Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  principi de reversibilitat microscòpica, n m
  • ca  principi de microreversibilitat, n m sin. compl.
  • es  principio de microreversibilidad
  • es  principio de reversibilidad microscópica
  • en  principle of microreversibility
  • en  principle of microscopic reversibility

Química física

Definition
Principi que estableix que en un sistema en equilibri qualsevol procés molecular i el seu oposat tenen la mateixa probabilitat de produir-se. Aquest principi va ser enunciat per R. C. Tolman l'any 1924 i té l'origen en la invariància de les equacions de la mecànica amb la inversió temporal. Té dues conseqüències de gran rellevància en el camp de la cinètica química. En primer lloc, implica que per a una reacció elemental, la reacció inversa transcorre pel mateix camí en la direcció oposada. En segon lloc, implica la igualtat de les velocitats de les reaccions directa i inversa per a cadascuna de les reaccions elementals que constitueixen el mecanisme de reacció d'una ^reacció complexa^, en el cas que aquesta es trobi en equilibri.
  • ca  principi de superposició, n m
  • es  principio de superposición
  • en  principle of superposition

Química teòrica

Definition
Principi de la mecànica quàntica segons el qual les funcions d'ona que descriuen els possibles estats d'un sistema pertanyen a un espai lineal. Això significa que qualsevol funció d'ona es pot escriure com una combinació lineal d'un conjunt d'altres funcions del mateix espai. Així, la funció d'ona Ψ d'un estat qualsevol, es pot escriure Ψ = ∑ cn Ψn, en què Ψn són altres funcions d'ona del sistema i cn són els coeficients de combinació o de pes de cada funció. El mòdul al quadrat de cada coeficient, |cn|2, significa la probabilitat amb què l'estat de funció d'ona Ψn serà trobat en la superposició.
  • ca  principi zero de la termodinàmica, n m
  • es  principio cero de la termodinámica
  • en  zeroth law of thermodynamics

Química física

Definition
Llei de la termodinàmica segons la qual quan dos sistemes estan en equilibri tèrmic amb un tercer, estan en equilibri tèrmic entre si. Va ser introduït per J. C. Maxwell el 1872 per descriure l'estat d'equilibri tèrmic que assoleixen dos sistemes quan estan en contacte tèrmic. Aquest enunciat permet introduir des d'un punt de vista formal el concepte de temperatura, així com la construcció de termòmetres que la puguin mesurar. L'enunciat del principi zero de la termodinàmica permet introduir també el concepte d'^isoterma^, i amb tot això es pot pensar que existeix una variable intensiva, la temperatura, que pren el mateix valor per a tots els estats de la isoterma. Segons això, es podria enunciar el principi zero de la termodinàmica a l'inrevés, de manera que dos sistemes estan en equilibri tèrmic quan tenen la mateixa temperatura.
  • ca  principis de la termodinàmica, n m pl
  • es  principios de la termodinámica
  • en  laws of thermodynamics

Química física

Definition
Lleis generals de la termodinàmica establertes per donar cos axiomàtic a la termodinàmica com a disciplina científica. Els principis de la termodinàmica van ser introduïts entre els segles XIX i XX. S'han establert quatre principis; el ^principi zero de la termodinàmica^, el ^primer principi de la termodinàmica^, el ^segon principi de la termodinàmica^ i el ^tercer principi de la termodinàmica^. Encara que hi ha hagut intents de reduir els principis a un de sol, el més convincent dels quals va ser el resultat obtingut per Hatsopoulos i Keenan el 1972 amb la llei de l'^equilibri estable^, es considera del tot acceptada la formulació axiomàtica de la termodinàmica de l'equilibri amb els quatre principis enunciats. Modernament, s'han fet extensions de la termodinàmica a sistemes fora de l'equilibri, però només s'accepta la formulació d'Onsager de 1931 de la relació entre fluxos i forces termodinàmiques per a sistemes no gaire lluny de l'equilibri i que satisfacin el règim lineal. Aquestes equacions fenomenològiques es coneixen amb el nom de relacions d'Onsager i alguns autors els volen donar la categoria de llei amb el nom de <i>quart principi de la termodinàmica</i>.
  • ca  probabilitat d'adhesió, n f
  • es  probabilidad de adhesión
  • en  adhesion probability

Química física

Definition
Probabilitat que molècules o àtoms s'adhereixin a la superfície d'un sòlid quan hi col·lisionen. S'expressa com a la fracció de partícules que s'hi adhereixen després de la col·lisió.
  • ca  coeficient d'Einstein, n m
  • ca  probabilitat de transició d'Einstein, n f sin. compl.
  • es  coeficiente de Einstein
  • es  probabilidad de transición de Einstein
  • en  Einstein coefficient
  • en  Einstein transition probability

Química física

Definition
Paràmetre que relaciona la densitat d'energia amb la velocitat de transició en una transició espectroscòpica. Ve donat per <i>w</i> = <i>B</i><ro grega minúscula>, on <ro grega minúscula> és la densitat d'energia, <i>w</i> és la velocitat de transició i <i>B</i> és el coeficient d'Einstein. Einstein va indicar que es distingeixen tres contribucions a la velocitat de transició, la qual cosa permet distingir corresponentment tres coeficients; el coeficient d'Einstein d'absorció estimulada, el coeficient d'Einstein d'emissió estimulada i el coeficient d'Einstein d'emissió espontània. Introduïts fenomenològicament, Einstein va ser capaç de deduir expressions per a cada coeficient en termes de constants universals característiques de la radiació i paràmetres atòmics o moleculars. Posteriorment, el desenvolupament de la mecànica quàntica de camps va permetre trobar expressions rigoroses per als coeficients d'Einstein. El 1917 la introducció del coeficient d'Einstein d'emissió espontània a partir de raonaments de balanç energètic i de termodinàmica estadística va ser molt notable, i va ser perfectament confirmat més endavant pel marc teòric rigorós, a finals dels anys 20.
  • ca  pròbit, n m
  • en  probability unit

Enginyeria química

Definition
Unitat de probabilitat. L'anàlisi Pròbit relaciona la variable pròbit (de l'anglès <i>probability unit</i>) amb la probabilitat. La pròbit <i>Y</i> és una mesura del percentatge de la població vulnerable sotmesa a un fenomen perjudicial d'una intensitat (<i>V</i>) que rep un dany determinat; té una distribució normal, amb una mitjana de 5 i una desviació normal d'1.
  • ca  procariota, adj
  • es  procarionte
  • es  procariota
  • en  procaryote
  • en  prokaryote

Bioquímica

Definition
Dit de l'organisme desproveït de membrana nuclear (i, per tant, de nucli específicament delimitat), com també d'orgànuls i citoesquelet. Els organismes procariotes tampoc no presenten mobilitat intracel·lular. El superregne dels procariotes inclou bacteris i <i>archaea</i>.
  • ca  procés, n m
  • es  proceso
  • en  process

Enginyeria química

Definition
Conjunt d'etapes, les quals poden ser operacions físiques, químiques i/o fisicoquímiques, utilitzat per obtenir un o més productes finals a partir d'un o més productes inicials. Així, per exemple, el procés d'obtenció de sucre inclou totes les etapes o operacions necessàries per, a partir de la canya de sucre o bé de la remolatxa, obtenir el sucre (sacarosa).
  • ca  procés adiabàtic, n m
  • es  proceso adiabático
  • en  adiabatic process

Química física

Definition
Procés politròpic durant el qual el sistema no pot bescanviar calor amb el medi. Aquests processos es produeixen quan el sistema està separat del medi mitjançant una ^paret adiabàtica^.