fonologització
fonologització
- ca fonologització, n f
- es fonologización
- fr phonologisation
- en phonologization
Definition
Procés diacrònic pel qual en una llengua es forma una diferència fonològica o hi apareix una oposició distintiva nova.
Note
- La fonologització es produeix quan dues o més variants al·lofòniques d'un sol fonema esdevenen distintives o quan s'introdueix algun fonema estranger per la via del manlleu lèxic. Un exemple del primer cas són les dues variants al·lofòniques del fonema llatí /g/, una velar (GŬLA) i una palatal (GĔLU), que s'han fonologitzat donant lloc a dos fonemes diferents: /g/ i /ʒ/ (o /ʤ/, segons els dialectes), respectivament. Un exemple del segon cas es la introducció en alguns dialectes bascos del fonema /f/ a partir de manlleus lèxics del castellà. El terme fonologització va ser introduït pel lingüista Roman Jakobson
fonometria
fonometria
- ca fonometria, n f
- es fonometría
- fr phonométrie
- en phonometry
Definition
Estudis iniciats pels germans Eberhard Zwirner i Kurt Zwirner l'objectiu dels quals és establir amb criteris estadístics l'estructura fonològica de les llengües.
fonosímbol
fonosímbol
- ca fonosímbol, n m
- es fonosímbolo
- fr mots expressifs
- en example of sound symbolism
Definition
Terme o expressió que, tot i no ser una onomatopeia pròpiament dita, indueix a la formulació d'imatges a causa del valor psicològic del seu aspecte fònic.
Note
- Per exemple, ziga-zaga.
fonosintaxi
fonosintaxi
- ca fonologia de la frase, n f
- ca fonètica sintàctica, n f sin. compl.
- ca fonologia sintàctica, n f sin. compl.
- ca fonosintaxi, n f sin. compl.
- ca sandhi, n m sin. compl.
- es fonética sintáctica
- es fonología de la frase
- es fonología sintáctica
- es fonosintaxis
- es sandhi
- fr phonétique syntaxique
- fr phonologie de la phrase
- fr phonologie syntaxique
- fr phonosintaxe
- fr sandhi
- en phonology
- en phonosyntax
- en sandhi
- en syntactic phonetics
Definition
Branca de la fonologia que estudia les alteracions específiques a què es veuen sotmesos els fonemes pertanyents a mots diferents quan es troben agrupats en seqüències lineals dins de la cadena parlada.
Note
- El terme sandhi ('combinació') prové del sànscrit.
fonotàctica
fonotàctica
- ca fonotàctica, n f
- es fonotáctica
- fr phonotactique
- en phonotactics
Definition
Estudi de la distribució i de la possibilitat d'enllaç dels fonemes en determinades posicions de la cadena fònica.
fons
fons
- ca fons, n m
- es fondo
- fr fond
- en ground
Definition
En alguns corrents lingüístics, component relativament homogeni i poc realçat, que serveix com a punt de referència per a situar el component més realçat o figura.
Note
- En una oració com Estàvem sopant quan van sentir uns crits forts al carrer, l'oració amb imperfet s'identifica amb el fons respecte al qual se situa l'oració amb passat perifràstic. En Joan s'assembla a Carles, l'objecte s'identifica amb el fons, respecte al qual se situa el subjecte.
font
font
- ca origen, n m
- ca font, n m sin. compl.
- es fuente
- es origen
- fr source
- en source
Definition
Paper semàntic que designa el punt de partença d'un moviment o d'un intercanvi.
Note
- L'origen pot ser animat, com en Comprar una cosa a algú, en què algú s'identifica amb l'origen que possibilita l'acció de comprar, o inanimat, com en Venir de València, en què València s'identifica amb el lloc d'on parteix el moviment.
font
font
- ca font, n f
- es fuente
- fr source
- en source
Definition
Text oral o escrit utilitzat per a realitzar una citació, una argumentació o una transcripció.
font
font
- ca font, n f
- es fuente
- fr source
- en source
Definition
En teoria de la comunicació, lloc de codificació i emissió d'un missatge.
força
força
- ca força, n f
- es fuerza
- fr force
- en force
Definition
Potència de l'acte de parla.
Note
- Pot ser il·locutiva i perlocutiva.
