Back to top

Diccionari de psiquiatria

Presentació
  • ca  condicionament, n m
  • es  condicionamiento
  • fr  conditionnement
  • en  conditioning
  • de  Konditionierung

Definició
Modificació o aprenentatge d'un comportament, com a resultat de la manipulació de les associacions entre estímuls i respostes.
condicionament clàssic condicionament clàssic

  • ca  condicionament clàssic, n m
  • es  condicionamiento clásico
  • fr  conditionnement classique
  • en  classical conditioning
  • de  klassische Konditionierung

Definició
Condicionament en què es desencadena una resposta reflexa mitjançant l'aplicació d'un estímul inicialment neutre, que ha deixat de ser-ho a causa de l'associació repetida a un altre estímul amb capacitat desencadenadora.

Nota

  • El condicionament clàssic va ser desenvolupat per I. P. Pavlov.
condicionament instrumental condicionament instrumental

  • ca  condicionament operant, n m
  • ca  condicionament instrumental, n m sin. compl.
  • es  condicionamiento instrumental
  • es  condicionamiento operante
  • fr  conditionnement opérant
  • en  instrumental conditioning
  • en  operant conditioning
  • de  instrumentelle Konditionierung
  • de  operante Konditionierung

Definició
Condicionament en què es modifica la freqüència d'una resposta voluntària mitjançant l'aplicació d'estímuls concrets consegüentment a la producció d'aquesta resposta.

Nota

  • El condicionament operant va ser desenvolupat per B. F. Skinner. Segons la forma d'aplicació i el tipus d'estímul, es distingeix entre reforç, càstig i extinció.
condicionament operant condicionament operant

  • ca  condicionament operant, n m
  • ca  condicionament instrumental, n m sin. compl.
  • es  condicionamiento instrumental
  • es  condicionamiento operante
  • fr  conditionnement opérant
  • en  instrumental conditioning
  • en  operant conditioning
  • de  instrumentelle Konditionierung
  • de  operante Konditionierung

Definició
Condicionament en què es modifica la freqüència d'una resposta voluntària mitjançant l'aplicació d'estímuls concrets consegüentment a la producció d'aquesta resposta.

Nota

  • El condicionament operant va ser desenvolupat per B. F. Skinner. Segons la forma d'aplicació i el tipus d'estímul, es distingeix entre reforç, càstig i extinció.
  • ca  comportament, n m
  • ca  conducta, n f sin. compl.
  • es  comportamiento
  • es  conducta
  • fr  comportement
  • en  behavior [US]
  • en  behaviour [GB]
  • de  Verhalten

Definició
Conjunt de reaccions mentals i motores d'un individu en un medi determinat.

Nota

  • El comportament es refereix especialment a les accions que poden ser observades externament.
  • ca  conductisme, n m
  • es  conductismo
  • fr  béhaviorisme
  • en  behaviorism [US]
  • en  behaviourism [GB]
  • de  Behaviorismus

Definició
Teoria segons la qual l'estudi científic dels fenòmens psicològics i del funcionament psíquic humà només pot basar-se en les dades observables del comportament exterior.
  • ca  fabulació, n f
  • ca  confabulació, n f sin. compl.
  • es  confabulación
  • es  fabulación
  • fr  confabulation
  • fr  fabulation
  • en  confabulation
  • en  fabulation
  • de  Fabulieren
  • de  Konfabulation

Definició
Paramnèsia en què les llacunes en la memòria s'omplen, amb convicció i lucidesa, amb experiències imaginades o falses que no tenen cap base real.
  • ca  confrontació, n f
  • es  confrontación
  • fr  confrontation
  • en  confrontation
  • de  Konfrontation

Definició
Teràpia cognitivoconductual consistent a cridar l'atenció de l'individu respecte a afirmacions o accions contradictòries.
  • ca  consciència, n f
  • es  conciencia
  • fr  conscience
  • en  awareness
  • en  consciousness
  • de  Bewusstsein

Definició
Coneixença immediata i directa que l'individu té de la pròpia existència, condició, sensacions, operacions mentals o actes.
contenció mecànica contenció mecànica

  • ca  contenció mecànica, n f
  • ca  immobilització, n f sin. compl.
  • es  contención mecánica
  • es  inmovilización
  • fr  contention
  • fr  contention mécanique
  • fr  immobilisation
  • en  immobilization
  • en  mechanical restraint
  • en  restraint
  • de  Immobilisation
  • de  Immobilisierung

Definició
Teràpia consistent en la supressió de tota possibilitat de moviment d'una part mòbil de l'organisme o de la seva totalitat per afavorir-ne la guarició, utilitzada en l'agitació psicomotora o en el control dels impulsos.