Vocabulari de la música

Instrument musical de corda de mànec llarg i de caixa circular coberta amb una membrana, que es fa sonar amb els dits o per mitjà d'un plectre, típic del jazz primitiu i de la música folk nord-americana.

Vareta amb una bola en la punta que s'usa per a fer sonar certs instruments de percussió, com ara el tabal o el xilòfon.

En el violí, peça de fusta o de plàstic que servix de suport al mentó.

Cançó popular dels barquers italians.

Peça vocal o instrumental de moviment moderat, amb ritme sempre ternari, que suggerix el balanceig d'una barca.

Tècnica usada en els instruments musicals d'arquet, consistent en una ràpida alternança entre una nota estàtica i una altra que canvia, i que crea una melodia per damunt o per davall de la nota estàtica.

Cantant que té la veu de baríton.

Instrument musical antic de cordes i arquet, variant greu de la viola d'amor.

Veu masculina intermèdia entre la del tenor i la del baix.

Que ocupa (un instrument), per la seua afinació o la seua extensió, el lloc corresponent o semblant al del baríton entre les veus humanes.