Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  granulometria, n f
  • es  granulometría
  • en  granulometry

Medi ambient

Definition
Tècnica per a la mesura de les dimensions i, eventualment, la determinació de la forma dels grans o partícules que constitueixen una substància granulosa (un terreny, un mineral, un residu, etc.). L'^anàlisi granulomètrica^ consisteix a separar la mostra en fraccions. Aquesta separació es pot fer per garbellament o per ^sedimentació^, de manera que les dimensions de les partícules de cada fracció resten entre dos límits prèviament definits. Una vegada separades les diferents fraccions, es fa una gràfica en la que s'indica el percentatge que cada fracció representa respecte el total de la mostra. De l'anàlisi granulomètrica es pot deduir el volum, el pes, el diàmetre mitjà i la superfície específica.
  • ca  grau alemany, n m
  • es  grado alemán
  • en  German degree

Química analítica

Definition
Unitat de mesura de la duresa de l'aigua equivalent a 10 mg CaO/L.
  • ca  grau d'avanç, n m
  • es  extensión de una reacción
  • es  grado de avance
  • en  extent of reaction

Enginyeria química

Definition
Mesura del nombre de vegades que ha tingut lloc una reacció química. El valor d'aquest paràmetre no depèn de l'espècie (reactiu o producte) que s'hagi utilitzat per al seu càlcul. En un sistema discontinu el seu càlcul tant es pot fer emprant un dels reactius que participen en la reacció com un dels productes formats. En el primer cas, el càlcul es fa dividint els mols de reactiu que han reaccionat pel seu coeficient estequiomètric, en el segon cas dividint els mols de producte formats pel seu coeficient estequiomètric. D'altra banda, en un sistema continu es calcula de manera anàloga, però en comptes d'utilitzar el nombre de mols que han reaccionat o s'han format s'utilitza el cabal molar (mols per unitat de temps) que ha reaccionat o s'ha format, segons sigui un reactiu o un producte. Per exemple, si la reacció és: 2A + B <fletxa dreta> C i de A han reaccionat 20 mols, de B n'hauran reaccionat 10 i se n'hauran format 10 de C, així que el grau d'avanç serà 10 = (20/2)<sub>A</sub> = (10/1)<sub>B</sub> = (10/1)<sub>C</sub>. Quan la reacció s'escriu com una equació amb els reactius i productes a la mateixa banda: 0 = <signe menys>2A <signe menys> B + C, llavors els coeficients estequiomètrics dels reactius són negatius i en el càlcul del grau d'avanç s'utilitza el seu valor absolut.
  • ca  grau de dissociació, n m
  • es  grado de disociación
  • en  degree of ionization

Electroquímica

Definition
Tant per u d'un compost dissociat en equilibri químic amb els seus productes. Se sol representar pel símbol i és adimensional. Per a un electròlit fort, sempre val la unitat en estar completament dissociat. En canvi, el valor d' d'un electròlit feble varia entre 0 i 1 i correspon al quocient entre el nombre de molècules d'electròlit parcialment dissociades i el nombre inicial de molècules en la dissolució. En diluir una dissolució d'un electròlit feble, es produeix un augment progressiu del seu grau de dissociació, fet que fa que alguns electròlits febles es trobin completament dissociats a dilució infinita ( = 1). No obstant això, molts electròlits febles a dilució infinita estan només parcialment ionitzats i = 1, però per a l'àcid hipoiodós = 0,2. Arrhenius establí, a partir de la teoria de la ionització, que el grau de dissociació d'un electròlit feble en una dissolució diluïda es pot calcular a partir de la relació = m /m, on m és la conductivitat molar experimental de l'electròlit en la dissolució considerada i m la seva conductivitat molar límit, la qual és determinada mitjançant la llei de la migració independent dels ions.
  • ca  grau de llibertat molecular, n m
  • es  grado de libertad molecular
  • en  molecular degree of freedom

Química teòrica

Definition
Cadascuna de les contribucions en què es pot descompondre l'energia d'una molècula. Segons la descomposició energètica més senzilla, els graus de llibertat moleculars es classifiquen en graus de llibertat de translació, graus de llibertat de rotació, graus de llibertat de vibració i graus de llibertat electrònics. Els tres primers corresponen al moviment dels nuclis atòmics de la molècula. Per a interpretar-los s'ha de tenir en compte que cada nucli té tres graus de llibertat translacionals que corresponen al seu desplaçament en cadascuna de les direccions de l'espai. Per tant, una molècula de N àtoms té 3N graus de llibertat de moviment nuclear. Si es té en compte que els àtoms estan lligats entre si pels enllaços, aquests graus de llibertat es converteixen en 3 graus de llibertat de translació de tota la molècula, 3 graus de llibertat de rotació molecular (2 si la molècula és lineal) i 3N − 6 graus de llibertat de vibració (3N − 5 en una molècula lineal). El grau de llibertat electrònic ve donat pels diferents estats en què es pot trobar el sistema d'electrons de la molècula.
  • ca  grau de mescla, n m
  • es  grado de mezcla
  • en  degree of mixing

Enginyeria química

Definition
Expressió de l'homogenització existent en un reactor o tanc. El grau de mescla màxim és el que s'atribueix al reactor de tanc agitat ideal.
  • ca  grau de polimerització, n m
  • es  grado de polimerización
  • en  degree of polymerization

Química física

Definition
Nombre de monòmers en una molècula de polímer. Normalment aquest nombre es dóna en forma de mitjana, atès que no totes les molècules de polímer d'una mostra estan constituïdes pel mateix nombre de monòmers. Això es deu a les característiques especials de la ^poliaddició^ i la ^policondensació^. En la policondensació en què participa un únic tipus de monòmer, el grau de polimerització es calcula a partir del quocient entre la concentració inicial de monòmer i la concentració de monòmer en un instant determinat després que s'hagi iniciat la polimerització. Si se suposa que la reacció elemental del procés és una reacció de condensació del tipus M + M <fletxa dreta> MM + H2O, es demostra que l'expressió del grau de polimerització és 1+kt[M]0, on k és la constant de velocitat de la reacció de condensació, t és el temps de reacció i [M]0 és la concentració de monòmer a temps zero. En la poliaddició, l'expressió del grau de polimerització és <EXPRESSIÓ 9>, on σ adopta el valor d'1 o 2 en funció de les característiques de l'etapa de terminació, kp és la constant de velocitat de les etapes de propagació, kd és la constant de velocitat de l'etapa en què es formen les espècies radicalàries responsables de la polimerització, kt és la constant de velocitat de l'etapa de terminació, [M] és la concentració de monòmer en un instant determinat i [I] és la concentració de l'iniciador, que genera les espècies radicalàries. Veient les expressions del grau de polimerització per als dos tipus de polimerització, es fa palès que existeix una diferència essencial entre ambdós. Així com en la policondensació es poden aconseguir graus de polimerització elevats si es treballa a temps de reacció llargs, en les poliaddicions el temps de reacció no és la variable clau per controlar el grau de polimerització. En aquests casos, es pot exercir control sobre el grau de polimerització canviant la concentració de monòmer o de l'iniciador.
  • ca  grau francès, n m
  • es  grado francés
  • en  French degree

Química analítica

Definition
Unitat de mesura de la duresa de l'aigua equivalent a 10 mg CaCO3/L.
  • ca  graus de llibertat, n m
  • es  grados de libertad
  • en  degrees of freedom
  • sbl  L

Química física

Definition
Nombre de variables intensives necessàries per descriure l'estat d'equilibri termodinàmic d'un sistema. Per a un sistema tancat de massa fixa i composició variable, aquest nombre ve determinat per la ^regla de les fases^. Aquestes variables no es poden determinar a partir de les equacions del sistema, ja que hi ha més incògnites que equacions linealment independents. Aquest paràmetre mesura la indeterminació d'un sistema. Per tal de resoldre el conjunt d'equacions, prèviament s'hauran de donar valors a un nombre de variables igual als graus de llibertat del sistema per igualar el nombre d'incògnites al d'equacions, ja que quan el nombre d'incògnites és igual al nombre d'equacions independents es pot calcular la solució i aquesta és única.
  • ca  anàlisi gravimètrica, n f
  • ca  gravimetria, n f
  • es  análisis gravimétrico
  • es  gravimetría
  • en  gravimetric analysis
  • en  gravimetry

Química analítica

Definition
Tècnica analítica en què l'anàlit es determina a partir de la mesura del seu pes o d'un precipitat format estequiomètricament quan l'anàlit es troba en solució. Aquest precipitat ha d'obeir la ^llei de les proporcions definides^, només així és possible quantificar, a partir del pes del precipitat, la quantitat del compost contingut en la mostra que s'ha fet servir per a la determinació. El camp d'aplicació de la gravimetria és molt ampli; no hi ha cap compost inorgànic a partir del qual no es pugui obtenir un compost insoluble apte per a la gravimetria. L'única objecció que es pot fer a la gravimetria és la lentitud, ja que en la majoria de les determinacions gravimètriques cal esperar diverses hores entre la precipitació i la pesada final. L'exactitud que es pot assolir en una determinació gravimètrica depèn, bàsicament, de la insolubilitat del precipitat i del grau de coneixement de la seva composició química en el moment de la pesada, sempre i quan no hi hagi substàncies interferents. La classificació dels mètodes emprats en la gravimetria es fonamenta en la tècnica utilitzada per a formar el precipitat; així, es pot formar per precipitació química, per electrodeposició i per volatilització. La precipitació química requereix un precipitat suficientment insoluble, sense contaminants, fàcilment aïllable de manera quantitativa, de composició química coneguda i no pot ser higroscòpic n reaccionar amb l'oxigen de l'aire. L'electrodeposició aplica un corrent elèctric per a crear el precipitat (es fa en l'^electrogravimetria^). En el cas de la volatilització, es pot recollir la substància volatilitzada i pesar-la, que és més fiable, o determinar la pèrdua de pes de la mostra.