Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  medi, n m
  • ca  medi ambient, n m sin. compl.
  • es  medio ambiente
  • en  environment

Medi ambient

Definition
Conjunt dels elements biòtics (flora i fauna) i abiòtics (energia solar, aigua, aire i terra mineral) que integren un determinat espai, que afecten el desenvolupament i la supervivència d'un organisme i que permeten el desenvolupament d'ecosistemes i el conjunt de processos físics, químics i biològics a què resten sotmesos tots aquests elements.
  • ca  medi, n m
  • ca  medi ambient, n m sin. compl.
  • es  medio ambiente
  • en  environment

Medi ambient

Definition
Conjunt dels elements biòtics (flora i fauna) i abiòtics (energia solar, aigua, aire i terra mineral) que integren un determinat espai, que afecten el desenvolupament i la supervivència d'un organisme i que permeten el desenvolupament d'ecosistemes i el conjunt de processos físics, químics i biològics a què resten sotmesos tots aquests elements.
  • ca  medi de cultiu, n m
  • es  medio de cultivo
  • en  culture medium

Enginyeria química

Definition
Mescla complexa de diferents nutrients en proporcions adequades per al desenvolupament cel·lular.
  • ca  medi hídric, n m
  • es  medio hídrico
  • en  water environment

Medi ambient

Definition
Part de l'escorça de la Terra formada per aigua i constituïda principalment pels oceans, els llacs i els rius.
  • ca  meitneri, n m
  • es  meitnerio
  • en  meitnerium
  • sbl  Mt

Química inorgànica

Definition
Element quart del grup 9 del bloc <i>d</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 109 i massa atòmica 268.

Note

  • Se'n coneixen fins a set isòtops, tots ells artificials i inestables.
  • ca  cromatografia electrocinètica micel·lar, n f
  • ca  cromatografia capil·lar electrocinètica micel·lar, n f sin. compl.
  • ca  MECC, n f sigla
  • ca  MEKC, n f sigla
  • es  cromatografía capilar electrocinética micelar
  • es  cromatografía electrocinética micelar
  • es  MECC sigla
  • es  MEKC sigla
  • en  micellar electrokinetic capillary chromatography
  • en  micellar electrokinetic chromatography
  • en  MECC sigla
  • en  MEKC sigla

Electroquímica, Química analítica

Definition
Electroforesi capil·lar en què el tub capil·lar conté una solució micel·lar d'un surfactant iònic, obtinguda per addició a l'electròlit de surfactants iònics per sobre de la seva concentració micel·lar crítica. En aquestes condicions, el monòmer del surfactant tendeix a formar ^micel·les^. Un sistema micel·lar conté la fase aquosa i la fase micel·lar que, de vegades, s'anomena fase pseudoestacionària. En la majoria dels casos, s'utilitzen surfactants aniònics, essent el més usat el dodecilsulfat de sodi (SDS). Les seves micel·les tenen una càrrega negativa elevada que els dóna una elevada velocitat electroforètica cap a l'ànode, per bé que la magnitud del flux electroosmòtic és suficientment elevat com per arrossegar la micel·la cap al càtode, de manera que s'obté una fase aquosa ràpida i una fase micel·lar lenta que es mouen en el mateix sentit. Els soluts es poden distribuir entre les dues fases i la retenció es basa en la diferència de solubilitats dels soluts en les micel·les. La migració dels anàlits està governada per la hidrofobicitat. Els soluts més hidròfobs interaccionen més fortament amb la fase micel·lar i, per tant, migren més lentament que els més hidròfils. El temps de migració d'un solut que interaccioni amb les micel·les estarà entre els valors t0, que és el temps de migració d'un compost que no interacciona amb les micel·les, i tmc, que és el temps de migració d'un solut totalment solubilitzat en les micel·les.
  • ca  melamina, n f
  • ca  1,3,5-triazina-2,4,6-triamina, n f sin. compl.
  • ca  2,4,6-triamino-1,3,5-triazina, n f sin. compl.
  • es  1,3,5-triazina-2,4,6-triamina
  • es  2,4,6-triamino-1,3,5-triazina
  • es  melamina
  • en  1,3,5-triazine-2,4,6-triamine
  • en  2,4,6-triamino-1,3,5-triazine
  • en  melamine
  • for  C3H6N6

Química orgànica

Definition
Amina cristal·lina incolora que cristal·litza de la seva dilució en aigua en el sistema monoclínic i té un punt de fusió de 354 ºC, per bé que sublima per sota del seu punt de fusió.

Note

  • És poc soluble en dissolvents orgànics i en aigua, en què es dissol a 100 ºC. Té una densitat d'1,573 g/cm3 (14 ºC). Pot reaccionar amb alcohols, fenols, cetones i aldehids, però la reacció amb el formaldehid és la que té més interès. Es fa servir principalment per obtenir resina de melamina, un polímer termoestable resultant de la condensació de la melamina amb el formaldehid. Actualment, en la majoria de plantes la melamina s'obté per trimerització de la urea en presència d'un catalitzador d'alumini-silicat amb alliberament d'amoníac. És un procés d'un únic pas.
  • ca  membrana, n f
  • es  membrana
  • en  membrane

Bioquímica

Definition
Estructura constituïda per dues capes lipoproteiques que delimiten la cèl·lula i tots els orgànuls. La membrana cel·lular o citoplasmàtica envolta la cèl·lula, i existeixen també altres estructures membranoses intraorganulars com, per exemple, als cloroplasts i als mitocondris. La relativa estabilitat de les membranes és deguda a la naturalesa amfipàtica dels lípids que les constitueixen. Els bacteris gramnegatius, a més de la membrana cel·lular, presenten una membrana externa que embolcalla la paret cel·lular. Les membranes també són presents a l'estructura de nombrosos virus, envoltant-ne la càpside, els quals s'anomenen <i>virus amb embolcall</i> o <i>virus amb envolta</i>; quan no en tenen, es parla de <i>virus nus</i>.
  • ca  membrana bicapa, n f
  • es  membrana bicapa
  • en  bilayer membrane

Electroquímica

Definition
Membrana constituïda per dues capes en contacte, la primera consistent en una membrana de bescanvi iònic d'àcid feble en front del càtode, i la segona d'àcid fort en front de l'ànode. Les membranes bicapa foren desenvolupades en la indústria cloro-àlcali per a evitar la retromigració dels ions hidròxid des del compartiment catòdic fins a l'anòdic en les membranes de bescanvi catiònic, fenomen que té lloc en les membranes amb grups d'àcid fort SO3H, però no en les que tenen grups d'àcid feble COOH, la qual cosa produeix una disminució de l'eficiència de corrent del procés. Amb les membranes bicapa s'elimina la retromigració dels ions sense augmentar excessivament la resistència elèctrica de la membrana, amb un consum específic d'energia notablement inferior al corresponent a l'ús exclussiu d'una membrana catiònica d'àcid feble amb els grups COOH poc dissociats.
  • ca  membrana bipolar, n f
  • es  membrana bipolar
  • en  bipolar membrane

Electroquímica

Definition
Membrana que per una cara es comporta com una membrana de bescanvi catiònic i per l'altra com una membrana de bescanvi iònic. Ambdues cares són permeables a l'aigua, de forma que la interfase que les separa està plena d'aigua. Quan se situa una membrana bipolar entre dos elèctrodes amb la cara bescanviadora d'anions en front de l'ànode i la de cations en front del càtode, entre sengles dissolucions aquoses, i es fa circular un corrent continu, l'aigua de l'interior de la membrana es dissocia, de manera que els protons migren cap al càtode a través de la cara de bescanvi catiònic, i els ions hidròxid cap a l'ànode a través de la cara de bescanvi aniònic. Les membranes bipolars, en combinació amb altres membranes de bescanvi aniònic i de bescanvi catiònic, permeten d'obtenir àcids i bases purs a partir de les seves sals, la qual cosa té gran interès en el tractament d'aigües residuals. S'empra membranes bipolars en la regeneració de banys de decapatge esgotats de l'acer amb dissolucions dels àcids fluorhídric i nítric, en la desulfuració dels gasos procedents de la combustió del carbó amb alt contingut de sofre en les centrals tèrmiques, en la fabricació de NaOH a partir de minerals sòdics, en la recuperació de l'amoníac i en altres processos. Vegeu també ^membrana de bescanvi iònic^ i ^electrohidròlisi^.