condicionament
condicionament
- ca condicionament, n m
- es condicionamiento
- fr conditionnement
- en conditioning
- de Konditionierung
Definition
Modificació o aprenentatge d'un comportament, com a resultat de la manipulació de les associacions entre estímuls i respostes.
condicionament clàssic
condicionament clàssic
- ca condicionament clàssic, n m
- es condicionamiento clásico
- fr conditionnement classique
- en classical conditioning
- de klassische Konditionierung
Definition
Condicionament en què es desencadena una resposta reflexa mitjançant l'aplicació d'un estímul inicialment neutre, que ha deixat de ser-ho a causa de l'associació repetida a un altre estímul amb capacitat desencadenadora.
Note
- El condicionament clàssic va ser desenvolupat per I. P. Pavlov.
condicionament instrumental
condicionament instrumental
- ca condicionament operant, n m
- ca condicionament instrumental, n m sin. compl.
- es condicionamiento instrumental
- es condicionamiento operante
- fr conditionnement opérant
- en instrumental conditioning
- en operant conditioning
- de instrumentelle Konditionierung
- de operante Konditionierung
Definition
Condicionament en què es modifica la freqüència d'una resposta voluntària mitjançant l'aplicació d'estímuls concrets consegüentment a la producció d'aquesta resposta.
Note
- El condicionament operant va ser desenvolupat per B. F. Skinner. Segons la forma d'aplicació i el tipus d'estímul, es distingeix entre reforç, càstig i extinció.
condicionament operant
condicionament operant
- ca condicionament operant, n m
- ca condicionament instrumental, n m sin. compl.
- es condicionamiento instrumental
- es condicionamiento operante
- fr conditionnement opérant
- en instrumental conditioning
- en operant conditioning
- de instrumentelle Konditionierung
- de operante Konditionierung
Definition
Condicionament en què es modifica la freqüència d'una resposta voluntària mitjançant l'aplicació d'estímuls concrets consegüentment a la producció d'aquesta resposta.
Note
- El condicionament operant va ser desenvolupat per B. F. Skinner. Segons la forma d'aplicació i el tipus d'estímul, es distingeix entre reforç, càstig i extinció.
conducta
conducta
- ca comportament, n m
- ca conducta, n f sin. compl.
- es comportamiento
- es conducta
- fr comportement
- en behavior [US]
- en behaviour [GB]
- de Verhalten
Definition
Conjunt de reaccions mentals i motores d'un individu en un medi determinat.
Note
- El comportament es refereix especialment a les accions que poden ser observades externament.
conductisme
conductisme
- ca conductisme, n m
- es conductismo
- fr béhaviorisme
- en behaviorism [US]
- en behaviourism [GB]
- de Behaviorismus
Definition
Teoria segons la qual l'estudi científic dels fenòmens psicològics i del funcionament psíquic humà només pot basar-se en les dades observables del comportament exterior.
confabulació
confabulació
- ca fabulació, n f
- ca confabulació, n f sin. compl.
- es confabulación
- es fabulación
- fr confabulation
- fr fabulation
- en confabulation
- en fabulation
- de Fabulieren
- de Konfabulation
Definition
Paramnèsia en què les llacunes en la memòria s'omplen, amb convicció i lucidesa, amb experiències imaginades o falses que no tenen cap base real.
confrontació
confrontació
- ca confrontació, n f
- es confrontación
- fr confrontation
- en confrontation
- de Konfrontation
Definition
Teràpia cognitivoconductual consistent a cridar l'atenció de l'individu respecte a afirmacions o accions contradictòries.
consciència
consciència
- ca consciència, n f
- es conciencia
- fr conscience
- en awareness
- en consciousness
- de Bewusstsein
Definition
Coneixença immediata i directa que l'individu té de la pròpia existència, condició, sensacions, operacions mentals o actes.
contenció mecànica
contenció mecànica
- ca contenció mecànica, n f
- ca immobilització, n f sin. compl.
- es contención mecánica
- es inmovilización
- fr contention
- fr contention mécanique
- fr immobilisation
- en immobilization
- en mechanical restraint
- en restraint
- de Immobilisation
- de Immobilisierung
Definition
Teràpia consistent en la supressió de tota possibilitat de moviment d'una part mòbil de l'organisme o de la seva totalitat per afavorir-ne la guarició, utilitzada en l'agitació psicomotora o en el control dels impulsos.
