Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  reacció de Grignard, n f
  • es  reacción de Grignard
  • en  Grignard reaction

Química orgànica

Definition
Addició nucleòfila d'un alquil o un aril provinents del ^reactiu de Grignard^ a grups carbonílics o a altres grups insaturats per obtenir alcohols o cetones.

Note

  • Per exemple, la conversió de la propanona en l'alcohol terciari 2-metil-2-butanol amb clorur d'etilmagnesi.
  • ca  reacció de Kolbe, n f
  • es  reacción de Kolbe
  • en  Kolbe reaction

Electroquímica

Definition
Reacció d'oxidació monoelectrònica d'una sal d'un àcid monocarboxílic de cadena saturada en medi aquós per a formar el seu dímer amb la pèrdua de dues molécules de CO2. La reacció electròdica té lloc quan s'aplica a l'ànode (Pt, per exemple) un sobrepotencial prou gran per a produir la descarboxilació de l'àcid. El procés global és 2 RCOO RR + 2 CO2 + 2 e. La reacció de Kolbe es dóna en àcids monocarboxílics de fins a trenta àtoms de carboni, sense efecte de la ramificació de la cadena, tret de la posició .
  • ca  reacció de l'haloform, n f
  • es  reacción del haloformo
  • en  haloform reaction

Química orgànica

Definition
Reacció d'obtenció d'un ^haloform^ pròpia de les cetones metíliques.

Note

  • En aquesta reacció també es forma un àcid carboxílic: RCOCH3 + X2 <fletxa dreta> RCOOH + CHX3. A escala industrial, aquesta reacció es fa amb hipoclorit de sodi, perquè és barat i el cloroform format és fàcil d'eliminar. D'altra banda, quan es determina l'estructura molecular d'un ^compost carbonílic^, es fa servir l'hipoiodit de sodi, perquè el iodoform format és un sòlid groc, d'alta massa molecular relativa i fàcil d'identificar.
  • ca  neutralització, n f
  • ca  reacció de neutralització, n f sin. compl.
  • es  neutralización
  • es  reacción de neutralización
  • en  neutralisation
  • en  neutralisation reaction
  • en  neutralization
  • en  neutralization reaction

Química analítica

Definition
Reacció entre un àcid i una base en què les propietats d'àcid i base desapareixen i es forma una sal i aigua. A partir del concepte àcid-base de Brønsted, en medi aquós, aquesta interacció es produeix a través de la reacció entre el protó i l'ió hidroxil per donar aigua segons H+ + OH− <fletxa dreta> H2O. Aquesta reacció està desplaçada cap a la dreta si el producte de les concentracions del protó i l'ió hidroxil és superior al producte iònic de l'aigua, que constitueix el fonament de totes les valoracions acidobàsiques (acidimètriques i alcalimètriques). El procés de la neutralització es produeix espontàniament, amb gran rapidesa i amb un considerable efecte tèrmic. De fet, la calor de reacció que es desprèn en la neutralització de totes les bases fortes amb tots els àcids forts (i viceversa) és constant i igual a 13.700 cal/mol (57.266 J/mol). Són exemples de neutralitzacions emprades en l'anàlisi quantitativa clàssica la determinació de substàncies inorgàniques com sals d'amoni utilitzant el mètode Kjeldahl, la determinació de carbonat o bicarbonat utilitzant un àcid fort, i la determinació de grups funcionals orgànics com l'àcid carboxílic, l'àcid sulfònic o el grup amino. <expressió 34>
  • ca  reacció de precipitació, n f
  • es  reacción de precipitación
  • en  precipitation reaction

Termes generals

Definition
Reacció química en què se separa el ^precipitat^ d'una dissolució.
  • ca  reacció de primer ordre, n f
  • ca  reacció d'ordre u, n f sin. compl.
  • es  reacción de orden uno
  • es  reacción de primer orden
  • en  first-order reaction

Química física

Definition
Reacció que segueix una ^equació de velocitat^ de forma <i>v</i> = <i>k</i>[A]α[B] β, en què la suma dels ordres α i β de les espècies reaccionants és 1. El cas més habitual és aquell en el qual la velocitat de reacció és directament proporcional a la concentració d'una de les espècies reaccionants. Per al cas més senzill d'una reacció elemental del tipus A <fletxa dreta> P, la llei de velocitat d'ordre u seria v = −d[A] / dt = k[A]. La llei de velocitat integrada corresponent seria [A] = [A]0e− kt, on [A]0 és la concentració a temps zero de l'espècie A.
  • ca  reacció de pseudoprimer ordre, n f
  • es  reacción de pseudo-primer orden
  • en  pseudo-first-order reaction

Química física

Definition
Reacció que segueix una ^equació de velocitat^ que té una expressió formalment idèntica a la d'una ^reacció de primer ordre^, però en la qual el coeficient de velocitat és, en realitat, el producte de la constant de velocitat de la reacció per les concentracions, elevades als ordres que corresponguin, d'aquelles espècies reaccionants que no en varia apreciablement la concentració al llarg de la reacció. El motiu pel qual no en varia apreciablement la concentració és perquè estan en excés en el medi de reacció. La reacció CH3Br + OH− <fletxa dreta> CH3OH + Br−, per exemple, si es duu a terme en un medi amb una concentració elevada de OH−, té associada una equació de velocitat de forma v = kobs[CH3Br], on kobs = k[OH−] β; en què el coeficient de velocitat kobs és la constant de velocitat observada, k és la constant de velocitat, [OH−] és la concentració d'ions hidròxid i β és l'ordre parcial de reacció de l'espècie OH−.
  • ca  reacció de segon ordre, n f
  • ca  reacció d'ordre dos, n f sin. compl.
  • es  reacción de orden dos
  • es  reacción de segundo orden
  • en  second-order reaction

Química física

Definition
Reacció que segueix una ^equació de velocitat^ de forma <i>v</i> = <i>k</i>[A]α[B] β, en què la suma dels ordres α i β de les espècies reaccionants és 2. Els casos més habituals són aquells en els quals la llei de velocitat adopta l'expressió <i>v</i> = <i>k</i>[A]2 o bé l'expressió <i>v</i> = <i>k</i>[A][B]. Per a una reacció elemental del tipus 2 A <fletxa dreta> P, la primera equació de velocitat conduiria a l'equació de velocitat integrada 1 / [A] = 1 / [A]0 + 2kt, en què [A]<sub>0</sub> és la concentració de A a temps zero. Per a una reacció elemental del tipus A + B <fletxa dreta> P, la segona equació de velocitat conduiria a l'equació de velocitat integrada <EXPRESSIÓ 11>, en què [A]<sub>0</sub> i [B]<sub>0</sub> són les concentracions de A i de B a temps zero.
  • ca  reacció directa, n f
  • es  reacción directa
  • en  direct reaction

Química física

Definition
Reacció que evoluciona de reactius cap a productes. L'equació química d'una reacció directa és A <fletxa dreta> B. Vegeu també ^reacció inversa^.
  • ca  reacció electròdica, n f
  • es  reacción electródica
  • en  electrode reaction

Electroquímica

Definition
Reacció heterogènia amb bescanvi d'electrons que té lloc en la interfase electroquímica entre un elèctrode i una dissolució electrolítica. És iniciada per una espècie electroactiva (un compost orgànic o inorgànic) que conté la dissolució, la qual és capaç d'oxidar-se o de reduir-se a l'elèctrode en aplicar-hi un potencial o sobrepotencial adient. Aquestes reaccions unidireccionals succeeixen, per exemple, a l'ànode o al càtode d'una cel·la electroquímica en circuit tancat, respectivament. També es dóna el cas freqüent d'una reacció electròdica bidireccional o reversible, o simplement reacció redox, en què al mateix elèctrode pot tenir lloc simultàniament la reacció d'oxidació (o anòdica) de l'espècie electroactiva i la de reducció (o catòdica) del seu producte o viceversa, l'extensió de les quals depèn del sobrepotencial aplicat. Aquest tipus de reacció pot assolir l'equilibri electroquímic quan no hi ha pas de corrent. La reacció electròdica forma part del procés electròdic i pot agrupar una o diverses etapes elementals electroquímiques i químiques, la seqüència de les quals constitueix el mecanisme de la reacció electròdica. Les etapes electroquímiques són reaccions de transferència de càrrega entre l'elèctrode i les substàncies químiques, com ara l'espècie electroactiva, presents en la interfase elèctrode-dissolució. Vegeu també ^reacció anòdica^ i ^reacció catòdica^.