Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  gadolini, n m
  • es  gadolinio
  • en  gadolinium
  • sbl  Gd

Química inorgànica

Definition
Element setè de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 64 i massa atòmica 157,25.

Note

  • Se'n coneixen fins a trenta-quatre isòtops, set dels quals són estables, <sup>152</sup>Gd, <sup>154</sup>Gd, <sup>155</sup>Gd, <sup>156</sup>Gd, <sup>157</sup>Gd, <sup>158</sup>Gd i <sup>160</sup>Gd. Es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 1.312 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 3.000 ºC. És bastant reactiu en condicions ambientals. És relativament abundant en l'escorça terrestre, on es troba dispers en una gran varietat de minerals. La seva obtenció i separació dels altres lantànids és una operació de gran complexitat que es fa emprant bescanviadors iònics. Presenta principalment l'estat d'oxidació +3. El seu ús principal és la captura de neutrons en barres de control per a reactors nuclears.
  • ca  galena, n f
  • es  galena
  • en  galena

Geologia

Definition
Mineral de fórmula química PbS que cristal·litza en el sistema cúbic. De color gris i diafanitat opaca, té una lluïssor metàl·lica, una duresa de 2,5-3 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és gris plom. Presenta una densitat alta de 7,4-7,6 g/cm3, una fractura cúbica i una exfoliació cúbica perfecta. Pertany a la classe dels sulfurs. És un mineral hidrotermal típic de filons de temperatura mitjana en associació amb ^esfalerita^ i ^argentita^, en una ganga composta primordialment de quars i fluorita. Es troba també en ambients sedimentaris i metamòrfics, on probablement deriva de la concentració de mineral disseminat. A aquest tipus de gènesi s'atribueixen actualment els grans dipòsits columnars de substitució de calcàries i de dolomies càmbriques i ladíniques. Representa la matèria primera més important per a l'obtenció industrial del plom.

Note

  • La forma galena prové del llatí galena, mot que s'aplicava a tots els minerals de plom.
  • ca  gal·li, n m
  • es  galio
  • en  gallium
  • sbl  Ga

Química inorgànica

Definition
Element tercer del grup 13 del bloc <i>p</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 31 i massa atòmica 69,723.

Note

  • Se'n coneixen fins a vint-i-nou isòtops, dels quals només dos són estables, <sup>69</sup>Ga i <sup>71</sup>Ga. Es presenta com un metall de color gris blavós, que en estat líquid s'assembla al mercuri en presentar una superfície especular, amb un punt de fusió de 30 ºC i un punt d'ebullició de 2.403 ºC. És molt menys abundant que l'alumini en l'escorça terrestre, on es troba en forma de traces en minerals d'alumini. S'obté com a subproducte del tractament de la ^bauxita^. Químicament és similar a l'alumini i el seu comportament àcid-base és ^amfòter^. Presenta principalment l'estat d'oxidació +3. El seu ús principal és en la indústria dels semiconductors.
  • ca  galvanització, n f
  • es  galvanización
  • es  galvanizado
  • en  galvanizing

Electroquímica

Definition
Recobriment de l'acer per una pel·lícula de zinc per tal de protegir-lo de la corrosió. S'aplica la pel·lícula protectora per immersió de l'acer en zinc fos o per electrodeposició en una cel·la electrolítica. En el primer procediment, es forma una zona de transició entre ambdós metalls, constituïda per un aliatge de ferro i de zinc de composició variable, que n'assegura la unió. La protecció de l'acer és produïda per la major electronegativitat del zinc, que actua d'ànode de sacrifici en el conjunt acer-zinc. La protecció del zinc és assegurada per la formació d'una pel·lícula superficial de carbonat de zinc hidratat, que és insoluble en aigua.
  • ca  galvanoplàstia, n f
  • es  galvanoplastia
  • en  galvanoplasty

Electroquímica

Definition
Tècnica per a l'obtenció d'objectes metàl·lics per electroformació a partir de models o motlles que actuen com a negatiu de l'objecte i que després se separa, totalment o parciament, de la peça obtinguda. El motlle ha d'ésser constituït per un material químicament inert, indeformable en les condicions de l'electròlisi i conductor. En el cas que no ho sigui, s'ha de preparar prèviament la superfície del motlle perquè esdevingui conductor. Els materials més emprats en la construcció de motlles són, d'entre els conductors, l'acer, el coure, el llautó, l'alumini i el zinc, i d'entre els no conductors, les resines epoxi, les resines viníliques, el guix, la cera i la fusta.
  • ca  galvanòstat, n m
  • es  galvanostato
  • en  galvanostat

Electroquímica

Definition
Font de corrent directe que permet el pas d'un corrent controlat a través de dos elèctrodes d'una cel·la electroquímica.
  • ca  galvanostègia, n f
  • es  galvanostegia
  • en  galvanostegy

Electroquímica

Definition
Tècnica que se segueix per aconseguir un bon recobriment d'una superfície metàl·lica per electrodeposició d'un altre metall. La finalitat de la galvanostègia és protegir les superfícies metàl·liques o millorar-ne l'aspecte extern. Ells metalls més emprats com a recobriments són el coure, el níquel, el crom, el cadmi, el zinc, l'estany, l'or i la plata. La galvanostègia comprèn la preparació inicial de la superfície per poliment, desgreixatge i eliminació de les traces d'òxid, seguit del seu recobriment amb el metall desitjat en un bany electrolític. Vegeu també ^electroxapatge^.
  • ca  galvanotècnia, n f
  • es  galvanotecnia
  • en  galvanotechnics

Electroquímica

Definition
Tècnica metal·lúrgica fonamentada en els banys electrolítics. Es divideix en dues branques: la galvanoplàstia i la galvanostègia.
  • ca  gammagen, adj
  • es  gammágeno
  • en  gammagenous

Metal·lúrgia

Definition
Dit del metall que s'afegeix al sistema ferro-carboni per augmentar el camp austenític, com ara el níquel i el manganès, que disminueixen la temperatura de transformació del ferro alfa en ferro gamma (910ºC).

Note

  • graf_gammagen
  • ca  estèril, n m
  • ca  ganga, n f
  • es  estéril
  • es  ganga
  • en  gangue
  • en  waste

Metal·lúrgia

Definition
Subtància inútil que acompanya el mineral en la mena.