banjo
banjo
- ca banjo, n m
- es banjo
- es banyo
- en banjo
Definition
Instrument musical de corda de mànec llarg i de caixa circular coberta amb una membrana, que es fa sonar amb els dits o per mitjà d'un plectre, típic del jazz primitiu i de la música folk nord-americana.
baqueta
baqueta
- ca baqueta, n f
- ca maceta, n f
- es baqueta
- en mallet
Definition
Vareta amb una bola en la punta que s'usa per a fer sonar certs instruments de percussió, com ara el tabal o el xilòfon.
barbada
barbada
- ca barbada, n f
- es barbada
- es mentonera
- en chin rest
Definition
En el violí, peça de fusta o de plàstic que servix de suport al mentó.
barcarola
barcarola
- ca barcarola, n f
- es barcarola
- en barcarole
Definition
Cançó popular dels barquers italians.
barcarola
barcarola
- ca barcarola, n f
- ca barquerola (valencià), n f sin. compl.
- es barcarola
- en barcarole
Definition
Peça vocal o instrumental de moviment moderat, amb ritme sempre ternari, que suggerix el balanceig d'una barca.
bariolage [fr]
bariolage [fr]
- ca bariolage [fr], n m
- es bariolage
- en bariolage
Definition
Tècnica usada en els instruments musicals d'arquet, consistent en una ràpida alternança entre una nota estàtica i una altra que canvia, i que crea una melodia per damunt o per davall de la nota estàtica.
baríton
baríton
- ca baríton, n m
- es barítono
- en baritone
Definition
Cantant que té la veu de baríton.
baríton
baríton
- ca baríton, n m
- es barítono
- en barbiton
Definition
Instrument musical antic de cordes i arquet, variant greu de la viola d'amor.
baríton
baríton
- ca baríton, n m
- es barítono
- en baritone
Definition
Veu masculina intermèdia entre la del tenor i la del baix.
baríton
baríton
- ca baríton, adj
- es barítono
- en baritone
Definition
Que ocupa (un instrument), per la seua afinació o la seua extensió, el lloc corresponent o semblant al del baríton entre les veus humanes.