Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de telecomunicacions

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  radiar, v tr
  • es  radiar
  • en  radiate, to

Tecnologia de comunicació

Definition
Emetre energia mitjançant ones.
  • ca  ràdio, n f
  • es  radio
  • en  radio

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definition
Mitjà de comunicació de massa constituït pel conjunt d'emissores que, mitjançant ones radioelèctriques que es propaguen per l'espai lliure, emeten una programació estable.
  • ca  radioafeccionat | radioafeccionada, n m, f
  • ca  radioaficionat | radioaficionada, n m, f sin. compl.
  • es  radioaficionado
  • en  radioamateur

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definition
Persona que per afecció es dedica a la comunicació a distància per mitjà de les ^ones radioelèctriques^. Els radioafeccionats utilitzen equips de potència relativament petita, que aprofiten les propietats de la reflexió de les radiacions de les capes ionitzades de l'atmosfera que envolten la Terra i les reflexions amb la Lluna dels senyals electromagnètics. Les ^bandes de freqüències^ utilitzades van des de desenes de kHz fins a la UHF, segons les aplicacions i la normativa dels diferents països. Les més populars són la ^banda ciutadana^ (al voltant de 27 MHz, anomenada radiotelefonia CB-27) i les bandes de 2 m (144-148 MHz) i de 70 cm (438-450 MHz). L'activitat dels radioafeccionats, així com la concessió de llicències, està regulada pels estats. A Catalunya hi ha tres tipus de llicències de radioafeccionats: classe A, B o C, en funció de les bandes de freqüències utilitzades i les modalitats de transmissió. Els radioafeccionats catalans començaren les seves activitats cap a l'any 1911, molt poc temps després de la divulgació de l'invent de Marconi, i formen un dels districtes més actius i nombrosos de la Unió dels Radioafeccionats Espanyols, organització que alhora és membre de la Unió Internacional de Radioafeccionats.
  • ca  radioafeccionat | radioafeccionada, n m, f
  • ca  radioaficionat | radioaficionada, n m, f sin. compl.
  • es  radioaficionado
  • en  radioamateur

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definition
Persona que per afecció es dedica a la comunicació a distància per mitjà de les ^ones radioelèctriques^. Els radioafeccionats utilitzen equips de potència relativament petita, que aprofiten les propietats de la reflexió de les radiacions de les capes ionitzades de l'atmosfera que envolten la Terra i les reflexions amb la Lluna dels senyals electromagnètics. Les ^bandes de freqüències^ utilitzades van des de desenes de kHz fins a la UHF, segons les aplicacions i la normativa dels diferents països. Les més populars són la ^banda ciutadana^ (al voltant de 27 MHz, anomenada radiotelefonia CB-27) i les bandes de 2 m (144-148 MHz) i de 70 cm (438-450 MHz). L'activitat dels radioafeccionats, així com la concessió de llicències, està regulada pels estats. A Catalunya hi ha tres tipus de llicències de radioafeccionats: classe A, B o C, en funció de les bandes de freqüències utilitzades i les modalitats de transmissió. Els radioafeccionats catalans començaren les seves activitats cap a l'any 1911, molt poc temps després de la divulgació de l'invent de Marconi, i formen un dels districtes més actius i nombrosos de la Unió dels Radioafeccionats Espanyols, organització que alhora és membre de la Unió Internacional de Radioafeccionats.
  • ca  radioastronomia, n f
  • es  radioastronomía
  • en  radioastronomy

Tecnologia de comunicació

Definition
Branca de l'astronomia que estudia les ^ones radioelèctriques^ que arriben de l'espai exterior. L'origen d'aquestes emissions radioelèctriques són sempre els cossos celestes, però els seus mecanismes d'emissió poden ser diversos. Els més importants són els d'origen tèrmic i els que es produeixen a causa de la radiació de sincrotró. Les emissions del primer tipus són degudes al fet que tot cos que es troba a una temperatura superior al zero absolut emet radiacions, mentre que les del tipus sincrotró són degudes al fet que un electró que es mou a una velocitat pròxima a la de la llum dins un camp magnètic emet una radiació. Tots els cossos celestes emeten radiacions electromagnètiques dels dos tipus i, per tant, tots poden ser objecte d'estudi de la radioastronomia.
  • ca  radiocomunicació, n f
  • es  radiocomunicación
  • en  radiocommunication

Tecnologia de comunicació

Definition
Telecomunicació feta per mitjà d'^ones radioelèctriques^.
  • ca  radar, n m
  • ca  radiodetector, n m sin. compl.
  • es  radar
  • en  radar

Tecnologia de comunicació

Definition
Sistema que permet detectar, localitzar i identificar objectes a distància per mitjà d'ones radioelèctriques. Alguns radars poden també determinar la velocitat per efecte Doppler. En certes aplicacions radar també és possible formar una imatge d'alta resolució del cos observat i identificar o classificar-ne el tipus, com ara el model d'avió o de vaixell. Vegeu també ^radar primari^, ^radar secundari^ i ^radar d'obertura sintética^.
  • ca  radiodifusió, n f
  • es  radiodifusión
  • fr  radiodiffusion
  • en  broadcasting

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definition
Transmissió, mitjançant ^ones radioelèctriques^, adreçada a un nombre ampli i indiscriminat d'usuaris.
  • ca  radioelectricitat, n f
  • es  radioelectricidad
  • en  radioelectricity

Tecnologia de comunicació

Definition
Conjunt de tècniques relatives a la producció, transmissió i utilització de les ones radioelèctriques produïdes per circuits elèctrics apropiats. Vegeu també ^ona hertziana^ i ^ona radioelèctrica^.
  • ca  radioenllaç, n m
  • es  radioenlace
  • en  radio link

Tecnologia de comunicació

Definition
Sistema de ^telecomunicació^ punt a punt per mitjà d'ones radioelèctriques.