Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  parell d'electrons no enllaçants, n m
  • ca  parell d'electrons no compartits, n m sin. compl.
  • ca  parell d'electrons solitaris, n m sin. compl.
  • ca  parell no compartit, n m sin. compl.
  • ca  parell no enllaçant, n m sin. compl.
  • ca  parell solitari, n m sin. compl.
  • es  par electrónico no compartido
  • es  par electrónico no enlazante
  • es  par electrónico solitario
  • es  par no compartido
  • es  par no enlazante
  • es  par solitario
  • en  lone electron pair
  • en  lone pair
  • en  nonbonding electron pair

Química teòrica

Definition
Parell d'electrons de valència que, en una molècula, ocupa un orbital molecular que no participa en la formació de cap enllaç covalent. Normalment aquest orbital molecular està localitzat en les proximitats de l'àtom que aporta els dos electrons i pren una direcció que minimitza la repulsió amb els altres parells d'electrons de valència del mateix àtom. Vegeu també ^orbital localitzat^ i ^teoria de la repulsió dels parells d'electrons de la capa de valència^.
  • ca  parell d'electrons enllaçants, n m
  • ca  parell compartit, n m sin. compl.
  • ca  parell d'electrons compartits, n m sin. compl.
  • ca  parell enllaçant, n m sin. compl.
  • es  par compartido
  • es  par electrónico compartido
  • es  par electrónico enlazante
  • es  par enlazante
  • en  bonding electron pair

Química teòrica

Definition
Parell d'electrons de valència que, en una molècula, ocupa un orbital molecular que participa en la formació d'un enllaç covalent.
  • ca  parell iònic, n m
  • es  par iónico
  • en  ion pair

Química analítica

Definition
Parell d'ions de càrrega oposada que tenen una interacció electrostàtica quan es troben en un medi de baixa permitivitat, de manera que les partícules s'associen i es manté tant el catió com l'anió. El sistema es pot descriure amb la reacció d'equilibri K+ + A− <dues fletxes> K+A−, la qual té una constant d'equilibri anomenada constant d'associació. Una de les característiques més importants d'aquests sistemes és l'elevat moment dipolar. Segons la teoria de Bjerrum, el grau de formació d'aquestes espècies depèn de dos factors, de la permitivitat del medi i de la distància mínima a la qual es poden acostar els dos ions. Aquestes espècies es formen poc si el dissolvent és aigua, a causa de la seva elevada permitivitat. En general, en dissolvents de permitivitat més gran que 40 no té lloc l'associació. El bromur de potassi en àcid acètic, el iodur de potassi en piridina, o el clorur de cesi en metanol en són alguns exemples.
  • ca  parell d'electrons no enllaçants, n m
  • ca  parell d'electrons no compartits, n m sin. compl.
  • ca  parell d'electrons solitaris, n m sin. compl.
  • ca  parell no compartit, n m sin. compl.
  • ca  parell no enllaçant, n m sin. compl.
  • ca  parell solitari, n m sin. compl.
  • es  par electrónico no compartido
  • es  par electrónico no enlazante
  • es  par electrónico solitario
  • es  par no compartido
  • es  par no enlazante
  • es  par solitario
  • en  lone electron pair
  • en  lone pair
  • en  nonbonding electron pair

Química teòrica

Definition
Parell d'electrons de valència que, en una molècula, ocupa un orbital molecular que no participa en la formació de cap enllaç covalent. Normalment aquest orbital molecular està localitzat en les proximitats de l'àtom que aporta els dos electrons i pren una direcció que minimitza la repulsió amb els altres parells d'electrons de valència del mateix àtom. Vegeu també ^orbital localitzat^ i ^teoria de la repulsió dels parells d'electrons de la capa de valència^.
  • ca  parell d'electrons no enllaçants, n m
  • ca  parell d'electrons no compartits, n m sin. compl.
  • ca  parell d'electrons solitaris, n m sin. compl.
  • ca  parell no compartit, n m sin. compl.
  • ca  parell no enllaçant, n m sin. compl.
  • ca  parell solitari, n m sin. compl.
  • es  par electrónico no compartido
  • es  par electrónico no enlazante
  • es  par electrónico solitario
  • es  par no compartido
  • es  par no enlazante
  • es  par solitario
  • en  lone electron pair
  • en  lone pair
  • en  nonbonding electron pair

Química teòrica

Definition
Parell d'electrons de valència que, en una molècula, ocupa un orbital molecular que no participa en la formació de cap enllaç covalent. Normalment aquest orbital molecular està localitzat en les proximitats de l'àtom que aporta els dos electrons i pren una direcció que minimitza la repulsió amb els altres parells d'electrons de valència del mateix àtom. Vegeu també ^orbital localitzat^ i ^teoria de la repulsió dels parells d'electrons de la capa de valència^.
  • ca  parell d'electrons no enllaçants, n m
  • ca  parell d'electrons no compartits, n m sin. compl.
  • ca  parell d'electrons solitaris, n m sin. compl.
  • ca  parell no compartit, n m sin. compl.
  • ca  parell no enllaçant, n m sin. compl.
  • ca  parell solitari, n m sin. compl.
  • es  par electrónico no compartido
  • es  par electrónico no enlazante
  • es  par electrónico solitario
  • es  par no compartido
  • es  par no enlazante
  • es  par solitario
  • en  lone electron pair
  • en  lone pair
  • en  nonbonding electron pair

Química teòrica

Definition
Parell d'electrons de valència que, en una molècula, ocupa un orbital molecular que no participa en la formació de cap enllaç covalent. Normalment aquest orbital molecular està localitzat en les proximitats de l'àtom que aporta els dos electrons i pren una direcció que minimitza la repulsió amb els altres parells d'electrons de valència del mateix àtom. Vegeu també ^orbital localitzat^ i ^teoria de la repulsió dels parells d'electrons de la capa de valència^.
  • ca  termoparell, n m
  • ca  parell termoelèctric, n m sin. compl.
  • es  par termoeléctrico
  • es  termopar
  • en  thermocouple

Enginyeria química

Definition
Termòmetre en què la propietat termomètrica és la diferència de potencial elèctric que s'estableix entre els terminals d'un circuit constituït pels dos fils metàl•lics soldats. Els fils d'aquest sensor poden ser, per exemple, de platí i de coure.
  • ca  paret, n f
  • es  pared
  • en  wall

Química física

Definition
Contorn d'un sistema termodinàmic que serveix de separació entre ell i el medi amb el qual pot interactuar. Hi ha diferents tipus de parets en funció del tipus d'interacció entre el sistema i el medi.
  • ca  paret adiabàtica, n f
  • es  pared adiabática
  • en  adiabatic wall

Química física

Definition
Paret que no deixa passar energia en forma de calor. Això significa que, per a sistemes en repòs, l'única forma de bescanviar energia amb el sistema és en forma de ^treball d'expansió^.
  • ca  paret cel·lular, n f
  • es  pared celular
  • en  cell wall

Bioquímica

Definition
Estructura formada principalment per polisacàrids que confereix forma i rigidesa a les cèl·lules vegetals, als <i>archaea</i>, als bacteris i a les algues unicel·lulars. Els constituents principals de les parets cel·lulars vegetals són les pectines, les hemicel·luloses, la cel·lulosa i la lignina; a aquestes substàncies s'hi associen proteïnes com les glicoproteïnes riques en hidroxiprolina. Pel que fa a les parets cel·lulars bacterianes, els seus principals constituents són els peptidoglicans.