Vocabulari de la música

Estil de cant propi de l'òpera italiana.

Signe que, col·locat davant d'una nota, en modifica el so fent-lo abaixar un semitò.

Que està afectada (una nota) pel signe bemoll o que sona un semitò més baix que en l'estat natural.

Tambor de marc, tradicional a tot el nord d'Àfrica i més concretament al Marroc, que, quan es colpeja amb els dits o la palma de la mà, fa el so típic d'un brunzit.

Cançó de bressol o composició instrumental breu de ritme suau.

Instrument musical de corda, constituït per una vara de fusta flexible i un fil d'aram, que es tensen formant una espècie d'arc al qual s'agrega una carabassa que fa de caixa de ressonància.

Gran conjunt de música popular o de jazz, format per uns quinze instruments que comprenen, generalment, una secció rítmica i una secció de metall que acompanyen un vocalista, i que es va popularitzar als Estats Units durant els anys trenta i quaranta del segle XX.

Que està formada (una unitat de mesura del temps musical) per un nombre de subunitats divisible per dos.

Que es caracteritza (un ritme o un moviment) perquè se li poden aplicar unitats de mesura binàries.

Instrument musical menut, en forma de lira, que consta d'un arc metàl·lic amb una llengüeta d'acer enmig que es fa vibrar amb l'índex d'una mà, mentre amb l'altra mà se subjecta l'instrument entre les dents.