Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  distingible, adj
  • es  distinguible
  • en  distinguishable

Química teòrica

Definition
Dit d'una partícula d'un sistema que és diferent d'una altra o que, malgrat ser idèntica, no hi pot intercanviar lliurement la posició, de manera que pot ser identificada per la posició que ocupa. Així, són distingibles tots els ions d'una xarxa cristal·lina. La distingibilitat simplifica el càlcul de la funció de partició canònica, Z, d'un sistema a partir de la funció de partició molecular, z, de les partícules que el formen. En un sistema de N partícules idèntiques i independents que són distingibles entre elles es compleix que: Z = zN. Vegeu també ^indistingible^.
  • ca  distribució de Bose-Einstein, n f
  • ca  condensació de Bose-Einstein, n f sin. compl.
  • es  condensación de Bose-Einstein
  • es  distribución de Bose-Einstein
  • en  Bose-Einstein condensation
  • en  Bose-Einstein distribution

Química teòrica

Definition
Expressió de l'estadística de Bose-Einstein que, per a un sistema constituït per partícules amb spin enter, els bosons, que no interaccionen entre elles, permet calcular el nombre mitjà de partícules que es troben en un estat d'energia j. S'escriu EXPRESSIÓ 59, on T és la temperatura absoluta, μ, el potencial químic del sistema i k, la constant de Boltzmann. En tractar-se de bosons, aquesta població mitjana no és afectada per les restriccions del principi d'exclusió de Pauli i, per tant, pot prendre qualsevol valor. Els fonons d'un cristall i l'heli líquid són exemples de sistemes que compleixen aquesta distribució. Per tant, l'estadística de Bose-Einstein és útil per estudiar les propietats tèrmiques dels sòlids i el fenomen de la superfluïdesa. Vegeu també ^estadístiques quàntiques^.
  • ca  distribució de corrent en una cel·la, n f
  • es  distribución de corriente en una celda
  • en  current distribution in a cell

Electroquímica

Definition
Forma en què es reparteix el corrent per la superfície dels elèctrodes o de les membranes d'una cel·la electroquímica. És molt important dissenyar la cel·la perquè disposi d'una distribució de corrent uniforme, perquè l'existència d'una densitat de corrent molt diferent en diferents punts de la superfície pot conduir a una pèrdua de l'eficiència de corrent i de la selectivitat del procés, a un augment del consum específic d'energia i a una disminució de la vida mitjana dels elèctrodes i de les membranes. La uniformitat de la distribució de corrent s'aconsegueix en cel·les d'elèctrodes paral·lels (plans, cilíndrics o esfèrics) amb una relació entre la distància interelectròdica d i la longitud de l'elèctrode L inferior a 0,01, tot emprant elèctrodes i electròlits de bona conductivitat. En d'altres casos, s'obtenen perfils de corrent diferents en funció de les condicions. Per exemple, a la figura es representa el cas d'elèctrodes plans i paral·lels amb una relació L / d = 4 i velocitat de circulació de l'electròlit baixa (es tracta d'un flux laminar). La distribució de corrent primària apareix a baixes densitats de corrent, quan el sobrepotencial és molt petit, cas en què es veuen uns efectes perifèrics importants, perquè la densitat de corrent j als extrems és superior al valor mitjà jm. La distribució de corrent secundària apareix quan hi ha un control de transferència de càrrega amb un sobrepotencial significatiu, el qual té un cert efecte anivellador de la densitat de corrent. La distribució de corrent terciària apareix quan el procés està sotmés a un control de difusió i, per tant, hi ha una variació significativa de la concentració de l'espècie electroactiva al llarg dels elèctrodes.

Note

  • Imatges_electroquímica 066 (distribució de corrent (densitat de corrent local j respecte al valor mitjà jm) en una cel·la de flux d'electròlit laminar amb elèctrodes plans i paral·lels, en què la relació entre la longitud L i la distància interelectròdica d és igual a 4)
  • ca  distribució de Fermi-Dirac, n f
  • es  distribución de Fermi-Dirac
  • en  Fermi-Dirac distribution

Química teòrica

Definition
Expressió de l'estadística de Fermi-Dirac que, per a un sistema constituït per partícules amb spin semisenar, els fermions, que no interaccionen entre elles, permet calcular el nombre mitjà de partícules en un estat d'energia εj. S'escriu EXPRESSIÓ 72, on T és la temperatura absoluta, μ, el potencial químic del sistema i k, la constant de Boltzmann. D'acord amb el principi d'exclusió de Pauli aquesta població mitjana serà com a màxim la unitat. Els electrons d'un metall compleixen, en primera aproximació, aquesta distribució. Per tant, l'estadística de Fermi-Dirac és útil per estudiar les propietats elèctriques i magnètiques dels metalls i els semiconductors. Vegeu també ^energia de Fermi^ i ^estadístiques quàntiques^.
  • ca  distribució de Maxwell-Boltzmann, n f
  • es  distribución de Maxwell-Boltzmann
  • en  Maxwell-Boltzmann distribution

Química teòrica

Definition
Expressió de la termodinàmica estadística que, per a un sistema de partícules que no interaccionen entre elles, permet calcular el nombre mitjà de partícules que es troben en un estat d'energia εj a una temperatuta absoluta T. S'escriu EXPRESSIÓ 87, en què N és el nombre de partícules del sistema, z, la funció de partició molecular i k, la constant de Boltzmann. El terme del numerador és el ^factor de Boltzmann^. Per calcular la població d'un nivell d'energia εj l'expressió anterior es transforma en EXPRESSIÓ 88, on gj és la degeneració del nivell. La relació de poblacions entre dos nivells d'energies εi i εj és Ni/ Nj = exp[(εi − εj)/ kT] gi/ gj. La distribució de Maxwell-Boltzmann es pot estendre als diferents graus de llibertat moleculars. Així, substituint εj per l'energia d'un nivell rotacional, gj per la seva degeneració i z per la funció de partició de rotació, es pot calcular la població dels diferents nivells d'energia rotacional. De manera anàloga es procedeix amb els nivells d'energia vibracional i d'energia electrònica. Els valors d'aquestes poblacions estan relacionats amb la intensitat de les línies espectrals de la molècula.
  • ca  distribució de potencial en una cel·la, n f
  • es  distribución de potencial en una celda
  • en  potential distribution in a cell

Electroquímica

Definition
Forma en què es reparteix el potencial elèctric per la superfície dels elèctrodes o de les membranes d'una cel·la electroquímica. Si la distribució de potencial no és uniforme, la distribució de corrent tampoc ho serà. Els elèctrodes de baixa conductivitat, com ara els de grafit, poden presentar caigudes de potencial al llarg de la seva superfície i al seu interior, de forma que s'han de connectar a la font de corrent continu en diferents punts de la seva superfície en comptes d'un de sol. De la mateixa manera, les membranes han de ser homogènies per a una distribució uniforme de potencial. Vegeu també ^distribució de corrent en una cel·la^.
  • ca  distribució de velocitats de Maxwell, n f
  • es  distribución de velocidades de Maxwell
  • en  Maxwell distribution of velocities

Química teòrica

Definition
Expressió de la termodinàmica estadística que permet calcular la fracció de molècules que tenen una velocitat compresa entre v i v + dv en un gas ideal en equilibri tèrmic a una temperatura absoluta T. S'escriu dNv/ N = g(v) dv = [m/(2πkT)]3/2 exp[−mv2/(2 kT)]4πv2 dv, en què m és la massa d'una molècula, k és la constant de Boltzmann i g(v) és la funció de distribució de velocitats. Dades significatives que es dedueixen d'aquesta expressió són: la velocitat mitjana, vm = (8kT /m)1/2, la velocitat més probable, v* = (2kT /m)1/2, i l'arrel de la velocitat quadràtica mitjana, <obrir angle>v2<tancar angle>1/2 = (3kT /m)1/2, de les molècules del gas.
  • ca  distribució del temps de residència, n f
  • es  distribución del tiempo de residencia
  • en  residence time distribution

Enginyeria química

Definition
Distribució del temps en què les diferents partícules són dins un tanc. Aquesta distribució s'utilitza per saber si els reactors segueixen un comportament ideal o no.
  • ca  distribució hidràulica en una cel·la, n f
  • es  distribución hidràulica en una celda
  • en  hydraulic distribution in a cell

Electroquímica

Definition
Forma de fer circular l'electròlit o electròlits a través de l'espai o espais entre elèctrodes en una cel·la de tipus filtre-premsa (vegeu la figura corresponent). Hi ha dues opcions: circulació en sèrie, si l'electròlit entra al següent compartiment electròdic després de sortir de l'anterior, i circulació en paral·lel, si l'electròlit entra i surt de tots els compartiments al mateix temps. La circulació en paral·lel és més útil quan hi ha despreniment de gasos als elèctrodes perquè implica un menor augment de la resistència elèctrica de l'electròlit. També presenta una menor pèrdua de càrrega a través de la cel·la, però necessita cabals més grans que en la circulació en sèrie.
  • ca  dit de zinc, n m
  • es  dedo de zinc
  • en  zinc finger

Bioquímica

Definition
Motiu estructural característic d'algunes proteïnes unidores de DNA, sobretot factors de transcripció, que consisteix en una cadena polipeptídica plegada en forma de dit, en la base de la qual hi ha dos residus de cisteïna i dos residus d'histidina que uneixen un sol ió zinc tetracoordinat. El dit de zinc interacciona amb uns cinc parells de bases en la molècula d'àcid nucleic. A diferència d'altres motius unidors de DNA, com l'hèlix-gir-hèlix i la cremallera de leucina, el dit de zinc també es troba en proteïnes que s'uneixen a l'RNA, com la RNA polimerasa dependent de RNA.