Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  dissolució, n f
  • es  disolución
  • en  dissolution

Química analítica

Definition
Procés mitjançant el qual un solut, es dispersa en un dissolvent i forma una solució. Pel que fa a la mostra, el mètode emprat per a dissoldre-la depèn tant de la seva composició com del tractament al qual ha de ser sotmesa. La dissolució de molts materials es pot fer amb aigua, o bé amb dissolvents orgànics; en canvi, altres necessiten un tractament químic, el qual pot ser un atac àcid, un atac alcalí o bé una disgregació. Les diferents maneres de fer la dissolució amb dissolvents són la maceració, la digestió, la infusió, la decocció i la lixiviació.
  • ca  dissolució anòdica dels metalls, n f
  • es  disolución anódica de los metales
  • en  anodic dissolution of metals

Electroquímica

Definition
Procés de transferència d'ions metàl·lics des d'un ànode de metall a la dissolució o bé a la fase producte de la reacció durant l'oxidació anòdica dels metalls. És essencialment el procés contrari a l'electrodeposició. Quan el metall s'oxida, pot passar a la dissolució en forma d'ions hidratats o d'ions complexos, segons les característiques del medi, tot i que també pot formar compostos metàl·lics poc solubles, com ara òxids o determinades sals, que poden acabar impedint la dissolució anòdica del metall. Com que l'estructura cristal·lina del metall sol ser imperfecta, amb dislocacions i defectes que fan que els àtoms de la superfície metàl·lica tinguin diferent estabilitat segons la seva posició cristal·logràfica, la dissolució anòdica té lloc preferentment en els àtoms que ocupen posicions angulars a la seva superfície en zones de major estabilitat. Aquests àtoms es difonen a través d'un graó o zona de baixa estabilitat, cap a una posició solitària sobre el pla d'estabilitat mínima, on romanen com àtoms adsorbits o adàtoms, des d'on són finalment transferits en forma d'ions metàl·lics. Vegeu també ^passivació^.
  • ca  dissolució aquosa, n f
  • es  disolución acuosa
  • en  aqueous solution

Termes generals

Definition
Dissolució en què el dissolvent que es fa servir és l'aigua.
  • ca  dissolvent, n m
  • ca  solvent, n m sin. compl.
  • es  disolvente
  • es  solvente
  • en  dissolvent
  • en  solvent

Química física

Definition
Component majoritari d'una solució. L'estat fàsic del dissolvent pur determina la fase estable de la solució.
  • ca  dissolvent amfipròtic, n m
  • es  solvente anfiprótico
  • en  amphiprotic solvent

Química analítica

Definition
Dissolvent que tant pot ser donador de protons com acceptor de protons. En conseqüència, té propietats àcides i bàsiques. L'aigua és l'exemple més característic de dissolvent amfipròtic.
  • ca  dissolvent apròtic, n m
  • es  solvente aprótico
  • en  aprotic solvent

Química analítica

Definition
Dissolvent que no pot ser donador de protons ni acceptor de protons, és inert. En aquest tipus de dissolvent, es produeixen reaccions acidobàsiques entre substàncies moleculars que hi estan dissoltes però no ionitzades. Són dissolvents apròtics el benzè, el toluè, el cloroform, el tetraclorur de carboni, etc.
  • ca  dissolvent protofílic, n m
  • es  solvente protofílico
  • en  protophilic solvent

Química analítica

Definition
Dissolvent que pot ser acceptor de protons. En conseqüència, exalta les propietats àcides de les substàncies que hi són solubles. Són dissolvents protofílics els èters, les amines i les substàncies bàsiques en general.
  • ca  dissolvent protogènic, n m
  • es  solvente protogénico
  • en  protogenic solvent

Química analítica

Definition
Dissolvent que pot ser donador de protons. En conseqüència, exalta les propietats bàsiques de les substàncies que hi són solubles. Són dissolvents protogènics l'àcid acètic glacial i les substàncies àcides en general.
  • ca  longitud d'enllaç, n f
  • ca  distància d'enllaç, n f sin. compl.
  • es  distancia de enlace
  • es  longitud de enlace
  • en  bond distance
  • en  bond length

Química teòrica

Definition
Distància existent entre els nuclis de dos àtoms units mitjançant un enllaç covalent. A causa del moviment intern de la molècula, aquesta distància oscil·la, de forma més o menys asimètrica, al voltant d'un valor de referència que es dóna quan tots els nuclis estan en la posició d'equilibri, és a dir, quan la molècula es troba en el mínim de la superfície d'energia potencial. La longitud d'enllaç és una de les coordenades internes d'una molècula que permeten caracteritzar-ne la geometria. Per a un mateix parell d'àtoms la longitud d'enllaç disminueix en augmentar l'ordre d'enllaç i l'energia d'enllaç. La longitud d'enllaç es pot mesurar amb molta precisió mitjançant mètodes espectroscòpics i de difracció de raigs X. Vegeu també ^geometria molecular^.
  • ca  cianita, n f
  • ca  distena, n f sin. compl.
  • es  cianita
  • es  distena
  • en  cyanite
  • en  disthene
  • en  kyanite

Geologia

Definition
Mineral d'alumini, de fórmula química Al2SiO5, que cristal·litza en el sistema triclínic. De color variable (de blau a blanc, pot ser gris o verd) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor vítria, de vegades nacrada en les cares d'exfoliació. Presenta, pel que fa a la duresa, el fenomen de l'anisotropia, és de 4-4,5 paral·lelament a l'eix llarg i de 6,7-7 perpendicularment a l'eix llarg. El color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Té una densitat mitjana de 3,55-3,67 g/cm3 i una exfoliació perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels nesosilicats. Pràcticament és exclusiu de les roques pelítiques riques en alumini, metamorfitzades en condicions de pressió elevada (gneissos, micasquits, amfíbols i eclogites) associat a granats, estaurolita i mica. Apareix també en pegmatites i filons quarsífers que travessen aquestes roques. S'utilitza com a matèria primera per a la fabricació de productes ceràmics especials, molt resistents a elevades temperatures, i per a aïllants elèctrics d'alta qualitat. A vegades s'utilitza en joieria com a gemma tallada. Des del punt de vista purament científic, té gran importància per a la definició del grau metamòrfic i del tipus de metaforfisme experimentat per les roques que la contenen.

Note

  • La forma cianita prové del grec kyanos (en català, 'blau').