Diccionari de lingüística

Model generativista d'anàlisi fonològica, sorgit com a reacció contra les anàlisis abstractes proposades per la fonologia generativa clàssica, que defensa que les formes subjacents han de mantenir una relació directa amb les superficials i que rebutja les regles que impliquen elements impronunciables.

Branca de la fonologia que estudia els canvis i les transformacions del sistema fonològic (fenòmens de fonologització, desfonologització i transfonologització) d'una llengua al llarg de l'evolució.

Model generativista d'anàlisi fonològica que postula que les regles fonològiques s'integren en el component morfològic i s'apliquen als lexemes o als constituents sintagmàtics.

Model generativista d'anàlisi fonològica que parteix dels principis de la fonologia no lineal i postula que els fonemes estan jeràrquicament organitzats en unitats superiors (mores, síl·labes, peus, constituents accentuals, etc.).

Model d'anàlisi fonològica que se centra en l'anàlisi del conjunt de regles universals i obligatòries que regeixen la fonologia d'una llengua.

Model generativista d'anàlisi fonològica que reacciona contra la idea de la fonologia generativista clàssica que les representacions fonològiques consisteixen en una cadena de segments discrets.

Branca de la fonologia que s'ocupa dels segments discrets, o fonemes, fent abstracció d'aspectes com ara l'accent o l'entonació.

Branca de la fonologia que estudia el sistema fonològic en un estat donat d'una llengua.

Branca de la fonologia que estudia les alteracions específiques a què es veuen sotmesos els fonemes pertanyents a mots diferents quan es troben agrupats en seqüències lineals dins de la cadena parlada.

Branca de la fonologia que s'ocupa dels fenòmens que afecten més d'un segment discret o fonema, com ara l'entonació, l'accent o la quantitat.