més, la salvació de la humanitat. Els fidels segueixen un cicle de formació i passen un ritu iniciàtic. El moviment està implantat en alguns països d'Europa, als Estats Units d'Amèrica, al Canadà i a Austràlia.