grup nitro
grup nitro
Química orgànica
- ca nitro, n m
- ca grup nitro, n m sin. compl.
- es grupo nitro
- en nitro group
- for −NO2
Química orgànica
Definition
Grup funcional polar format per dos àtoms d'oxigen enllaçats a un àtom de nitrogen amb la valència lliure, que aporta un moment dipolar alt al compost que el conté.
grup oxo
grup oxo
Química orgànica
- ca oxo, n m
- ca grup oxo, n m sin. compl.
- es grupo oxo
- en oxo group
- for =O
Química orgànica
Definition
Grup funcional que consta d'un àtom d'oxigen amb un enllaç doble.
grup peroxo
grup peroxo
Química orgànica
- ca peroxo, n m
- ca grup peroxo, n m sin. compl.
- es grupo peroxo
- en peroxo group
- for −O−O−
Química orgànica
Definition
Grup funcional constituït per l'oxigen diatòmic divalent en substitució de l'oxigen monoatòmic divalent.
Note
- Vegeu també ^peròxid^.
grup protector
grup protector
Química orgànica
- ca grup protector, n m
- es grupo protector
- en protecting group
- en protective group
Química orgànica
Definition
En síntesi orgànica, grup funcional en què es transforma temporalment un altre grup funcional menys estable de manera que el segon es mostra inert en les condicions experimentals en què reacciona una altra part de la molècula.
Note
- Aquesta alteració temporal s'elimina i es recupera la forma original del grup funcional que s'ha protegit. Un grup funcional que sovint es protegeix és el carbonil, el qual es pot transformar en un acetal i, posteriorment, es recupera fàcilment per la hidròlisi de l'acetal. Altres exemples són els enllaços múltiples carboni-carboni, els quals, mitjançant una bromació, es transformen en derivats bromats i, posteriorment, es recuperen per la reducció amb Zn, i el carboxil, el qual es pot convertir en tiolèster, via clorur d'acil, i es regenera per la hidròlisi. Les reaccions que tenen la finalitat d'emmascarar grups funcionals han de complir uns requisits. Hi ha d'haver un alt rendiment de les dues reaccions d'obtenció del grup protegit i recuperació del grup funcional inicial; aquestes reaccions no han de generar subproductes, i els reactius necessaris per efectuar les reaccions de protecció i desprotecció i les condicions experimentals han de ser simples.
grup tiol
grup tiol
Química orgànica
- ca tiol, n m
- ca grup tiol, n m sin. compl.
- es grupo tiol
- en thiol group
- for −SH
Química orgànica
Definition
Grup funcional anàleg a l'hidroxil amb un àtom de sobre en comptes d'oxigen.
GSC
GSC
Química analítica
- ca cromatografia gas-sòlid, n f
- ca GSC, n f sigla
- es cromatografía gas-sólido
- es GSC sigla
- en gas-solid chromatography
- en GSC sigla
Química analítica
Definition
Cromatografia de gasos en què la fase estacionària és un sòlid actiu. Es tracta d'una cromatografia d'adsorció. Els coeficients de distribució són generalment molt més grans que en cromatografia gas-líquid; per la qual cosa aquesta tècnica és útil per a la separació de substàncies que no es retenen en columnes cromatogràfiques de cromatografia gas-líquid, tal com els components de l'aire, sulfur d'hidrogen, disulfur de carboni, òxids de nitrogen, monòxid de carboni, diòxid de carboni i gasos nobles. La cromatografia gas-sòlid es porta a terme tant en columnes reblertes com en columnes capil·lars, on l'adsorbent es fixa a les parets del capil·lar. Els adsorbents més utilitzats són tamisos moleculars o polímers porosos.
GTO
GTO
Química teòrica
- ca orbital gaussià, n m
- ca orbital tipus gaussià, n m
- ca GTO, n m sigla
- es orbital gaussiano
- es orbital tipo gaussiano
- es GTO sigla
- en gaussian orbital
- en Gaussian-type orbital
- en GTO sigla
Química teòrica
Definition
Orbital atòmic amb una part angular idèntica a la dels orbitals hidrogenoides i una part radial, Rnl( r), que s'expressa Rnl( r) = Nr1exp(− ξr2), on N és una constant de normalització, ξ és l'exponent orbital (proporcional a la càrrega nuclear efectiva que sent l'electró), r és la distància de l'electró al nucli, i n i l són, respectivament, el nombre quàntic principal i el nombre quàntic orbital. Aquesta part radial es diferencia de la que tenen els orbitals hidrogenoides en el fet que el factor exponencial és exp(−ξr2) en lloc de exp(−ξr). Normalment els orbitals gaussians són usats com a funcions de base per obtenir orbitals atòmics més acurats. En aquests càlculs, que requereixen la resolució del sistema d'equacions de Hartree-Fock, els exponents orbitals, ξ, i els coeficients de la combinació lineal són emprats com a paràmetres variacionals. Els orbitals gaussians són utilitzats també en el càlcul d'orbitals moleculars dins l'aproximació de la combinació lineal d'orbitals atòmics.
guano
guano
Química industrial
- ca guano, n m
- es guano
- en guano
Química industrial
Definition
Substància formada per la descomposició d'excrements i cadàvers d'aus marines. És molt rica en fosfats (8 a 12% en pes de P expressat com a P<sub>2</sub>O<sub>5</sub>), nitrats (11 a 16% de nitrogen expressat com a element) i potassi (expressat com a K<sub>2</sub>O), i ha estat molt usada com a adob natural. Es troba, entre d'altres, en algunes costes del Perú i de Califòrnia. Algunes vegades s'utilitza <i>guano</i> per a fer referència als excrements de rats penats o de foques, que tenen menys valor com a adob.
guany
guany
Enginyeria química, Química física
- ca guany, n m
- es ganancia
- en gain
- sbl G
Enginyeria química, Química física
Definition
Relació entre el valor del senyal de sortida d'un sistema respecte al senyal d'entrada al mateix sistema. Per a un làser és la relació entre la intensitat de la radiació en la cavitat ressonant després que la radiació electromagnètica hagi fet un recorregut d'anada i tornada al llarg de la cavitat ressonant i la intensitat de la radiació abans d'aquest recorregut. S'expressa G = I2l / I0, on I2l és la intensitat de la radiació després del recorregut d'anada i tornada al llarg de la cavitat, i I0 és la intensitat abans del recorregut. El guany d'un làser ha de ser superior a la unitat per tal que en la cavitat ressonant del làser es produeixi emissió de radiació làser.
guix
guix
Geologia
- ca guix, n m
- ca algeps, n m sin. compl.
- ca ges, n m sin. compl.
- es yeso
- en gypsum
Geologia
Definition
Mineral de calci, de fórmula química CaSO4·2H2O, que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (d'incolor a blanc, de vegades amb matisos de color gris, groc, bru, vermell) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor variable (vítria, nacrada, mat o sedosa), una duresa d'1,5-2 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,35 g/cm3, una fractura concoïdal i una exfoliació perfecta. Pertany a la classe dels sulfats. Les diferents varietats reconegudes d'aquest mineral són la ^selenita^, el ^guix alabastre^, el ^guix fibrós^ i la ^rosa del desert^, agregats de cristalls lenticulars. El guix és un cas típic de mineral sedimentari d'origen químic; la seva aparició està estretament relacionada amb els processos d'evaporació d'aigües marines o continentals riques en sals de calci. Freqüentment forma grans extensions en capes, indicadores de la regió en què antigament hi havia una llacuna salada o un estuari marí. També és possible trobar guix en les cubetes sedimentàries marines com a resultat de la hidratació de l'^anhidrita^ o de l'acció de l'^àcid sulfúric^ derivat de les pirites sobre les margues i argiles calcàries. Les aigües sulfuroses associades a fumaroles volcàniques també afavoreixen l'aparició d'aquest mineral. La gran facilitat d'extracció i tractament del guix, com també les seves propietats físiques i químiques, han estat decisives per a convertir-lo en un element insubstituïble en el sector de la construcció. En l'àmbit de la medicina serveix per a endurir embenats destinats a immobilitzar ossos trencats. El guix és la matèria primera del material del mateix nom, que s'obté per calcinació del mineral. En determinades circumstàncies de penúria s'ha usat el guix com a matèria primera de sofre per a obtenir àcid sulfúric (amb el mètode Leverkusen, de Bayer) o sulfat amònic (amb el mètode ICI).
Note
- La forma guix prové del grec gýpsos, nom que es donava al mineral calcinat, del qual deriva el llatí gypsum.