Diccionari de química (històric complet)

ca mauveïna, n f
es mauveína
en mauveine

Química industrial

Definition

Colorant de fórmula C27H24N4, de color vermell violat i pertanyent al grup de la fenazina. Va ser el primer colorant obtingut per síntesi química. El va obtenir Perkin el 1856 a partir de derivats del quitrà, i es va comercialitzar a partir del 1857. Va ser el desencadenant de la important indústria de colorants sintètics, bàsics en el desenvolupament de la indústria química europea, la qual cosa va ser un important estímul per a la recerca en química orgànica en la segona meitat del segle XIX. Actualment la mauveïna només s'usa com a indicador.

ca metil etil cetona, n f
ca MEC, n f sigla
es metil etil cetona
es MEC sigla
en methyl ethyl ketone
en MEK sigla

Química industrial

Definition

Cetona líquida de fórmula CH3-CO-CH2-CH3, amb un punt d'ebullició de 73ºC i un comportament polar que el fa ser un dissolvent molt apreciat industrialment, especialment en el camp de les resines viníliques i el cautxú sintètic. S'obté a partir del 2-butè procedent de la ^fracció C4^, que s'hidrata i dóna el sec-butanol CH3-CHOH-CH2-CH3. L'alcohol es deshidrogena amb zinc a 350ºC i dóna la metil etil cetona. Metil etil cetona és el nom comú de la 2-butanona.

ca mecànica de matrius, n f
es mecánica de matrices
en matrix mechanics

Química teòrica

Definition

Una de les dues formulacions amb què era presentada la mecànica quàntica en els seus inicis, desenvolupada els anys 1925-1926 per W. Heisenberg, M. Born, E. P. Jordan i P. A. M. Dirac i que abandonà el concepte de partícules que es mouen amb trajectòries ben definides i es basà en la teoria de matrius infinites de Hilbert. La mecànica de matrius va resultar ser equivalent a la mecànica ondulatòria, i les dues formulacions van arribar a fondre's en una de sola.

ca mecànica estadística, n f
es mecánica estadística
en statistical mechanics

Química teòrica

Definition

Branca de la física que estudia els sistemes macroscòpics des d'un punt de vista microscòpic o molecular. El seu objectiu és la comprensió i la predicció dels fenòmens macroscòpics i el càlcul de les propietats macroscòpiques d'un sistema a partir de les propietats de les partícules que els constitueixen; en particular, àtoms o molècules. La mecànica estadística es divideix en dues parts. La primera, la mecànica estadística de l'equilibri, se centra en l'estudi de sistemes en equilibri. També es coneix amb el nom de termodinàmica estadística, ja que fa de pont entre la termodinàmica i la mecànica quàntica. La segona, la mecànica estadística del no equilibri, se centra en l'estudi de sistemes fora de l'equilibri. La mecànica estadística s'aplica a l'estudi de gran varietat de sistemes i fenòmens: gasos, líquids, solucions, polímers, fenòmens d'adsorció, metalls, espectroscòpia, fenòmens de transport, dinàmica de biomolècules, propietats elèctriques i magnètiques de la matèria, membranes cel·lulars, etc. La mecànica estadística tingué els seus preludis històrics en la teoria cinètica dels gasos, desenvolupada per J. C. Maxwell vers el 1850; però el seu desenvolupament definitiu tingué lloc vint anys després sota l'impuls de L. Boltzmann.

ca termodinàmica estadística, n f
ca mecànica estadística de l'equilibri, n f sin. compl.
es mecánica estadística de equilibrio
es termodinámica estadística
en equilibrium statistical mechanics
en statistical thermodynamics

Química teòrica

Definition

Part de la mecànica estadística que estudia les propietats macroscòpiques d'un sistema en equilibri termodinàmic des d'un punt de vista microscòpic o molecular. El seu objectiu és comprendre, predir i calcular aquestes propietats a partir de les propietats de les partícules (àtoms o molècules) que el constitueixen. Per tant, la termodinàmica estadística relaciona la termodinàmica, que permet fer la descripció macroscòpica del sistema, amb la química quàntica, que en fa la descripció microscòpica. L'enfocament estadístic ve donat pel fet que quan el sistema està en un estat termodinàmic d'equilibri són molts els estats microscòpics compatibles amb el mateix en els quals el sistema pot ser trobat. Això fa que les propietats macroscòpiques del sistema s'hagin de considerar com una mitjana de les contribucions microscòpiques. S'introdueix el concepte de ^col·lectiu^ (col·lectiu canònic, col·lectiu microcanònic, col·lectiu gran canònic) per especificar el conjunt de microestats considerats en cada mitjana. El concepte de funció de partició definit com la suma de les probabilitats (o pesos) de tots els microestats en una mitjana determinada és també fonamental dins la termodinàmica estadística. El seu valor és característic de cada estat macroscòpic i la deducció, encara que sigui aproximada, d'una expressió analítica en funció de les variables d'estat macroscòpiques permet construir l'equació fonamental del sistema estudiat i derivar-ne tota la termodinàmica. Especialment quan s'estudien sistemes ideals, es poden arribar a expressar les propietats macroscòpiques en termes de propietats moleculars tals com la massa de les partícules, la seva geometria i les freqüències de vibració moleculars. Quan les interaccions entre les partícules són importants i les solucions analítiques són difícils de resoldre, és habitual utilitzar tècniques computacionals o de simulació per calcular les mitjanes que permeten deduir les propietats macroscòpiques. Vegeu també ^macroestat^, ^microestat^, ^mètode de Montecarlo^ i ^mètode de dinàmica molecular^.

ca mecànica ondulatòria, n f
es mecánica ondulatoria
en undulatory mechanics

Química teòrica

Definition

Una de les dues formulacions amb què era presentada la mecànica quàntica en els seus inicis, formulada per E. Schrödinger el 1926 partint del concepte de la dualitat ona-partícula postulat per L. de Broglie i introduint l'equació d'ona que porta el seu nom, la qual ha esdevingut un dels elements fonamentals de la mecànica quàntica actual. La mecànica ondulatòria va resultar ser equivalent a la mecànica de matrius, i les dues formulacions van arribar a fondre's en una de sola. Vegeu també ^equació de Schrödinger^.

ca mecànica quàntica, n f
es mecánica cuántica
en quantum mechanics

Química teòrica

Definition

Part de la física que estudia les propietats físiques i químiques de sistemes microscòpics tals com àtoms, molècules o els seus constituents (nuclis atòmics i partícules elementals) així com d'objectes macroscòpics des d'un punt de vista microscòpic. La mecànica quàntica va jugar un paper molt important en el desenvolupament de la ciència a principis del segle XX i la seva importància transcendeix els límits de la física, ja que constitueix la base teòrica de la química moderna, la biologia molecular, l'astrofísica i altres ciències. La mecànica quàntica fou iniciada per M. Planck l'any 1900 amb la formulació de la llei de la radiació del cos negre, amb què va introduir el concepte de quantització de l'energia. Aquest concepte fou emprat després per A. Einstein (1905) per explicar l'efecte fotoelèctric i per N. Bohr (1913) per construir un model per a l'àtom d'hidrogen. La hipòtesi de L. de Broglie (1923) sobre la naturalesa ondulatòria de la matèria, confirmada per l'experiment de C. Davisson i L. H. Germer, la interpretació estadística de la funció d'ona feta per M. Born i el principi d'incertesa (1927) foren aportacions destacades que contribuiren a la fonamentació de la mecànica quàntica. Una formulació matemàtica compacta d'aquesta matèria fou donada per P. A. M. Dirac (1930), que va mostrar que cada estat d'un sistema microscòpic es pot representar amb un vector d'un espai vectorial de Hilbert i que cada propietat física es pot caracteritzar amb un operador hermític lineal. La formulació de Dirac inclou com a casos particulars dues versions anteriors de la mecànica quàntica equivalents entre si: la mecànica ondulatòria, basada en la hipòtesi de L. de Broglie i proposada per E. Schrödinger, i la mecànica de matrius, basada en l'àlgebra matricial i formulada per W. Heisenberg, M. Born, E. P. Jordan i el mateix Dirac. La mecànica quàntica està basada en sis postulats. Primerament, l'estat d'un sistema està completament descrit per una funció d'ona, que és una funció de les coordenades de totes les partícules del sistema i del temps. El segon postulat diu que a cada propietat observable d'un sistema li correspon un operador hermític que actua sobre les funcions d'ona del sistema. Segons el tercer postulat, els únics valors que es poden obtenir com a resultat de la mesura d'una propietat observable són els valors propis de l'operador associat a la propietat. La probabilitat d'obtenir cada valor propi depèn del coeficient de la funció pròpia corresponent en l'expansió de la funció d'ona en la base de les funcions pròpies de l'operador. Un altre postulat afirma que després d'efectuar la mesura d'una propietat observable el sistema queda en l'estat descrit per la funció pròpia que correspon al valor propi obtingut. El penúltim postulat diu que l'evolució temporal de la funció d'ona d'un sistema entre dues mesures consecutives està determinada per l'equació de Schrödinger dependent del temps. I, finalment, la funció d'ona que descriu l'estat d'un sistema que conté partícules idèntiques entre si ha de ser una funció simètrica respecte al bescanvi de les partícules idèntiques amb spin enter, i una funció antisimètrica respecte al bescanvi de les partícules idèntiques amb spin semisenar.

ca mecanisme catalític, n m
es mecanismo catalítico
en catalytic mechanism

Bioquímica

Definition

Mecanisme de reacció mitjançant el qual un enzim, gràcies a la disposició espacial dels seus grups unidors del substrat i grups catalítics, redueix l'energia lliure d'activació de la reacció. Hi ha diferents tipus de mecanismes catalítics, com la catàlisi àcid-base, la catàlisi covalent, la catàlisi per ions metàl·lics i la catàlisi electrostàtica.

ca mecanisme d'Eley-Rideal, n m
es mecanismo de Eley-Rideal
en Eley-Rideal mechanism

Química física

Definition

Mecanisme de reacció que descriu el comportament d'algunes de les reaccions que tenen lloc sobre superfícies, en el camp de la ^catàlisi heterogènia^. Les reaccions catalítiques del tipus A(g) + B(g) <fletxa dreta> P(g) que segueixen el mecanisme d'Eley-Rideal consten de diferents etapes; una d'adsorció del reactiu A sobre la superfície S on té lloc la reacció, A(g) + S <fletxa dreta> Aads; la reacció entre el reactiu A adsorbit i el reactiu B sense adsorbir per donar P, Aads + B <fletxa dreta> Pads, i la desorció del producte de reacció P de la superfície S, Pads <fletxa dreta> P(g) + S. El mecanisme d'Eley-Rideal no es pot aplicar a reaccions unimoleculars. Per a trobar l'equació de velocitat d'aquest mecanisme, el més habitual és postular que l'etapa de la reacció és l'^etapa determinant de la velocitat^ i que les altres estan en equilibri químic.

ca mecanisme de la reacció electròdica, n m
es mecanismo de la reacción electródica
en mechanism of electrode reaction

Electroquímica

Definition

Seqüència d'etapes elementals electroquímiques i/o químiques que descriuen la reacció electròdica d'una espècie electroactiva. De forma genèrica, les etapes electroquímiques es designen amb el símbol E, i les etapes químiques, amb el símbol C. El mecanisme de la reacció electròdica forma part del procés electròdic. Els més freqüents són el mecanisme E (amb una sola transferència de càrrega), el mecanisme EE (amb dues transferències de càrrega consecutives), el mecanisme CE (amb una etapa química seguida d'una electroquímica), el mecanisme EC (amb una etapa electroquímica seguida d'una química), el mecanisme ECE, etc. També pot haver-hi etapes d'adsorció de l'espècie electroactiva, d'intermedis i/o del producte final. El tipus de mecanisme i el corresponent procés electròdic se solen dilucidar en conèixer el pendent de Tafel de la reacció, el seu coeficient de transferència i l'ordre de reacció electroquímica de l'espècie electroactiva i d'altres espècies que hi intervenen, així com d'altres paràmetres cinètics subministrats per les tècniques electroquímiques. El procediment més usual per a la seva dilucidació consisteix a comparar directament aquestes dades experimentals amb les previsions teòriques dels possibles processos, les quals constitueixen el seus criteris de diagnòstic.

Diccionari de química (històric complet)

Basic search

Advanced search

Definition

Definition

Definition

Definition

Definition

Definition

Definition

Definition

Definition

Definition