conació
conació
- ca conació, n f
- es conación, n f
- fr conation, n f
- en conation, n
- de Konation, n f
Definición
Conjunt de funcions relacionades amb tendències de la personalitat que abasten des dels impulsos, les motivacions o les volicions fins a la realització pràctica d'una acció.
condicionament
condicionament
- ca condicionament, n m
- es condicionamiento, n m
- fr conditionnement, n m
- en conditioning, n
- de Konditionierung, n f
Definición
Modificació o aprenentatge d'un comportament, com a resultat de la manipulació de les associacions entre estímuls i respostes.
condicionament clàssic
condicionament clàssic
- ca condicionament clàssic, n m
- es condicionamiento clásico, n m
- fr conditionnement classique, n m
- en classical conditioning, n
- de klassische Konditionierung, n f
Definición
Condicionament en què es desencadena una resposta reflexa mitjançant l'aplicació d'un estímul inicialment neutre, que ha deixat de ser-ho a causa de l'associació repetida a un altre estímul amb capacitat desencadenadora.
Nota
- El condicionament clàssic va ser desenvolupat per I. P. Pavlov.
condicionament instrumental
condicionament instrumental
- ca condicionament operant, n m
- ca condicionament instrumental, n m sin. compl.
- es condicionamiento instrumental, n m
- es condicionamiento operante, n m
- fr conditionnement opérant, n m
- en instrumental conditioning, n
- en operant conditioning, n
- de instrumentelle Konditionierung, n f
- de operante Konditionierung, n f
Definición
Condicionament en què es modifica la freqüència d'una resposta voluntària mitjançant l'aplicació d'estímuls concrets consegüentment a la producció d'aquesta resposta.
Nota
- El condicionament operant va ser desenvolupat per B. F. Skinner. Segons la forma d'aplicació i el tipus d'estímul, es distingeix entre reforç, càstig i extinció.
condicionament operant
condicionament operant
- ca condicionament operant, n m
- ca condicionament instrumental, n m sin. compl.
- es condicionamiento instrumental, n m
- es condicionamiento operante, n m
- fr conditionnement opérant, n m
- en instrumental conditioning, n
- en operant conditioning, n
- de instrumentelle Konditionierung, n f
- de operante Konditionierung, n f
Definición
Condicionament en què es modifica la freqüència d'una resposta voluntària mitjançant l'aplicació d'estímuls concrets consegüentment a la producció d'aquesta resposta.
Nota
- El condicionament operant va ser desenvolupat per B. F. Skinner. Segons la forma d'aplicació i el tipus d'estímul, es distingeix entre reforç, càstig i extinció.
conducta
conducta
- ca comportament, n m
- ca conducta, n f sin. compl.
- es comportamiento, n m
- es conducta, n f
- fr comportement, n m
- en behavior [US], n
- en behaviour [GB], n
- de Verhalten, n n
Definición
Conjunt de reaccions mentals i motores d'un individu en un medi determinat.
Nota
- El comportament es refereix especialment a les accions que poden ser observades externament.
conducta repetitiva centrada en el cos
conducta repetitiva centrada en el cos
- ca comportament repetitiu centrat en el cos, n m
- ca conducta repetitiva centrada en el cos, n f sin. compl.
- ca CRCC, n m, f sigla
- es comportamiento repetitivo centrado en el cuerpo, n m
- es CRCC, n m sigla
- fr comportement répétitif centré sur le corps, n m
- fr CRCC, n m sigla
- en body-focused repetitive behavior, n
- en body-focused repetitive behaviour, n
- en BFRB, n sigla
- de körperbezogene repetitive Verhaltensweise, n f
Definición
Comportament enfocat a danyar repetidament i compulsivament una part del propi cos, que pot anar acompanyat d'intents d'aturar-se.
Nota
- Els comportaments repetitius centrats en el cos donen lloc a trastorns del control dels impulsos, com ara la tricotil·lomania o el trastorn d'excoriació. Altres comportaments repetitius centrats en el cos són la dermatofàgia (mossegar-se la pell, tot i que etimològicament es refereix a menjar-se la pell), el morsicatio buccarum (mossegar-se la mucosa jugal), el morsicatio labiorum (mossegar-se el llavi), el morsicatio linguarum (mossegar-se la llengua), l'onicotil·lomania (arrencar-se les ungles), la rinotil·lexomania (furgar-se el nas), la tricofàgia (mossegar-se i menjar-se els cabells o els pèls) i la tricotemnomania (tallar-se els cabells).
conducta sexual compulsiva
conducta sexual compulsiva
- ca hipersexualitat, n f
- ca conducta sexual compulsiva, n f sin. compl.
- es conducta sexual compulsiva, n f
- es hipersexualidad, n f
- fr comportement sexuel compulsif, n m
- fr hypersexualité, n f
- en compulsive sexual behavior, n
- en compulsive sexual behaviour, n
- en hypersexuality, n
- de Hypersexualität, n f
Definición
Desig o freqüència extrems de l'activitat sexual, que poden arribar a ser patològics.
conductisme
conductisme
- ca conductisme, n m
- es conductismo, n m
- fr béhaviorisme, n m
- en behaviorism [US], n
- en behaviourism [GB], n
- de Behaviorismus, n m
Definición
Teoria segons la qual l'estudi científic dels fenòmens psicològics i del funcionament psíquic humà només pot basar-se en les dades observables del comportament exterior.
confabulació
confabulació
- ca fabulació, n f
- ca confabulació, n f sin. compl.
- es confabulación, n f
- es fabulación, n f
- fr confabulation, n f
- fr fabulation, n f
- en confabulation, n
- en fabulation, n
- de Fabulieren, n n
- de Konfabulation, n f
Definición
Paramnèsia en què les llacunes en la memòria s'omplen, amb convicció i lucidesa, amb experiències imaginades o falses que no tenen cap base real.