Back to top
  • ca  conació, n f
  • es  conación, n f
  • fr  conation, n f
  • en  conation, n
  • de  Konation, n f

Definición
Conjunt de funcions relacionades amb tendències de la personalitat que abasten des dels impulsos, les motivacions o les volicions fins a la realització pràctica d'una acció.
  • ca  condicionament, n m
  • es  condicionamiento, n m
  • fr  conditionnement, n m
  • en  conditioning, n
  • de  Konditionierung, n f

Definición
Modificació o aprenentatge d'un comportament, com a resultat de la manipulació de les associacions entre estímuls i respostes.
condicionament clàssic condicionament clàssic

  • ca  condicionament clàssic, n m
  • es  condicionamiento clásico, n m
  • fr  conditionnement classique, n m
  • en  classical conditioning, n
  • de  klassische Konditionierung, n f

Definición
Condicionament en què es desencadena una resposta reflexa mitjançant l'aplicació d'un estímul inicialment neutre, que ha deixat de ser-ho a causa de l'associació repetida a un altre estímul amb capacitat desencadenadora.

Nota

  • El condicionament clàssic va ser desenvolupat per I. P. Pavlov.
condicionament instrumental condicionament instrumental

  • ca  condicionament operant, n m
  • ca  condicionament instrumental, n m sin. compl.
  • es  condicionamiento instrumental, n m
  • es  condicionamiento operante, n m
  • fr  conditionnement opérant, n m
  • en  instrumental conditioning, n
  • en  operant conditioning, n
  • de  instrumentelle Konditionierung, n f
  • de  operante Konditionierung, n f

Definición
Condicionament en què es modifica la freqüència d'una resposta voluntària mitjançant l'aplicació d'estímuls concrets consegüentment a la producció d'aquesta resposta.

Nota

  • El condicionament operant va ser desenvolupat per B. F. Skinner. Segons la forma d'aplicació i el tipus d'estímul, es distingeix entre reforç, càstig i extinció.
condicionament operant condicionament operant

  • ca  condicionament operant, n m
  • ca  condicionament instrumental, n m sin. compl.
  • es  condicionamiento instrumental, n m
  • es  condicionamiento operante, n m
  • fr  conditionnement opérant, n m
  • en  instrumental conditioning, n
  • en  operant conditioning, n
  • de  instrumentelle Konditionierung, n f
  • de  operante Konditionierung, n f

Definición
Condicionament en què es modifica la freqüència d'una resposta voluntària mitjançant l'aplicació d'estímuls concrets consegüentment a la producció d'aquesta resposta.

Nota

  • El condicionament operant va ser desenvolupat per B. F. Skinner. Segons la forma d'aplicació i el tipus d'estímul, es distingeix entre reforç, càstig i extinció.
  • ca  comportament, n m
  • ca  conducta, n f sin. compl.
  • es  comportamiento, n m
  • es  conducta, n f
  • fr  comportement, n m
  • en  behavior [US], n
  • en  behaviour [GB], n
  • de  Verhalten, n n

Definición
Conjunt de reaccions mentals i motores d'un individu en un medi determinat.

Nota

  • El comportament es refereix especialment a les accions que poden ser observades externament.
conducta repetitiva centrada en el cos conducta repetitiva centrada en el cos

  • ca  comportament repetitiu centrat en el cos, n m
  • ca  conducta repetitiva centrada en el cos, n f sin. compl.
  • ca  CRCC, n m, f sigla
  • es  comportamiento repetitivo centrado en el cuerpo, n m
  • es  CRCC, n m sigla
  • fr  comportement répétitif centré sur le corps, n m
  • fr  CRCC, n m sigla
  • en  body-focused repetitive behavior, n
  • en  body-focused repetitive behaviour, n
  • en  BFRB, n sigla
  • de  körperbezogene repetitive Verhaltensweise, n f

Definición
Comportament enfocat a danyar repetidament i compulsivament una part del propi cos, que pot anar acompanyat d'intents d'aturar-se.

Nota

  • Els comportaments repetitius centrats en el cos donen lloc a trastorns del control dels impulsos, com ara la tricotil·lomania o el trastorn d'excoriació. Altres comportaments repetitius centrats en el cos són la dermatofàgia (mossegar-se la pell, tot i que etimològicament es refereix a menjar-se la pell), el morsicatio buccarum (mossegar-se la mucosa jugal), el morsicatio labiorum (mossegar-se el llavi), el morsicatio linguarum (mossegar-se la llengua), l'onicotil·lomania (arrencar-se les ungles), la rinotil·lexomania (furgar-se el nas), la tricofàgia (mossegar-se i menjar-se els cabells o els pèls) i la tricotemnomania (tallar-se els cabells).
conducta sexual compulsiva conducta sexual compulsiva

  • ca  hipersexualitat, n f
  • ca  conducta sexual compulsiva, n f sin. compl.
  • es  conducta sexual compulsiva, n f
  • es  hipersexualidad, n f
  • fr  comportement sexuel compulsif, n m
  • fr  hypersexualité, n f
  • en  compulsive sexual behavior, n
  • en  compulsive sexual behaviour, n
  • en  hypersexuality, n
  • de  Hypersexualität, n f

Definición
Desig o freqüència extrems de l'activitat sexual, que poden arribar a ser patològics.
  • ca  conductisme, n m
  • es  conductismo, n m
  • fr  béhaviorisme, n m
  • en  behaviorism [US], n
  • en  behaviourism [GB], n
  • de  Behaviorismus, n m

Definición
Teoria segons la qual l'estudi científic dels fenòmens psicològics i del funcionament psíquic humà només pot basar-se en les dades observables del comportament exterior.
  • ca  fabulació, n f
  • ca  confabulació, n f sin. compl.
  • es  confabulación, n f
  • es  fabulación, n f
  • fr  confabulation, n f
  • fr  fabulation, n f
  • en  confabulation, n
  • en  fabulation, n
  • de  Fabulieren, n n
  • de  Konfabulation, n f

Definición
Paramnèsia en què les llacunes en la memòria s'omplen, amb convicció i lucidesa, amb experiències imaginades o falses que no tenen cap base real.