Diccionari d’energia solar

Làmina que s'utilitza com a element d'ombreig en hivernacles per reduir l'entrada de radiació o per reduir les pèrdues tèrmiques per convecció, radiació i renovació d'aire.

Conjunt d'electró lliure i forat que es crea en un àtom quan, independentment de la causa, un electró lligat abandona aquest àtom.

Dispositiu per mesurar temperatures, energia radiant o electromagnètica i corrents elèctrics, format perun parell de conductors diferents units per un extrem, i basat en l'efecte termoelèctric.

Dit dels sistemes solars tèrmics en què el moviment del termòfor es produeix sense utilitzar cap font energètica auxiliar.

Superfície exterior d'una construcció.

Disminució de la pressió d'un fluid al llarg d'un conducte a causa del fregament entre el líquid en moviment i les parets de les canonades.

Disminució de calor en un recinte o en un cos com a conseqüència de la seva dissipació.

Punt de l'òrbita d'un planeta més pròxim al sol.

Element d'ombreig que, en un edifici, protegeix una obertura de la radiació solar i permet regular la il·luminació natural a l'interior.

Persiana laminada que s'obre i es tanca automàticament per mitjà d'un joc de balanceig controlat per la mateixa radiació solar gràcies a un circuit de vaporització i de condensació de freó.