Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Terminologia de ciències de la salut

Presentation
  • ca  cara anterior de l'iris, n f
  • es  cara anterior del iris
  • en  facies anterior iridis
  • TA  facies anterior iridis

Oftalmologia

Definition
Superfície que limita la part posterior de la cambra anterior.
  • ca  cara anterior de la còrnia, n f
  • es  cara anterior de la córnea
  • en  facies anterior corneae
  • TA  facies anterior corneae

Oftalmologia

Definition
Superfície que limita la part anterior de la còrnia.
  • ca  cara anterior de la parpella, n f
  • es  cara anterior del párpado
  • en  anterior palpebral surface
  • TA  facies anterior palpebralis

Oftalmologia

Definition
Superfície anterior de la parpella coberta per la pell.
  • ca  cara anterior del cristal·lí, n f
  • es  cara anterior del cristalino
  • en  facies anterior lentis
  • TA  facies anterior lentis

Oftalmologia

Definition
Superfície que limita la part posterior de la cambra posterior.
  • ca  cara posterior de l'iris, n f
  • es  cara posterior del iris
  • en  facies posterior iridis
  • TA  facies posterior iridis

Oftalmologia

Definition
Superfície que limita la part anterior de la cambra posterior.
  • ca  cara posterior de la còrnia, n f
  • es  cara posterior de la córnea
  • en  facies posterior corneae
  • TA  facies posterior corneae

Oftalmologia

Definition
Superfície que limita la part anterior de la cambra anterior.
  • ca  cara posterior de la parpella, n f
  • es  cara posterior del párpado
  • en  posterior palpebral surface
  • TA  facies posterior palpebralis

Oftalmologia

Definition
Superfície posterior de la parpella en contacte amb el globus ocular i coberta per la conjuntiva.
  • ca  cara posterior del cristal·lí, n f
  • ca  cristal·loide, n m sin. compl.
  • es  cara posterior del cristalino
  • es  cristaloide
  • en  facies posterior lentis
  • TA  facies posterior lentis

Oftalmologia

Definition
Superfície que limita la part anterior de la cambra vítria.
  • ca  caràcter, n m
  • es  carácter, n m
  • fr  caractère, n m
  • en  character, n
  • de  Charakter, n m

Psiquiatria

Definition
Conjunt de trets individuals configurats per l'aprenentatge i les experiències vitals i expressats en formes particulars de comportament.
  • ca  caràcter, n m
  • es  carácter
  • fr  caractère
  • en  character

Homeopatia

Definition
Conjunt de trets individuals adquirits sota la influència de les pressions ambientals i educatives, i expressats en formes peculiars de comportament.

Note

  • 1. El caràcter representa la personalitat aparent, manifesta, superficial, fàcilment observable, en oposició al temperament, concepte que inclou els factors profunds, instintius i congènits de l'individu.

    2. En l'anamnesi homeopàtica interessa posar al descobert el temperament del pacient, i no tant el caràcter, perquè permet arribar a una indicació més fiable del remei adequat per al seu tractament.