Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  diòxid de titani, n m
  • es  dióxido de titanio
  • en  titanium dioxide

Química industrial

Definition
Sòlid cristal•lí de color blanc de fórmula TiO<sub>2</sub>. És un dels pigments blancs més utilitzats pel seu bon poder cobrent i la seva estabilitat química. Es va introduir després de la I Guerra Mundial i ha anat substituint el ^litopó^ en moltes aplicacions. El diòxid de titani s'obté a partir dels minerals de titani ilmenita de fórmula molecular FeTiO<sub>3</sub> i rutil (diòxid de titani en un 90 a 98%) o anatasa (diòxid de titani en un 30-40%), o també a partir d'escòries de la producció de ferro a partir de l'ilmenita per reducció amb carbó en un forn elèctric. Les reaccions de l'obtenció del diòxid de titani a partir de l'ilmenita són <EXPRESSIÓ 53>. El diòxid de titani obtingut es renta i es calcina a 800ºC de temperatura i es polvoritza. El procés a partir del rutil es basa en la formació de clorur de titani en llit fluïditzat, en la condensació del clorur de titani, que s'emmagatzema en fase líquida, i en la posterior descomposició a 1.400ºC, amb regeneració del diòxid de titani en forma de rutil, <EXPRESSIÓ 54>. El producte comercial pot ser lleument groguenc, i per a corregir-ho s'hi afegeixen colorants blaus o blanquejants òptics. Per a millorar-ne la dispersabilitat en líquids orgànics com els dissolvents de les pintures es tracta amb polisiloxans, que el converteixen en ^hidròfob^. El diòxid de titani té, a part del seu ús en pintures, aplicacions en plàstics, en la indústria del paper, en la ceràmica, en tints, en cosmètics i com a ^catalitzador^ en el ^cicle Claus^. Actualment també s'empra en els processos d'oxidació avançada. El clorur de titani és la matèria primera per a l'obtenció del titani metàl•lic i altres compostos de titani.
  • ca  dioxina, n f
  • ca  2,3,7,8-tetraclorodibenzo[b,e][1,4]-dioxina, n f sin. compl.
  • ca  2,3,7,8-tetraclorodibenzo-p-dioxina, n f sin. compl.
  • ca  TCDD, n f sigla
  • es  2,3,7,8-tetraclorodibenzo[b,e][1,4]-dioxina
  • es  2,3,7,8-tetraclorodibenzo-p-dioxina
  • es  dioxina
  • es  TCDD sigla
  • en  2,3,7,8-tetrachlorodibenzo[b,e][1,4]-dioxin
  • en  2,3,7,8-tetrachlorodibenzo-p-dioxin
  • en  dioxin
  • en  TCDD sigla
  • for  C12H4Cl4O2

Química orgànica

Definition
Compost altament tòxic, estable, insoluble i no degradable per l'acció dels bacteris, que és el principal compost clorat d'un total de 70 membres de la família de les dioxines clorades.

Note

  • Es forma en petites quantitats durant el procés de producció de molts compostos clorats, com per exemple de l'^àcid 2,4,5-triclorofenoxiacètic^, un herbicida eficaç per matar una gran varietat de plantes i que es va utilitzar en la guerra del Vietnam sota el nom d'agent taronja. És 10.000 vegades més tòxic que el ^cianur^ i en dosis petites causa mutacions en animals de laboratori. Penetra fàcilment a les cèl·lules i hi roman molt de temps. Quan es troba en suspensió en l'aire provoca fortes reaccions en els pulmons i en la pell, com ara la formació d'èczemes i de plaques amb punts blancs característics. Pertorba d'una forma considerable el fetge dels animals i la seva acció sobre el sòl i les restes vegetals és persistent durant molt de temps. Els seus grans efectes cancerígens van ser constatats tant en la guerra del Vietnam com en la catàstrofe ecològica de Seveso del 1976.
  • ca  dipol, n m
  • ca  dipol elèctric, n m
  • es  dipolo
  • es  dipolo eléctrico
  • en  dipole
  • en  electric dipole

Química teòrica

Definition
Sistema format per dues càrregues elèctriques puntuals idèntiques però de signe oposat i col·locades a una petita distància l'una de l'altra. De fet, un dipol és un multipol d'ordre 1. En general, qualsevol distribució neutra de càrrega elèctrica; per exemple, una molècula, forma un dipol quan el centre de càrregues elèctriques positives i el centre de càrregues elèctriques negatives de la distribució no són coincidents. Aquesta asimetria en la distribució de la càrrega elèctrica dóna lloc a l'aparició de les dues càrregues parcials idèntiques però de signe oposat que constitueixen el dipol. La magnitud i la direcció d'aquesta separació de càrrega elèctrica es quantifica amb el moment dipolar. Una distribució és polar si té un dipol, i és apolar quan no en té. Un sistema apolar pot convertir-se en polar sota l'acció d'un camp elèctric extern que provoqui un desplaçament de càrrega que comporti la separació dels centres de càrrega elèctrica positiva i negativa. Vegeu també ^polarització dielèctrica^.
  • ca  dipol d'enllaç, n m
  • es  dipolo de enlace

Termes generals

Definition
Dipol format per les càrregues parcials que queden sobre dos àtoms enllaçats.
  • ca  dipol, n m
  • ca  dipol elèctric, n m
  • es  dipolo
  • es  dipolo eléctrico
  • en  dipole
  • en  electric dipole

Química teòrica

Definition
Sistema format per dues càrregues elèctriques puntuals idèntiques però de signe oposat i col·locades a una petita distància l'una de l'altra. De fet, un dipol és un multipol d'ordre 1. En general, qualsevol distribució neutra de càrrega elèctrica; per exemple, una molècula, forma un dipol quan el centre de càrregues elèctriques positives i el centre de càrregues elèctriques negatives de la distribució no són coincidents. Aquesta asimetria en la distribució de la càrrega elèctrica dóna lloc a l'aparició de les dues càrregues parcials idèntiques però de signe oposat que constitueixen el dipol. La magnitud i la direcció d'aquesta separació de càrrega elèctrica es quantifica amb el moment dipolar. Una distribució és polar si té un dipol, i és apolar quan no en té. Un sistema apolar pot convertir-se en polar sota l'acció d'un camp elèctric extern que provoqui un desplaçament de càrrega que comporti la separació dels centres de càrrega elèctrica positiva i negativa. Vegeu també ^polarització dielèctrica^.
  • ca  dipol induït, n m
  • es  dipolo inducido
  • en  induced dipole

Química teòrica

Definition
Dipol que apareix en un sistema a conseqüència de la separació de càrrega elèctrica provocada per l'acció d'un camp elèctric extern. És un dipol temporal que desapareix quan el camp elèctric extern deixa d'actuar. Les seves magnitud i direcció es quantifiquen mitjançant el moment dipolar induït. Vegeu també ^polarització dielèctrica^.
  • ca  direcció longitudinal d'un paper, n f
  • es  dirección longitudinal de un papel
  • en  lenghtwise direction of a paper

Indústria paperera

Definition
Direcció de flux de la suspensió de pasta de paper sobre la màquina de paper.
  • ca  direcció transversal d'un paper, n f
  • es  dirección transversal de un papel
  • en  transverse direction of a paper

Indústria paperera

Definition
Direcció perpendicular a la direcció longitudinal d'un paper.
  • ca  disgregació, n f
  • es  disgregación
  • en  disaggregation

Química analítica

Definition
Procés de fusió a què se sotmet una substancia que resta insoluble, totalment o parcialment, després d'haver estat atacada de manera sistemàtica amb diferents dissolvents i que constitueix un residu insoluble. La majoria de les disgregacions es fan a una temperatura inferior als 1.000ºC. Per a la calefacció es fan servir becs de Bunsen, becs de Teclú, becs de Mecker i, fins i tot, bufadors. Els tipus més freqüents de disgregació són la disgregació àcida i la disgregació alcalina i el ^disgregant^ depèn del tipus de disgregació.
  • ca  disgregació àcida, n f
  • es  disgregación ácida
  • en  acid disaggregation

Química analítica

Definition
Disgregació en què s'empra un disgregant àcid. Els disgragants àcids més importants són l'àcid sulfúric concentrat i calent, el qual es fa servir per a disgregar sals insolubles d'àcids volàtils tals com fluorurs i fluorosilicats (per exemple: H2SO4 + CaF2 <fletxa dreta> 2 HF + CaSO4); l'hidrogensulfat de potassi, el qual es fa servir per a disgregar òxids metàl·lics (per exemple: 2 HKSO4 <fletxa dreta> K2S2O7 + H2O seguit de 3 K2S2O7 + Al2O3 <fletxa dreta> Al2(SO4)3 + 3 K2SO4) ; la mescla d'àcid fluorhídric i àcid sulfúric concentrat en calent, la qual es fa servir per a disgregar silicats (per exemple: 4 HF + SiO2 <fletxa dreta> SiF4 + 2 H2O).