Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  procés continu, n m
  • es  proceso continuo
  • en  continuous process

Termes generals

Definition
Operació en què hi ha un flux continu de materials des del principi fins al final de la cadena de producció, de manera que cadascuna de les etapes de producció està dimensionada de forma adient per a realitzar una transformació amb un rendiment òptim.
  • ca  procés d'adsorció, n m
  • es  proceso de adsorción
  • en  adsorption process

Electroquímica

Definition
Procés electròdic en què la reacció electròdica de transferència de càrrega es troba acoblada amb reaccions d'adsorció de l'espècie electroactiva, dels seus intermedis i/o del seu producte final. Quan una d'aquestes reaccions d'adsorció és l'etapa determinant de la velocitat de tot el procés, aquest es troba sota control d'adsorció i es mesura un corrent d'adsorció. Això es dóna freqüentment amb elèctrodes sòlids i el corrent límit depèn del recobriment de l'espècie adsorbida sobre l'elèctrode, tot formant-se monocapes o multicapes segons les interaccions que hi intervenen i la concentració de l'espècie electroactiva en el si de la dissolució electrolítica. Aquest fenomen ve descrit per una isoterma d'adsorció, essent les més habituals la isoterma de Langmuir i la isoterma de Temkin per a la formació de monocapes. Si l'espècie electroactiva és l'adsorbida i la reacció electròdica només té lloc sobre la superfície de l'elèctrode, s'assoleix un valor màxim del corrent límit a partir d'una concentració d'especie en el si de la dissolució que dóna lloc al recobriment complet de l'elèctrode ( = 1 per a una monocapa).
  • ca  procés de Bergius, n m
  • es  proceso Bergius
  • en  Bergius process

Química industrial

Definition
Procés industrial d'obtenció d'hidrocarburs mitjançant la hidrogenació de carbó polvoritzat a temperatures d'entre 350 i 700ºC i pressions d'entre 200 i 1.000 bar, normalment amb ^catalitzadors^. Amb el procés de Bergius s'obté un 60% de gasolina, i gasos i olis més pesats. Va ser ideat per Friedrich Bergius a Alemanya el 1913 i desenvolupat posteriorment. Alemanya, que no disposava de fonts econòmiques de petroli, va aconseguir així disposar de combustibles líquids durant la Segona Guerra Mundial.
  • ca  procés de contacte, n m
  • es  proceso de contacto
  • en  contact process

Química industrial

Definition
Procés industrial d'obtenció d'àcid sulfúric basat en l'oxidació del diòxid de sofre a triòxid de sofre mitjançant catàlisi heterogènia, amb un catalitzador sòlid. El diòxid de sofre s'obté per la combustió del sofre a fusió o per la torrefacció de pirites amb aire en excés. El diòxid de sofre s'oxida a triòxid de sofre amb l'excés d'aire. Aquesta reacció en fase gas és exotèrmica i hi ha una reducció del nombre de mols, i per això, segons el ^principi de Le Chatelier^ caldria treballar a temperatura baixa i a pressió elevada. Però el treball amb grans volums de gas corrosiu a pressió no és econòmic, i a baixa temperatura la velocitat de la reacció és molt baixa. Per això les condicions de treball habituals són a temperatures d'uns 400ºC i a pressió ambient, amb catalitzador. El primer catalitzador usat va ser platí suportat en amiant o gel de sílice. A partir de la segona meitat del segle XX es va fer servir pentòxid de vanadi aglomerat amb zeolites, gel de sílice o altres suports, i amb diverses sals que actuen de promotores de la reacció. Tot el procés té lloc en continu, i la barreja de gasos d'entrada passa successivament per diversos llits de catalitzador, amb refrigeracions intermèdies, i s'arriba a conversions globals de més del 99%. El triòxid de sofre no pot reaccionar directament amb aigua perquè la reacció desprèn massa calor, es vaporitza l'aigua i es forma una boira d'àcid sulfúric molt difícil de trencar. Per a evitar-ho, el triòxid de sofre es dissol en àcid sulfúric concentrat i s'obté l'òleum, que és una dissolució de triòxid en àcid sulfúric, de fórmula genèrica (nSO<sub>3</sub>)•H<sub>2</sub>SO<sub>4</sub>). L'òleum es barreja posteriorment amb aigua per a obtenir l'àcid sulfúric de la concentració desitjada. Una variant del procés és procedir a una absorció intermitja dels gasos de reacció, entre etapes de catàlisi. S'aconsegueix així un rendiment superior i uns gasos de sortida més depurats. Aquest és el procés Bayer de doble contacte. Les reaccions globals implicades són <EXPRESSIÓ 5>. El procés va ser inventat al Regne Unit per Phillips el 1831, però no va ser difós a escala industrial fins al 1875 per Winckler, a Alemanya. En el decurs del segle XX substituí completament l'antic ^procés de les cambres de plom^.
  • ca  procés de difusió estacionària, n m
  • es  proceso de difusión estacionaria
  • en  steady diffusion process

Electroquímica

Definition
Procés electròdic limitat per un gradient de concentració estacionari de l'espècie electroactiva en la interfase elèctrode-dissolució. La concentració d'aquesta espècie en el pla exterior de Helmholtz roman constant amb el temps perquè es va consumint per la seva reacció electròdica a mesura que és transportada des de la dissolució. Tot succeeix com si hi hagués una difusió, o difusió convectiva, estacionària cap a l'elèctrode, la qual és explicada per la capa de difusió de Nernst. Es mesura així un corrent de difusió en estar sota control de difusió, el qual assoleix el corrent límit quan el gradient de concentració de l'espècie electroactiva en la interfase és màxim, o sigui, quan la seva concentració en el pla exterior de Helmholtz és igual a zero. Aquest procés dóna lloc a l'elèctrode de disc rotatori i a l'elèctrode de disc-anell rotatori.
  • ca  procés de difusió no estacionària, n m
  • es  proceso de difusión no estacionaria
  • en  non steady diffusion process

Electroquímica

Definition
Procés electròdic limitat per un gradient de concentració no estacionari de l'espècie electroactiva en la interfase elèctrode-dissolució. El consum d'aquesta espècie per la seva reacció electròdica és més ràpid que el seu transport des de la dissolució cap a l'elèctrode, per difusió o difusió convectiva, de manera que la concentració de l'espècie electroactiva en el pla exterior de Helmholtz varia amb el temps. Com en el cas del procés de difusió estacionària, també s'assoleix un corrent de difusió però la corba corrent-potencial és funció del temps i depèn de la tècnica electroquímica emprada per mesurar-la. Quan s'arriba al corrent límit amb un gradient màxim de concentració de l'espècie electroactiva en la interfase, té lloc un augment gradual del gruix de la capa de difusió de Nernst amb el temps i una reducció del corresponent gradient de concentració de l'espècie, cosa que comporta una disminució gradual del corrent límit. Això és palès en moltes tècniques electroquímiques, com ara la polarografia, la voltamperometria, la cronopotenciometria i la cronoamperometria.
  • ca  procés de fangs activats, n m
  • ca  tractament de fangs activats, n m sin. compl.
  • es  tratamiento de fangos activados
  • es  tratamiento de lodos activados
  • en  activated sludge treatment

Medi ambient

Definition
Procés de depuració biològica d'^aigües residuals^ en què, per mitjà de l'activitat de microorganismes aerobis, es redueix la càrrega orgànica de les aigües residuals. Aquest procés fou desenvolupat a Anglaterra el 1914 i s'anomena així perquè al llarg del procés es produeixen ^fangs activats^. En el procés de fangs activats es distingeixen l'oxidació biològica i la separació sòlid-líquid. L'oxidació biològica té lloc en un bioreactor on es provoca el creixement d'un gran nombre de microorganismes que s'agrupen en flòculs que poden veure's a simple vista i que es decanten amb facilitat. El bioreactor s'alimenta amb les aigües residuals que es volen depurar, ja que la matèria orgànica de les aigües residuals, és a dir, la matèria contaminant, és l'aliment dels microorganismes. El sistema d'aeració ha de ser tal que subministri l'oxigen necessari per a permetre la depuració de l'aigua però, al mateix temps, ha de mantenir els microorganismes en suspensió i els fangs ben homogeneïtzats. Un cop que la matèria ha estat suficientment oxidada, fet que requereix un cert temps de contacte entre les aigües residuals i els microorganismes, s'envia la mescla d'aigua i microorganismes cap al decantador secundari, on se separa l'aigua depurada dels fangs activats. Per a mantenir una població de microorganismes suficient en el bioreactor, és necessari recircular una part dels fangs activats sedimentats. D'altra banda, com que durant el procés d'oxidació biològica es poden formar nous microorganismes, cosa que pot comportar un excés de fangs activats, s'hi incorpora un sistema de purga. Els fangs activats purgats generalment s'envien a un espessidor per a reduir-ne el contingut d'aigua i així facilitar-ne els tractaments posteriors.

Note

  • XF19
  • ca  procés de Haber-Bosch, n m
  • es  proceso Haber-Bosch
  • en  Haber-Bosch process

Química industrial

Definition
Procés industrial de síntesi d'amoníac a partir de l'hidrogen i el nitrogen que conté. Va ser desenvolupat per Haber i Bosch entre el 1909 i el 1913, i es considera el primer procés dissenyat segons els criteris moderns que vinculen la ciència i la tecnologia. La reacció de síntesi de l'amoníac és <EXPRESSIÓ 9>. És exotèrmica i amb reducció del nombre total de mols, i per això es porta a terme a pressió alta i a la temperatura més baixa possible. És compatible amb velocitats de reacció apreciables, en presència d'un ^catalitzador^ sòlid a base de ferro i diversos òxids metàl•lics. L'hidrogen prové actualment del reformat de gas natural o de nafta, un procés que proporciona el ^gas de síntesi^. El monòxid de carboni és oxidat a diòxid de carboni mitjançant la ^reacció de canvi^. El diòxid de carboni és separat per absorció en una ^unitat d'amines^. El nitrogen procedeix de l'aire usat en la reacció de reformat i en l'oxidació del monòxid. Hi ha molts processos comercials que es distingeixen pel disseny i per les condicions d'operació dels reactors. S'havia arribat a treballar fins a 900 bar, en el ^cicle Claude^, i fins a 2.500 bar en els estudis de Basset, però actualment les pressions són més moderades, d'uns 250 bar a 400ºC com a màxim. El reactor de síntesi és actualment d'un disseny molt complex, que inclou bescanviadors de calor i diversos llits de catalitzador, amb bescanvi de calor entre els corrents d'entrada i de sortida dins del mateix reactor, com per exemple el reactor Kellogg i el reactor Topsoe. La conversió del procés no és normalment molt alta, menor del 40%, i per això els gasos de sortida són refredats, l'amoníac condensa i els gasos residuals són recirculats a l'entrada del procés per a aprofitar el seu contingut en nitrogen i hidrogen. S'hi ha de fer una purga en continu per a evitar l'acumulació de gasos inerts al sistema, que entren amb l'aire inicial. El procés Haber Bosch posà a l'abast de l'agricultura grans quantitats d'adobs nitrogenats no procedents directament de la naturalesa emprant una matèria primera pràcticament inexhaurible, l'aire, i a preus assequibles. Vegeu també ^nitrat de Xile^.
  • ca  procés de les cambres de plom, n m
  • es  proceso de las cámaras de plomo
  • en  lead chamber process

Química industrial

Definition
Procés industrial de fabricació d'àcid sulfúric basat en l'oxidació de diòxid de sofre amb aire humit, usant com a catalitzador homogeni una barreja de gasos nitrosos. El procés es porta a terme en diferents recipients cilíndrics en sèrie -normalment tres- construïts amb plom, un metall inatacat per l'àcid. Les reaccions bàsiques del procés són <EXPRESSIÓ 2>. L'àcid que s'obté es denomina <i>àcid de cambres</i>. És diluït, al 65%, i s'ha de concentrar en una ^torre de Glover^, en la qual s'arriba a concentracions de fins al 80%, encara massa baixes per a les necessitats actuals. Posteriorment s'hi afegí la ^torre de Gay-Lussac^. El procés de les cambres de plom es va anar substituïnt al llarg del segle XX pel ^procés de contacte^. A Badalona, Montgat i Lleida hi havia instal•lacions de cambres de plom, actualment desaparegudes. El procés de les cambres de plom va ser el primer procés industrial utilitzat per a fabricar àcid sulfúric i actualment és obsolet. Va ser desenvolupat per Roebuck el 1746 i substituïa l'anterior procés artesanal que es portava a terme en garrafes de vidre. Vegeu també ^procés de torres^.
  • ca  procés de Sachsse-Bartholomé, n m
  • es  proceso Sachsse-Bartholomé
  • en  Sachsse-Bartholomé process

Química industrial

Definition
Procés industrial d'obtenció d'acetilè a partir d'hidrocarburs de cadena curta. Va ser desenvolupat per la firma BASF i es basa en el fet que a temperatura alta, de més de 1.300ºC, l'acetilè és més estable que els altres hidrocarburs. Consisteix a cremar una part de l'hidrocarbur de partida, especialment gas natural, escalfant la barreja amb la calor de combustió, la qual cosa provoca el craqueig de la resta a acetilè i hidrogen. La barreja resultant es refreda bruscament amb una dutxa d'aigua per a evitar la descomposició fins a carbó i hidrogen, encara més estables que l'acetilè a alta temperatura. Els gasos no condensats són l'acetilè format, juntament amb l'hidrogen producte del craqueig, l'anhídrid carbònic de la combustió i el metà no reaccionat. La seva reacció és <EXPRESSIÓ 38>. L'acetilè s'absorbeix en n-metilpirrolidona, dimetilformamida, metanol o altres dissolvents, i els gasos residuals s'aprofiten com a ^gas de síntesi^. El procés Sachsse-Bartholomé és autotèrmic perquè l'energia l'aporten els propis reactants.