Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  primer principi de la termodinàmica, n m
  • es  primer principio de la termodinámica
  • en  first law of thermodynamics

Química física

Definition
Llei de la termodinàmica segons la qual per a sistemes tancats, en repòs i en absència de camps externs, l'^energia interna^ del sistema només es pot modificar mitjançant processos que donin o rebin calor o treball: ∆U = q + w. Va ser formulat a mitjans del segle XIX a partir dels experiments que R. Mayer i J. P. Joule van realitzar en la dècada de 1842-1852 referents a la conversió entre treball i calor, i que van portar a l'establiment de la ^llei de conservació de l'energia^. Entre els experiments realitzats per Mayer i Joule cal destacar-ne dos tipus diferents. En primer lloc, es va subministrar energia en forma de treball a un sistema amb parets adiabàtiques i es va observar que la temperatura del sistema augmentava i el seu valor final només depenia de la quantitat de treball que s'hi havia subministrat, però no del tipus de treball emprat. En segon lloc, es podia aconseguir el mateix valor de la temperatura final sense necessitat de comunicar cap tipus de treball, només posant el sistema en contacte, mitjançant una paret diatèrmica, amb un altre sistema a temperatura adequada. D'aquesta manera es van identificar el treball i la calor com a maneres de modificar l'energia d'un sistema. També van permetre determinar el valor de l'equivalent mecànic de la calor en termes de la ^caloria^.
  • ca  matèria primera, n f
  • ca  primera matèria, n f sin. compl.
  • es  materia prima
  • es  primera materia
  • en  raw material

Química industrial

Definition
1. Substància que s'extreu directament de la natura i s'utilitza en un procés de producció. En la indústria química i de procés, es consideren matèries primeres tots els recursos minerals, els energètics i combustibles fòssils, i els productes derivats de la biosfera, renovables o no. Les principals matèries primeres són el clorur de sodi, per a les indústries clor-sosa; l'aire; l'aigua dolça; tots els minerals no metal•lúrgics, com fosfats, sals potàssiques, argiles, calcàries i silicats; els minerals metal•lúrgics; els combustibles fòssils, com petroli, carbó i gas natural, i tots els productes de la biosfera. La necessitat de reciclatge i aprofitament dels recursos per raons mediambientals ha fet que es considerin també com a matèries primeres els residus industrials, com per exemple el sofre de la desulfuració dels combustibles; els residus agrícoles, per a la fabricació de biocombustibles; els residus sòlids urbans, per a reciclar vidre, paper o metalls, o com a font de compost o de biogàs, i les escombreres de les mines, com a ^mena^ de baixa llei. 2. Substància que una planta adquireix o explota per tal de processar-la. Segons els casos, es pot tractar de productes bàsics, de productes intermedis o de productes finals. Així, el producte d'una indústria de química bàsica pot ser la matèria primera d'una indústria situada més endavant en el procés productiu.

Note

  • Utilitzat generalment en plural.
  • ca  principi d'aufbau, n m
  • ca  principi de construcció, n m sin. compl.
  • es  principio de aufbau
  • es  principio de construcción
  • en  aufbau principle
  • en  building-up principle

Química teòrica

Definition
Conjunt de regles que indiquen el procediment a seguir per deduir la configuració electrònica de l'estat fonamental d'un àtom. Es parteix de la llista de totes les possibles subcapes que pot tenir l'àtom i es procedeix a distribuir-hi els electrons de manera ordenada, tot respectant el nombre d'ocupació màxim de cadascuna d'elles. Aquest nombre d'ocupació màxim és 2, 6, 10, 14..., per a les subcapes del tipus ns, np, nd, nf..., respectivament. L'ordre en què es van omplint les subcapes és aquell que porta a una funció d'ona que reprodueixi millor l'energia de l'estat fonamental de l'àtom. En general, per a un àtom neutre aquesta ordenació és: 1s, 2s, 2p, 3s, 3p, 4s, 3d, 4p, 5s, 4d, 5p, 6s, 4f, 5d, 6p, 7s, 6d... Així, la configuració electrònica de l'àtom de potassi, de 19 electrons, és 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s1. Vegeu també ^subcapa^. La denominació prové de la paraula alemanya Aufbau ('construcció').

Note

  • El nom prové de la paraula alemanya Aufbau, en català, construcció.
  • ca  principi d'equipartició de l'energia, n m
  • ca  teorema d'equipartició de l'energia, n m sin. compl.
  • es  principio de equipartición de la energía
  • es  teorema de equipartición de la energía
  • en  energy equipartition principle
  • en  energy equipartition theorem

Química teòrica

Definition
Principi de la mecànica estadística clàssica que determina com l'energia d'una molècula d'un gas ideal es distribueix entre el seus moviments de translació, rotació i vibració. Aquest principi estableix que cada terme quadràtic en q (coordenada cartesiana) o en p (moment lineal) en l'expressió de l'energia de cada grau de llibertat molecular contribueix a l'energia mitjana de la molècula amb un mateix valor kT/2, en què k és la constant de Boltzmann i T és la temperatura absoluta del gas. Per tant, en totes les molècules i àtoms, el grau de llibertat translacional contribueix a l'energia molecular amb un valor de 3kT/2, mentre que la contribució del grau de llibertat rotacional és kT en les molècules lineals i 3kT/2 en les no lineals. Finalment, cadascun dels modes normals de vibració contribueix a l'energia molecular amb una quantitat kT. En la pràctica aquest principi es compleix perfectament per a la translació i força bé per a la rotació. Per contra, les prediccions del grau de llibertat vibracional són totalment errònies. Una extensió d'aquest principi permet predir la contribució de cada grau de llibertat molecular a la capacitat calorífica a volum constant del gas.
  • ca  principi d'estat, n m
  • es  principio de estado
  • en  state principle

Química física

Definition
Principi que estableix que el nombre mínim de variables d'estat que es necessiten fixar per a caracteritzar un estat d'equilibri d'un sistema termodinàmic depèn del tipus d'interacció entre el sistema i el medi. Per tant, depèn del tipus de parets que els separa. Per exemple, per a un sistema simple el nombre mínim de variables d'estat que es necessiten és de dues, ja que el sistema només pot bescanviar energia en forma de treball o en forma de calor.
  • ca  principi d'exclusió de Pauli, n m
  • es  principio de exclusión de Pauli
  • en  Pauli exclusion principle

Química teòrica

Definition
Principi fonamental de la mecànica quàntica que afecta les funcions d'ona de sistemes que contenen fermions construides segons l'aproximació orbital i que estableix que dues partícules idèntiques no poden estar en un mateix estat. Això significa que en una molècula o un àtom polielectrònic no pot haver-hi dos electrons descrits per un mateix spinorbital o, el que és equivalent, dos electrons no poden tenir una mateixa col·lecció de nombres quàntics. Igualment, com que cada orbital dóna lloc a dos spinorbitals diferents, d'aquest principi es desprèn que un orbital pot estar ocupat com a màxim per dos electrons. Proposat per Wolfgang Pauli l'any 1925, aquest principi ha estat clau per poder explicar l'ordenació dels elements en el sistema periòdic. En el fons, aquest principi és una forma particular d'enunciar el principi més general, anomenat principi de Pauli, que estableix que la funció d'ona d'un sistema de fermions ha de ser una funció antisimètrica respecte l'intercanvi de partícules idèntiques.
  • ca  principi de Carathéodory, n m
  • ca  principi d'inaccessibilitat, n m sin. compl.
  • ca  principi de la inaccessibilitat adiabàtica, n m sin. compl.
  • es  principio de Carathéodory
  • es  principio de inaccesibilidad adiabática
  • en  Carathéodory's principle
  • en  principle of adiabatic inaccessibility

Química física

Definition
Enunciat del segon principi de la termodinàmica segons el qual en les proximitats de qualsevol estat d'equilibri termodinàmic existeixen estats, tan propers com es vulgui, que són inaccessibles des del primer mitjançant un procès adiabàtic.
  • ca  principi d'inaccessibilitat adiabàtica, n m
  • es  principio de inaccesibilidad adiabática

Química física

Definition
Vegeu ^inaccessibilitat del zero absolut^.
  • ca  principi d'incertesa, n m
  • ca  principi d'indeterminació, n m
  • ca  principi d'incertesa de Heisenberg, n m sin. compl.
  • ca  principi d'indeterminació de Heisenberg, n m sin. compl.
  • es  principio de incertidumbre
  • es  principio de incertidumbre de Heisenberg
  • es  principio de indeterminación
  • es  principio de indeterminación de Heisenberg
  • en  Heisenberg uncertainty principle
  • en  uncertainty principle

Química teòrica

Definition
Principi enunciat per W. Heisenberg l'any 1927 segons el qual, a causa del comportament de la natura i deixant de banda les possibles deficiències tècniques dels aparells de mesura, és impossible de mesurar exactament i simultàniament els valors de dues variables canòniques conjugades (per exemple: posició i quantitat de moviment o bé energia i temps) d'una partícula. Representant per ∆p i ∆q les indeterminacions d'una mesura de les variables conjugades p i q, l'expressió matemàtica del principi és donada per la fórmula ∆p∆q ≥ ħ/2, en què ħ és la constant de Planck reduïda. En la formulació compacta de la mecànica quàntica, aquest principi es dedueix dels seus postulats essent un cas particular de les relacions generals d'indeterminació entre parells d'observables. Aquestes estableixen que les indeterminacions en la mesura de dues propietats observables A i B d'un sistema en un estat Ψ estan limitades per la relació <expressió 36>, on [Â,<i><B amb circumflex></i>] és el commutador dels operadors associats a les dues propietats. D'aquest enunciat es desprèn que només les propietats els operadors de les quals no commuten entre si estan afectades pel principi d'incertesa. Aquestes propietats s'anomenen propietats conjugades, o propietats complementàries, mentre que les que presenten un commutador nul són conegudes com a propietats compatibles entre si.
  • ca  principi d'incertesa, n m
  • ca  principi d'indeterminació, n m
  • ca  principi d'incertesa de Heisenberg, n m sin. compl.
  • ca  principi d'indeterminació de Heisenberg, n m sin. compl.
  • es  principio de incertidumbre
  • es  principio de incertidumbre de Heisenberg
  • es  principio de indeterminación
  • es  principio de indeterminación de Heisenberg
  • en  Heisenberg uncertainty principle
  • en  uncertainty principle

Química teòrica

Definition
Principi enunciat per W. Heisenberg l'any 1927 segons el qual, a causa del comportament de la natura i deixant de banda les possibles deficiències tècniques dels aparells de mesura, és impossible de mesurar exactament i simultàniament els valors de dues variables canòniques conjugades (per exemple: posició i quantitat de moviment o bé energia i temps) d'una partícula. Representant per ∆p i ∆q les indeterminacions d'una mesura de les variables conjugades p i q, l'expressió matemàtica del principi és donada per la fórmula ∆p∆q ≥ ħ/2, en què ħ és la constant de Planck reduïda. En la formulació compacta de la mecànica quàntica, aquest principi es dedueix dels seus postulats essent un cas particular de les relacions generals d'indeterminació entre parells d'observables. Aquestes estableixen que les indeterminacions en la mesura de dues propietats observables A i B d'un sistema en un estat Ψ estan limitades per la relació <expressió 36>, on [Â,<i><B amb circumflex></i>] és el commutador dels operadors associats a les dues propietats. D'aquest enunciat es desprèn que només les propietats els operadors de les quals no commuten entre si estan afectades pel principi d'incertesa. Aquestes propietats s'anomenen propietats conjugades, o propietats complementàries, mentre que les que presenten un commutador nul són conegudes com a propietats compatibles entre si.