Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  barrera de potencial, n f
  • es  barrera de potencial
  • en  potential barrier

Química teòrica

Definition
Regió finita de l'espai en la qual l'energia potencial d'un camp presenta un màxim. Segons la mecànica clàssica, una barrera de potencial impedeix el pas de qualsevol partícula d'energia cinètica inferior a la del màxim de la barrera; en mecànica quàntica hi ha una probabilitat no nul·la que la partícula penetri, o fins i tot travessi la barrera. Vegeu ^efecte túnel^.
  • ca  barrera de rotació interna, n f
  • es  barrera de rotación interna
  • en  internal rotation barrier

Química teòrica

Definition
Barrera de potencial que dificulta la rotació de dos enllaços al voltant d'un tercer enllaç que els uneix, en una molècula. Quan, a partir de la disposició d'equilibri dels tres enllaços, s'inicia la modificació, en un sentit o un altre, de l'angle diedre que formen, l'energia potencial molecular augmenta a causa de la deformació que sofreix l'enllaç central (efecte de torsió), dels canvis en la interacció entre els àtoms separats per tres o més enllaços i de la repulsió entre els núvols electrònics dels enllaços que giren. Aquest increment energètic dóna lloc a unes barreres de potencial que poden actuar de separadores de mínims energètics, anomenats mínims rotacionals, quan els tres enllaços presenten diverses disposicions rotacionals d'equilibri. En aquest cas, la molècula mostra un moviment de rotació intern restringit i la major o menor alçada de la barrera de rotació interna entre mínims determina la facilitat d'interconversió entre ells. Un exemple de rotació intramolecular és la rotació al voltant de l'enllaç C-C de la molècula d'età, la qual presenta tres mínims rotacionals separats per les corresponents barreres de potencial.
  • ca  barrera vertical, n f
  • es  barrera vertical
  • en  vertical barrier

Medi ambient

Definition
Cadascun dels elements utilitzats per a contenir els contaminants en una zona delimitada de sòl i disminuir el flux d'aigües subterrànies. Hi ha dos tipus de barreres verticals, les barreres de contenció i les barreres de tractament. Les barreres de contenció (o parets d'aïllament) poden ser de ciment, formigó plàstic, bentonita-ciment o acer. S'utilitzen en operacions de neteja del terreny com a mètode de confinament per a prevenir la migració dels contaminants presents en el sòl cap a les aigües subterrànies, i també com a inhibidores del flux d'aigües subterrànies sense contaminar cap a la zona contaminada. En aquestes operacions de neteja, les barreres verticals s'utilitzen conjuntament amb sistemes d'extracció i de tractament de les aigües subterrànies contaminades. També s'usen com a control del flux de les aigües subterrànies durant la construcció d'instal·lacions per al tractament o dipòsit final de residus que requereixin l'excavació del subsòl o la construcció de sistemes de canonades, com ara els abocadors. D'altra banda, les barreres de tractament (o murs de tractament passiu o barreres permeables) són estructures subterrànies que s'usen per a tractar aigües subterrànies contaminades. Per a construir aquestes barreres, s'excava una rasa en el terreny que creui el corrent d'aigua contaminada. Aquesta rasa s'omple posteriorment amb diferents tipus de material en funció dels contaminants que s'han d'eliminar i, per tant, del tractament que s'ha d'aplicar. Cal tenir en compte, però, que el material amb què s'omple la rasa ha de ser més porós que el propi terreny per tal d'afavorir el flux de l'aigua a través seu. En funció del tractament que duguin a terme, poden ser barreres d'adsorció, barreres de precipitació o barreres de degradació. Una variant d'aquestes últimes són les biobarreres, en les quals s'afavoreix l'activitat dels microorganismes presents a les aigües subterrànies per tal que en degradin els contaminants. Les barreres de tractament, en general, fan que no calgui bombejar les aigües subterrànies a l'exterior per fer-ne el tractament, i així es redueix el cost de la descontaminació.
  • ca  barril, n m
  • es  barril
  • en  barrel

Química industrial

Definition
Unitat de volum pròpia de la indústria del petroli, que equival a 42 galons americans, o 158,988 litres.
  • ca  base, n f
  • es  base
  • en  base

Química analítica

Definition
Compost químic que és capaç d'acceptar ions d'hidrogen o protons procedents d'un àcid i que, en conseqüència, és capaç de neutralitzar els àcids per a formar sals i, en una solució aquosa, d'alliberar ions hidroxil. Arrhenius va ser qui va definir una base com a substància que, en una solució aquosa, allibera hidroxils, com per exemple NaOH <fletxa dreta> Na+ + OH−. Aquest concepte va ser superat pel concepte àcid-base de Brønsted que defineix una base com a substància que, en solució, és capaç d'acceptar protons, com per exemple com per exemple NH3 + H+ <fletxa dreta> NH4+. En l'àmbit industrial, s'accepta, de manera implícita, el concepte àcid-base de Brønsted. Els principals grups de substàncies que actuen com a bases de Brønsted són els hidròxids de metalls del grup 1 i el grup 2, l'amoníac i les sals en què un dels ions és la base conjugada d'un àcid feble. Un altre concepte emprat actualment és l'^àcid-base de Lewis^. A diferència dels anteriors, en què la partícula que es bescanvia és el protó, en aquest concepte es fa referència al bescanvi d'electrons. Així, una base és una substància química que conté un o més parells d'electrons no compartits que pot cedir fàcilment, com per exemple l'amoníac.
  • ca  base d'un cru, n f
  • es  base de un crudo
  • en  base of crude oil

Química industrial

Definition
Família d'hidrocarburs que forma el percentatge més important o característic de la composició d'un ^cru^. Segons aquesta base, els crus poden ser de base parafínica, naftènica, aromàtica o asfàltica, segons si hi predominen les parafines, els naftens, els aromàtics o si tenen una proporció notable d'asfalts, respectivament. Si no hi predomina cap d'aquestes famílies, es tracta d'un cru de base mixta.
  • ca  base de càlcul, n f
  • es  base de cálculo
  • en  basis of calculation

Enginyeria química

Definition
Quantitat de matèria o cabal de matèria que es pren com a referència per fer els càlculs en un sistema. Els resultats per a altres quantitats o cabals són proporcionals. Aquesta tècnica és d'interès quan el sistema té un grau de llibertat, que correspon a la quantitat de matèria o cabal de matèria.
  • ca  base de Schiff, n f
  • es  base de Schiff
  • en  Schiff base
  • en  Schiff's base

Química orgànica

Definition
Cadascuna de les imines obtingudes mitjançant la condensació d'un aldehid o d'una cetona amb un amina primària.

Note

  • Són compostos especialment inestables, ja que en presència d'aigua l'equilibri químic es desplaça cap a la forma carbonílica inicial, ja sigui cetona o aldehid. Les bases de Schiff es fa servir com a grups protectors del grup carbonil, però també com a acceleradors del cautxú, com a colorants i com a bases de perfum.
  • ca  base feble, n f
  • es  base débil
  • en  weak base

Química analítica

Definition
Base que en una dissolució aquosa diluïda es dissocia parcialment. Segons Arrhenius, la força d'una base només depèn del seu ^grau de dissociació^ en l'aigua i, per tant, una base feble és un electròlit feble. La mesura de la seva força com a base és determinada pel valor de la seva constant de dissociació. Un exemple de base feble és l'hidròxid amònic, el qual es dissocia parcialment segons NH<sub>4</sub>OH <fletxa doble> NH<sup>+</sup><sub>4</sub> + OH<sup><signe menys></sup>. En conseqüència, si s'aplica la llei d'acció de massa, la seva constant d'equilibri té un valor determinat, <EXPRESSIÓ 29>. Ara bé, si s'aplica el concepte d'^àcid-base de Brønsted^, el valor és <EXPRESSIÓ 33>, ja que cal tenir en compte l'equilibri següent: NH<sup>+</sup><sub>4</sub> + H<sub>2</sub>O <fletxa dreta> NH<sub>3</sub> + H<sub>3</sub>O<sup>+</sup>, on <EXPRESSIÓ 31>, que és la constant com la de l'ió amoni quan es comporta com un àcid i referida al parell àcid-base de referència (H<sub>3</sub>O<sup>+</sup>/H<sub>2</sub>O). Aquesta expressió és equivalent a <EXPRESSIÓ 32>, la qual relaciona la força d'un àcid i la de la seva base conjugada.
  • ca  base forta, n f
  • es  base fuerte
  • en  strong base

Química analítica

Definition
Base que en una dissolució aquosa diluïda es dissocia totalment. Segons Arrhenius, la força d'una base només depèn del seu grau de dissociació en l'aigua i, per tant, una base forta és un electròlit fort. Un exemple de base forta és l'hidròxid de sodi, el qual es dissocia totalment segons NaOH <fletxa dreta> Na<sup>+</sup> + OH<sup><signe menys></sup>. En aquest cas, l'aplicació de la llei d'acció de massa comporta un valor no determinat de la constant d'equilibri: <EXPRESSIÓ 9B>.