Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  mercuri, n m
  • es  mercurio
  • en  mercury
  • sbl  Hg

Química inorgànica

Definition
Element tercer del grup 12 del bloc <i>d</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 80 i massa atòmica 200,58.

Note

  • Se'n coneixen fins a trenta-cinc isòtops, dels quals set són estables, <sup>196</sup>Hg, <sup>198</sup>Hg, <sup>199</sup>Hg, <sup>200</sup>Hg, <sup>201</sup>Hg, <sup>202</sup>Hg i <sup>204</sup>Hg. Es coneix des de l'antiguitat. Es presenta com un líquid de color blanc argentat, brillant, amb un punt de fusió de <signe menys>39 ºC i un punt d'ebullició de 357 ºC. A temperatura ambient es presenta en forma de gotes que no mullen. De lluïssor metàl•lica, presenta una densitat molt alta, de 13,6 g/cm<sup>3</sup> i una exfoliació i fractura nul•les. No és un element gaire abundant i està molt disseminat. Cristal•litza en el sistema romboèdric. Es troba en estat natiu, si bé això és rar. El seu mineral més comú és el cinabri, que és el sulfur de mercuri. S'obté per torrefacció del sulfur amb aire, la qual cosa dóna directament mercuri metàl•lic. Químicament és un agent reductor potent, que per exemple redueix l'àcid sulfúric concentrat i calent. La característica més important del mercuri elemental és que pot dissoldre altres metalls i formar amalgames, de les quals les més importants són les de sodi i potassi, que són molt reductores. S'utilitza en la preparació d'explosius, en electrotècnia, per al funcionament de rectificadors de corrent elèctric i en l'elaboració de pintures per a vaixells. El seu consum principal és en les cel•les de mercuri per a l'electròlisi de la ^salmorra^. A petita escala té molt ús en termòmetres, baròmetres i diferents tipus de mesuradors. Presenta els estats d'oxidació +1 i +2. Tant el mercuri com els seus compostos són en general altament tòxics. Els seus compostos tenen una àmplia utilització com a germicides i fungicides. Els jaciments més importants són a Idrija (Eslovènia), Almadén (Espanya) i Monte Amiata (Itàlia).
  • ca  matèries en suspensió, n f pl
  • ca  sòlids en suspensió, n m pl sin. compl.
  • ca  MES, n f pl sigla
  • es  materias en suspensión
  • es  sólidos en suspensión
  • es  MES sigla
  • en  SM
  • en  suspended matter
  • en  suspended solids

Medi ambient

Definition
Conjunt de partícules sòlides de petites dimensions que es troben disperses en un fluid. S'utilitzen com a paràmetre per a mesurar les matèries que poden ser decantades o retingudes per filtració en una mostra d'aigua, s'expressa en unitat de massa (tenint en compte el pes sec) per unitat de volum.
  • ca  mesc, n m
  • ca  almesc, n m sin. compl.
  • es  almizcle
  • en  musk

Química industrial

Definition
Substància olorosa semilíquida obtinguda dels fol•licles del prepuci del mesquer. El seu principi olorós és la muscona. El mesc i la muscona obtinguda per síntesi es fan servir com a fixadors de perfums de qualitat. Se li atribueixen propietats afrodisíaques i antiespasmòdiques.
  • ca  mescla, n f
  • es  mezcla
  • en  mixture

Química física

Definition
Sistema termodinàmic homogeni i multicomponent l'estat fàsic del qual coincideix amb el dels components purs i on els components poden estar en qualsevol proporció. Aquestes dues propietats són les que diferencien una mescla d'una solució, ja que en una solució els components no poden tenir tot l'interval de fraccions molars i normalment l'estat fàsic dels soluts purs és diferent del de la solució.
  • ca  mescla, n f
  • es  mezcla
  • en  blending

Química industrial

Definition
Barreja de diferents productes destil•lats, en la indústria de refinació del petroli, per a la preparació de combustibles líquids que satisfacin les especificacions legals requerides. Per exemple, en la mescla de gasolina es barregen gasolina directa i fraccions procedents de les unitats d'^alquilació^, ^isomerització^, craqueig FCC i ^reformat^ CCR, entre altres unitats, juntament amb ^additius antidetonants^ com el metil terbutil èter.
  • ca  azeòtrop, n m
  • ca  mescla azeotròpica, n f sin. compl.
  • es  azeótropo
  • es  mezcla azeotrópica
  • en  azeotrope
  • en  azeotropic mixture

Química física

Definition
Mescla de dos o més components volàtils en què la composició de la fase líquida és la mateixa que la de la fase vapor, per la qual cosa el seu comportament sembla el d'un líquid pur i no es pot separar per ^destil·lació fraccionada^.

Note

  • Habitualment, en un diagrama de fases binari, l'azeòtrop es representa per un punt singular que apareix en l'equilibri líquid-vapor de mescles binàries que tenen desviacions importants del comportament ideal donat per la ^llei de Raoult^. En diagrames de fases a pressió constant, les mescles que presenten desviacions positives de la llei de Raoult presenten un mínim, de manera que la composició de l'azeòtrop és la que té la temperatura d'ebullició més baixa i es comporta com si es tractés d'un compost pur, és a dir, la temperatura d'ebullició no varia mentre es produeix el canvi de fase de la totalitat de la mescla, bé de líquid a vapor, bé de vapor a líquid. Com que la variació del punt d'ebullició amb la pressió és una característica pròpia de cada líquid, si es varia la pressió de treball l'azeòtrop deixa de ser-ho i, en conseqüència, el punt d'ebullició deixa de mantenir-se constant mentre dura el procés de canvi de fase.

    En condicions normals de treball, gairebé la meitat de les mescles binàries líquides conegudes són azeòtrops. L'exemple més conegut és l'alcohol venut a les farmàcies, que és del 96 % en volum (93 % en pes). La composició de l'azeòtrop que forma l'aigua amb l'alcohol a pressió atmosfèrica dóna una temperatura d'ebullició de 78,2 ºC, per sota dels punts d'ebullició normals de l'aigua i de l'etanol pur. Si s'obre una botella d'etanol pur a l'aire, de seguida es forma l'azeòtrop que li correspon a la pressió atmosfèrica amb el vapor d'aigua present a l'atmosfera. Un exemple d'azeòtrop amb punt d'ebullició màxim és el format per l'aigua i el clorur d'hidrogen.
  • ca  mescla eutèctica, n f
  • ca  eutèctic, n m sin. compl.
  • es  eutéctico
  • es  mezcla eutéctica
  • en  eutectic
  • en  eutectic mixture

Química física

Definition
Mescla de composició constant de dos components totalment miscibles en fase líquida i immiscibles en fase sòlida que se solidifica i fon sense canviar la composició a la ^temperatura eutèctica^. En un diagrama de fases de l'equilibri sòlid-líquid d'una mescla binària, la mescla eutèctica ve representada pel ^punt eutèctic^. Una mescla eutèctica es pot diferenciar d'un component pur perquè el punt eutèctic depèn de la pressió. Per tant, si variem la pressió externa, la mescla deixa de ser eutèctica i fon variant la temperatura de solidificació o la temperatura de fusió com qualsevol mescla binària. Aquest fenomen té moltes aplicacions; per exemple, per fondre el gel de les carreteres s'hi tira sal, ja que l'aigua i la sal comuna formen una mescla eutèctica a −21,1 ºC i a pressió atmosfèrica i la composició de la mescla eutèctica és d'un 23 % en pes de sal. Aquest fenomen també és la base dels anticongelants que es posen a l'aigua dels cotxes, ja que depenent del solut que s'hi posi i de la seva composició, la temperatura de congelació de l'aigua disminuirà. Aquest fenomen és el mateix que succeeix en el ^descens crioscòpic^. El terme eutèctic s'usa per a mescles sòlides.
  • ca  mescla heterogènia, n f
  • es  mezcla heterogénea
  • en  heterogeneous mixture

Termes generals

Definition
Mescla en què hi ha dues o més substàncies barrejades que es poden distingir a ull nu, ja que cadascuna d'elles presenta propietats químiques diferents.
  • ca  mescla homogènia, n f
  • es  mezcla homogénea
  • en  homogeneous mixture

Termes generals

Definition
Mescla en què hi ha dues o més substàncies barrejades que no es poden distingir a ull nu, ja que qualsevol part alíquota de la mescla té la mateixa composició i, en conseqüència, les mateixes propietats químiques.
  • ca  mescla ideal, n f
  • es  mezcla ideal
  • en  ideal mixture

Química física

Definition
Mescla en què el potencial químic de cadascun dels components només depèn de la composició i no de la naturalesa química dels altres components. Així, la variació del potencial químic del component <i>i</i>-èsim a temperatura i pressió constants ve donada per dT,p µ<id sobre i> = RT d ln xi, independentment de la naturalesa de la fase en què es troba i del comportament de cada component en estat pur, on <i>x</i><sub>i</sub> indica la fracció molar del component. En general, el potencial químic de cadascun dels components de la mescla ideal es pot expressar com µ<id sobre i> = µ<* sobre i> (<i>T</i>,<i>p</i>) + <i>RT</i> ln <i>x</i><sub>i</sub>, on µ<* sobre i> (<i>T</i>,<i>p</i>) representa el potencial químic del component pur a la temperatura i pressió en què es troba la mescla. Una mescla ideal presenta un volum de mescla nul, una entalpia de mescla nul•la i una energia de Gibbs de mescla que només depèn del nombre de soluts i de la seva composició. Això succeeix perquè, com que les interaccions intermoleculars no varien en ser nuls l'entalpia i el volum de mescla, els diferents components de la mescla es comporten com si no estiguessin mesclats i, en conseqüència, a l'energia de Gibbs de mescla només hi ha una contribució entròpica, associada a l'entropia de mescla, que depèn dels diferents ^microestats^ en què es poden trobar les molècules dels diferents components. Una mescla ideal segueix la ^regla de Lewis-Randall^. Els exemples més importants de mescles ideals són la mescla de gasos ideals, per a la qual la regla de Lewis-Randall condueix a la definició de pressió parcial i, per tant, a la ^llei de Dalton de les pressions parcials^; la mescla ideal de gasos reals, per a la qual la regla de Lewis-Randall s'escriu en termes de la fugacitat, i la mescla condensada ideal per a components líquids o sòlids, per a la qual la regla de Lewis-Randall aplicada a l'equilibri de fases de la fase condensada amb el seu vapor condueix a la ^llei de Raoult^.