Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  transistor d'efecte de camp semiconductor-metall-òxid, n m
  • ca  transistor MOSFET, n m sin. compl.
  • ca  MOSFET, n m sigla
  • es  transistor de efecto de campo metal-óxido-semiconductor
  • es  MOSFET sigla
  • en  metal oxide semiconductor field effect transistor
  • en  MOSFET sigla

Química analítica

Definition
Transistor d'efecte de camp de porta aïllada, en el qual la conductivitat del canal és controlada per un camp elèctric transversal induït capacitivament a través d'un aïllant o dielèctric.

Note

  • graf_QA1 OAA:ok
  • ca  mostra, n f
  • es  muestra
  • en  sample

Química analítica

Definition
Porció o petita quantitat d'un material, representativa de les seves qualitats, que és utilitzada per a analitzar-la o determinar-ne les propietats. Les mostres es classifiquen segons la seva massa en grams. Durant molts anys els termes macro, semimicro i micro han estat utilitzats per a indicar, a més de la magnitud de les mostres, l'escala de les operacions analítiques. Generalment es considera que una mostra pertany a la categoria macro quan té una massa superior a 0,1 g. No ha estat especificat cap límit superior, però la majoria dels mètodes analítics considerats com a macro requereixen mostres de l'ordre de 0,1-1 g. Actualment, el terme semimicro ha estat substituït pel de meso i es refereix a les mostres d'entre 0,1-0,01 g. Les mostres de l'ordre 10−3-10−4 g són de la categoria submicro i les inferiors a 10−4 g són de la ultramicro, sense especificar-ne el límit inferior. En funció del pes de mostra emprat per a fer una determinació, la IUPAC considera les diferències que es mostren a la taula.

Note

  • taules_QA1
  • ca  mostratge, n m
  • ca  mostreig, n m sin. compl.
  • es  muestreo
  • en  sampling

Química analítica

Definition
Operació consistent a escollir una mostra. Sovint és una de les operacions més difícils del procés analític i és el pas que limita l'exactitud del procediment. És d'especial importància quan l'objecte d'anàlisi és de gran volum, com un llac, una mina, un sòl o un camp de blat. L'operació en materials voluminosos comprèn tres etapes; la identificació de la població estadística d'on s'ha d'obtenir la mostra, la recollida d'una mostra bruta que sigui veritablement representativa de la població que es vol mostrejar, la reducció de la mostra bruta a uns quants centenars de grams que constitueixen la mostra de laboratori homogènia que sigui adequada per a l'anàlisi. Normalment la segona i tercera etapa són les que necessiten més enginy de tota l'anàlisi. El producte final d'aquestes operacions és una mostra homogènia que pesa uns grams i que representa de l'ordre d'una part per milió del material del qual es vol determinar la composició. Els errors que es deriven d'aquestes operacions normalment es tracten separadament dels errors propis d'una anàlisi química. S'ha demostrat que quan la incertesa de mostratge és igual o superior a la incertesa de les mesures, no té sentit intentar millorar la incertesa de les mesures, sinó que és millor utilitzar una tècnica d'anàlisi ràpida, menys precisa, de forma que es puguin analitzar més mostres amb menys temps, i millorar així la precisió de la mesura de tota la mostra.
  • ca  mostratge isocinètic, n m
  • es  muestreo isocinético
  • en  isokinetic sampling

Medi ambient

Definition
Procediment utilitzat en la presa de mostres per a la determinació de contaminants en un corrent de gas, consistent a aspirar la mostra al mateix cabal a què es produeix l'emissió.
  • ca  mostratge, n m
  • ca  mostreig, n m sin. compl.
  • es  muestreo
  • en  sampling

Química analítica

Definition
Operació consistent a escollir una mostra. Sovint és una de les operacions més difícils del procés analític i és el pas que limita l'exactitud del procediment. És d'especial importància quan l'objecte d'anàlisi és de gran volum, com un llac, una mina, un sòl o un camp de blat. L'operació en materials voluminosos comprèn tres etapes; la identificació de la població estadística d'on s'ha d'obtenir la mostra, la recollida d'una mostra bruta que sigui veritablement representativa de la població que es vol mostrejar, la reducció de la mostra bruta a uns quants centenars de grams que constitueixen la mostra de laboratori homogènia que sigui adequada per a l'anàlisi. Normalment la segona i tercera etapa són les que necessiten més enginy de tota l'anàlisi. El producte final d'aquestes operacions és una mostra homogènia que pesa uns grams i que representa de l'ordre d'una part per milió del material del qual es vol determinar la composició. Els errors que es deriven d'aquestes operacions normalment es tracten separadament dels errors propis d'una anàlisi química. S'ha demostrat que quan la incertesa de mostratge és igual o superior a la incertesa de les mesures, no té sentit intentar millorar la incertesa de les mesures, sinó que és millor utilitzar una tècnica d'anàlisi ràpida, menys precisa, de forma que es puguin analitzar més mostres amb menys temps, i millorar així la precisió de la mesura de tota la mostra.
  • ca  motor, n m
  • es  motor
  • en  engine
  • en  motor

Enginyeria química

Definition
Màquina que transforma una forma d'energia en energia mecànica. Per exemple, pot transformar energia hidràulica, química, elèctrica, etc. Inicialment els motors es classifiquen en tèrmics o atèrmics, segons si l'energia calorífica és utilitzada o no en alguna de les etapes de transformació de l'energia inicial en energia mecànica. Els motors atèrmics, en funció de l'element que forneix l'energia, poden ser hidràulics, pneumàtics, eòlics o aeromotors i elèctrics. També són motors atèrmics els que poden transformar l'energia mecànica emmagatzemada per un sistema sòlid (ressort, pesos, etc.), com ara els rellotges. Entre els motors tèrmics es distingeixen els exotèrmics i els endotèrmics. En els motors exotèrmics l'energia calorífica és produïda per un element extern al fluid impulsor del motor, generalment vapor d'aigua. Poden ser de moviment alternatiu, com la màquina de vapor, o de moviment rotatiu, com la turbina de vapor. En els motors endotèrmics el fluid impulsor és alhora el productor de l'energia calorífica. Es poden classificar en alternatius, com el motor dièsel o el motor Otto; rotatius, com el motor Wankel, i de reacció. Entre aquests darrers, es distingeixen els que necessiten una compressió prèvia, com els turboreactors, i els que no la necessiten, com els pulsoreactors, els estatoreactors i els coets.
  • ca  motor d'explosió, n m
  • es  motor de explosión
  • en  explosion engine

Enginyeria química

Definition
Motor tèrmic que produeix moviment a partir de l'energia química d'un combustible per mitjà de la combustió d'aquest.
  • ca  motor dièsel, n m
  • es  motor diésel
  • en  diesel engine

Enginyeria química

Definition
Motor endotèrmic de combustió interna en què el combustible és injectat a la cambra de combustió on hi ha aire que ha estat comprimit pel pistó. La compressió augmenta la temperatura de l'aire fins a uns 900 ºC, per la qual cosa el combustible, que entra vaporitzat mitjançant la injecció, s'inflama espontàniament. Els motors dièsel poden funcionar amb cicles de dos temps i de quatre, idèntics als dels motors Otto. L'alt grau de compressió a què funcionen els converteix en els motors endotèrmics de rendiment termodinàmic més alt. La seva robustesa i el seu funcionament econòmic els fan molt aptes com a propulsors de camions, automòbils, ferrocarrils i vaixells i també en instal•lacions fixes per a produir energia elèctrica.
  • ca  motor Otto, n m
  • es  motor Otto
  • en  Otto engine

Enginyeria química

Definition
Motor endotèrmic de combustió interna que es caracteritza pel fet que la combustió hi és realitzada a volum constant, mitjançant l'explosió d'una mescla de combustible i aire provocada per una guspira. Funciona generalment amb gasolina, gas o, eventualment, amb barreges d'hidrocarburs i d'alcohols. El seu grau de compressió és bastant baix en relació amb el del motor dièsel i, per tant, el rendiment termodinàmic és menor. Poden funcionar en cicles de dos temps o de quatre temps. Com que el temps de combustió és molt curt, generalment són motors més ràpids que els de cicle dièsel, i la seva relació pes/potència també és més favorable.
  • ca  moviment brownià, n m
  • es  movimiento browniano
  • en  Brownian motion

Química teòrica

Definition
Moviment continuat i caòtic d'una partícula col·loidal suspesa en un fluid. La irregularitat d'aquest moviment és causada per l'agitació tèrmica, la qual comporta xocs aleatoris de la partícula amb les molècules del fluid. Aquest tipus de moviment fou observat per primera vegada en una suspensió de pol·len per R. Brown l'any 1828. La velocitat del moviment augmenta amb la temperatura i disminueix amb la viscositat del medi. El 1905 A. Einstein i M. Smoluchowski van desenvolupar una teoria estadística-molecular d'aquest moviment, segons la qual, el recorregut lliure mitjà de la partícula suspesa ve donat per λ = (2Dτ)1/2, en què D és el seu coeficient de difusió i τ, el temps entre dos xocs consecutius amb les molècules del fluid. L'equació d'Einstein-Smoluchowski fou confirmada experimentalment per J. B. Perrin el 1908. L'estudi del moviment brownià establí les bases per a l'aplicació dels mètodes estadístics als problemes de la química física. Vegeu també ^mecànica estadística^.