Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  radi iònic, n m
  • es  radio iónico
  • en  ionic radius

Química teòrica

Definition
Radi de l'esfera centrada en el nucli d'un ió atòmic, en un cristall iònic, que conté en primera aproximació tota la càrrega elèctrica del mateix. Els radis dels cations són menors que els corresponents radis atòmics, mentre que els radis dels anions són majors. L'estimació de radis iònics és feta a partir de cristalls constituïts per ions isoelectrònics, coneixent la distància interiònica i aplicant una correcció a causa de la càrrega nuclear efectiva dels ions. Els radis iònics presenten poca reproductibilitat en diferents compostos, ja que depenen del nombre de coordinació i de la grandària relativa dels ions.
  • ca  radi metàl·lic, n m
  • es  radio metálico
  • en  metallic radius

Química teòrica

Definition
Meitat de la distància entre àtoms adjacents d'un metall quan el seu nombre de coordinació és 12. El radi metàl·lic d'un àtom és lleugerament més gran que el seu radi covalent en un enllaç simple. Així, el radi metàl·lic del Cu és d'1,28 Å, mentre que el seu radi covalent és d'1,17 Å.
  • ca  radiació, n f
  • es  radiación
  • en  radiation

Enginyeria química

Definition
Transmissió de la calor entre dos punts que no necessita de l'existència de matèria entre ells. La presència de matèria més aviat dificulta la transmissió per radiació, com passa quan hi ha núvols, que les temperatures durant el dia són més baixes i durant la nit més altes del que serien si no estigués núvol. La qualitat de l'energia que s'irradia depèn de la temperatura del cos, ja que les radiacions tèrmiques poden tenir diferents longituds d'ona entre 0,1 i 100 micres. Per comoditat, de vegades, l'energia bescanviada per radiació entre dos cossos s'expressa de forma anàloga a la llei de refredament de Newton com: <EXPRESSIÓ 23> però, de fet, l'emissió d'energia radiant d'un cos depèn de la temperatura elevada a la quarta potència, segons la llei de Stefan-Boltzman.
  • ca  radiació alfa, n f
  • ca  radiació <alfa grega minúscula>, n f
  • es  radiación alfa
  • es  radiación <alfa grega minúscula>
  • en  <alfa grega minúscula>-radiation
  • en  alpha radiation

Termes generals

Definition
Partícula radioactiva de càrrega positiva de constitució anàloga al nucli atòmic de l'heli, és a dir, dos protons i dos neutrons, que es produeix en les desintegracions radioactives dels isòtops de número atòmic elevat (urani, tori, radi, plutoni). Degut a la seva massa i a la gran velocitat a què es desprèn, aquest tipus de partícula es frena molt ràpidament en travessar la matèria, tot produint una elevada ionització. La radiació alfa no es capaç de travessar la pell del cos humà.
  • ca  radiació alfa, n f
  • ca  radiació <alfa grega minúscula>, n f
  • es  radiación alfa
  • es  radiación <alfa grega minúscula>
  • en  <alfa grega minúscula>-radiation
  • en  alpha radiation

Termes generals

Definition
Partícula radioactiva de càrrega positiva de constitució anàloga al nucli atòmic de l'heli, és a dir, dos protons i dos neutrons, que es produeix en les desintegracions radioactives dels isòtops de número atòmic elevat (urani, tori, radi, plutoni). Degut a la seva massa i a la gran velocitat a què es desprèn, aquest tipus de partícula es frena molt ràpidament en travessar la matèria, tot produint una elevada ionització. La radiació alfa no es capaç de travessar la pell del cos humà.
  • ca  radiació beta, n f
  • ca  radiació <beta grega minúscula>, n f
  • es  radiación beta
  • es  radiación <beta grega minúscula>
  • en  <beta grega minúscula>-radiation
  • en  beta radiation

Termes generals

Definition
Partícula radioactiva que es produeix quan un nucli atòmic conté un excés de protons o de neutrons. En el primer cas, un proté es desintegra espontàniament formant una partícula beta positiva, un neutró i un neutrí, segons: p <fletxa dreta> n + <beta grega minúscula><sup>+</sup> + <i>v</i>, on el neutró (n) resta en el nucli atòmic i la partícula (<beta grega minúscula><sup>+</sup>) i el neutrí (<i>v</i>) són emesos a l'exterior. En el segon cas, la desintegració és: n <fletxa dreta> p + <beta grega minúscula><sup><signe menys></sup> + <i>v</i>, on el protó (p) resta en el nucli atòmic i la partícula (<beta grega minúscula><sup><signe menys></sup>) i el neutrí (<i>v</i>) són emesos a l'exterior. En ambdós casos, la massa de la partícula beta és la d'un electró, per bé que en un cas la càrrega és positiva i en l'altre negativa. Com que la seva massa és molt menor que la massa d'una partícula alfa, el seu poder de penetració és major. En el cos humà no sobrepassen el teixit subcutani.
  • ca  radiació beta, n f
  • ca  radiació <beta grega minúscula>, n f
  • es  radiación beta
  • es  radiación <beta grega minúscula>
  • en  <beta grega minúscula>-radiation
  • en  beta radiation

Termes generals

Definition
Partícula radioactiva que es produeix quan un nucli atòmic conté un excés de protons o de neutrons. En el primer cas, un proté es desintegra espontàniament formant una partícula beta positiva, un neutró i un neutrí, segons: p <fletxa dreta> n + <beta grega minúscula><sup>+</sup> + <i>v</i>, on el neutró (n) resta en el nucli atòmic i la partícula (<beta grega minúscula><sup>+</sup>) i el neutrí (<i>v</i>) són emesos a l'exterior. En el segon cas, la desintegració és: n <fletxa dreta> p + <beta grega minúscula><sup><signe menys></sup> + <i>v</i>, on el protó (p) resta en el nucli atòmic i la partícula (<beta grega minúscula><sup><signe menys></sup>) i el neutrí (<i>v</i>) són emesos a l'exterior. En ambdós casos, la massa de la partícula beta és la d'un electró, per bé que en un cas la càrrega és positiva i en l'altre negativa. Com que la seva massa és molt menor que la massa d'una partícula alfa, el seu poder de penetració és major. En el cos humà no sobrepassen el teixit subcutani.
  • ca  radiació electromagnètica, n f
  • es  radiación electromagnética
  • en  electromagnetic radiation

Química física

Definition
Energia d'un camp electromagnètic oscil·lant que es propaga en el buit en forma d'ones electromagnètiques.
  • ca  radical, n m
  • ca  radical lliure, n m sin. compl.
  • es  radical
  • es  radical libre
  • en  free radical
  • en  radical

Química orgànica

Definition
Àtom o agrupació d'àtoms que es forma pel trencament homolític d'un enllaç covalent.

Note

  • Cada fragment format és elèctricament neutre, ja que conté un electró desaparellat, tot i que pot tractar-se de qualsevol fragment molecular, com el radical clor (Cl<punt radical>) o el resultant de trencar un peroxo (RO<punt radical>). En el cas de cadenes hidrocarbonades, es diferencia entre el radical primari, quan l'electró desaparellat resta sobre un carboni primari (R<C amb punt radical a sobre>H2); el radical secundari, quan l'electró desaparellat resta sobre un carboni secundari (R2<C amb punt radical a sobre>H), i el radical terciari, quan l'electró desaparellat resta sobre un carboni terciari (R3C<punt radical>). Pel que fa a l'estabilitat, els radicals terciaris són més estables que els radical secundaris i els radical secundaris, més que els radical primaris. El radical metil (<punt radical>CH3) és més inestable que qualsevol altre radical primari. Els radicals poden actuar com a iniciadors de reaccions o com a intermedis de reacció en reaccions radicalàries. Són espècies d'existència transitòria que es formen per acció de la calor o d'energia lluminosa (hν) en processos com l'oxidació, la combustió, la fotòlisi i la polimerització. Els radicals formats en l'organisme tenen caràcter nociu per processos de degradació, als quals s'atribueix un efecte cancerigen. La IUPAC no recomana la denominació radical lliure.
  • ca  substituent, n m
  • ca  radical, n m sin. compl.
  • es  radical
  • es  sustituyente
  • en  radical
  • en  substituent
  • sbl  R

Química orgànica

Definition
Àtom o conjunt d'àtoms que reemplaça molt sovint un hidrogen de la cadena principal d'un compost orgànic.

Note

  • En són exemples els alquils, alquenils, alquinils i molts grups funcionals. El nom que s'atribueix a un substituent sol ser diferent del que se li dóna si és la funció principal. Per exemple, l'hidroxil en l'àcid 3-hidroxipropanoic (HOCH2CH2COOH), el clor en el 2-clorobutanal (CH3CH2CHClCHO). Vegeu també ^ramificació^. La denominació radical no és recomanada per la IUPAC.